L’organització radical islamista que lluita contra el govern en la guerra civil, al-Shabab, no va assumir directament l’autoria, però un alt comandamet del grup, Abdi Qalow, va dir “hem estat nosaltres i l’objectiu era matar els ministres, que serveixen els in­­teressos dels invasors cristians.”
Tot i que no es van explicar oficialment les circumstàncies de l’atemptat, la majoria de testimonis supervivents coinciden que va ser un atac suïcida d’algun assistent a l’acte.
Els ministres morts van ser els titulars d’Educació Superior, Ibrahim Hasan Adow, de Salut, Qamar Aden Alí, i el d’Educació, Nohamed Adan Wayel. També van perdre la vida a causa de l’explosió el degà de la facultat de medicina de la Universitat Benadir, Mohamed Adan Shahid, i dos periodistes, un dels quals era col·laborador de l’agència espa-nyola Efe.
No es va comunicar el nombre exacte de ferits, però alguns van quedar en estat molt greu, la qual cosa feia témer un augment del nombre de víctimes mortals. Entre els afectats greument hi havia un quart ministre, el d’Esports i Joventut, Saleban Olad Roble.

Iraq
A la ciutat de Tikrit, situada uns 150 quilòmetres al nord de Bagdad, un altre atemptat suïcida va costar la vida a una dotzena de persones, entre les quals el general Ahmed al-Fahl, cap de les forces antidisturbis locals, amb quatre agents més de les forces de seguretat del país. L’atemptat es va produir en un carrer molt concorregut i l’objectiu era al-Fahl.
Almenys quinze persones més, totes civils, van patir ferides, en alguns casos de gravetat, fet que fa preveure que també en aquest cas augmenti el nombre de morts.
El general havia encapçalat les forces que es van enfrontar directament amb al-Qaida, i van matar i detenir diversos dirigents de l’organització. L’atemptat d’ahir es produeix quan la violència semblava minvar a l’Iraq, i al novembre, per primera vegada, la xifra de víctimes va baixar de 100.

RÚSSIA VOL AJUDAR I L'OTAN TÉ MÉS DE 5000 HOMES AFEGITS PER L'AFGANISTAN

El president Dmitri Medvédev va assegurar ahir que els russos “estem obligats a ajudar l’Afganistan, perquè d’allà arriba una amenaça per a tot Europa”, abans de qualificar de “força de pau” els efectius internacionals. Després de reunir-se amb Berlusconi, el cap d’Estat va dir que l’havia telefonat Barack Obama “com a soci que és” i que “l’aprecia”. El portaveu de l’OTAN, James Apparthurai, assegurava que més de vint països ja han anunciat un increment dels efectius per al país asiàtic, i els compromisos ja supe-ren els 5.000 soldats, entre els quals un miler d’Itàlia, i fins i tot 40 de la república exsoviètica d’Armènia, segons fonts dels respectius governs. No tots els estats, però, es mostren igualment disposats. França ha anunciat que no augmentarà el seu nombre d’efectius. Els ciutadans de diversos països es manifesten, però, frontalment oposats a la campanya. A Alemanya, més de les dues terceres parts la rebutgen i a Espa-nya només li fa costat el 5 per cent.

Des de fa uns anys els rescats de muntanya amb helicòpter estan coberts pel contracte que l’executiu mantenia amb una empresa. L’acord caduca el 31 de desembre i ni el Govern anterior ni l’actual han convocat el concurs per a la concessió del servei. Fonts de la direcció del cos de bombers van assegurar que s’espera que l’executiu ho solucionarà i que no hi haurà problemes per garantir el servei. En tot cas, des del cos s’ha destacat que el contracte per a la utilització dels helicòpters està fora de les seves competències i que es troba dins de les atribucions del departament d’Indústria.
El problema fonamental, segons van indicar des del cos d’extinció, es troba en el fet que el model que s’ha estat utilitzant fins ara per als rescats (d’un sol motor) no es podrà fer servir a partir de l’1 de gener. La normativa comunitària fixa que per als rescats de muntanya s’han d’usar aparells bimotors. Normalment la normativa comunitària no té efectes directes en un país tercer com Andorra, però en matèria d’helicòpters el Principat no disposa de les homologacions per matricular aparells i per tant s’ha de regir per les directives establertes a l’entorn.

No surt a compte
Tot i formar part de l’Organització d’Aviació Civil (OACI), Andor­ra no és un membre en totes les atribucions. L’escàs nombre d’helicòpters i avionetes del país no compensarien la inversió necessària per al control que requereix un servei de matriculacions propi. Aquesta circumstància comporta que tots els aparells que es troben al país estiguin matriculats a Espanya o França.
Fonts properes al cas van indicar que tot allò referent als helicòpters es podria replantejar si arriba el moment que es construeixi un heliport a Andorra. Amb aquesta infraestructura hi hauria necessàriament un canvi, ja que es requeriria una major regulació per l’increment de trànsit d’aparells.

UN PROBLEMA ECONÒMIC

La problemàtica respecte als rescats de muntanya amb helicòpter acaba tenint un component clarament econòmic, segons van manifestar fonts properes al cas. El preu que s’està pagant per disposar del servei que permet tenir un helicòpter sempre que es necessita s’haurà d’encarir força si es convoca un concurs. El cost de disposar de manera prioritària d’un aparell per als rescats de muntanya i altres emergències  correspon a la utilització d’un helicòpter monomotor. El preu d’un servei anual similar per part d’un helicòpter bimotor dispara el pressupost respecte al que s’ha estat pagant. Aquests tipus d’aparells són molts més cars, tant en el cost de compra com en el manteniment. El problema se centra en l’encariment que suposa la nova normativa.

Es tracta d’una parcel·la propietat de la mateixa Maria Reig i que abraça les terres d’entre la sortida del túnel dels Dos Valires i la rotonda que s’erigeix just abans dels edificis de Valira Nova. Allà s’ha previst que la societat hi construeixi una zona industrial lleugera, amb un centre de negocis i diverses naus. Segons van explicar ahir al Diari fonts properes a la família Reig, es tracta d’un projecte a llarg termini que començarà a fer-se realitat d’aquí a set anys. En una primera fase es construirà a l’àrea que es troba entre el riu Valira i la muntanya. I la que s’aixeca entre el riu i la carretera, de moment, quedarà immutable.
Les mateixes fonts van exposar que s’ha volgut que sigui la societat Abertis la que s’encarregui de pilotar el macrocomplex urbanístic perquè està especialitzada en projectes d’aquesta índole. De fet,  ha construït i s’encarrega de la gestió de bona part de la Zona Franca de Barcelona.

El comú aprova el pressupost
L’operació de compravenda es va conèixer ahir a la tarda, quasi de passada, durant la sessió de consell de comú d’Encamp en què es van aprovar els pressupostos de la corporació per al 2010. El cònsol major, Miquel Alís, va explicar que recentment s’han ingressat a les arques comunals 4,5 milions d’euros per ITP derivats d’un “incident positiu”, sense especificar que es tractés del canvi de titularitat de la parcel·la en qüestió. El Govern també ha rebut, de la seva part proporcional de l’impost de transmissions patrimonials, 7,5 milions d’euros més.
Aquests 4,5 milions es comptabilitzaran a l’exercici del 2009 i segurament permetran –tot i que el cònsol va preferir no avançar-se als esdeveniments– tancar la liquidació d’enguany amb números positius.
D’altra banda, la majoria comunal va donar llum verd a uns comptes per a l’any vinent que ascendeixen a 31,8 milions (un 4,88% superiors als d’enguany) i presenten un superàvit d’1,2 milions. Alís va destacar la reducció significativa dels capítols de despeses de personal i de béns cor­rents i serveis, principalment perquè es reduiran en un 50% els eventuals contractats i es farà un esforç de contenció de la despesa. També s’incrementen la majoria de les taxes i els preus públics i les inversions, a més, es dupliquen (passen de 3,1 a 5,9 milions). Les obres més importants projectades són l’embelliment de les avingudes Joan Martí i François Mitterrand i la del Consell General del Pas de la Casa. Per al 2010 s’estimen uns ingressos patrimonials d’11,5 milions, 6 dels quals provindrien de la futura subasta d’una parcel·la del Pas. El cònsol va dir que hi ha particulars interessats a participar en l’operació perquè voldrien construir-hi un hotel de gamma alta.
L’oposició va votar en contra del pressupost “maquillat”, ja que, entre altres, no veu bé la reducció de la meitat d’eventuals. “S’utilitza la gent, primer se’ls contracta i ara se’ls diu que no”, va lamentar Joan Masjoan. “Aquests números no ens els creiem”, hi va afegir.

VIES PERQUÈ EL COMÚ SURTI DE LA SOCIETAT PAS-GRAU

El comú d’Encamp va insistir novament en la negativa d’invertir en projectes de fora del territori andorrà a través de la societat Pas-Grau Internacional (filial de Saetde). La recent operació de compravenda de part de l’accionariat de Gran Pallars n’és un exemple. “Nosaltres, com a comú, no podem participar en operacions a fora del país, i en canvi veig molt bé que els privats ho facin”, va incidir Alís. Per això, va manifestar, “sembla” que la qüestió tindria solució: “El millor és que el comú cedeixi la possibilitat d’invertir a fora als privats i que es deslligui.” Aquestes diferències, precisament, han fet que de nou el comú no hagi aprovat els comptes de Saetde de l’exercici. Els números deixen uns negatius de 2,3 milions (1,3 de pèrdues i 1 més per l’aportació a Nevasa). Segons va comentar Alís, Pas-Grau ha invertit en projectes a l’estranger uns 4 milions d’euros.

La funció de debut, ahir a la tarda, la van seguir més de 500 persones i la venda d’entrades per a la d’avui superava ja ahir a mitja tarda les 700, una xifra una mica per sobre de les expectatives inicialment marcades per l’organització.

L’aforament total del Palau de Gel és de 1.500 localitats.
Des de l’organització, David Sancho, cap de l’àrea d’instal·lacions i esdeveniments esportius del comú canillenc, valorava la resposta del públic com a “magnífica, molt positiva, supera sobradament les expectatives”. Per aquesta raó, va afegir-hi, “tenim claríssim que seguirem endavant amb la idea de fer un altre espectacle al març”, segons els plantejaments fets.
El públic assistent a l’espectacle va gaudir de noranta minuts de patinatge sobre gel a càrrec de la mateixa companyia que havia escenificat la proposta de l’any passat, l’International Management Sportif Organisation, establerta a la ciutat francesa de Lió. La primera part del programa és el conte de la Blancaneu, i la segona, una proposta de patinatge artístic.

Ho va fer durant la sessió de control a l’executiu, que va tenir lloc ahir a Casa de la Vall, i arran d’una pregunta del president del grup parlamentari d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen. Vela es va mostrar especialment crítica amb la iniciativa engegada pel seu antecessor, Juli Minoves, ja que, segons va assegurar, ha suposat “pagar milions d’euros per no tenir res”.
La titular de Cultura va ser contundent a l’hora d’explicar, a intervenció del socialdemòcrata Jan Cartes, la manera com s’havia portat tot el projecte. “Va estar mal gestionat, mal definit. Es van signar uns contractes que anaven en contra dels interessos del Govern”, va afirmar la ministra. Davant d’aquests comentaris, el conseller del grup reformista Amadeu Rossell va preguntar “si no consideren que suspendre un projecte pel qual s’han pagat ja dos milions és malgastar diners”. Vela va apuntar que més fons s’haurien perdut si s’hagués continuat, ja que “hi havia una sèrie de despeses no previstes i hauria costat més dels 30 milions d’euros; érem incapaços de calcular quant”.

BARTUMEU CARREGA CONTRA LES GRANS SUPERFÍCIES PELS HORARIS

“Per molt que els grans magatzems amenacin d’acomiadaments si no poden imposar els seus horaris, governem per a tot­hom i no per al lobby de les grans superfícies comercials.” El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va agafar ahir la paraula en el debat sobre l’horari comercial establert per carregar contra la consellera reformista Conxita Mora i el seu passat al PS, i per mostrar-se impacable amb la pressió que exercirien al gran empresariat. La feina de defensar el decret laboral, que va assegurar que no es canviarà, va quedar per a un ministre d’Economia i Finances, Pere López, que va considerar demagògics alguns dels arguments usats per CR i ApC i va defensar la proposta com la que millor recull totes les sensibilitats i l’equilibri sociolaboral i econòmic. I?va des­tacar la voluntat de “diàleg social” que vol aplicar l’actual Govern i que era “inexistent fins ara”.
Mora va ser la defensora de la posició de CR, molt crítica amb els horaris acordats. El tancament dels comerços deu tardes de diumenge l’any que ve, va ser la punta de llança del debat. La consellera reformista va afirmar que s’havien escoltat els diferents agents socioeconomics però “no se’ls ha tingut en compte”. I va acusar el Govern d’haver elaborat un calendari “de manera força arbitrària” i sense acontentar “ni els empresaris ni els treballadors”. Al contrari, “fent un mal favor”, al seu entendre, als uns i als altres.
On va ser més crític ApC va ser amb la decretació de l’1 de Maig com a festiu però el fet de permetre obrir els comerços. Eusebi Nomen va acusar Bartumeu d’haver mostrat una actitud “mercantilista” pel fet d’haver “venut per diners la festa” i anar contra la voluntat expressada altres anys. Bartumeu va assegurar que “no perdo el contacte amb la realitat”. La ministra va recordar que, en  el seu moment, s’havien abonat 680.000 euros al despatx de Gehry en concepte “d’honoraris de disseny” i que va ser després quan van tenir “la sorpresa” d’altres factures irregulars (per 28.658 euros) per conceptes com viatges o dietes, que ara s’estan analitzant. Nomen va criticar llavors que “en rescindir el contracte no es demanés un saldo final” a l’arquitecte, comentari sobre el qual Bartumeu va remarcar que “va ser l’altra part qui va rescindir i nosaltres no estàvem en fase de liquidació”. El màxim responsable de l’executiu va manifestar que el pagament dels 680.000 euros, factura confirmada per Minoves abans de deixar el càrrec, va ser avalat pels “serveis jurídics”.

BARTUMEU AFIRMA QUE NO ES REDUIRÀ L'ADMINISTRACIÓ

L’administració pública pot estar “una mica desorganitzada” i necessitar una “reconducció”, però no pas sobredimensionada. Així ho va apuntar Jaume Bartumeu davant la pregunta d’Eusebi Nomen. El cap de Govern va assegurar que “no s’ha de reduir si volem continuar donant els serveis que ens demanen els ciutadans” i que, en tot cas, el que cal “és treballar per fer-la més eficaç”. El màxim responsable de l’executiu va apuntar que “el rati de funcionaris per ciutadà és inferior al dels països veïns”. La resposta no va satisfer Nomen, que va recordar que “hi ha molts informes que avisen del sobredimensionament de l’administració” i va lamentar que?“trobem només bona voluntat però no pas capacitat de gestió per solucionar aquest problema”.

La sentència, a més, li imputa el delicte d’introducció de cocaïna i la contravenció penal de consum de cànnabis. I és que el mateix processat va reconèixer el consum esporàdic d’estupefaents. El que no va reconèixer durant la vista oral del 20 de novembre va ser que trafiqués amb anabolitzants. Sí que va manifestar que en prenia cada dia perquè estava obsessionat pel seu cos des que, de més jove, es comencessin a ficar amb ell perquè estava molt prim. Va explicar que arran de la detenció segueix un tractament psicològic i psiquiàtric per lluitar contra el que mèdicament s’anomena vigorèxia. El que sí que va reconèixer, però, és que en alguna ocasió havia fet d’intermediari, adquirint substàncies per a terceres persones, però sense obtenir cap benefici. I dues d’aquestes persones eren també agents de policia, com l’acusat.
La sentència també condemna un segon implicat en els fets, que no va comparèixer al judici. Aquest hauria adquirit anabolitzants per facilitar-li a l’expolicia. El Tribunal de Corts també el considera responsable del delicte major de distribució i venda, sense estar-hi autoritzat, de substàncies tòxiques i també del delicte menor de consum de cocaïna en local públic. La sentència li imposa una pena d’un any de presó condicional i una inhabilitació d’un any per treballar en oficines de farmàcia o similars.

FÀRMACS PER ENGREIXAR-SE

L’expolicia va vendre a dos companys del cos substàncies anabolitzants. Els dos agents van reconèixer la compra davant el Tribunal de Corts però també van assegurar que no sabien que el que compraven eren substàncies prohibides (i ho són si és que no s’adquireixen en una farmàcia i amb recepta mèdica, tal com va certificar un peritatge). Un va assegurar que pensava que comprava un fàrmac per engreixar-se. Això va provocar que el president del tribunal li recriminés si és que comprava “a cegues”. Arran dels fets, l’expolicia ara condemnat va ser apartat del cos.