La vacunació contra la grip A genera reticències en els pares

| 17/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 152 | 0 comentaris |

(45 vots) |

La cap de l’àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut, Rosa Vidal, va reconèixer que el percentatge de pares que havia autoritzat la injecció per als fills era baix. Segons les associacions de pares consultades, en molts centres hi ha aules en què no s’ha vacunat ni un sol infant. I és que posar la injecció no convenç i, a més, tal com van comentar, hi ha metges i pediatres que aconsellen no posar-la si és que es tracta de menors que no presenten cap patologia. A més, alguns es queixen de l’escassetat d’informació ja que únicament han rebut una carta sol·licitant l’autorització per a la vacuna sense que s’hagi fet cap reunió explicativa i sense que les autoritats sanitàries hagin informat de la vacuna i els seus efectes. Un altre dels comentaris recollits és que el fet que ara mateix la incidència de la grip sigui menor i que s’hagi constatat (fins ara) que es presenta com a patologia lleu no convida tampoc a la vacunació.

DEMANDA D'INFORMACIÓ
Justament ahir la consellera general de Coalició Reformista Montserrat Gil va presentar a Sindicatura una demanda d’informació sobre la citada campanya i demana al Govern una resposta de forma escrita “en el més breu termini”. La parlamentària i exministra de Salut demana a l’executiu quin és el protocol que ha seguit el ministeri de Salut per informar els pares dels alumnes i també quin protocol s’ha adoptat amb els metges de capçalera i pediatres per informar-los de la citada iniciativa de vacunació generalitzada als escolars del país, i quina ha estat la resposta que l’administració ha rebut de part dels professionals sanitaris atesa, indica Gil, “la manca de consens sobre la necessitat de l’administració d’aquesta vacuna pels diferents professionals”.
La consellera general reformista també demana la xifra d’escolars que es preveu que es vacunaran contra el virus A(H1N1).

Impotència eurovisiva?

| 17/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 162 | 0 comentaris |

(35 vots) |

O és que hi ha incompetència eurovisiva?
La realitat nacional no crec que sigui impotent ni incompetent. Tot el contrari, la vocació eurovisiva andorrana està històricament ben afermada i és plena de relació amb els dos grans països europeus amb els quals limita, havent-se obert a altres països europeus durant el segle XX. I la voluntat conscient i necessària, i avui assumida per la població andorrana, d’obertura econòmica i de nous lligams cap a la Unió Europea, no en deixa cap dubte.
Fins i tot la participació eurovisiva andorrana no pot ser més clara en aquesta europeïtzació per la nostra ciutadania: el primer any una andorrana, el segon una holandesa, el tercer una espanyola, el quart uns andorrans, el cinquè una catalana i el sisè una danesa.
Potser els responsables d’Andorra Televisió s’ho haurien de fer mirar.
Com vaig escriure el 30/5/2008 el cost del projecte de participació en el Festival d’Eurovisió no pot justificar deixar d’anar-hi perquè no es tracta de guanyar, sinó de ser-hi. I als guanys en el reforçament de la integració social i de la identitat nacional, com s’ha demostrat durant els passats sis anys, s’hi poden afegir els interessos turisticoeconòmics i culturals que se’n deriven.
La possibilitat de fer present dins d’Europa el fet nacional andorrà, al nostre petit i humil nivell però real i existent, i necessari de visualitzar a fora i a dins d’Andorra, es mereix l’esforç.
Com se’l mereix l’ús normal de la llengua oficial d’Andorra, que és el català, que pot i ha de ser aprofitat per simpatitzar amb 10 milions d’usuaris del nostre entorn immediat, i dels quals se’n viu turísticament.
Que hi ha un tema econòmic i que la crisi comporta problemes, és cert.
El mínim econòmic necessari per als altres anys s’haurà de rebaixar, és evident, però això no implica rebaixar la dignitat en la representació. Només ha d’impli- car provar un nou sistema, com ja es ve fent des de l’inici.
Que els privats de sempre no vénen... se n’ha d’anar a buscar de nous. On? On calgui.
El Govern i els comuns, a través de turisme i de cultura, hi haurien d’aportar no tan sols la seva part, sinó el que faci falta.
Es pot estalviar en la selecció de la cançó, i el grup que la interpreta. Com a solució per a aquest any (o definitiva), es podria partir del resultat dels primers seleccionats del premi a la millor cançó en català Carles Sabater, que des de fa onze anys organitza prou bé el Centre de la Cultura Catalana a Andorra, i que aquest any ha premiat com a millor Anna Roig, compositora i cantant, catalanofrancesa, i la seva banda L’Ombre de ton chien.
I es pot estalviar en la promoció i fer només gira pels territoris de parla catalana que comprenen altres tres estats europeus prou grans com ara França, Espanya i Itàlia, molt més assequibles.
Comença a ser hora que l’autenticitat i la sostenibilitat també arribi al festival de la cançó d’Eurovisió ni que sigui des de l’aportació dels petits.
Els impotents que han decidit la no participació andorrana a Eurovisió n’han d’assumir totes les conseqüències, començant per la seva dimissió i que deixin passar gent nova a Ràdio i Televisió d’Andorra SA capaços de fer front amb solucions dignes a aquests i altres reptes que avui té pendents la Ràdio i la Televisió públiques nacionals.
Finalment, RTVA SA és una societat pública de propietat nacional, és a dir, de tots els ciutadans d’Andorra. I algú n’ha de donar comptes.

Mor l’empresari i exdirigent esportiu Antoni Balletbó

| 17/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 204 | 0 comentaris |

(44 vots) |

Ara, als 61 anys, continuava al capdavant de la companyia i estava molt lligat a l’associacionisme empresarial. I és que ocupava un dels càrrecs de vocal de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, i també formava part de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA). Ahir el president de la Cambra, Marc Pantebre, va transmetre “l’absoluta consternació” de tot el col·lectiu per la defunció inesperada de Balletbó, i va voler destacar “la seva qualitat humana i la seva gran capacitat de treball. Per a la Cambra és una gran pèrdua”.
També havia estat molt actiu en el món de l’esport. Havia estat vicepresident i després president de la Federació de Tir i va presidir el Club Nàutic. Joan Tomàs va compartir anys de dedicació a la Federació de Tir i va recordar-lo com “un amant de la competició i de l’esport, i un gran tirador”. Tomàs va incidir, a més, en la voluntat de Balletbó de “treballar per al país”.
La missa funeral per l’empresari, que va morir dimarts, tindrà lloc aquest matí a les onze a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.

El Superior confirma el repartiment de Valora

| 17/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 165 | 0 comentaris |

(33 vots) |

El tribunal admet que no hi havia “una solució que sigui satisfactòria per a tothom”, però creu que la triada és “la més adequada per respectar més els interessos del conjunt global dels clients i l’autenticitat dels fets”. En funció de com es desenvolupin ara els fets, i si no hi ha més accions legals –els recurrents poden acudir al TC si troben que se’ls ha vulnerat algun dret fonamental en el procés encara que l’admissió d’una eventual demanda no ha de tenir necessàriament efectes suspensius– la distribució dels prop de 40 milions que resten a la cartera (un milió ja va ser retornat) es podria fer després de festes.
El TS avala la fórmula de tresoreria dinàmica perquè és “el criteri que s’apropa a la realitat de les operacions i que reconstrueix de la manera més fidel les irregularitats en la gestió de la cartera de valors”. La gran majoria dels recurrents havien reclamat que la liquidació es fes a partir del criteri de patrimoni amb el mètode estàtic, en trobar que era el que dotava el repartiment de més solidaritat. De fet, les paraules equitat i solidaritat –a banda de caos en la gestió– van ser les que més es van sentir durant la vista oral d’ara fa poc més d’un mes. Els magistrats admeten que “és cert que sigui quin sigui el mètode i criteri escollits per a la liquidació, hi haurà clients perjudicats i d’altres que no, i això és ineludible”.

CRITERIS
En la fonamentació de la seva decisió, la sala recorda que no hi ha una fórmula que en el mateix temps sigui “justa i adequada” per a tots els clients, “i s’ha d’escollir la que sigui més idònia, compte tingut dels elements particulars de la liquidació complicada de la societat Valora”. El criteri de tresoreria, segons recorda el mateix tribunal, “consisteix a imputar les pèrdues proporcionalment al saldo de tresoreria dels clients”, i el mètode dinàmic “consisteix a reassignar els imports als clients vigents a cada data en què hi ha hagut una transacció que ha estat l’origen d’una anotació irregular als comptes dels clients”. Això fa que les pèrdues només s’imputin als clients de Valora que ho eren en el moment de la pèrdua.

VINT-I-CINC CLIENTS, ELS MÉS AFECTATS

Gairebé la meitat de les pèrdues de Valora es repartiran entre 25 clients amb la fórmula finalment avalada pel Tribunal Superior. Hi haurà clients que arribaran a perdre tot el que havien aportat a la gestora de fons. Segons les dades elaborades al seu dia pels liquidadors judicials, un dels perjudicats perdrà els 2,8 milions que tenia dispositats en el compte Òmnibus. En canvi, a 59 dels 428 clients que la financera va tenir en algun moment entre el 2002 i el 2006 els beneficia més el sistema triat. Les pèrdues que hi va haver a Valora van arribar als 25 milions d’euros.