La reclamació judicial exigeix, d’una banda, la indemnització pels danys morals i físics soferts per la nena i, de l’altra, que s’obligui el parc temàtic a adoptar millors mesures de seguretat que evitin nous incidents. Amb aquest tràmit s’inicia un procés judicial que Mackay va assegurar que està disposat a seguir fins a les darreres instàncies, fins i tot, en cas que la justícia andorrana no li doni la raó, al Tribunal dels Drets Humans. “Volem arribar fins al final, fins on ens permetin arribar. I si fa falta, aniré a Estrasburg”, va manifestar amb contundència el progenitor.
El pare de la menor ferida va remarcar la voluntat doble de la reclamació, que, va insistir, no es queda només en la petició d’una compensació econòmica, que va qualificar “de raonable” i de “res de l’altre món”, tot i no voler quantificar-la. I és que, va posar en relleu, la família entén que hi ha importants dèficits de seguretat en la instal·lació que, segons va explicar, queden evidenciats amb un peritatge i una acta notarial que s’han presentat com a proves complementàries en la demanda. Entre elles va destacar que no hi ha prou distància de seguretat entre el vagó i qualsevol obstacle extern –la normativa de l’empresa constructora exigiria, segons va apuntar, un mínim de 70 centímetres– o que “no són prou rigorosos amb el filtre dels nens que hi pugen”.

Precedents judicials
Aquests dos documents són, de fet, la “gran diferència”, a l’entendre de Mark Mackay, amb altres causes presentades anteriorment per accidents al Tobotronc i que van ser arxivades per la justícia. “Pensem que tenim prou cas per ser escoltats i perquè es faci un tomb de 180 graus en aquest sense sentit d’accidents i es prenguin mesures per evitar-los”, va afirmar. A més, va indicar que moltes de les demandes anteriors són a causa de xocs entre usuaris, incidents de caire diferent al de la seva filla, que va patir importants lesions al peu perquè li va sortir del trineu. “Confiem plenament en la justícia. Si abans s’havien arxivat causes és perquè no hi havia proves que ara aportem”, va apuntar.
El pare de la nena ferida en l’accident també va voler donar la seva versió sobre les negociacions infructuoses portades a terme amb el comú. “Vam cedir a la petició que ens van fer per negociar l’afer privadament i vam estar set mesos, fins que vam veure que tot era paper mullar”, va indicar Mackay, per lamentar posteriorment que “quan vam presentar tota la documentació que ens havien demanat, només ens van dir que ja ens veuríem als jutjats”.
El Diari es va posar en contacte amb el comú de Sant Julià de Lòria però, des de la corporació local, es va optar per no fer cap valoració sobre l’entrada a tràmit de la reclamació judicial. Durant les properes setmanes, la corporació rebrà la notificació de la demanda presentada i, llavors, haurà de formular les seves al·legacions. El procés podria allargar-se, com a mínim, fins després de l’estiu, però la família va expressar la confiança que, almenys en primera instància, hi hagi resolució aquest mateix any.

UNA DEMANDA PENAL PRÈVIA

El denunciant va voler posar en relleu que tenen constància d’altres sinistres similars, “més de 50”, va assegurar, fet que demostra, al seu parer, “que alguna cosa passa” i que “la seguretat actual no és suficient”. Com a exemple va posar el cas d’un altre jove català, Samuel Morales, que també ha dut l’atracció a la Batllia amb una demanda penal que va ser desestimada i que ara s’ha transformat en una reclamació per la via civil.

En el document, una de les recomanacions que fa l’organisme és que les “autoritats autoritzin la construcció d’una mesquita per a la comunitat musulmana”, ja que consideren que el col·lectiu té dificultats per aconseguir aquesta fita, tenint en compte que malgrat que havia sol·licitat permís per fer-ho, no es va emetre l’autorització.
Segons diverses fonts dels exgoverns de Marc Forné i Albert Pintant consultades per aquest rotatiu, la comunitat musulmana va demanar tant a un executiu com a l’altre el vistiplau per construir un temple, ja que des dels països d’origen dels residents estaven disposats a subvencionar la construcció sempre que existís el consentiment per escrit del govern andorrà. En tots dos casos, el rebuig a la proposta es va fer seguint la mateixa fórmula: el silenci administratiu. I és que segons les fonts, es va decidir que era millor no entrar en la qüestió. “Vam enviar una carta al Govern però mai no en vam tenir resposta”, recorda el president de l’associació Averroes, Abderrahim Hamdaoui, que reconeix que “no ho vam tornar a intentar perquè no volíem ser pesats”. Hamdaoui explica que una mesquita “és més que un lloc de culte, és un local social on et reuneixes i pots celebrar les festivitats”, per la qual cosa considera “molt positiu” poder disposar d’aquest espai.

Cementiris
D’altra banda, l’informe també posa en relleu el fet que les confessions minoritàries tampoc tenen un cementiri on poder enter­rar el seus morts, per la qual cosa també recomana que es trobi una solució per tal de poder habilitar aquest espai. Les fonts consultades pel Diari van qualificar de “vergonya” aquesta situació i van reconèixer, també, que és una qüestió que es va plantejar durant el mandat de Pintat. Cal tenir present que en aquell moment la comunitat musulmana ja comptava amb 500 fidels i la jueva amb un centenar (xifres molt semblants a les recollides al document de la comissió europea). El problema que va impedir poder disposar d’un cementiri laic i multiconfessional és que la competència en aquesta àrea recau en els comuns i per tant l’executiu no hi va poder actuar. Només Escaldes va intentar incloure un espai al pla d’urbanisme però no va trobar cap terreny disponible per a aquesta funció.
De fet, les mateixes fonts van informar que actualment els fidels de la comunitat jueva han de ser enterrats a Tolosa, amb el cost que això suposa, i que van en augment les peticions d’ateus que no volen ser sepultats a cementiris catòlics sense que se’ls pugui donar una alternativa.

MENYS ANYS PER A LA NACIONALITAT

L’ECRI també demana més avenços pel que fa a la reducció del termini per obtenir la nacionalitat, recomanant que es rebaixi a quinze els anys necessaris amb vista a una ulterior reducció a deu. En relació amb aquest fet també es recomana explorar vies per permetre la doble nacionalitat, i pel que fa a la participació dels estrangers en la vida pública, es demana que es garanteixi el dret a vot dels residents en les eleccions comunals. Una qüestió que consideren que facilitaria la integració dels residents al país.

La Travessa de les 3 parròquies es desenvoluparà el pròxim 17 de juny i tornarà a tenir tres recorreguts amb diferents distàncies perquè hi hagi l’opció d’escollir la distància que es vulgui completar. S’espera arribar a una xifra al voltant dels 300 participants.

En una modalitat que no és la seva especialitat, Mònica Ramírez ha aprofitat el seu pas pels Campionats d’Europa de Debrecen per signar la seva millor marca en els 100 metres lliures. Va acabar en la 58a posició de les 61 nedadores que van prendre la sortida.

L’expedició MoraBanc, amb la sud-africana Cathy O’Dowd al capdavant, pretén triomfar allà on ningú ho ha aconseguit. L’objectiu de l’equip serà pujar la novena muntanya més alta del món, el Nanga Parbat, per la carena més difícil de totes, la Mazeno Ridge.

La comissió legislativa de Finances va tancar ahir el text de l’IVA, amb la majoria de les esmenes aprovades per unanimitat. El grup demòcrata havia presentat 77 esmenes, i un 90%, segons el conseller demòcrata Daniel Armengol, han estat acceptades pels socialdemòcrates.

El grup parlamentari demòcrata ha presentat diverses esmenes als projectes de llei de tinença i de protecció d’animals i de salut animal i seguretat alimentària. Pel que fa al primer text, ha entrat sis esmenes tècniques per “detallar al màxim la legislació”.

La vaga a l’ensenyament públic convocada ahir a diverses comunitats autònomes espanyoles va ser secundada també a Andorra. El seguiment entre el personal, tant professors com treballadors dels centres, es va xifrar en divuit persones, situant-se entre el 15 i el 18%, segons la conselleria d’Educació de l’ambaixada.

Aquestes mesures passen fonamentalment per la reducció de la plantilla de professors, l'augment de la ràtio d'alumnes per aula, l'eliminació de beques per als alumnes i l'augment de les taxes universitàries.
Els estudiants portaven diversos rètols on s'hi podien llegir frases reivindicatives com "La pública no se vende, se definede"; "Por una educación digna: Futuro me gustas, pero estás como ausente" o "No quiero ir en la chepa de mi padre hasta los 30".
També han elaborat un manifest que han lliurat a la secretària general de la Conselleria d'Educació de l'Ambaixada, Asunción Larrosa, amb qui han parlat una estona a peu de carrer. En el text es pot llegir que les noves retallades 'provoquen una mala educació i que tots els joves en procés d'aprenentatge se'ls dificulta l'accés a una bona educació'. Precisament, un dels portaveus dels estudiants, Jordi Blanco, ha fet èmfasi en què la majoria d'alumnes de l'ensenyament públic 'són de classe mitja-baixa' i que l'augment de les taxes els perjudica enormement.
Una altra portaveu, Míriam Airosa, ha explicat que en l'actualitat el rendiment dels alumnes ja és baix, i ha fegit que si la ràtio per aula augmenta de 20 fins a 40 alumnes, el rendiment encara serà més baix.
El manifest dels estudiants també pregunta retòricament 'com vol el govern que les generacions futures tirin del país si tenen dificultats per accedir als estudis?' o 'com vol el govern que hi hagi menys abandonament escolar si el professor podrà prestar menys atenció al seu alumnat?'. Per tot plegat, el manifest conclou que 's'està posant en risc el creixement econòmic futur i la competitivitat de la nostra societat'.
D'altra banda, segons la Conselleria d'Educació de l'Ambaixada espanyola, a la una del migdia la xifra del seguiment de la vaga és de divuit docents. Aquesta xifra representaria aproximadament un 15%, tot i que tal com han explicat des de la Conselleria es tracta d'una dada provisional que fins que no tanquin els centres educatius espanyols no tindrà caràcter definitu. La xifra contrasta amb la que han facilitat els sindicats, que l'han situada a primera hora el matí en una quinzena de docents.

Aquestes mesures passen fonamentalment per la reducció de la plantilla de professors, l'augment de la ràtio d'alumnes per aula, l'eliminació de beques per als alumnes i l'augment de les taxes universitàries.
Els estudiants portaven diversos rètols on s'hi podien llegir frases reivindicatives com "La pública no se vende, se definede"; "Por una educación digna: Futuro me gustas, pero estás como ausente" o "No quiero ir en la chepa de mi padre hasta los 30".
També han elaborat un manifest que han lliurat a la secretària general de la Conselleria d'Educació de l'Ambaixada, Asunción Larrosa, amb qui han parlat una estona a peu de carrer. En el text es pot llegir que les noves retallades 'provoquen una mala educació i que tots els joves en procés d'aprenentatge se'ls dificulta l'accés a una bona educació'. Precisament, un dels portaveus dels estudiants, Jordi Blanco, ha fet èmfasi en què la majoria d'alumnes de l'ensenyament públic 'són de classe mitja-baixa' i que l'augment de les taxes els perjudica enormement.
Una altra portaveu, Míriam Airosa, ha explicat que en l'actualitat el rendiment dels alumnes ja és baix, i ha fegit que si la ràtio per aula augmenta de 20 fins a 40 alumnes, el rendiment encara serà més baix.
El manifest dels estudiants també pregunta retòricament 'com vol el govern que les generacions futures tirin del país si tenen dificultats per accedir als estudis?' o 'com vol el govern que hi hagi menys abandonament escolar si el professor podrà prestar menys atenció al seu alumnat?'. Per tot plegat, el manifest conclou que 's'està posant en risc el creixement econòmic futur i la competitivitat de la nostra societat'.
D'altra banda, segons la Conselleria d'Educació de l'Ambaixada espanyola, a la una del migdia la xifra del seguiment de la vaga és de divuit docents. Aquesta xifra representaria aproximadament un 15%, tot i que tal com han explicat des de la Conselleria es tracta d'una dada provisional que fins que no tanquin els centres educatius espanyols no tindrà caràcter definitu. La xifra contrasta amb la que han facilitat els sindicats, que l'han situada a primera hora el matí en una quinzena de docents.