“Fa mesos que ens vam oferir a les diferents comissions per ajudar a elaborar el pressupost i no ens han dit res, per això no hi hem volgut votar a favor”, argumenta el centrista.
Per a l’any vinent la societat laurediana ha projectat un pressupost “de mínims” i molt similar al d’enguany. S’espera recaptar 1,6 milions d’euros, que haurien de procedir de l’explotació del Tobotronc i les activitats d’oci que es proposen als visitants tant a l’hivern com a l’estiu, i de les pistes d’esquí de fons. En el capítol de despeses d’inversió, a més, es reserven 4,9 milions per a projectes que –segons es va explicar durant el darrer consell d’administració– s’engegaran l’any vinent. Entre d’altres, es preveu destinar diners a un nou aparcament amb capacitat per a 280 vehicles, a nous edificis i infraestructures (no s’han detallat de quin tipus) i a l’inici del desenvolupament del parc d’animals, un dels grans projectes que haurà d’integrar el parc de multiactivitats. “La intenció, segons es va anunciar, és començar les obres amb vista al juny vinent”, exposa Vidal.

PAQUETS DE DEU TÍTOLS
Per a tot plegat, no obstant això, caldrà obtenir capital. I és per això que CampRabassa ha previst ja per a l’any que arriba l’arxianunciada ampliació de capital, tal com posa en relleu el conseller de Segle 21, que ha tingut accés a les dades. En concret s’ha pressupostat l’entrada de dotze milions d’euros procedents de la venda de les accions, que costaran 36 euros cadascuna i que es vendran en paquets de deu. La manera com es comercialitzaran aquests títols, però, encara no s’ha donat a conèixer. En el passat des del comú de Sant Julià de Lòria es va posar sobre la taula la possibilitat que tots els bancs del país partissipessin en aquesta venda, encara que no ha quedat clar si finalment serà així o si es farà a través d’una sola entitat financera.
D’atra banda, els comptes de la societat de Naturlàndia estimen un superàvit de 6 milions per a l’any vinent si s’ingressen aquests 12 milions.
A banda dels números, la recerca del nou director del parc temàtic de la Rabassa també va centrar el consell d’administració. Segons es va exposar, la intenció és que es trobi un substitut d’Eugeni de Santiago al capdavant de les instal·lacions (se’n va fer càrrec des del 1994), després que aquest presentés la dimissió de manera consensuada amb els responsables comunals. Es va considerar que el seu perfil no “s’acabava d’adequar” als projectes i amb l’objectiu de redimensionar el parc. Des de la corporació busquen algú que pugui fer-se càrrec del canvi de rumb que hi haurà properament a Naturlàndia. Actualment, així, s’estan valorant els diferents currículums presentats per destriar la persona que millor s’adapti a les necessitats del projecte.

UN INFORME AVALA LA SEGURETAT DE LES INSTAL·LACIONS

Les instal·lacions del parc de multiactivitats compleixen les normes de seguretat exigides. Així es constata a les conclusions preliminars d’un estudi dut a terme per una empresa especialitzada que cada dos anys revisa el parc i certifica que està tot en condicions. Amb tot, encara s’està en espera de disposar de l’informe definitiu. “Des de Segle 21 estem molt preocupats per la qüestió de la seguretat i ens mantenim en espera d’aquest estudi signat i per escrit”, incideix Vidal.
Un dels punts que va repassar la companyia va ser la seguretat al Tobotronc, després de l’aturada tècnica de fa uns mesos (es va allargar més d’un mes) per canviar una de les peces. Des del comú s’havia vist que havia patit un desgast prou important per haver de ser restituïda. Concretament es va instal·lar un nou cable de tracció al tobogan alpí, que va haver de confeccionar a mida una empresa d’Alemanya.

Quan es va fer la verema tradicional, a final de setembre, es van deixar 750 ceps per quan l’hivern fes acte de presència. El raïm que es va recollir ahir està congelat i aquesta particularitat farà possible que en el procés de la premsada no surti tanta aigua. Aquest raïm té vint-i-un graus potencials –el que es va collir al setembre en tenia disset–, però quan fermenti sortirà un vi d’uns dotze graus. “Calia esperar que el termòmetre baixés fins als deu graus negatius”, va comentar l’enòleg de Casa Beal, Ferran Gironès. En total es van recollir tres-cents quilos de raïm congelat.
Aquest vi és especial des que es recull el raïm. La verema va començar a les set del matí i es van necessitar vuit persones. El procés va durar menys d’una hora. “Ha calgut més gent que en una verema normal perquè s’havia de recollir amb rapidesa, abans que sortís el sol i les temperatures comencessin a pujar”, va afirmar Gironès. Una verema tradicional dura tot un matí. El sabor és diferent al dels vins que estem acostumats a veure. “Nosaltres normalment consumim un vi mediter­rani, que és diferent. Aquest no és pesat, es pot notar la seva frescor i és dolç”, va assegurar l’enòleg. Amb la quantitat de raïm que s’ha recollit es podrien omplir unes dues-centes ampolles de mig litre, però aquest vi normalment va en ampolles més petites. De fet, el vi de gel no serveix per acompanyar els àpats. “Aquest producte té una graduació més alta i s’ha de consumir en les postres o en els aperitius”, va dir el propietari de Casa Beal, Joan Visa. Aquesta tipologia de vi està molt valorada en l’àmbit europeu i es faran comparatives amb altres vins de gel del món per comprovar-ne la qualitat.

EL PRIMER DE TOT EL PIRINEU

Casa Beal està innovant el sector del vi a casa nostra. No tan sols pensa elaborar el primer vi de gel del país, sinó que serà el pioner de tot el Pirineu. “Mai abans no s’ha fet en aquesta zona”, va comentar Ferran Gironès. Aquest vi es fa principalment a Alemanya, Àustria i Canadà. “Tot i que aquí no tenim tradició d’elaborar aquesta tipologia de vi, vam veure que a Andorra es reunien les condicions climatològiques necessàries per produir-lo”, van assegurar des de Casa Beal. Ara només falta esperar la crítica, segons van dir, dels paladars més exigents i comercialitzar-lo bé.

El 2008 els clients de la parapública que optaven per la telefonia mòbil eren el 50% sobre el total d’abonats, mentre que per a l’any vinent s’espera que el percentatge caigui tres punts. I això, evidentment, es traduirà en xifres econòmiques. Andorra Telecom ha previst, a l’avantprojecte de pressupost del 2010, un 3% menys d’ingressos procedents de la branca Mobiland (uns 750.000 euros menys). O el que és el mateix, estima guanyar 31,3 milions d’euros, quan per enguany s’havien pressupostat 32,1 milions (amb tot, aquesta previsió, a manca de resultats definitius de tancament de l’actual exercici, no s’ha complert i la recaptació sembla que acabarà sent menor).
El servei de telecomunicacions  del Principat sosté que la davallada de l’ús del mòbil té lloc, en bona part, per la disminució de l’activitat inherent a la crisi. I també al canvi d’hàbits que ha comportat. A més, la inclusió de minuts nacionals i internacionals en els paquets de telefonia fixa també hi ajuda. Mentre que abans els clients trucaven, ja sigui a Andor­ra com a l’exterior, a través de Mobiland, ara s’esperen a arribar a casa per fer-ho des de la línia fixa, perquè els surt més econòmic (o fins i tot gratuït, segons el paquet que hagin contractat). “La filosofia general d’Andorra Telecom d’ara endavant és oferir paquets per fer trucades internacionals; agrupar serveis i simplificar-los”, posa en relleu el responsable de comunicació de la parapública, David Baró.

NOUS SERVEIS
La companyia de telecomunicacions té al pensament oferir a partir de l’any vinent nous serveis, amb la incorporació de minuts en l’abonament mensual dels serveis mòbils. També llançar un nou perfil de mòbil de contracte que permeti controlar el consum (els detalls del projecte, no obstant això, encara no s’han concretat). Es preveu que tot plegat serveixi per afavorir el retrocés dels contractes de prepagament (el servei Click!) a favor dels de postpagament. Baró recorda, en aquest sentit, que el volum de contractació de Mobiland durant aquests anys augmenta, mentre que l’ús de les targetes de prepagament fa el camí contrari. “En bona part, perquè des d’Andorra Telecom es va fer una regularització de les Click! i es van donar de baixa molts números que ja no estaven en ús perquè cor­responien a clients que havien marxat del Principat”, posa en   relleu.
Les xifres, de fet, parlen. Mentre que l’octubre del 2007 hi havia registrades 31.100 targetes de prepagament, en la mateixa data d’enguany (les darreres dades de què es disposa i que publica el Butlletí mensual de conjuntura) la dada es redueix estrepitosament fins a les 25.100. En canvi, la telefonia mòbil de contracte ha mantingut en aquest període de dos anys una tendència alcista: el 2007 hi havia 37.800 contractes i ara se’n registren més de 38.600.

XIFRA DE NEGOCI DE 66,5 MILIONS
La fibra òptica i les noves prestacions de televisió IP són els elements que –espera la parapública– serviran per impulsar els ingressos durant els anys vinents, amb un increment dels clients. I que hauran de compensar els euros que s’han deixat de guanyar per la davallada progressiva de l’ús dels mòbils. “La fibra òptica estarà desplegada a tot el país el 2010, i ja serà un servei universal; llavors sortiran nous serveis i molts més paquets”, recorda el responsable del departament de comunicació.
En línies generals s’estima per a l’any que arriba un lleuger avançament de la línia de negoci de clients, “malgrat la desacceleració registrada en els últims anys, i més particularment el 2009”, segons es reconeix en la memòria de projecte pressupostari del proper exercici d’Andorra Telecom. Per al 2010 el total de vendes a clients s’hauria de situar (tenint en compte la projecció) en 66,5 milions d’euros. D’aquests, el 47% (31,3 milions) han de procedir dels serveis de telefonia mòbil, el 22% (14,5 milions) de la fixa, i el 17% restant (20,7 milions) s’han d’orginar dels serveis de dades, que inclouen els paquets, la telefonia pública, el Data Center i la publicitat.