D'altra banda, s'ha establert la fase groga a partir de Canillo. És a dir, es necessiten equipaments especials per circular a partir d'aquest punt, així com a partir de Pal i la Cortinada.

La nevada al Principat ha començat al migdia, i la fase groga s'ha activat llavors a partir d'Encamp. És obligatori l'ús d'equipaments especials a la CG-2 a partir de la parròquia encampadana, així com a partir de Pal i del Serrat. La previsió indicava que les precipitacions en forma de neu apareguessin a cotes altes, però finalment durant unes hores hi ha hagut nevada intensa a gairebé tot el país. El mal estat de la calçada i els controls policials han provocat retencions a Encamp en sentit Canillo, així com al centre d'Andorra la Vella. La nevada s'ha perllongat al centre del país fins a primera hora de la tarda, deixant pas després a la pluja.

Amb el patrocini Vidosa, Gutiérrez i Marín segueixen identificant-se com a integrants del Team Vallnord i passegen el nom de l'estació com un dels seus espónsors. Joan Miró, director de màrqueting del domini, ha destacat que amb aquest patrocini "posem el nostre gra de sorra a l'esport nacional, que és l'esquí". Amb tot, no ha volgut fer públic quan es destina als competidors. Vidosa i Gutiérrez, que estaran als Jocs de Vancouver, han destacat en l'acte la cita olímpica com a principal objectiu. Per a l'actual millor esquiador del país "estar entre els vint primers en alguna prova dels Jocs és la fita. Espero arribar n el millor moment de la temporada". Vidosa ha explicat que les sensacions de l'inici de l'exercici són positives i que espera estar a final de temporada entre els 75 primers del rànquing en alguna modalitat.

De la seva banda Gutiérrez ha parlat dels problemes que té ara al genoll esquerre i que com a mínim la tindran apartada de la competició durant tres setmanes. Se li ha plantejat la possibilitat de fer-li una artroscòpia però en principi ho ha rebutjat perquè significaria "un mes i mig inactiva" i posaria en perill que arribés a Vancouver en bones condicions.

Lluís Marín, al que les lesions li han fet viure un darrer any complicat, també espera estar als Jocs olímpics, però necessita guanyar-se la plaça en boardercross. De moment ja ha fet una prova de la Copa del món que ha valorat com a una "bona experiència", i en té un parell més de programades, on intentarà assolir resultats que li permetin competir a Vancouver. El surfista va indicar que ara es nota "mancat de rodatge" després del temps allunyat de les pistes però que poc a poc espera anar "agafant confiança".

En el matx, que va suposar el retorn a les banquetes de Johan Cruyff, hi van assistir al voltant de 53.000 espectadors, una xifra inferior a la que inicialment esperava l’organització, que es va veure condicionada, en bona part, per la meteorologia.
Però els que van desplaçar-se fins al camp del Barça van poder veure un bon espectacle futbolístic amb dues seleccions que van sortir a guanyar i que van oferir una gran imatge. Després d’una primera part tan freda com el temps, on només va ser destacable el gol de Sergio García abans del descans, el partit va escalfar-se a la represa.  
Amb un joc vistós i amb molta mobilitat, Cruyff va imposar a la selecció catalana l’estil del Barça. Els argentins es van veure sorpresos pel rival sense un mig del camp que creés ocasions. Al minut 56, Bojan aconseguia el segon per als catalans després de recuperar una pilota i batre a Pozo. Bojan podia haver sentenciat el partit a la jugada següent però el porter argentí ho va evitar.
A partir d’aquí, els de Maradona van créixer i Javier Pastore aconseguia retallar distàncies al minut 63. Al minut 70, però, nou gerro d’aigua freda per els sud-americans que veien com Sergio González feia el 3 a 1 de penal.
Dos minuts després, Di Maria, una de les gran esperances dels argentins, aprofitava una errada de Sergio García per fer el 3 a 2 i tornar a posar emoció a un xoc que es definiria  al minut 76 amb el decisiu 4 a 2, obra de Moisés. Bon espectacle futbolístic al Camp Nou per acomiadar l’any.

ZIDANE VOL SER DIRIGENT DEL REIAL MADRID

L’exjugador Zinedine Zidane va assegurar ahir que “el meu objectiu al Reial Madrid és convertir-me en dirigent”. El francès, que va viure el moment més àlgid de la seva carrera al club blanc, sempre ha mostrat la seva admiració pels madrilenys i actualment és conseller de la presidència.
Zidane també va parlar sobre la seva polèmica expulsió a la final del Mundial 2006 i va afirmar que “va estar bé que Buffon li digués a l’àrbitre el que havia passat, perquè no va ser bo i no sé si hagués pogut viure amb el fet que França hagués estat campiona amb mi al camp”. Zidane també va defensar Thierry Henry per la jugada amb la mà davant Irlanda.

A banda de Fama i Ninja Assassin, aquesta setmana també arriben a les sales del Principat la comèdia No es tan fácil; el també film d’acció espanyol Celda 211, i el de comèdia de terror Zombieland, que aterraran divendres vinent. Mentrestant, continuarà en cartellera un dels èxits de taquilla amb què s’acaba l’any, el títol en tres dimensions de James Camaron Avatar. I a la continuïtat dels films d’animació familiar Planet 51 i Pluja de mandonguilles, s’hi afegeix l’estrena de la segona part d’Alvin y las ardillas.
Els amants de l’acció i les arts marcials estan d’enhorabona amb l’estrena de Ninja Assassin, un film dirigit per James McTeigue i interpretat per Naomie Har­ris, Rick Yune, Togo Igowa, Sho Kosugi i Ben Milles. S’hi explica la història d’un dels assassins més terribles del món, Raizo. Orfe i recollit del carrer pel clan Ozunu, una societat secreta, escapa dels seus educadors després de l’execució del seu millor amic, de qui en tramarà la venjança. En el seu camí es creuarà un agent de l’Europol que investiga una xarxa d’assassins oriental i que està en el punt de mira del temible clan Ozunu.

‘Remake’ dels anys vuitanta
Retorna a la gran pantalla la història de nois i noies que pretenen aconseguir la popularitat a través de la música i el ball. Fama, que compta amb dos precedents d’èxit (la pel·lícula d’Alan Parker el 1980 i la sèrie televisiva que va arrencar el 1982 mantenint-se durant sis temporades), torna en una versió del coreògraf Kevin Tancharoen, que debuta en el cinema, procedent de dos èxits televisius de l’MTV, Dancelife i Twentyfourseven.
Divendres 25, dia de Nadal, els cinemes d’Andorra acullen tres noves estrenes. Per una banda, el títol No es tan fácil, comèdia dirigida per Nancy Meyers, protagonitzada per Alec Baldwin i Meryl Streep. Rocambolesca història d’amor en què dos divorciats es retroben i viuen una aventura quan un d’ells ja ha refet la seva vida al costat d’una altra persona. Comèdia, però de terror, és el gènere en el qual s’inscriu Bienvenidos a Zombieldand, que també s’estrena divendres vinent. Per una altra banda, arriba amb cert retard als cinemes del país el film Celda 211, dirigit per Daniel Monzón, i protagonitzat per Luis Tosar. La cinta ha estat nominada als Globus d’Or. Es va estrenar en el Festival de cinema de Sitges, però abans havia passat per Venècia i Toronto. Es tracta d’un thriller que transcorre en una presó.

TÍTOLS D'ANIMACIÓ OMPLEN LA CARTELLERA DURANT LES FESTES

Continua l’auge del cinema d’animació a la gran pantalla. A banda de tenir continuïtat Planet 51 i Pluja de mandonguilles, els cinemes reben a partir de divendres la segona part d’Alvin y las ardillas, cinta dirigida per Betty Thomas. Una competició musical entre esquirols centra la trama d’aquesta seqüela, en la qual el protagonisme de carn i ossos canvia, de Jason Lee a Zachary Levi (protagonista de la sèrie Chuck), que encarna el nebot del primer. Cine familiar amb, segons les paraules del productor Ross Bagdasarian Jr., més números musicals, humor i romanticisme.
Planet 51 continua captant l’atenció dels espectadors i es mantindrà al llarg de les festes de Nadal, marc en el qual les pel·lícules de dibuixos animats acostumen a orientar-se al públic familiar. A més de Planet 51, continua tant en català com en castellà Pluja de mandonguilles, i es manté Avatar, el film en 3D que s’ha convertit en un èxit de taquilla global. A l’Estat espanyol, per exemple, l’estrena d’aquesta pel·lícula de la Fox ha recaptat 7,3 milions d’euros, 3,5 procedents de les sales en tres dimensions. Sembla que l’estrebada d’Avatar ha afectat la recaptació d’altres propostes.

La grossa va correspondre al número 78.294, el més alt de la història, dotat amb tres milions d’euros per a cadascuna de les 192 sèries, que havia estat venut íntegrament a l’administració del carrer Bravo Murillo, al centre de la ciutat.
Tots els bitllets afortunats amb el segon premi, del número 53.192, s’havien venut en una administració de la ciutat de Getafe, que també va repartir els d’un dels vuit cinquens premis, cor­responent al número 51.972.
En el conjunt de les administracions catalanes només es van recuperar en premis l’11,77 per cent de la quantitat total jugada, que va ser de 442,6 milions d’euros.
La coneguda loteria Valdès, de la Rambla de Barcelona, va repartir 15 milions del tercer premi, amb el número 10.104, i una sèrie del número 29.013, comprada per una sola persona i que va obtenir un dels quarts premis. A la capital catalana set oficines més van repartir premis de categoria menor.
A Reus va caure íntegrament un dels quarts premis, al número 69.393, repartit per nombroses empreses i petits comerços de la ciutat.

La bruixa d’or
A l’administració de La Bruixa d’Or de Sort, que havia venut bitllets per valor de tres milions d’euros a Andorra, el propietari, Xavier Gabriel, es mostrava satisfet perquè havia aconseguit fer arribar als clients un total de 50 milions d’euros en premis relativament menors.
La quantitat més important va correspondre a un dels cinquens premis, dotat amb un total de 9,75 milions d’euros, que va cor­respondre al número 77.607, repartit íntegrament des de l’oficina pallaresa, tot i que el 70 per cent s’havia distribuït a través d’Internet, segons va explicar Gabriel, que va lamentar que els dos primers premis se li van escapar només per l’última xifra. Mig milió del premi principal va ser adquirit per treballadors de la planta de Seat a Martorell.
Parts del tercer premi es van vendre també a d’altres administracions catalanes: de Sant Joan de Vilatorrada, Puig-Reig i l’aeroport en el Prat de Llobregat.
Entre les persones afortunades amb la grossa hi havia vuit treballadores d’una agència de viatges del centre de Madrid, que tenen un sou de 800 euros.

MÉS DE 80 MORTS DE FRED I TRÀNSIT AFECTAT A CAUSA DEL TEMPORAL A TOT EUROPA

Com a mínim 80 persones havien mort de fred a l’Europa central i de l’est, més de la meitat a Polònia, i d’altres a Ucraïna, la República Txeca, Rússia, i dues a França, on les temperatures van baixar dels 20 graus sota zero. El trànsit per carretera era problemàtic també a gran part del continent, i els accidents van causar com a mínim 13 morts entre Àustria, Finlàndia i Alemanya. Aeroports importants d’Itàlia, el Regne Unit i Alema-nya van estar tancats ahir. De la seva banda, l’Eurostar  va reprendre el servei, amb els primers combois arribats a París des de Londres i a la capital britànica des de la francesa. A Espanya, la Generalitat va desactivar l’alerta de neu, tot i que un miler  d’escolars de l’Alt Pirineu es van quedar sense fer classe. Tot i això, l’alerta taronja (risc important) es mantenia per pluja, neu i/o vents forts a Cantàbria, Càceres, Canàries, Còrdova, Sevilla, Granada i Cadis. A Canàries  hi van haver inundacions i l’aigua va arrasar habitatges i negocis a l’Aldea de San Nicolás.

El primer punt de discòrdia és la voluntat de la parapública de signar directament el conveni amb cada metge en lloc de fer una negociació global amb el col·legi. Històricament ja s’havia utilitzat la firma directa, però els metges es trobaven que quan un havia signat la resta no podia intentar canviar res perquè el model era ja inamovible. Per això en els últims anys s’ha establert la negociació per part del col·legi, que té molta més força. I la CASS vol tornar a l’estat anterior.
Un dels punts més polèmics és l’obigació que la CASS vol imposar perquè als fulls grocs s’especifiqui amb un codi la patologia que ha motivat l’acte mèdic. Els facultatius consideren inacceptable que es vulneri la privacitat entre metge i pacient en un tema tan delicat. L’afectat pot patir una malaltia que no vol que es faci pública i els doctors creuen que la CASS no pot tenir aquestes dades. A més, es temen que la parapública creua els fitxers amb el ministeri de Sanitat i per tant el Govern passaria a poder disposar d’aquestes dades.
Un altre element destacat és l’obligatorietat que s’aplicarà a tots els metges de receptar medicaments genèrics. Els facultatius consideren que la parapública és lliure de pagar només el cost del genèric, però els doctors han de tenir la potestat de receptar el que creguin convenient.

Canvi d’especialista
Com a novetat també s’incorpora la limitació a un especialista per la patologia que es pateix. En cas de voler rebre la visita d’un especialista diferent s’haurà de comunicar a la parapública, que tindrà la potestat de no acceptar la segona opinió i per tant pot rebutjar el pagament. Els metges veuen que el marge per a la discrecionalitat és molt gran i que es podria arribar a tractar els doctors amb criteris diferents. Els especialistes tampoc no comparteixen que el ministeri de Sanitat, i per derivació la CASS, no entri a solucionar el possible sobrecost que s’està produint a l’hospital amb els metges assalariats. Una font va especificar que es tanca els ulls davant de fets flagrants com la xifra que es paga en hores extra.
El col·lectiu mèdic també veu de mal ull que una sèrie de punts del projecte de conveni directament indiquin “pendent de reglamentar”. Els facultatius no entenen com en aquests moments el ministeri i la Seguretat Social presenten un conveni quan ni tan sols és clar com es regularan alguns punts. Especialistes i generalistes crearan comissions per tractar plegats la posició davant la CASS.

LA CASS SEGUEIX ORDRES DEL GOVERN

El contingut dels convenis que la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha presentat als metges respon a les directrius que ha donat el ministeri de Salut. Així ho van indicar fonts de la parapública, que apunten que és el Govern qui té la “tutela” efectiva de la Seguretat Social i per tant també és el responsable de marcar les polítiques sanitàries que consideri que són oportunes. Per aquest motiu, la CASS es limita a trametre als professionals liberals el model de conveni que el ministeri considera adient. I és el Govern qui farà els reglaments per implemen-tar-los.

El primer punt de discòrdia és la voluntat de la parapública de signar directament el conveni amb cada metge en lloc de fer una negociació global amb el col·legi. Històricament ja s’havia utilitzat la firma directa, però els metges es trobaven que quan un havia signat la resta no podia intentar canviar res perquè el model era ja inamovible. Per això en els últims anys s’ha establert la negociació per part del col·legi, que té molta més força. I la CASS vol tornar a l’estat anterior.
Un dels punts més polèmics és l’obigació que la CASS vol imposar perquè als fulls grocs s’especifiqui amb un codi la patologia que ha motivat l’acte mèdic. Els facultatius consideren inacceptable que es vulneri la privacitat entre metge i pacient en un tema tan delicat. L’afectat pot patir una malaltia que no vol que es faci pública i els doctors creuen que la CASS no pot tenir aquestes dades. A més, es temen que la parapública creua els fitxers amb el ministeri de Sanitat i per tant el Govern passaria a poder disposar d’aquestes dades.
Un altre element destacat és l’obligatorietat que s’aplicarà a tots els metges de receptar medicaments genèrics. Els facultatius consideren que la parapública és lliure de pagar només el cost del genèric, però els doctors han de tenir la potestat de receptar el que creguin convenient.

Canvi d’especialista
Com a novetat també s’incorpora la limitació a un especialista per la patologia que es pateix. En cas de voler rebre la visita d’un especialista diferent s’haurà de comunicar a la parapública, que tindrà la potestat de no acceptar la segona opinió i per tant pot rebutjar el pagament. Els metges veuen que el marge per a la discrecionalitat és molt gran i que es podria arribar a tractar els doctors amb criteris diferents. Els especialistes tampoc no comparteixen que el ministeri de Sanitat, i per derivació la CASS, no entri a solucionar el possible sobrecost que s’està produint a l’hospital amb els metges assalariats. Una font va especificar que es tanca els ulls davant de fets flagrants com la xifra que es paga en hores extra.
El col·lectiu mèdic també veu de mal ull que una sèrie de punts del projecte de conveni directament indiquin “pendent de reglamentar”. Els facultatius no entenen com en aquests moments el ministeri i la Seguretat Social presenten un conveni quan ni tan sols és clar com es regularan alguns punts. Especialistes i generalistes crearan comissions per tractar plegats la posició davant la CASS.

LA CASS SEGUEIX ORDRES DEL GOVERN

El contingut dels convenis que la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha presentat als metges respon a les directrius que ha donat el ministeri de Salut. Així ho van indicar fonts de la parapública, que apunten que és el Govern qui té la “tutela” efectiva de la Seguretat Social i per tant també és el responsable de marcar les polítiques sanitàries que consideri que són oportunes. Per aquest motiu, la CASS es limita a trametre als professionals liberals el model de conveni que el ministeri considera adient. I és el Govern qui farà els reglaments per implemen-tar-los.

La trobada amb Zapatero, el dia concret de la qual resta encara pendent de l’agenda del president espanyol, es va acordar durant la celebració de la Cimera iberoamericana a Lisboa. Entre els afers que s’han de tractar en la reunió hi figuraran la petició de suport a Madrid per al procés d’acostament a la Unió Europea, organisme del qual Espanya assumirà la presidència rotatòria a partir del gener, o l’acord d’intercanvi d’informació fiscal.
Aquest conveni, per cert, serà ratificat avui pels dos consells de ministres i l’acte de signatura dependrà de quadrar les agendes. Per part espanyola, i segons va apuntar Pujadas, seria la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, l’encarregada d’estampar la rúbrica en el document, que seria el tercer considerat “de qualitat” segons els estàndards de l’OCDE després dels assolits amb França i amb Portugal.

Representants del país
Durant el jurament, Bartumeu va destacar la trajectòria dels cinc nous ambaixadors. Casal exercirà el càrrec a Mèxic, els Estats Units i davant les Nacions Unides; Vila, a França, Portugal i davant la Unesco, i Viu, a Suïssa, San Marino, Mònaco i Liechtenstein, a més de ser el representant permanent dels organismes internacionals a Ginebra. De la seva banda, Ribas assumirà la missió de desenvolupar les relacions amb la Unió Europea.
El cap de Govern va remarcar que “tots ells representaran el país, no el Govern ni la força política que l’ocupa”, una situació que, segons va afirmar, “no sempre s’ha donat en l’etapa anterior”. Bartumeu va destacar que “cap no té el carnet del PS i el que aplicaran és una política d’Estat”. El màxim responsable de l’executiu va posar de rellevància la importància de tenir un cos diplomàtic que, tot i fer-se “amb mesura, moderació i sense somnis de grandesa”, sigui “un equip potent”. Això, però, no significa que es consideri “prioritària” l’elaboració de la Llei del cos, ja que el que cal és “reforçar la presència a aquelles places clau: Madrid, Brussel·les i París”.

Relacions amb Espanya
Pujadas assumeix el càrrec amb l’objectiu de “continuar amb el camí d’excel·lència que es té”. El nou diplomàtic va donar per “tancat” l’afer del sucre i va expressar la voluntat “d’obrir finestres culturals i empresarials cap a Iberoamèrica”, fita per a la qual “ja s’han fet contactes”.

ÒSCAR RIBAS AVISA QUE EL PROCÉS D'ACOSTAMENT A LA UE SERÀ MOLT LLARG

El nou ambaixador per a les relacions amb la Unió Europea, Òscar Ribas, va advertir que el procés d’acostament serà llarg i difícilment es podrà tancar aquesta legislatura. “Per l’experiència que tinc, la UE és un monstre molt gran i costa fer seure a negociar 27 estats si el tema no els interessa”, va explicar el polític.
L’excap de Govern va admetre que la fórmula que ell empraria potser difereix de la defensada pel PS. Tot i això, va indicar que “no ens hem de condicionar pels noms”, i va apuntar que “el que cal és formular què volem, i fer-ho també amb l’altra part, i després ja ho batejarem”. Ribas va manifestar que “la integració m’agradaria perquè seria la definició definitiva del nostre estatus”, a la vegada que va advertir que “igualment haurem d’acceptar molta legislació”. El polític lauredià, però, va alertar que “potser és la UE qui no ens vol acceptar”, i va demanar que es treballi “en una solució que pot ser un estatus especial per als microestats”.  
De la seva banda, Bartumeu va explicar que el camí a seguir passa primer per “parlar amb la nova presidència” i, després, per un debat al Consell General perquè “és una qüestió d’Estat”.