Tot i el domini clar del Barça en el primer acte, tota la primera meitat es va acabar convertint en una lluita infructuosa per franquejar la porteria de Palop. No van faltar ocasions. Messi va ser el més matiner, amb una ex­cel·lent jugada a la frontal de l’àrea, al minut 10, que va posar a prova els reflexos del porter sevillista. Poc després seria Rafa Márquez qui va tenir la xarxa a tir, en rematar una pilota enviada per Dani Alves. Instants després, Messi enviaria la pilota al pal.
Per part dels visitants, l’àrbitre va anul·lar un gol de Capel, en una jugada prèviament desautoritzada pel col·legiat per fora de joc, en el moment en què el jugador rebia la pilota de Koné. A part d’aquesta acció, l’única oportunitat clara del Sevilla a la primera meitat va venir del mateix Koné, que va xutar una falta directa oportunament aturada per Pinto.

Canvi de guió
A la represa, el guió canviaria per als de Guardiola.?Primer, pel gol de Capel, qui va saber aprofitar una bona pilota a l’àrea proporcionada per Renato. Després, amb l’anul·lació d’un gol de Bojan, quan l’àrbitre va veure una falta d’Ibrahimovic sobre Konko.
Al minut 74, Ibra va alleujar momentàniament l’afició blaugrana, amb un golàs que va servir per culminar un desplaçament llarg de Márquez. Però el consol de l’empat només seria un miratge. Al minut següent, un penal de Txigrinski sobre Capel, transformat per Negredo.
L’últim quart d’hora va convertir-se en una espiral agònica per als blaugrana. Els intents de remuntada d’Ibrahimovic, que va rebre una centrada d’Alves, o de Messi, amb una espectacular jugada que va acabar amb la pilota fora, van resultar inútils. Ara, al Barça només li queda una opció si vol reeditar el títol:?deixar-se la pell al Sánchez Pizjuán.

EL VALÈNCIA I EL DEPORTIVO ES TORNEN A CREUAR EN EL CAMÍ DE LA COPA

El València i el Deportivo de la Corunya tornaran avui a coincidir en el camí cap a la Copa del Rei d’ençà de l’eliminatòria de fa quatre anys, en la qual es va imposar el conjunt gallec després de la suspensió del matx per agressió a l’àrbitre. El València buscarà saldar comptes pendents amb el Deportivo, en un partit que es preveu disputat, ja que tots dos conjunts hi arriben amb bones trajectòries i situats en llocs europeus de la lliga.
Els valencianistes intentaran aprofitar el partit com a locals per deixar l’eliminatòria encarrilada al seu favor. Els d’Emery no perden en Copa al seu camp des de la temporada 2006-2007, en la qual ho van fer contra el Getafe per 2 a 4.
Paral·lelament, altres aspirants com el Vila-real o l’Atlètic de Madrid intentaran sentenciar l’eliminatòria contra dos rivals de segona divisió, el Celta de Vigo i el Recreativo de Huelva, respectivament, mentre que el Racing de Santander mirarà d’evitar la imatge del Reial Madrid contra l’Alcorcón, i acabar amb l’únic equip de segona B que es manté viu al torneig.

Les xifres les van donar en roda de premsa la secretària general d’ocupació, Maravillas Rojo, i el secretari d’Estat de Seguretat Social, Octavio Granado, ahir a Madrid.
L’atur va augmentar entre els homes i es va reduir entre les dones, va créixer més al sector de la construcció i els serveis, mentre que es va reduir entre les persones anteriorment sense lloc de treball i a l’agricultura. L’única comunitat autònoma on va disminuir el nombre de desocupats va ser a Canàries, en tres persones.
Al desembre, les demandes de la prestació especial de 420 euros mensuals per haver esgotat el subsidi de desocupació van ser 368.871. Tot i les dades, Rojo va assegurar que la desocupació registrada “continua frenant-se”, perquè l’any anterior es van perdre un milió de llocs de feina, i Granado va destacar que s’ha alentit la pèrdua d’afiliats a la seguretat social.    

Catalunya
A l’Estat veí, l’evolució de l’atur registrat va ser encara pitjor que al conjunt d’Espanya, amb un total de 561.761 persones afectades, quantitat que suposa un increment del 32,73 per cent, gairebé set punts més. L’increment es va produir a les quatre circumscripcions, proporcionalment més a Lleida (37,46%), seguida de Barcelona (33,14%), mentre que a Tarragona i Girona va superar per poc el 30 per cent. Els sectors més afectats són els mateixos que a la resta de l’Estat veí, i la incidència també més gran entre els homes que entre les dones.

ELS PREUS PUGEN UN 0,9 PER CENT A FINAL D'ANY A L'EUROZONA I A L'ESTAT VEÍ

El càlcul avançat de l’índex de preus al consum durant el mes de desembre a la zona de l’euro i a Espanya va coincidir en un augment del 0,9 per cent en el conjunt de l’any. La taxa d’inflació augmenta respecte del mes anterior en quatre dècimes, en ambdós casos, segons l’institut d’estadística de l’Estat veí i l’oficina d’estadística de la Unió Europea, Eurostat. Aquest increment posa fi a la por a la recessió, després de l’evolució negativa dels preus els mesos precedents. Les dades definitives de l’eurozona les donarà l’Eurostat el dia 15 vinent.

Contra la crisi a la UE
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el grup d’experts nomenat per al període de la presidència de torn espanyola de la Unió Europea van defensar ahir, després de la primera reunió, el lideratge polític de la UE per impulsar un govern econòmic comú dels 27 membres que enforteixi la posició i influència i pugui lluitar amb més eficàcia contra la crisi. El grup d’experts està format per l’excap del govern espanyol Felipe González, l’ex­ministre i excomissari europeu Pedro Sol­bes, l’expresident de la comissió Jacques Delors, i la ministra d’Economia, Elena Salgado. Segons Rodríguez Zapatero i els membres del comitè és molt difícil per a cada Estat millorar la competitivitat separadament.

Una xifra molt superior a la mitjana diària d’SMS que es gestionen, que no supera els 56.000. El missatge de text a través del telèfon mòbil segueix sent una de les opcions preferides, segons la parapública.
En total, entre els dies 31 de desembre i 1 de gener es va registrar un enviament de 672.600 missatges de text. Més concretament, 373.441 SMS el darrer dia de 2009 i 299.198 el primer dia del 2010. Les xifres engloben tant els usuaris habituals de la telefonia mòbil andor­rana com els turistes que en aquell moment es trobaven al Principat.
Segons Andorra Telecom les dades suposen un increment del 4,54 per cent del trànsit de missatges respecte del que es va registrar per les mateixes dates de l’any anterior, i per tant el balanç és positiu malgrat la crisi.
La parapública també va destacar que les felicitacions de l’any nou a través del telèfon mòbil s’envien cada vegada més de manera “esglaonada”. Així, en anys anteriors la major part del trànsit per telefonia mòbil es produïa durant les primeres hores de l’any, immediatament després de les dotze campanades, però ara en canvi el volum de SMS està més repartit entre el 31 de desembre i l’1 de gener. L’entitat també va voler precisar que havia gestionat la recepció d’una gran quantitat de missatges d’altres operadors durant el primer dia de l’any i les darreres hores de l’últim. El volum d’aquests missatges va ser d’uns 954.000.

LA PARAPÚBLICA ADVERTEIX QUE PERDRÀ UN 50 PER CENT DE LA INVERSIÓ SENSE COMPTES

Andorra Telecom veuria paralitzat un 50 per cent de la inversió prevista si finalment no s’aprova el pressupost per al 2010. Així ho van explicar al Diari fonts properes a la parapública, que malgrat tot tenen l’esperança que finalment els comptes acabin aprovats.
La proposició de comptes que va elaborar el ministeri de Finances incloïa unes partides d’inversió que rondaven els 50.000 euros, i per tant la part que s’hauria de quedar al calaix si finalment no hi ha un acord polític al Consell General seria d’uns 25.000 euros, una quantitat que, per a segons quins aspectes, la parapública considera “imprescindibles”.

La fibra òptica, garantida
De tota manera, responsables de la parapública van assegurar que passi el que passi finalment amb el pressupost, el desplegament universal de la fibra òptica “està garantit”. Així, totes les partides d’inversió dedicades a aquest projecte estan “compromeses a través de plurianuals i partides reconduïdes”. Cal recordar que, segons la Llei de les finances públiques, el Govern tindria dret a executar totes les partides que estiguessin compromeses a través de plurianuals.
D’altra banda, els diners que no es podrien executar estarien destinats a diverses millores: implantació de noves tecnologies, modernització de la xarxa o projectes de codificació. Tot i que aquestes qüestions són molt necessàries, les fonts consultades van declarar que “el gros de l’estratègia de desenvolupament d’Andorra Telecom no s’alterarà” si finalment no hi ha un acord polític. Així, les grans novetats anunciades per la parapública en els darrers anys es mantindrien, malgrat no poder incloure millores en els serveis.

En cas que l’anomenat bloqueig polític tirés endavant, Dallerès creu que s’haurien de convocar eleccions al més aviat possible i va citar “el juny” com el mes en el qual caldria celebrar els comicis. Aquesta seria la “recomanació” que el síndic faria a l’executiu en cas que no pogués disposar de la principal arma de gestió pública.
Dallerès es va referir a la situació de bloqueig patida a principi dels anys noranta quan el Govern liderat per Òscar Ribas va patir un bloqueig polític amb minoria de suport al Consell General que va impedir l’aprovació dels pressupostos. El síndic va recordar que l’únic camí vàlid finalment per resoldre la situació va ser la convocatòria d’eleccions anticipades. Aquells comicis derivarien en un Consell General que aprovaria l’inici del procés constituent.
El polític encampadà es va mostrar, però, confiat que finalment es pugui assolir un acord i tirar endavant els comptes de l’Estat. Per arribar a bon port, Dallerès considera possible una abstenció de Coalició Reformista. El síndic es basa en el fet que els consellers de CR han indicat que encara que els aprovin totes les esmenes no donaran suport al pressupost. Dallerès entén que “no donar suport, no vol dir votar en contra, i per tant hi ha l’opció que s’abstinguin”.

Pacte de tres punts
Josep Dallerès es va mostra favorable a la possibilitat de tancar un pacte amb Coalició Reformista que permeti donar estabilitat a la legislatura. Aquest acord hauria de tenir tres grans eixos que passarien per un model de reforma fiscal, el pacte per consensuar l’acostament a Europa i la reforma de l’administració pública. El síndic veu que aquests tres grans blocs són temes d’Estat que van més enllà dels partits polítics i per tant considera que consensuant-los es poden establir les bases d’un pacte entre les dues grans forces parlamentàries.
El polític socialdemòcrata va qualificar l’opció de governar amb dotzenes parts com “la negació del funcionament de l’Estat”, ja que aquesta pràctica “aniria” contra el disseny que s’ha efectuat per al desenvolupament anual d’una administració. El síndic va declarar que en la situació anterior de bloqueig ja es va comprovar que el funcionament amb les dotzenes parts no porta enlloc.
Establir el juny com a data de les eleccions suposaria que en un parell de mesos ja s’hauria de dissoldre el Consell General, pràcticament tot seguit després d’una hipotètica derrota del PS en la votació dels pressupostos. El posicionament de Dallerès és contrari al que va expressar Jaume Bartumeu respecte de la possibilitat d’avançar les eleccions en cas que el pressupost no s’aprovés. En l’esmorzar de Cap d’Any, Bartumeu va deixar clar que “en cap cas” els comicis generals se celebrarien durant l’any 2010, encara que no hi hagi pressupost.

JORDI FONT ASSEGURA QUE FARAN UNA OFERTA A CR EN POC TEMPS

El conseller del grup parlamentari socialdemòcrata Jordi Font va assegurar ahir que d’aquí a molt poc temps Coalició Reformista rebrà una oferta del PS per formar un pacte d’Estat. El conseller socialdemòcrata va anunciar que el pacte no tan sols hauria de servir per aprovar el pressupost, sinó que podria “servir per a la resta de la legislatura”. Font va precisar que durant la setmana vinent tindrà lloc una reunió del PS, en la qual es concretaran les condicions d’aquesta nova oferta. El conseller també va indicar que es posaran sobre la taula unes condicions més clares que les de la darrera oferta de pacte, que Bartumeu va oferir en públic i en privat al líder de Coalició Reformista, Joan Gabriel. “No crec que ApC es vulgui afegir a un pacte a tres bandes”, va afirmar.

Obria la desfilada un grup de malabars i els membres de la Casa de Portugal, que donaven pas als dibuixos animats més estimats pels petits, des de l’anec Donald fins a Doraemon, passant per Mickey Mouse, Shin-chan o els Lunnis. Després, les carrosses amb temàtica variada: dos vaixells pirates, el salvatge oest americà, la prehistòria o històries com Aladín, 101 dàlmates o Pinotxo. Els més esperats arribaven al final: Melcior, Gaspar i Baltasar no van faltar a la cita.
La rua, en la qual van participar prop de 800 col·laboradors, va convèncer tant la gent del país com els turistes. “Havia llegit sobre la tradició dels Reis Mags però és el primer cop que els veig i m’ha agradat molt”, va explicar la Júlia, una turista russa. “És molt bonica i animada. Els nens s’ho han passat molt bé”, va comentar en Miguel Ángel Iglesias, que passa amb la seva família uns dies de vacances al Principat. Als seus dos fills, per això, ja els ha tranquil·litzat: tot i estar lluny de casa Ses Majestats sabran on són: “Tenen clar que els deixaran alguna cosa a l’habitació de l’hotel.” En José Alberto Real, de Toledo, definia l’ambient com a “molt agradable” mentre que la seva filla Paula confiava que la seva petició –“un vaixell de Pin y Pon i un estudi de perruqueria”– sigui realitat avui.
També van gaudir de l’espectacle i de la màgia de la desfilada els residents, com la Dolors Espín. “Venim cada any perquè està molt bé, molt ben organitzada i és molt maca”, va indicar, a la vegada que admetia el nerviosisme dels dos fills i deixava clar que “el Nadal és màgic, jo ho he viscut sempre així i els intento transmetre el mateix”. De la seva banda, el Guillermo Caballero gaudia especialment amb el seu fill Iker, que avui compleix tres anys. “Ara ja sap que vénen els Reis i està neguitós”, va explicar.
Ses Majestats, però, també van visitar les altres parròquies, on van ser rebudes per centenars de persones. A la Massana, a més, van ser originals ja que van arribar en tres motocicletes Harley Davidson.

LA VENTA DE TORTELLS ES MANTÉ AL NIVELL DELS ANYS ANTERIORS

La il·lusió del dia de Reis es veurà acompanyada a la taula pel sabor del tradicional tortell, un dolç que continuarà trobant-se a les taules tot i la crisi. Almenys això s’apunta des de les pastisseries. “S’ha treballat bé, com cada any, tothom l’agafa perquè parlem d’una nit màgica”, explica Josep Manuel da Silva, de la pastisseria el Tortell, tot i admetre que enguany han intentat “posar preus més assequibles”.
Amb aquest dolç mana la tradició, i és per això que les varietats més conegudes –massapà, nata o crema– continuen tenint més sortida que les més innovadores. “En aquest tema, la gent és clàssica i no varia gaire”, explica Jaume Vives, de la pastisseria Vives, que xifra el cost mitjà del tortell en uns 30 euros per una peça per a 7 o 8 persones. A l’Espiga d’Or, Montserrat Jansana indica que “s’estan venent molt bé els de nata i crema. Altres anys es van esgotar i enguany n’hem fet més”.