D’aquesta manera s’encadenen tres anys seguits a la baixa, amb els 757 naixements del 2010 i els 788 de fa tres anys. Segons les dades fetes públiques ahir pel Registre Civil, els 367 nens i 353 nenes nascuts l’any passat representen un 5% menys dels que ho van fer el 2010, quan també van arribar al món més nens que nenes. L’any passat també es van registrar 271 naixements esdevinguts a l’estranger, 69 menys que el 2010. La majoria són persones (189) que han fet inscriure el seu naixement al Principat un cop adquirida la nacionalitat. Els 82 restants són nens nascuts a l’estranger el 2011 transcrits al registre andor­rà. Quant a l’estat civil dels pares dels nens nascuts a Andorra l’any passat, 460 corresponen a parelles casades i 249 a persones no casades que van haver d’aixecar actes de reconeixement de paternitat. La resta de nadons, 11, van ser inscrits amb la filiació materna. Pel que fa la nacionalitat dels pares, es tracta majoritàriament de fills de nacionals andorrans (466), seguits de residents portuguesos (395) i espanyols (324). Quant a l’edat de les mares, el major nombre de naixements es registren als 35 anys, i en els anys precedents i posteriors, confirmant així la tendència que les dones cada vegada endarrereixen més la maternitat.   

Menys matrimonis
Els matrimonis tampoc han escapat a la tendència a la baixa dels naixements i l’any passat se’n van celebrar sis menys que el 2010. Dels 261, 211 van ser civils i 50 canònics, baixant per tercer any consecutiu els matrimonis eclesiàstics. Per primer cop, a Canillo, el nombre de matrimonis civils ha superat el dels canònics, malgrat que continua sent la parròquia on se celebren més matrimonis per l’església, en disposar del Santuari de Meritxell al seu territori. També en aquest capítol hi ha una tendència a la baixa que ja es va posar de manifest el 2010 amb 16 matrimonis canònics enfront dels 31 de 2009.          Pel que fa al nombre de sentències que afecten el matrimoni, l’any passat se’n van dictar 178, una més respecte el 2010. La Batllia va resoldre 97 demandes de separació, 7 menys que el 2010, i 81 de divorci, 8 més que fa dos anys. Hi va haver dues resolucions judicials emeses per la Batllia que deixaven sense efecte jurídic les sentències de separació dictades anteriorment. D’altra banda, quant a les unions estables de parella, es van registrar 56 expedients tot i que només hi van haver 39 unions, sis de les quals de persones del mateix sexe. Finalment, es van practicar sis cancel·lacions d’unions estables, dos per causa de defunció d’un dels membres de la parella, tres per causa de matrimoni entre els membres de la unió i una per comú acord. També es va produir una reconciliació d’unió estable que havia estat cancel·lada prèviament.

LES DEFUNCIONS AUGMENTEN UN 8%

El nombre de defuncions esdevingudes dins del Principat va augmentar l’any passat en gairebé un 8%, passant de les 246 morts del 2010 a les 267 del 2011, de les quals 160 van ser d’homes i 107 de dones. Del total, 165 van optar per la sepultura i 102 per la incineració, un tipus d’enterrament que segueix a l’alça. La major part de les defuncions corresponen a la comunitat espanyola, ja que és la nacionalitat predominant de la població a partir dels 45 anys. A l’estranger hi van haver un total de 32 defuncions de persones de nacionalitat andorrana (18) o residents a Andorra (14), corresponents a 11 homes i 21 dones. De la totalitat de les morts a l’estranger, 21 van tenir lloc a Espanya, 10 a França i una a Hondures.

Segons va explicar el cònsol major, David Baró, es tracta de mesures “molt concretes, reals i que han estat estudiades amb la col·laboració de tot el personal del comú”, per tal de poder seguir en la línia de “fer més amb menys”.
L’estalvi es deriva, d’una banda, de la reducció d’un 5,2% de les despeses de personal. En total 221.235 euros que assoleixin, entre d’altres, eliminant la tretzena paga dels càrrecs electes, l’eliminació dels consellers a ple temps, suspenen la gestió de l’acompliment del 2011 i el 2012 als treballadors comunals i reduint les despeses de relació especial en un 36,88%. Els 208.900 euros restants s’obtenen de reduir un 5% els costos de diferents activitats organitzades des del comú, d’una rebaixa del 3,64% de les despeses de béns corrents i del fet de deixar en suspens l’actualització de les rendes.
Pel que fa a les mesures de reactivació, en destaquen l’inici del procés de rebaixa del 15% al 5% de la cessió econòmica, la bonificació del 100% sobre la taxa de drets d’obertura de comerços, l’exoneració de l’impost de radicació d’activitat econòmica per a joves d’entre 18 i 35 anys durant dos anys o la congelació d’algunes taxes o tributs com el de foc i lloc o l’impost sobre la construcció.

Propostes de la minoria
El plec es va aprovar amb el suport dels consellers de la majoria, però els tres membres de l’oposició es van abstenir perquè consideren que vista la situació econòmica del comú “cal anar molt més lluny”. En aquest sentit, van exposar un seguit de mesures que van assegurar que havien presentat al cònsol major però que aquest no va escoltar. “Lamentem que no s’hagi tingut en consideració cap de les mesures que vam proposar”, van expressar en un document en el qual van argumentar la seva opció de vot i que van fer constar en acta. Baró va justificar el fet de no incloure les mesures perquè havien arribat fora de temps, cosa que es va negar des de Moviment Massanenc.
El membre de la minoria, Jordi Serra, va remarcar que les seves propostes arribaven a un estalvi global d’1,3 milions. El punts passaven, principalment, per una reducció major dels salaris dels cònsols i consellers, la reducció del càrrecs de confiança i un major estalvi en les despeses d’explotació dels camps de neu que van xifrar en uns 2 milions d’euros en dos anys. “Ski Andorra, ja el 2009, va fer un informe que mostrava que les despeses d’explotació de Vallnord eren un 10% superiors a les de Grandvalira. Aquí hi ha molt camp per córrer”, va indicar Serra, afegint que “s’ha de fer ràpid perquè, desgraciadament, els interessos corren a contra nostra. Toca començar a actuar amb mesures concretes del dia a dia”. En aquest àmbit van destacar que consideren que hi ha “una duplicitat de càrrecs intermitjos en l’estructura d’EMAP i també a les estacions”.
El cònsol major va qualificar “d’insòlita” la constància en acta que es va fer des de l’oposició i va advocar pel treball conjunt des de les comissions. A més, va remarcar que les mesures de contenció no s’acabaran aquí, sinó que “n’hi haurà d’altres”. En referència amb les propostes de la minoria es va mostrar disposat a treballar-les en la pròxima comissió transversal i no va descartar que algunes es puguin incloure en els nous paquets que s’aprovin, però va remarcar que no s’acceptaran aquelles que vagin en detriment del benestar de la par­ròquia o eliminin serveis a la gent gran.

NATÀLIA CUSNIR AGAFA EL RELLEU DE MIQUEL RIBEIRO A LA CORPORACIÓ

En la sessió de consell de comú també va jurar el càrrec la nova consellera, Natàlia Cusnir, que substitueix Miquel Ribeiro. Cusnir, a més de les carteres de Joventut i Esports, també assumirà Educació, que fins ara estava en mans de Jael Pozo. La consellera va destacar que encarava la responsabilitat amb “molta il·lusió i ganes de treballar”.

I amb un pacte previ amb Dorribo, segons fonts de l’empresa a través de la qual l’empresari gallec pretenia operar al Principat i l’accionariat de la qual, formalment, no apareix. Sí que ho fa una filla seva. Els contractes establerts per la farmacèutica van ser amb Salut d’Innovació, que havia d’esdevenir (i de fet, ho va ser durant un temps) un majorista farmacèutic i havia de promoure, també, un laboratori de genèrics. Paral·lelament, encara que amb molts lligams amb el conglomerat anterior, hi havia una farmàcia que havia d’obrir cada dia fins a la mitjanit.
De fet, la farmàcia va ser el punt de partida de l’aterratge de Dorribo al país i la farmacèutica Elisa Muxella va ser la llicenciada a qui s’hauria acudit per poder posar en marxa el negoci. Per exercir, però, s’havia d’aixecar la fallida. I un dels tractes (que no contractes) que s’haurien acordat amb Dorribo va ser que ell, a través de les seves empreses (i, finalment, mitjançant la societat que va promoure al Principat), assumiria els crèdits pendents igual que a Espanya, que per poder fer-se càrrec d’un establiment farmacèutic cal, en la immensa majoria de les ocasions, pagar un traspàs. Pràcticament el primer pas que es va haver de fer va ser negociar amb els creditors de l’antiga farmàcia Muxella.

El 100% del deute
Malgrat que les converses inicials anaven encaminades a pagar als creditors una quitança del que se’ls devia, finalment l’acord va ser satisfer íntegrament el deute, que s’acosatava als 600.000 euros. Hi havia, segons les fonts consultades ahir, setze creditors. Els principals eren les entitats bancàries, que ja suportaven uns 400.000 euros. Quan es va fer l’assemblea de creditors per tal de resoldre la fallida (calia la unanimitat de tots els creditors per poder fer l’alçament), en una sala de la Batllia, en presència dels administradors judicials, hauria estat la mateixa representació de la deutora qui va facilitar els xecs bancaris, que hauria emès Salut d’Innovació com a part dels tractes que tenia amb Muxella. Ara, la societat i la farmacèutica mantenen diversos plets de naturalesa mercantil, segons les fonts consultades ahir.
La presència de Jorge Dorribo al Principat va ser “intensa” durant una part del 2009 i una altra del 2010. El negoci que plantejava “no oferia cap motiu per dubtar”, segons les fonts, que van assegurar que ara per ara no hi ha cap indici de delicte comès a Andorra per cap de les parts. Salut d’Innovació estava constituïda per persones de l’entorn de Dor­ribo. I per un advocat i una gestora del Principat, que és qui exerceix d’administradora i qui encara avui ha de respondre de l’actuació de la societat al Principat. Els dos andorrans que formaven part de l’empresa no tenien poder executiu de decisió. Tots els moviments venien donats pels càrrecs de confiança posats per l’empresari gallec. L’operativa muntada, que tenia totes les autoritzacions del ministeri de Salut, pràcticament no es va arribar a desenvolupar. Tant l’administradora de la societat com l’advocat, i també alguns dels treballadors de l’empresa, haurien hagut de respondre a la Batllia les preguntes enviades via comissió rogatòria per la jutgessa que investiga Dorribo a Galícia en qualitat de testimonis.

EL RETORN DEL LA LEGÍTIMA POSSISSIÓ

Persones de l’entorn de Salut d’Innovació han estat treballant els darrers dies per buidar les instal·lacions on la societat havia ubicat la seva seu central física dels medicaments que ja hi havien proveït, després d’intentar vendre’n alguns. Segons fonts properes a la societat, el desmantellament de l’establiment és el resultat de la reclamació del retorn de la legítima possessió que hauria fet el titular de l’immoble de l’avinguda Tarragona que acollia les instal·lacions del majorista farmacèutic. Feia uns sis mesos que no se satisfeia el preu de l’arrendament. Salut d’Innovació té els comptes bancaris bloquejats i no pot fer front als seus deutes.

La Duana Andorrana va obrir aquest dimecres un expedient sancionador de 150.253,04 euros per una infracció molt greu tipificada a la Llei de control de mercaderies sensibles, en controlar un vehicle matrícula andorrana que circulava sense llicència per aquest tipus de mercaderia dins la parròquia d’Andorra la Vella. Durant el control, que va tenir lloc a les 22.30 hores, els agents de la Duana van retenir 1.900 paquets de cigarretes de diverses marques per un valor total de 2.859 euros i el mitjà de transport.