Una matinera oportunitat de Kanouté, en el primer minut, ja va evidenciar de bon començament quin seria el guió de bona part del matx. Després de dues opcions de Bruno i Escudé, Negredo va avançar el seu equip en el marcador (m. 21) aprofitant un xut de còrner de Perotti que Escudé va enviar primer al pal i que l’exmadridista va rematar a plaer. Poques sorpreses més va oferir la primera part, si bé el Sevilla podria haver ampliat la renda en el minut 38 per una errada del porter valencianista.
Els visitants no reaccionarien fins ben entrada la segona part, amb una clara ocasió de Silva en el minut 64. Poc després, però, Ne­gredo faria el 2 a 0, un golàs que culminava una gran acció en­tre Renato i Navas. A partir d’aleshores, el València va buscar la porteria contrària desesperadament i al final Navarro (m. 90) va fer el gol de la consolació.
D’altra banda, Ernesto Valverde ha deixat de ser l’entrenador del Vila-real. En una decisió fulminant i sorprenent, el club de la Plana va destituir el tècnic després de la derrota dels castellonencs al Madrigal contra l’Osasuna (0-2). Valverde, que va arribar a la banqueta del submarí groc com a campió de la Lliga i la Copa gregues dirigint l’Olympiakós i amb la missió de substituir Manuel Pellegrini, ha vist com la mala trajectòria de l’equip en la primera volta l’ha sentenciat.

Victòria merescuda
L’Osasuna va obtenir una merescuda victòria. Juanfran va fer el primer gol en el minut 12, i els de Camacho van poder ampliar la renda en la primera part, però un inspirat Diego López ho va evitar. En la represa va continuar el domini visitant, tot i que el segon gol no va arribar fins al minut 85, també de Juanfran.
L’Atlètic de Madrid, de la seva banda, va acabar pagant caríssim que Quique Sánchez Flores decidís reservar homes importants per a la semifinal de la Copa del Rei. L’equip matalasser va tornar a oferir la cara més mediocre i va perdre a casa contra el Màlaga per 0 a 2. Un gol de Duda en el minut 3 i un altre de Javi López en el 69 van evidenciat la fragilitat dels blanc-i-vermells, alhora que van servir als andalusos per sumar el primer triomf a domicili.
El Xerez va protagonitzar la sorpresa en superar el Mallorca per 2 a 1 i guanyar així el segon partit de la temporada. L’equip, però, continua cuer. L’acompa­nyen a la zona de descens el Tenerife i el Saragossa, que es van veure les cares a l’Heliodoro, amb triomf final dels aragonesos per 1 a 3. Mentrestant, el Valladolid i l’Almeria van empatar a Zorrilla (1-1), i també van signar taules el Getafe i el Racing de Santander al Coliseum (0-0).

EGIPTE ENCADENA LA TERCERA COPA D'ÀFRICA CONTRA GHANA (0-1)

La selecció d’Egipte es va proclamar ahir campiona de la Copa d’Àfrica per tercera vegada consecutiva en imposar-se a Ghana en la final (0-1), amb gol de Gedo. D’aquesta manera es converteix en l’únic combinat nacional en la història que aconsegueix tres tí­tols africans consecutius.
El gol d’Egipte, a falta de cinc minuts per al final, va ser una obra mestra. Una jugada de toc per l’esquerra entre els dos millors homes del campionat. Zidan, el davanter del Rennes, i Gedo, que va rebre una passada magistral del seu company i que va resoldre amb una classe excepcional, col·locant la pilota creuada lluny de l’abast de Kingson. La jugada va ser el millor d’un partit que va resultar menys atractiu del que s’esperava però que no va estar mancat d’emoció tot i l’ensopiment dels primers 45 minuts.

“Seguim treballant-hi”, es va limitar a assenyalar després dels dos contactes, en la línia de discreció que manté l’executiu.
Les dues trobades van tenir lloc a la capital etíop, Addis Abeba, on Moratinos va participar amb el president del govern veí, José Luis Rodríguez Zapatero, en la inauguració de la catorzena cimera de la Unió Africana. Zapatero, que va assistir a la cita en qualitat de president de torn de la Unió Europea, no va tenir ocasió d’entrevistar-se amb els presidents de Mauritània i Mali, com tenia previst –cap dels dos no va viatjar a Etiòpia–, i va ser Moratinos qui va repassar amb els seus col­·legues la marxa de les gestions.
La delegació espanyola va mantenir silenci després d’aquestes reunions i va apostar de nou per la prudència, pel “sentit de la responsabilitat”, van apuntar fonts de Madrid. El ministre d’Afers Estrangers de Mali, Moctar Ouane, tampoc no va voler comentar l’estat dels segrestats o les suposades reivindicacions d’al-Qaida al Magrib Islàmic.

“Tan aviat com sigui possible”
En declaracions als periodistes espanyols desplaçats fins a Addis Abeba, Ouane es va limitar a garantir que el seu govern està treballant amb Espanya i amb altres països per intentar alliberar “tan aviat com sigui possible” Alícia Gámez, Roque Pascual i Albert Vilalta, membres de l’ONG Barcelona Acció Solidària.
D’altra banda, Zapatero va afirmar que “Somàlia és un risc” i va exigir una resposta “contundent i preventiva” de la comunitat internacional per evitar que el país es converteixi en “un caldo de cultiu” per al terrorisme, els segrestos i la pirateria. El mandatari va fer aquesta crida en el discurs que va pronunciar en la inauguració de la cimera.
El mandatari també va ratificar el compromís d’Espanya amb l’ajuda al desenvolupament, i va ressaltar la necessitat de donar suport al govern federal de transició somali, perquè l’esforç internacional realitzat fins ara resulta “insuficient”.

MAS PROMET UN GOVERN AMB PERSONES INDEPENDENTS

El president de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, va prometre ahir que, si disposa d’una “gran majoria” després de les pròximes eleccions catalanes, formarà un govern amb els “millors”, amb la gent “més preparada”, en què no tots els integrants seran membres de la coalició.
En un pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona ple de gom a gom, Mas va revelar la intenció de traslladar a un futur govern l’esperit aglutinador i transversal que vol imprimir al seu projecte polític: “Serà el govern de la gran majoria”, va assegurar, per afegir-hi:?“El meu compromís personal és que el pròxim go­vern serà el govern de la millor gent d’aquest país, de la gent més preparada, més entusiasta, amb més ganes, més sòlida, que tingui realment alguna cosa important per aportar. Si aquesta gent és de CiU, encara millor, i si en algun lloc algú de fora de CiU està més ben preparat que algú de dins, l’anirem a buscar.”
En l’acte de la seva proclamació com a candidat per tercera vegada a la presidència de la Generalitat, Mas no va voler donar noms de les persones en què està pensant per a la seva fórmula de govern, que podria tenir similituds amb els fitxatges de reconeguts esquerrans que va fer per al govern francès Nicolas Sarkozy en arribar a l’Elisi.
Entre les prioritats d’un possible executiu comandat per Artur Mas, la “primera”, va avançar, serà “superar la crisi”, perquè “sobre un país empobrit no podrem construir res de bo”, i va garantir que estarà “al costat de les empreses, petites, mitjanes i grans. En definitiva, de la gent que s’arrisca” per generar nous llocs de treball.

El comitè directiu que el PS va dur a terme dissabte havia de servir, en principi, per jerarquitzar els “setanta punts del programa electoral pendents de desenvolupar”, entre els quals hi ha l’obtenció del passaport. El resultat és que el grup parlamentari s’estima més donar prioritat a qüestions de caràcter més social, com la reforma de la Llei de llibertat sindical. De fet, “el president del grup, Francesc Rodríguez, va ser l’únic que va esmentar aquest tema en la reunió, i de manera molt breu”.
La idea del PS, segons Goya, és que es comenci establint com a requeriment per accedir al passaport “quinze anys de residència legal i efectiva”. Aquest seria un primer pas per arribar a l’objectiu final de “deu anys de residència, que és el que recomana el Consell d’Europa”. El dirigent del PS va insistir que és un aspecte important “al qual no podem renunciar en absolut”, i “un dels punts “irrenunciables de la llista del grup parlamentari”.
Goya considera que no hi hauria gaires problemes al Consell General per aconseguir la majoria ne­cessària per tirar endavant la modificació de la llei, ja que el programa d’ApC no inclou cap de­tall “que vagi en contra del sentit de la proposta”. A més, es va mostrar convençut que el canvi es podrà “portar a terme durant el 2010”.
Goya troba que passar de vint a deu anys de cop seria “massa brusc”. Per això defensa un estadi previ de quinze anys. El primer secretari també va explicar que hauria de ser “el grup parlamentari” qui trameti el text al Consell mitjançant una proposició de llei. “La vida participativa al país necessita embranzida”, va destacar, ja que ara hi ha “una part important de la ciutadania que es de­-sentén de la política”.

LA FORMACIÓ SOCIALDEMÒCRATA ES PLANTEJA REALITZAR ENQUESTES POLÍTIQUES PER TELÈFON

El Partit Socialdemòcrata estudia la possibilitat de portar a terme enquestes polítiques per via telefònica, segons han explicat al Diari fonts de la formació. Aquesta va ser una de les propostes que es van poder sentir en el comitè directiu de dissabte, i l’objectiu seria copsar el pols de la situació política. Les fonts van precisar que se­ria una iniciativa similar a la que ja va promoure el gabinet d’Albert Pintat, “amb la diferència que aquestes es farien públiques i estarien finançades pel Partit Socialdemòcrata”, segons van explicar les mateixes fonts. Les trucades es realitzarien en nom de la formació, però el PS espera que es puguin convertir en una eina de referència que aporti informació útil “tant al Govern com a les corporacions comunals”. De fet, si la idea prospera, les trucades ja es començarien a fer amb vista a les properes eleccions parroquials, que s’han de celebrar el 2011. En tot cas, les qüestions no tan sols serien per fer preguntes so­bre els partits, sinó també sobre la satisfacció dels ciutadans amb els diferents serveis que estan oferint totes les administracions.

Així, hi ha qui no rep ni 82 euros perquè va estar as­segurat a la parapública menys de cinc anys i qui frega els 1.250 perquè supera els 35 anys d’afiliació. L’import mitjà del que ingressen aquests darrers ha crescut de 40 euros. I el que s’ha incrementat també és el total de beneficiaris, amb un augment del 6,6 per cent, ja que en acabar el 2008 es pagaven 6.220 pensions i dotze mesos després eren 6.630.
Les estadístiques de la Seguretat Social mostren, com és habitual, que fins al 31 de desembre passat el major percentatge de pensions que s’abonen no arriba al mig miler d’euros. En aquesta situació es troben el 68,6 per cent dels beneficiaris. Tots han cotitzat menys de vint anys i els que més perceben dins d’aquest grup són 668 pensionistes, que ingressen una mitjana de 497 euros al mes. L’any anterior, per sota dels 500 euros de pensió hi havia un 70 per cent dels jubilats. Entre aquest global es registra la menor quantitat de persones que encara resideixen a Andorra, ja que inclou tots aquells immigrants que han desenvolupat feines de manera temporal. En concret, només 1.974 pensionistes dels 4.554 que han estat menys de vint anys afiliats a la Seguretat Social encara són al país.

Menys pensionistes residents
Una de les evidències de les dades so­bre pensionistes de l’últim any és que descendeix lleugerament el nombre dels que viuen a les Valls. La davallada és d’unes 200 persones respecte de l’any anterior. Del total de les 3.753 pensions que la Seguretat Social abona a l’interior del Principat els percentatges més elevats es registren entre els beneficiaris que han tingut una vida laboral activa més llarga aquí. Així, d’entre les 354 jubilacions d’assegurats que van sobrepassar els 35 anys d’afiliació, i que reben una mitjana de 1.248 euros cada mes, només una dotzena s’han de satisfer a l’estranger. I el mateix succeix entre els que van cotitzar entre 20 i 35 anys a la parapública que de manera majoritària no han marxat d’Andorra, en concret un 84,4 per cent.
En l’extrem contrari apareixen els que han treballat molt puntualment al país i que no assoleixen els 82 euros de pensió de la CASS. Es tracta de quantitats que afegeixen a les que cobren per l’afiliació en d’altres estats i suposa que la Seguretat Social ha d’enviar a l’estranger el 68,5 per cent de les jubilacions entre els beneficiaris amb menys de deu anys de cotització al Principat. En aquest grup s’han d’abonar imports que en ocasions no arriben ni a un euro i que segons la parapública representen una despesa elevada perquè els tràmits superen la xifra de la pensió. Amb la nova Llei de la CASS moltes d’aquestes  quantitats minses deixaran de pagar-se, ja que tothom que es jubili des del novembre passat ha d’haver estat assegurat un mínim de dotze mesos per tenir dret a rebre una pensió.
Les estadístiques mostren a més que el 2009 hi havia 1.523 beneficiaris d’una pensió d’invalidesa i vellesa que rebien 647 euros de mitjana al mes, nou més que l’any anterior.

MENYS DE 250 EUROS PER ALS ORFES

Les pensions d’orfenesa que abonava la Seguretat Social a final de l’any passat se situen de mitjana en 249,6 euros, que representen un increment de set euros en relació amb el 2008. Entre els 309 menors que han perdut els progenitors només 180 dels beneficiaris resideixen al país i els imports que cobren oscil·len entre els 96 euros dels fills dels difunts que han cotitzat menys de cinc anys fins als 277 euros que perceben tres orfes de pares que havien estat afiliats més de 35 anys a la parapública. En el cas de viduïtat, la CASS pagava el 2009 274 euros de mitjana als 2.342 pensionats, dels quals 1.330 continuen vivint al Principat.

Així ho ha explicat el cap de l’Agència de Protecció de Dades (APDA), Joan Crespo, que ha assegurat que “la utilització de càmeres s’està estenent d’una manera molt incontrolada, i és una qüestió que s’ha de regular”. Crespo insisteix que cal fomentar la sensibilització entre la societat per donar a conèixer la institució i, també, els mecanismes de què es disposa. “Ens hem d’apropar al ciutadà pel que fa al coneixement dels seus drets i de la legislació que protegeix les dades.”
L’agència està treballant de valent per avançar amb celeritat i harmonitzar-se amb l’entorn. Un dels projectes en què treballa ara l’APDA?és en “l’adequació d’Andorra als paràmetres de la Unió Europea en matèria de transferència internacional de dades”. Crespo explica que fa un any que hi estan a sobre. I que com que el Principat és un país tercer en matèria de dades es demanen uns processos que no serien necessaris si s’atorgués a Andorra el mateix tracte que als països de la UE. Però per això s’han de complir les normatives.
Justament de normatives és del que Crespo voldria que es parlés respecte de la videovigilància. El cap de l’APDA?constata que hi ha demandes d’informació per posar càmeres. Sobre la instal·lació no hi ha res a dir. Del tractament de les imatges, de les gravacions que se’n puguin fer, del temps que s’han de guardar…, de tot això sí que hi pot dir alguna cosa l’APDA. Com a mínim, diu Crespo, s’exigeix que es posi un rètol que adverteixi de l’ús de càmeres.

EL DRET D'ACCÉS, LA RECLAMACIÓ CLAU

Durant el 2009 l’APDA?va tractar deu expedients. Són quatre menys que l’any anterior. Però amb una clara diferència: dels catorze expedients oberts el 2008, dotze corresponien a bombers de la caserna de Canillo, que van considerar vulnerada la protecció de les seves dades. El darrer exercici tancat, la majoria dels expedients s’han iniciat perquè les persones interessades havien vist frustrades les seves pretensions de poder accedir a les seves dades que estaven en mans de diversos organismes o institucions i no els les haurien facilitat. O, com a mínim, no ho haurien fet en el termini escaient. Els expedients han estat promoguts tant per privats com per públics. També s’han obert expedients “per alguna cessió de dades sense consentiment”.