Contact

Accueil

Empreses

Presse Andorre

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Top » Noticies

◄ Mostrant de 21361 a 21380 ►

El ‘meu’ Marc Vila i Riba

| 04/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 101 | 0 comentaris |

(22 vots) |

És allò que un conegut periodista català va definir amb una frase precisa i contundent que va utilitzar per a titular el seu llibre de memòries: “La memòria és un cementiri.” En aquesta progressió, que té com a desenllaç ineluctable que un mateix se situï un dia en el territori exclusiu de la memòria dels altres, ha entrat ara en el meu memorial particular la persona de Marc Vila i Riba.
No recordo amb precisió el moment i el lloc precís en què vaig conèixer en Marc Vila –si a casa seva o al seu despatx de notari–, però sí l’any i les circumstàncies. Era el llunyà 1979, quan, amb la meva família, vaig arribar a Andorra, refugiat i sense papers, en un periple d’exili que havia començat dos anys abans a la capital de França. Amics comuns ens van posar en contacte i ell no va dubtar ni un moment a auxiliar aquell fins llavors desconegut jove que es trobava en un peremptori estat de necessitat. L’auxili va consistir en una feina retribuïda, com a col·laborador extern de la notaria. Només per això, ja hauria pogut titular aquestes línies de record pòstum amb la paraula Gràcies, si no fos perquè Antoni Morell m’ha passat al davant titulant les seves justament amb el mateix mot.
Però el meu Marc Vila, la meva afecció per ell, va molt més enllà d’aquest aspecte fonamental de ser la persona que, gratis et amore, sense esperar res a canvi, em va donar un cop de mà material en un moment molt difícil de la meva vida, encarnant ell sol, per extensió, l’acolliment d’aquella mateixa societat, de tots els andorrans.
El de Marc Vila va ser per a mi, en aquells anys, un model de comportament, segurament d’arrel evangèlica però indubtablement d’actitud i dimensió humana, del qual vull creure que vaig treure alguns ensenyaments fonamentals que posteriorment m’han ajudat a circular per la vida. Els qui el van conèixer amb més profunditat en podran donar fe amb més coneixement de causa, com ja ha fet el mateix Morell.
El meu Marc Vila era, al final dels anys setanta i primers vuitanta, un referent i alhora un entranyable corcó. Jo despatxava la feina pel que fa a les qüestions concretes amb els oficials de la notaria. Però, invariablement, si en Marc em veia em feia passar al seu despatx i, mentre anava rubricant piles de papers, em feia el regal d’una conversa sempre rica i interessant, mai anodina, sobre els més diversos temes: coses d’Andorra, de política internacional, llibres, l’últim article de Le Monde... És en aquestes converses que vaig descobrir un home de polièdrics interessos culturals i vitals, que expressava amb naturalitat, sense una ombra de pedanteria, i sempre amb la virtut de saber escoltar: de fet, molts dels seus comentaris eren formulats explícitament en forma de pregunta.
Però era també, com he dit més amunt, un entranyable corcó. Home lúcid, molt per damunt del seu interlocutor en coneixements i discerniment, sovint les seves preguntes i comentaris tenien un tint de quaestio o confrontació intel·lectual, no precisament escolàstica, ni menys encara prepotent per la seva banda, sinó amarats d’aquell gust provocador propi dels esperits refinats, amb la corresponent càrrega de transgressió del discurs políticament correcte i alguna picada d’ullet heterodoxa. Era ben bé un home “lliure, creient, però no crèdul”, com el va definir el seu fill Marc en la cerimònia fúnebre. Segurament és aquesta condició d’home lliure –sempre amb aquella mitja rialla irònica que el delatava– allò que el va fer, als meus ulls, un home excepcional.
Fora de la notaria, el meu Marc Vila forma part també del paisatge humà de l’Andorra la Vella dels dos últims anys setanta i dels primers vuitanta. Amb la gavardina oberta subjectada amb les mans replegades al darrere, el barret tirat enrere, les ulleres de sol i a vegades amb un escuradents als llavis, te’l podies trobar a qualsevol hora del dia pel Cap del Carrer, pel carrer Mossèn Cinto, per la plaça de les Arcades o per la plaça Rebés, i sempre tenia un moment per a la conversa. Topar amb en Marc i creuar-hi quatre comentaris era assaborir encara una mica aquella vella Andorra pacífica que alguns ja només hem conegut a través dels relats i els papers. A títol de pura anècdota, recordaré un fet que potser m’hauria d’avergonyir per la meva supina ignorància, però que vull consignar perquè va marcar un abans i un després en la meva relació amb Andorra. Un dia que em vaig trobar en Marc al carrer Príncep Benlloch –feia sempre a peu el recorregut d’anada i tornada de casa seva a la notaria–, em va esmentar el Manual Digest, sens dubte suposant que jo sabria de què em parlava. A mi em va sonar a marcià –la paraula Digest no em suggeria res més un codi de lleis bizantí–, i vaig arribar a pensar que el notari enjogassat m’havia fet una facècia. Però llavors era encara massa jove per a confessar humilment la meva indigència en matèria d’història andorrana i en qualsevol altra matèria. Em va costar Déu i ajuda arribar a saber què volien dir aquelles dues paraulotes –la Bíblia de Fiter i Rossell no era encara editada–, però aquella recerca va ser el punt de partida d’un coneixement més ampli del país que m’acollia, en el qual llavors encara no sabia que no hi estava de pas.
Si en aquella terra dels somnis a la qual diuen que tots els nàufrags de la vida un dia o altre arribarem se’m permetés triar la millor companyia, una de les presències viscudes que m’agradaria recuperar seria la d’en Marc Vila i Riba. De moment, ocupa un lloc d’excepció en el cementiri de la meva memòria.

Les mútues proposen fer energia eòlica a les pistes

| 04/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 111 | 0 comentaris |

(36 vots) |

Segons fonts del sector, a hores d’ara ja se sap el cost que podria tenir la iniciativa i què podria representar. Però s’espera que el Govern acordi el marc legislatiu abans de posar en marxa el projecte. L’impacte visual dels molins de vent “no seria gaire superior al d’una pilona d’un telecabina” i “inferior que una grua d’una gran obra de construcció”, malgrat que els consultats són conscients que el projecte pot generar certes crítiques. “Però no hi ha res més ecològic que l’energia eòlica”, que a més és força rendible i té un cost de manteniment força assequible.
Les mútues parroquials, especialment la de Sant Julià, i també Nord Andorra, ja fa temps que estan treballant per a la implantació d’energies renovables al Principat. Produir electricitat gràcies a la biomassa és molt car. I per a la fotovoltaica es necessiten “molts metres quadrats i moltes bateries”. Un cop escollida l’alternativa eòlica, representants de les societats ja han visitat diferents alternatives, com les d’un parc a Freiburg, a Alemanya, i han mantingut contactes amb diferents empreses que fabriquen aerogeneradors per mirar de constatar quins equips podrien ser els més adients per instal·lar a les pistes. Les fonts consultades van deixar clar que tampoc no es tracta de muntar molts molins. Ahir no van transcendir quants aerogeneradors es podrien arribar a instal·lar, encara que les distribuïdores parroquials sí que tenen una primera aproximació molt clara. Però és clar que hi ha “previsió de posar molins a la Rabassa, Arcalís i Pal”.

Capacitat
Els ginys que es preveu ubicar al Principat produirien entre 300 i 400 kilowatts cada hora, sempre que les condicions eòliques siguin les adequades. Els aerogeneradors es desactiven tant si fa molt vent com si és imperceptible. De l’estudi elaborat se’n conclou que amb tres o quatre molins n’hi hauria suficient per produir tota l’energia que necessita durant l’any el poble d’Aixirivall. Aquesta seria la destinació dels aerogeneradors que s’ubicarien a la Rabassa. Com més proper sigui l’indret on vagi a parar l’energia de fabricació pròpia, menys despesa genera. Si s’ha de transportar gaire enllà, els costos es disparen de manera força notable. Així, la previsió és que l’electricitat que es generi a Pal i Arcalís serveixi per donar servei directament a l’estació. En aquests indrets s’hi ubicarien els molinets necessaris per produir l’energia que demanden les pistes d’esquí. L’informe encomanat considera que l’opció és possible, amb un cost i un impacte ambiental raonable.
La voluntat de les mútues és que el fet de produir electricitat –que és més barat que importar-la– acabi repercutint en el preu de les tarifes que paguen els clients. Les fonts consultades van recordar ahir que la nova graella tarifària estableix franges horàries en què l’energia que les distribuïdores compren és més barata. I d’altres moments, que s’encareix. Per tant, es mirarà de produir en els espais en què l’energia és més cara, per la qual cosa no només les mútues podran reduir costos, sinó que “FEDA haurà d’importar menys electricitat, que és el veritablement car”.

Les mútues elèctriques proposen produir energia eòlica a les pistes d'esquí

| 04/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 93 | 0 comentaris |

(23 vots) |

Tom Andres venç en l’etapa nocturna de la Pirena a Andorra

| 04/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 137 | 0 comentaris |

(42 vots) |

Andres va aconseguir un temps de 31’27’’ en un dels recorreguts més complicats. Els trineus van completar un traçat de 14 quilòmetres, amb un ascens de 680 metres de desnivell i després un descens.
En segon lloc va finalitzar el vigent vencedor, el navarrès Iker Ozkoidi (32’54’’), i el tercer va ser el suís Patrick Wirz (33’20’’). Pavel Pfeifer (equip Andorra) va finalitzar 11è, i just per darrere va acabar Pavel Zvolski (Grandvalira) 12è. Els organitzadors van decidir suprimir la jornada d’esquí jòring per motius de seguretat, com ha passat d’altres vegades. Andres referma el lideratge a la general i Iker Ozkoidi ja està a més de 28 minuts. Avui la Pirena es disputarà al sector de Grau Roig de Grandvalira, sobre el circuit de fons. Els múixers donaran dues voltes a un recorregut tècnic, amb un total de 12 quilòmetres. La sortida tindrà lloc a les 10 hores.

Nova absolució de l’acusat d’estafar la CASS

| 04/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 119 | 0 comentaris |

(34 vots) |

El tribunal reitera la decisió dels magistrats tot al·legant que els advocats de la parapública no havien “delimitat quins fets són constitutius” de cada delicte.
Rodríguez García, en recerca i captura a Andorra després de no comparèixer en el judici contra l’antic director de la CASS, Antoni Ubach, va seure al banc dels acusats el 2004. La parapública demanava onze anys de presó i una indemnització de 7,4 milions d’euros en considerar-lo culpable d’estafa i apropiació indeguda per fets comesos entre 1989 i 1994, quan va assessorar la companyia en unes inversions que van acabar sent ruinoses per als fons de vellesa. Llavors, la justícia espanyola el va absoldre. En la sentència, però, no entrava a valorar el fons de l’afer i es limitava a apuntar la manca de definició de les operacions on s’haurien produït els delictes i, a més, hi havia el vot particular d’un magistrat, que entenia que s’havia de condemnar l’empresari. La parapública va recórrer al Suprem, que va ordenar refer la sentència i l’Audiència, ja el 2008, va respondre amb un aute idèntic, davant del qual la CASS?va tornar a presentar recurs.

Nova absolució de l'empresari espanyol acusat d’estafar la CASS

| 04/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 157 | 0 comentaris |

(41 vots) |

CR es mostra dolguda amb Bartumeu i votarà contra el pressupost

| 04/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 132 | 0 comentaris |

(38 vots) |

Així ho van confirmar diversos membres de la coalició, del grup parlamentari i també el mateix Joan Gabriel en una entrevista que va oferir a la televisió pública. El motiu de la decisió és clar: “Bartumeu no ha entès en absolut l’oferta que se li va fer”, segons fonts de CR.
El líder reformista va explicar a ATV que està “molt dolgut”, i que fins i tot s’ha sentit “enganyat” per la resposta que el cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha donat públicament de la proposta que li va formular a la darrera reunió amb representants de totes les forces del Consell. “Em volen fer signar un xec en blanc sense dir-me quin serà ni l’import ni la data”, va explicar el cap de l’oposició per il·lustrar com s’havia pres les dues últimes rodes de premsa de Bartumeu, on només es desmentia un avançament electoral.
A banda, el líder reformista també va adreçar dures crítiques al Govern, assegurant que “no sap on va”, que està traspassant a l’oposició responsabilitats que “no li pertoquen” i que no està fent “res per reactivar l’economia”. “L’únic que ha fet fins ara és desfer”, va afegir-hi. En la línia del que ja va declarar dimarts sobre els càrrecs que el PS està “col·locant”, Gabriel va declarar que “hem d’aprimar l’administració i el Govern no està fent res en aquest sentit”. De tota manera, va descartar del tot presentar una moció de censura.

Oferta per a un pacte de mínims
Malgrat l’aire de trencadissa generalitzada que es respirava ahir tant al grup com al partit, Joan Gabriel va repetir fins a tres vegades que mantenia l’oferta de pacte amb Bartumeu. Però va assegurar que seria de mínims, i exclusivament per a temes relacionats amb la reactivació econòmica. De fet, també va prometre deixar passar els crèdits extraordinaris que el Govern necessiti per a les accions polítiques que consideri convenients, “sempre que estiguin explicats”.
Segons les fonts consultades, la posició tant al grup parlamentari com a Coalició Reformista “és unànime”, i s’han aconseguit llimar les discrepàncies, que van existir i que el mateix Gabriel va reconèixer. La intenció dels consellers reformistes, a partir d’avui mateix, és “continuar treballant a la comissió” la reforma fiscal, “perquè és necessària”. Tenint en compte com han anat les converses amb el PS, CR no descarta fins i tot fer esmenes a la totalitat amb text alternatiu, sobretot si a la comissió legislativa el diàleg no acompanya. Ahir Gabriel va afirmar que “tenim la sensació que ens estan prenent el pèl”, amb referència a la darrera reunió per treballar les esmenes del pressupost. Segons fonts de la comissió, el PS va “fer de Govern” i va tombar totes les esmenes de fons de CR, amb qui se suposa que havien de pactar una abstenció.
Quant a la data de l’avançament electoral, els reformistes van reiterar que no és una condició de l’acord que estaven oferint, sinó “el curs natural que ha de seguir la legislatura”. Fonts de la coalició van assegurar que, una vegada Govern i oposició hagin arribat a un acord de mínims, el més “natural i democràtic” és que vagin “cadascun a la seva”, i per això els reformistes reclamen eleccions. Gabriel va precisar que la reforma fiscal es podia fer “fins i tot en menys de sis mesos”, i també va assegurar que el gest de dimecres passat “era per al país”, i que “algú ho havia de fer”.

TORRES FALCÓ PODRIA OCUPAR LA NOVA CARTERA DE TURISME I COMERÇ

L’exconseller comunal encampadà i actual president del consell d’administració de Saetde, Jordi Torres Falcó, és una de les persones més ben posicionades per entrar al gabinet ministerial quan el cap de l’executiu, Jaume Bartumeu, decideixi fer efectiva la creació d’una nova cartera que ha de girar al voltant del departament de Turisme i que inclouria, com a mínim, l’àrea de Comerç. Durant la configuració del Govern, Torres ja hauria estat en algunes travesses. I, posteriorment, se li hauria ofert la possibilitat d’ocupar una ambaixada. Situar un encampadà al Govern faria relligar moltes peces a Bartumeu. I permetria promoure Torres per a altres reptes.