“Hi ha hagut més vendes i més guanys que l’any passat, que ja havia estat històric pel benefici obtingut”, ha assegurat Torres. Les xifres definitives les ha d’avalar l’assemblea d’accionistes, que encara trigarà un parell de mesos a celebrar-se. L’accionariat haurà d’acceptar (o no) propostes del consell d’administració per tal d’ampliar el negoci, perquè si no “hem tocat sostre”. En l’assemblea, els màxims responsables de l’empresa també plantejaran algunes actuacions de millora de les infraestructures actuals, encara que monetàriament no suposaran un gran volum de despesa.

80% benzina, 20% gasoil
Torres ha explicat que durant el darrer exercici clos es van servir més de 25 milions de litres de carburant. D’aquesta quantitat, el 80% és benzina, mentre que la resta és gasoil. I la tendència a disminuir el gasoli en les vendes continua en vigor. Un element bàsic que explica l’increment de vendes és “l’augment de vehicles que entren per la frontera francoandorrana. Això ha fet que s’hagi ampliat la quota de mercat”, va explicar Roc Torres. En xifres absolutes, els guanys de l’any passat van arribar als 2,1 milions, uns 300.000 euros més que el 2010. Al tomb del 90% dels beneficis es repartiran com a dividends entre els accionistes. El percentatge exacte per repartir l’haurà d’acordar l’assemblea, però en principi estarà, en xifres absolutes, entre 1,8 i 2 milions d’euros. La quantitat varia en funció de “si s’ha de fer inversió”. I malgrat que “tenim diferents projectes, no hi ha res important [monetàriament parlant]”.
Roc Torres ha explicat que “hi ha moltes idees de fer coses si els accionistes ens ho aproven. Però s’hi han de sentir còmodes. Per al consell d’administració és prioritari que l’accionista estigui content”. Sense cap mena de dubte, els darrers resultats animen la societat “a fer coses”. “Si ens deixen [els accionistes], creixerem; i si no, ens mantindrem. Estem en un nivell que és molt difícil de créixer. Hem tocat sostre. I només es pot anar a més si podem dur a terme alguna cosa a part” de la distribució i venda de carburant. No obstant això, Torres va preferir ser cautelós i no avançar hipotètics projectes fins que no s’hagin presentat als accionistes. El president del consell d’administració de Gasopas ha explicat, també, que la companyia busca una reversió social sobre la parròquia. I?per això “estem fent una campa-nya de suport a l’esport de base”:?futbol, handbol, ciclisme.

LA CREACIÓ D'UNA DIRECCIÓ GENERAL OPTIMITZA ELS RECURSOS DE LA SOCIETAT

La descoberta d’una estafa –-carburant que arribava a les instal·lacions de Gasopas i que desapareixia sense que mai s’hagués facturat ni que hi hagués un motiu objectiu pel qual la gasolina s’evaporés– va comportar un canvi notable de dinàmica de funcionament. La figura dels encarregats va desaparèixer. De fet, dos d’ells serien els presumptes responsables de l’estafa, que va suposar una pèrdua de més de 300.000 euros a la societat. I va dur els responsables de la companyia a crear una direcció general que, fins ara, està donant molts bons resultats. Roc Torres explica que “necessitàvem un control important perquè es mou molta cosa”. I que la creació d’aquest lloc i la tria de la persona que l’ocupa, més la tasca que està duent a terme, ha suposat “un canvi important”. Mentrestant, la causa penal que es va encetar per intentar esbrinar per què havia desaparegut el carburant segueix el seu curs a la Batllia. Al seu dia es va arribar a detenir un dels encarregats, de nacionalitat argentina, que va quedar en llibertat sota fiança.

Segons diverses fonts del Col·legi de Metges, del Consell de Metges i del ministeri de Salut aquest és un dels temes que es troben actualment damunt la taula. El cas fet públic pel Diari a propòsit de com algun dels nous llicenciats s’està trobant amb limitacions a l’hora d’accedir a la feina de l’hospital és només la punta d’un iceberg que s’anirà fent més gros a mesura que maig a maig vagin arribant els nous doctors amb passaport andorrà. A dia d’avui la legislació estableix que l’hospital ha de garantir l’acreditació per treballar al centre a qualsevol andorrà llicenciat en medicina. Acreditar no significa col·locar laboralment, però tradicionalment els especialistes nacionals han pogut desenvolupar tasques a l’hospital, molt cops paral·lelament a les consultes com a professionals liberals. La crisi i les retallades sanitàries han posat damunt la taula que la cobertura mèdica és pràcticament completa en la major part d’especialitats i que cada any, quan arribin els llicenciats es reproduirà el mateix debat: metges acreditats que ho tindran difícil per exercir a l’hospital perquè les places estan copades.
El Govern, en cap cas, segons les diferents fonts, es planteja aplicar una política de substitució dels nous llicenciats pels metges assalariats que estan treballant al centre. Es considera que són professionals consolidats que continuaran amb la tasca més enllà del problema amb què es trobin els que arriben ara.

Diferència amb altres col·legis
La problemàtica, en el fons, és la mateixa que amb d’altres professions liberals, però dins del nivell sanitari és l’únic on hi ha un nombre important d’assalariats estrangers que han pogut exercir perquè hi ha hagut mancances en algunes especialitats. En el cas d’advocats o arquitectes s’ha mantingut un exercici liberal limitat als nacionals, però sense cap obligació per a l’Estat com seria l’obligació d’acreditar-los per treballar a l’hospital. Advocats, arquitectes o enginyers han desenvolupat la tasca des de l’àmbit privat (excepte els que estan en nòmina de les administracions) i davant del mateix problema actual de superpoblació només és el mercat qui farà la selecció natural.
El ministeri desitjaria poder tenir certa incidència per poder orientar els estudiants cap a les àrees on tindran més facilitats per treballar a Andorra. Un dels problemes constatats passa perquè cada vegada hi ha un major nombre d’especialistes en comparació amb els generalistes. En l’atenció primària és on hi hauria actualment major possibilitat de trobar espai laboral.

ES RECLAMA PODER EXERCIR LLIURAMENT DINS DE LA UE

Els nous llicenciats asseguren que es troben en una situació molt complicada perquè al mateix temps que se’ls estan tancant les portes de la medicina pública a l’hospital no tenen possibilitat de treballar lliurement dins de la Unió Europea. Segons diferents professionals consultats els futurs llicenciats es podrien plantejar un avenir
alternatiu fora del país si té lloc algun acord que permeti als professionals nacionals establir-se dins del territori comunitari. Actualment com a ciutadans de fora de l’espai comú es troben en inferioritat de condicions a l’hora de competir amb els llicenciats de la UE. La situació no és igual per a tots els països. A França és més senzill exercir sent andorrà, però a Espa-nya hi ha més dificultats, igual que a la resta dels vint-i-set estats. Quan es tracta de sanitat pública es recorda que per tenir una plaça funcionarial a Espanya s’ha de ser espanyol i els nacionals tenen preferència per a les noves vacants. El mercat laboral, en general, a més està molt complicat.

Un dels esportistes més destacats de la temporada és, sense cap mena de dubte, Lluís Marín. El surfista de neu està demostrant que sense l’entrebanc de les lesions, que sempre l’obligaven a parar durant un temps, la seva progressió és constant, i el porta a aconseguir resultats i a mirar al futur amb expectatives altes.

Nous reptes i plantejaments diferents. Jean Baptiste Poux Afronta l’any amb uns quants objectius a complir, i amb el convenciment de poder-los aconseguir. La Copa Davis i mantenir el rànquing que té a França són les seves principals fites. La temporada que farà, per això, tindrà diferències respecte de les que ha fet els últims anys.

Nova oportunitat per a la selecció sub-21 de sumar els primers punts en aquesta fase de classificació per a l’Europeu de la categoria. Juga demà en terres britàniques amb Gal·les, un conjunt de què s’esperava més quan va començar la ronda i al qual intentarà sorprendre tot i ser conscient de la dificultat de l’empresa.