La petició ha estat feta pel secretari d'Estat de les Comunitats Portugueses, António Braga, aquest divendres al matí durant la reunió que ha mantingut amb la ministra d'Educació, Susanna Vela i dins de la visita de tres dies que ha fet a Andorra. Braga ha defensat la possibilitat d'introduir el portuguès de forma gradual, a partir d'assignatures optatives, una opció que ja tenen els estudiants de batxillerat. A banda de les dificultats per la reestructuració del sistema, el fet que els alumnes del sistema ja estudien quatre llengües, el català, el castellà, el francès i l'anglès, és un condicionant important.

La comissió encarregada d'analitzar aquesta qüestió, de caràcter tècnic, es reunirà a l'abril, i decidirà si cal que es convoqui la comissió mixta a un nivell polític.

Fius lamenta que no li hagin donat temps per abordar els objectius que s'havia marcat quan va ser escollit el desembre passat, "d'intentar que el col·lectiu es mantingués unit i que la gent se sentís representada per nosaltres".

Després de les eleccions de l'Apapa del passat desembre, els que no van ser escollits van crear el Sindicat Penitenciari d'Andorra (SPA), i segons Fius, hi ha una tercera entitat en vies de constituir-se. Així, amb tres sindicats per les 60 persones que treballen al centre penitenciari, "semblem un pati de col·legi", ha sentenciat Fius, que sospita que la creació d'aquests sindicats respon més al fet que "no els caiem bé" que no pas a discrepàncies en el fons. De tota manera, per Fius són benvingudes les noves associacions, "si vénen per treballar. Si vénen per interessos propis, no crec que sigui correcte", ha explicat. Un altre problema que pot portar aquesta divisió entre el personal del centre penitenciari, a més de la davallada de la credibilitat, és, segons Fius, que es poden trobar que entre els tres sindicats es representin més persones de les que treballen a la presó. Segons Fius, es pot donar el cas que alguns treballadors s'afiliïn a les tres associacions "per no enfadar-se amb ningú". De fet, l'Apapa es manté al voltant de la cinquantena d'afiliats, tot i que els integrants del nou sindicat, del qual el BOPA va publicar la seva creació el dimecres passat, se n'hagin donat de baixa.

Fius lamenta que no li hagin donat temps per abordar els objectius que s'havia marcat quan va ser escollit el desembre passat, "d'intentar que el col·lectiu es mantingués unit i que la gent se sentís representada per nosaltres".

Després de les eleccions de l'Apapa del passat desembre, els que no van ser escollits van crear el Sindicat Penitenciari d'Andorra (SPA), i segons Fius, hi ha una tercera entitat en vies de constituir-se. Així, amb tres sindicats per les 60 persones que treballen al centre penitenciari, "semblem un pati de col·legi", ha sentenciat Fius, que sospita que la creació d'aquests sindicats respon més al fet que "no els caiem bé" que no pas a discrepàncies en el fons. De tota manera, per Fius són benvingudes les noves associacions, "si vénen per treballar. Si vénen per interessos propis, no crec que sigui correcte", ha explicat. Un altre problema que pot portar aquesta divisió entre el personal del centre penitenciari, a més de la davallada de la credibilitat, és, segons Fius, que es poden trobar que entre els tres sindicats es representin més persones de les que treballen a la presó. Segons Fius, es pot donar el cas que alguns treballadors s'afiliïn a les tres associacions "per no enfadar-se amb ningú". De fet, l'Apapa es manté al voltant de la cinquantena d'afiliats, tot i que els integrants del nou sindicat, del qual el BOPA va publicar la seva creació el dimecres passat, se n'hagin donat de baixa.

En el decurs de la reunió que aquest dijous al vespre que va aplegar més d'un centenar de simpatitzants de Coalició Reformista, es va presentar la Proposta de declaració fundacional, el que internament han batejat amb el nom d'ideari del nou partit. El text va ser exposat davant dels assistents per Gilbert Saboya i ara hi ha temps fins al 18 de març perquè es debati en les diferents reunions parroquials, s'aportin nous punts i s'acabi aprovant. Malgrat, doncs, que no es tracta d'un text definitiu, sí que és la proposta sobre la qual girarà la ideologia del partit que es fundarà en un parell de mesos.

L'ideari defineix l'espai social que ha d'ocupar el nou partit: "un reformisme democràtic liberal" que "pretén ajuntar tots els qui han estat dins de partits i grups polítics diferents amb responsabilitats polítiques i socials de govern i d'oposició". El text parteix de la base que s'han de "superar les divisions", ja que considera que "ens han allunyat de la majoria política" i s'emplaça a "refer la majoria social dels electors". En cap moment surt la paraula "centre" com a definició de la nova formació política. Els nous militants del partit, si acaben aprovant la proposta de declaració fundacional, aposten per la "recerca de l'acord, més que la provocació de l'enfrontament" i creuen que en bona part la "mala còpia de comportaments forans" ha provocat la crisi de valors actual que es tradueix, segons l'ideari, "en uns índexs de participació política cada cop més baixos", malgrat creure que a Andorra "encara són exemplars". Creuen que el seu és "un esperit reformista, inspirat en la dinàmica del canvi gradual, i en una visió pragmàtica i activa de l'exercici de la política".

Polítiques públiques
"Solucions als problemes diaris", "combinar la solidaritat amb una economia dinàmica", "preparar la societat per al futur"... són frases utilitzades en el document per passar a definir com han de ser les polítiques públiques. Defensen el "principi de llibertat d'elecció" afirmant que qui té la darrera paraula són les persones i no l'Estat, per la qual cosa rebutgen "dictats inflexibles" i "un deixar fer dogmàtic" així com tampoc "un reglamentisme cada dia més asfixiant". La proposta d'ideari reformista diu que "les polítiques públiques han de trobar la justa mesura entre els nivells de despesa pública i la consideració dels resultats assolits". Per aquest motiu creuen que ha d'haver-hi "una exigència d'eficàcia i de racionalització" d'aquesta despesa, així com una "simplificació i mancomunament dels serveis", cosa que ha de propiciar "un acord conjunt entre el Govern, els comuns, les societats públiques i les participades" a través de canvis en la legislació actual.

Mateixos referents que el PLA
Pel que fa a les relacions internacionals el nou partit reformista s'inscriu dins de la Internacional Liberal i dins del Partit Europeu Demòcrata Liberal i Reformista (ELDR), els mateixos referents exteriors que té el PLA.

Aquest conveni ha estat possible gràcies a l’estada que l’equip blaugrana va fer durant la pretemporada a Encamp. La campanya inclou diverses accions com el repartiment de fulletons informatius de la parròquia a cada un dels 7.500 espectadors que van assistir al partit, a més de mostrar imatges d'Encamp al videomarcador durant els descansos. Paral·lelament es van llançar 25 samarretes entre els aficionats, cadascuna acompanyada d'un forfet. I una acció conjunta entre el Comú d’Encamp i Grandvalira ha permès sortejar entre el públic un forfait d’esquí de dos dies per a dues persones i una nit a l’Iglú Hotel.

Des del departament de Promoció i Turisme s’ha valorat molt positivament aquesta acció i, tal i com s’ha acordat en el conveni signat entre el Comú d’Encamp i el FC Barcelona, la parròquia encampadana tornarà a estar present al Palau Blaugrana en dos partits més durant la present temporada.

Centenars d'alumnes pertanyents a la llar d'infants comunal, a l'Escola Andorrana, l'Escola Janer i l'Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell s'han concentrat a l'avinguda Santa Coloma lluint les disfresses que ells mateixos han elaborat al llarg d'aquests darrers dies. L'intens fred no ha evitat que infants, mestres i pares gaudissin de la festa, que significa el preludi d'una setmana de vacances escolars. També ho han fet els centres escolars de Sant Julià, on s'han vist disfresses de tot tipus. I a la Massana, on han desfilat centenars de nens dels diferents centres educatius. A la parròquia les activitats seguiran diumenge amb un concurs de disfresses infantils i altres activitats.

A les llars d'infants del país també toca disfressar-se, com per exemple ahan fet els més d'un centenar de nens i nenes de l'escola bressol la Baldufa d'Ordino, que han celebrat aquest divendres el Carnestoltes escenificant una pista de circ. Així, els més menuts, han desfilat disfressats d'elefants, domadors, lleons, ballarines, forçuts, arlequins, i homes voladors.

Clavera, catedràtic d'Economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat un dels protagonistes de la segona jornada del simpòsium sobre Models de Desenvolupament Sostenible en Països i Regions de Muntanya, al Centre de Congressos d'Andorra la Vella, on ha incidit en la necessitat de subvencions per a aeroports petits com el d'Alguaire i de la competència que suposen, cada cop més, les destinacions d'esquí del centre i l'est d'Europa.

Clavera ha parlat de l'avantatge que suposa per Andorra l'existència d'un aeroport a Tolosa i un altre a Alguaire. A tall d'exemple ha dit que, per un avió procedent d'Anglaterra, la diferència de distància entre aterrar a Tolosa o fer-ho a Alguaire "no és significativa", però les companyies es poden decantar per aquelles destinacions amb menys taxes aeroportuàries i que ofereixin uns desplaçaments de l'aeroport a pistes més curtes i amb menys congestió. En aquest context, segons Clavera, Andorra "ha de procurar que hi hagi competència entre tots dos aeroports". D'aquesta manera, si es rebaixa la taxa d'aterratge, això repercutirà en "una baixada del preu del forfet per arribar d'Anglaterra a peu de pista". També creu que cal estar a l'aguait de la competència que suposa una creixent oferta de destinacions d'esquí a Europa de l'Est. Una oferta que, segons l'economista, no és "low cost", sinó "de qualitat, tant pel paisatge, per la qualitat de la neu com per la qualitat de les pistes". Unes pistes que "no estan tan atapeïdes" i, per tant, "no cal fer cua" per accedir als remuntadors. Per fer-hi front, Clavera ha afirmat que "la qualitat de les pistes andorranes ha d'augmentar, així com les facilitats per arribar-hi, i el preu s'ha d'ajustar a la realitat de les ofertes d'Europa".

La distància des d'Andorra fins als aeroports d'Alguaire, Tolosa i Barcelona és d'uns 150, 195 i 205 quilòmetres respectivament, que en temps suposen 2 hores 31 minuts des de Lleida-Alguaire, 2 hores 43 minuts des de Tolosa, i 2 hores 47 minuts des de Barcelona. Clavera ha manifestat que l'aeroport lleidatà, el de Girona, necessita subvencions dels actors que se'n puguin beneficiar, com ara des del sector hoteler o les estacions d'esquí. Cal tenir en compte que "si les companyies no veuen clars els seus costos d'explotació no aterren". Aquest aeroport també té la virtut d'estar en la principal zona agrícola de Catalunya i facilita les importacions. Segons Clavera, "en absència de crisi, ara seria un aeroport amb plans d'expansió importants". Sobre la competència que suposa per Alguaire l'aeroport de Barcelona, Clavera ha recordat que la Generalitat té previst allargar l'eix del Llobregat fins a Berga, que empalmarà amb el Túnel del Cadí i que, com a conseqüència, "en cinc o set anys es podrà anar pràcticament amb autovia fins al Pìrineu". Però "en absència de crisi, el de Barcelona seria un aeroport molt atrafegat". I per tant, la instal·lació de Lleida tindria "una oportunitat" en una "societat en desenvolupament", en què al Prat de Llobregat hi hauria "problemes de congestió".

El primer accident ha estat a les 7.35 hores a l'avinguda Salou d'Andorra la Vella, a l'alçada de la cruïlla del carrer de les Costes. Una motocicleta ha perdut el control a causa del gel de la calçada i ha caigut a terra. La conductora, una resident espanyola de 41 anys, ha resultat ferida i ha estat atesa al servei d'urgències a l'hospital. Ha quedat ingressada a causa d'una fractura al genoll, a banda de presentar diverses contusions. El segon, entre Encamp i Canillo, ha causat un altre ferit. Els fets han tingut lloc a les 8.37 hores quan un vehicle que circulava en direcció a Canillo hauria perdut el control. El conductor ha estat traslladat a l'hospital, atès a urgències i donat d'alta en presentar lesions lleus (constusions i una distensió cervical). L'accident ha obligat a donar pas alternatiu durant gairebé una hora per tal de retirar el vehicle de la calçada.

El Cos de Policia ha informat que l'accident s'ha produït al punt quilomètric 6,8, just on la calçada descriu una corba a la dreta. La causa de l'accident ha estat el gel que hi havia a la calçada, i després de perdre el control, el vehicle, de matrícula andorrana, ha xocat frontalment contra el mur de formigó que separa els dos sentits de circulació. El conductor, que ha resultat ferit, és un resident espanyol de 35 anys.

La davallada es produeix en tots els sectors excepte en Administració, salut i educació. Pel que fa a la massa salarial, al novembre ha estat de 72.103.382 euros, una quantitat que representa una disminució de 907.911 euros (1,2%) respecte el mateix període del 2008. L'única dada que presenta un increment positiu és la del salari mitjà mensual, que ha augmentat un 1,9%, és a dir, 34,31 euros, i se situa en 1.886,78 euros. La Construcció continua sent el sector que redueix més el nombre d'assalariats (631 persones, 11,1%), seguit del Comerç (280 persones, 2,7%), els Serveis (262 persones, 2,5%), l'Hoteleria i turisme (254 persones, 5,5%) i l'Agricultura i indústria (9 persones, 0,4%). L’únic sector en què augmenta assalariats és Administració, salut i educació (238 persones, 3,8%).

Pel que respecta a la massa salarial per sectors, s’observa que en el de la Construcció es produeix la major davallada, d’un 8,8% respecte el novembre de 2008. Els altres sectors en què la massa salarial disminueix són Hoteleria i turisme (5,9%) i Comerç (2,4%). En canvi, els sectors que augmenten la seva massa salarial al novembre són Administració, salut i educació amb un increment del 5,3%, Serveis ( 0,4%) i Agricultura i indústria (1%). Per la seva banda, el salari mitjà disminueix tan sols en el sector Hoteleria i turisme, mentre que la resta de sectors l'han incrementat entre un 0,4% i un 2,9%. Respecte a l'evolució de les dades en els darrers dotze mesos, Estadística ha calculat la mitjana d'aquest període per tal de treure l’efecte de l’estacionalitat de la dada, i han obtingut un valor de 39.566 assalariats al novembre. Aquesta xifra representa una variació de -100 assalariats (-0,3%) respecte el valor del mes d’octubre de 2009.

Al març del 2007 es va obtenir el valor màxim històric amb 42.559 assalariats. A partir d’aquest mes es canvia la tendència a l’alça i es produeix un descens continu dels assalariats. En l’actualitat la sèrie se situa en valors similars als de l’any 2004, encara que al contrari que en aquell període, la tendència és a la baixa. Si es comparen les dades del novembre del 2009 amb les del mes anterior, el comportament és similar, ja que el nombre d'assalariats disminueix en tots els sectors, excepte en l'administració, mentre que la massa salarial presenta lleugers augments en els grups de l'Administració, els Serveis i l'Agricultura i la indústria, mentre que la Construcció i l'Hoteleria i el turisme registren variacions negatives.

L'anunci fet per Joan Gabriel que no presentarà candidatura a la presidència del nou partit va arribar ahir a la nit davant de tots els simpatitzants, agafant per sorpresa a tots els presents en la reunió en què s'iniciava el camí cap al nou partit. Fa poques setmanes, tot indicava que Gabriel encapçalaria la direcció del partit reformista, fins i tot ell havia anunciat públicament la intenció de fer-ho. Però ara ni tan sols iniciarà la cursa per convertir-se en la màxima figura de la direcció del nou partit. Aquest anunci podria aplanar el camí cap a la consolidació de la nova formació política, ja que Gabriel havia rebut  crítiques en els darrers dies després de l'oferta de pacte, amb condicions, feta a Bartumeu.

Procés per al nou partit

De cara a la setmana vinent, el PLA es reunirà per tractar sobre la seva "fusió" en la nova formació política, tal com l'ha definida l'actual president liberal, Enric Pujal. Però aquest aspecte té un procés llarg, ja que la "fusió" dins de la nova CR implica una autodisolució que haurà d'acabar decidint la militància liberal en un congrés. Precisament, per donar temps a que es faci aquest procés dins del PLA, s'estudiïn els estatuts del nou partit, així com l'ideari, l'obertura del congrés constituent reformista no es farà fins d'aquí un mes, el 18 de març. Un congrés que tindrà dues fases: la primera la del debat del corpus ideològic i estatutari; i la segona la de la presentació i elecció de les candidatures. Aquesta darrera es deixa per al 17 d'abril, un cop els estatuts estigin aprovats i es pugui seguir un curs reglamentari. El cas de Nou Centre és diferent, ja que mai han arribat a constituir-se com a partit polític, per la qual cosa la seva l'entrada a la nova CR requerirà menys tràmits reglamentaris i burocràtics, tal com ha afirmat el seu líder Ladislau Baró.