El cas ha estat resolt finalment per la intervenció directa de la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, que ha negociat amb els propietaris de l’espai on s’allotja el teatre de gestió pública el preu del lloguer que s’estava pagant fins ara, segons han confirmat al Diari diferents fonts consultades.
No s’ha precisat, però, quina és la rebaixa exacta que s’ha aplicat a l’habitual, però es calcula que podria estar al voltant del deu per cent. Aquesta rebaixa permetrà, doncs, reprendre el contracte la renovació del qual havia quedat en dubte davant les retallades que la crisi econòmica ha imposat a la gestió del pressupost comunal.

Centre de Congressos
Les dificultats econòmiques havien fet que en els últims mesos la continuïtat del Teatre Comunal pengés d’un fil. De fet, aquesta temporada no s’hi havia anunciat molta activitat en aquest escenari (el contracte finalitza a l’abril). Optimitzar l’auditori del Centre de Congressos, que disposa de gairebé un miler de places, davant de les 247 del Teatre Comunal, és una idea que els responsables de Cultura del comú han defensat sempre, però topa amb altres consideracions. Quan es va anunciar que existia la possibilitat de marxar del Comunal, algunes veus van lamentar-ho.
La directora del Festival de pallassases, Pepa Plana, va comentar que per a aquest esdeveniment és un espai fonamental. De fet, el més important perquè allà s’hi presenten els espectacles principals de la programació, d’artistes amb llarga trajectòria que sovint no tenen costum d’actuar en envelats.
També s’havien manifestat en contra els organitzados del Cineclub de les Valls, a qui ja fa temps que proposen de fer l’activitat en un altre lloc. Quan es va inaugurar el centre cultural La Llacuna se’ls va proposar passar a la sala d’actes, però consideren que l’espai no reuneix condicions òptimes per a projectar cinema subtitulat, ja que la sala no fa pendent. Després se’ls ha volgut traslladar a una sala annexa del Centre de Congressos que, novament, els organitzadors del Cineclub consideren un lloc poc adequat per a la seva activitat.
Una altra de les activitats que s’havia anunciat que es volia traslladar és la temporada d’espectacles infantils. Traslladar a un espai més gran per encabir més espectadors i reduir les funcions a una, ja que actualment se’n fan dues, en horaris diferents, i això representa pagar dos funcions, quan se’n podria fer una i reunir els espectadors en un mateix espai més gran.
El Teatre Comunal es va estrenar el 1994. S’hi van invertir uns 130 milions de les antigues pessetes (780.000 euros) i es va fer un contracte de lloguer de l’espai per vint anys, temps en què es pensava poder amortitzar la despesa. Amb aquesta sala es va obrir un espai que es creia necessari, doncs fins aleshores s’havia fet el teatre a la sala d’actes de l’antic Centre de Congressos.

EL TALLER D'ADULTS DEL COMÚ ESTRENA EL MUNTANTGE 'FRENS'

Frens, una sitcom al teatre és el muntatge que s’estrenarà el dijous vinent al Teatre Comunal, una nova producció del Grup Estable d’Adults de l’aula de teatre del comú d’Andorra la Vella. L’obra pretén portar els espectadors a l’origen de les sitcom (comèdia d’actuació), quan als Estats Units, als anys 1960, es van començar a gravar per a la televisió un format de comèdia amb públic en directe, asseguts com al teatre i amb riures enregistrats o en viu.
“Volem convertir el teatre en un d’aquests escenaris on es fan les sitcoms, i tenim tots els ingredients necessaris per a aconseguir-ho”, diuen els creadors de la idea. “Tenim personatges basats en els estereotips típics i tòpics de les sitcoms, amb caràcters trets de personatges de sèries com Friends, How I meet your mother, N’hi ha que neixen estrellats, Cheers o, fins i tot, The Simpsons”.
Aquestes sèries inspiren els personatges que apareixen en el muntatge, que representaran escenes que van des de la tendresa, a l’erotisme o el conflicte. El repartiment està integrat per Alfons Casal, Albert García, Eva Marfil, Carles Padial, Josep Puy, Meritxell Rabassa, Meritxell Romera i Joan Sans. El muntatge està dirigit per Alfons Casal i Joan Hernández.
El Grup Estable d’Adults es va crear l’any 2008 amb el muntatge El somni del guanyador, que va dirigir Xavi Hernández. La formació serveix perquè les persones que han fet els cursos d’adults de l’aula de teatre puguin tenir una continuïtat posteriorment. Frens s’estrena el dia 25 i es faran funcions els dies 26 i 27 al Teatre Comunal.

El mandatari va advertir que el nombre de baixes humanes podria incrementar-se en les properes hores ja que un nombre indeterminat de persones continuen desaparegudes.
Les pluges torrencials i les esllavissades, que van obligar a desallotjar més de 250 persones i que han dificultat les tasques d’identificació dels cadàvers, han deixat l’illa completament devastada amb la destrucció de nombrosos habitatges, carreteres i nombroses infraestructures, sobretot al sud de l’illa.
El secretari regional va demanar ahir a la població que surti de les seves cases per no dificultar els treballs de rescat i reconstrucció. Un dels principals problemes que viu ara l’illa és la manca d’abastament d’aigua potable per la destrucció de les infraestructures que abasteixen aquest servei mentre que tampoc hi ha llum ni telèfon en moltes zones de l’illa, a les quals els serveis de manteniment no poden accedir.
L’alcalde de Funchal, una de les zones més afectades, va declarar ahir que en les àrees més altes de la ciutat la situació és “dantesca” i va afirmar que la principal prioritat és netejar la ciutat i restaurar plenament els seus serveis.
Per ajudar en aquestes tasques, des de Lisboa van sortir ahir diversos avions i una fragata militar amb ajuda mèdica i humanitària, helicòpters, submarinistes per buscar cossos a les costes de Funchal i especialistes de les forces de l’ordre amb gossos entrenats en la recerca de víctimes.
El govern va desplaçar també un equip de metges forenses per accelerar la identificació dels cadàvers i reforços dels efectius de bombers i protecció civil.
D’altra banda, les forces armades portugueses van començar a preparar ponts militars per rehabilitar diverses carreteres arrasades per les riuades i el primer ministre, José Sócrates, que va viatjar la nit de dissabte a l’illa, va garantir “tota l’ajuda que el govern regional necessiti”.
El mandatari portuguès va explicar que ha acordat dues coses amb les forces regionals: “allò en el que podem ajudar per respondre a les situacions d’emergència, i mantenir el diàleg per definir el quadre general d’ajuda a la regió com a resposta a la situació”.

Ajuda des de l’exterior
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va oferir ahir l’ajuda d’Espanya al primer ministre portuguès i va traslladar les seves condolències. D’altra banda, la Comissió Europea també va oferir el seu suport a les autoritats portugueses. El president, el lusità José Manuel Durao Barroso, va fer pública “la disponibilitat” de l’executiu comunitari.

LES FORTES PLUGES PROVOQUEN INUNDACIONS A ANDALUSIA

El temporal de pluja, neu i vent que va afectar ahir la península Ibèrica va acarnissar-se especialment amb les províncies d’Andalusia, on moltes poblacions van patir inundacions a causa de les fortes pluges.
Aeroports, trens i carreteres van patir les conseqüències dels forts aiguats que en alguns casos van obligar a evacuar els veïns. L’aeroport de Xerès de la Frontera va estar fora de servei durant unes hores a conseqüència de les inclemències meteorològiques mentre que els passatgers dels trens de mitjana distància que feien el trajecte entre Sevilla i Cadis van ser transbordats per carretera entre les localitats de Xerès de la Frontera i Lebrija a causa de la inundació de l’estació de la Parra.
A Huelva, efectius del cos de bombers van evacuar un total d’onze persones, vuit d’elles menors, d’una residència educativa negada per la inundació provocada a la carretera propera. En total, 36 vies d’Andalusia es trobaven ahir fora de servei, 22 de les quals es concentraven a la província de Cadis.
D’altra banda, l’aeroport de la Palma, a les Canàries, també es trobava ahir tancat a causa dels forts vents que van colpejar l’illa, que es trobava en alerta per les pluges i el fort vent que va arribar a assolir ratxes de fins a 90 quilòmetres per hora.
Al nord, la Corunya, Lugo i Pontevedra es trobaven en alerta taronja per risc important de vent i fenòmens costaners. A la resta de l’estat, l’alerta per vent i neu s’estenia a diverses províncies del centre, est i nord mentre que al Pirineu d’Osca estava activat el pla d’emergència per risc d’allaus.

Els propietaris de tots dos immobles havien acudit a la Justícia per oposar-se a la decisió del comú d’incloure’ls al catàleg de béns que va lligat al pla d’urbanisme de la parròquia. El fet que un habitatge estigui inclòs en aquesta relació comporta limitacions severes alhora de dur-hi a terme des de reformes a aprofitaments urbanístics. La volumetria, per exemple, no es pot modificar, fet pel qual també es lamentaven els recurrents
Els titulars de les esmentades cases havien al·legat la seva disconformitat en la catalogació per manca de justificació. Ja en primera instància la Batllia havia desestimat les pretensions dels recurrents. Ara també ho ha fet el TS, que ha confirmat la decisió de  la sala administrativa del Tribunal de Batlles. Els magistrats recorden que “la inclusió de les mateixes (ca l’Armany i cal Fluix) -com de moltes altres construccions del nucli antic de Canillo- en el catàleg comunal de béns d’interès cultural respon a un exercici legítim de les potestats que en matèria d’urbanisme atribueix la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (Lgotu) als comuns, potestats que tenen per finalitat mantenir les edificacions d’arquitectura tradicional de muntanya de certa antiguitat per tal que els nuclis antics de les parròquies no perdin la seva fesomia”.

La posició de la corporació
En el seu escrit de resposta a la demanda feta pels privats, el comú va recordar que la justificació de la catalogació està plenament exposada en la memòria del pla d’urbanisme. I hi afegeix, segons es recull en els antecedents de fet de la sentència recentment dictada, que la voluntat en incloure ca l’Armany -a la placeta del Pui- i cal Fluix -al carrer del Fluix- en la relació de béns culturals d’interès parroquial és la de “protegir, en el nucli antic, les edificacions d’arquitectura tradicional de certa antiguitat”. En els fonaments de dret, i abans de resoldre sense dubte que és potestat comunal la decisió de catalogar un edifici, la sentència recorda que “l’article 4 del volum V del POUP explica com la catalogació té per objecte protegir, dins la coherència general de l’ordenació del territori, els valors que en els mateixos -pels dos immobles referits en la demanda- es localitzen i en les fitxes dels dos que són objecte d’aquest litigi es constata que es tracta d’edificacions dels segles XVIII-XIX la primera i del segle XVIII o anterior la segona, en tots dos casos d’arquitectura tradicional de muntanya”.
Més enllà de desestimar la descatalogació, la sala administrativa del Tribunal Superior declina manifestar-se sobre una altra petició de la propietat de ca l’Armany i cal Fluix, que pretenia que l’edificabilitat que no es pot materialitzar en els dos edificis protegits es pugui traslladar en un  ter­reny de la mateixa propietat. La sentència recorda que “aquesta possibilitat no es pot decidir en el mateix instrument de planejament general”. La resolució judicial explica que serà en el marc d’aplicar totes les disposicions contingudes en volum cinquè del pla d’urbanisme canillenc més allò que estableixen dos articles (73 i 74) del reglament urbanístic que “caldrà resoldre la problemàtica del sostre edificable no materialitzable en les parcel·les que allotgen construccions catalogades”.

QUAN HI HA RISC NAURAL UNA FINCA NO POT PASSAR A SER SÒL URBANITZABLE

Els mateixos recurrents per l’afer de la catalogació de ca l’Armany i cal Fluix també han qüestionat davant la Justícia que s’hagi considerat com a sòl no urbanitzable la finca denominada Camp de la Canal. (La pretensió era que el ter­reny fos considerat sòl urbà). També en aquest cas el Tribunal Superior (TS) dóna la raó a l’administració. El Govern ja va recordar que es tractava d’un terreny afectat per riscos naturals. Després de les pericials oportunes, els magistrats expliquen en la sentència que “es tracta d’una finca forestal amb un fort pendent, del 80%, i que segons la Cartografia Oficial de Riscos Naturals Geològics de Govern la finca té un nivell de perillositat mig i segons la Cartografia de Riscos d’Allaus de Govern la finca està en zona de risc de nivell blau”.
Per tot plegat, i com recull la resolució judicial dictada recentment, “amb aquests antecedents és evident que no es pot atribuir a la finca de la part apel·lant la classificació de sòl urbà no consolidat perquè no reuneix cap de les característiques” que estableix tant la llei del sòl com el reglament urbanístic “perquè un terreny hagi de ser classificat com a sòl urbà, consolidat o no”.

Josep Maria Durán, professor agregat d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona, va ser un dels experts que va col·laborar amb el PS per elaborar una proposta de sistema tributari, i de fet va acompanyar Jaume Bartumeu quan encara era líder de l’oposició el dia que es va presentar.
Durán va explicar al Diari que gravar les importacions quan aquestes entren per la duana és “l’única manera que existeix d’evitar el frau fiscal en el moment de liquidar l’IVA”. Els socialdemòcrates sempre han mantingut que no es cobrarà aquest impost indirecte en el moment de la importació, i que el comerciant només tindrà la obligació de declarar-lo per aquells articles que hagi venut. Però per a Duran, això suposa un evident risc que moltes de les mercaderies importades “no es declarin” com a venudes, i així seria “fàcil” defraudar part de l’impost.
“En el moment en què un article entra a Andorra se li grava l’IVA del país”, va explicar el professor. També va apuntar que, si es vol, és possible tècnicament liquidar aquesta quantitat més tard, “però totes les operacions han d’estar gravades, independentment que es pagui al moment o no”. La resta, hauria de funcionar tal com es fa a la majoria d’estats europeus. L’impost el paga el consumidor final, però tots els intermediaris el declaren a l’Estat per poder desgravar-lo.

Cooperació entre duanes
Un altre possible buit que podria comportar declaracions d’IVA fraudulentes és que no es paga aquest impost a l’exportació, com passa a la majoria d’estats. Si algú declarés un article venut al país com a exportat, podria cobrar l’impost i quedar-se’l sense necessitat de declarar-lo a l’administració central. Per evitar aquesta mena de casos, Durán va recomanar a l’executiu que intensifiqui “la cooperació entre administracions tributàries”. D’aquesta manera, hi hauria un control molt més rigorós de les mercaderies i de quines s’han venut o no als comerços andorrans.
Duran va explicar que “el risc de frau hi és sempre” i que el sistema de control tributari perfecte “no existeix”. No obstant això, va assenyalar que un control rigorós de totes les mercaderies que entren serà essencial per l’impost que l’actual Govern vol implantar, “o com a mínim ha de saber l’empresa que retira les mercaderies que arriben a la duana”. Va insistir que “l’operació de compravenda sempre genera un impost” al marge de en quin moment es pagui. Segons Duran, és la    manera d’assegurar que “tots els intermediaris declararan el tribut”.

La novetat del sistema
El sistema que es proposa des de les files socialdemòcrates es diferencia respecte d’altres figures similars que estan funcionant a Europa en què aquesta només es pagaria en cas que el comerciant hagués venut la mercaderia, i per això és reticent que es gravi quan el producte passa per la frontera. No obstant això, cal recordar que encara no hi ha un projecte de llei presentat a tràmit al Consell General, i en qualsevol cas caldrà veure quines esmenes es fan des de CR i ApC.

MUTISME DELS GRUPS PARLAMENTARIS DAVANT L'INFORME DEL GOVERN

L’informe de l’impacte de l’IVA en la pressió fiscal globalment considerada no va provocar reaccions, com a mínim de forma oficial, entre els tres grups parlamentaris. Tan sols el president del grup parlamentari d’ApC, Eusebi Nomen, va constatar que es reflecteix el que la formació que lidera “ja havia avisat”. No obstant, els consellers de CR consideren que encara és aviat per fer valoracions, i que ja se’n parlarà més profundament a la comissió de Finances quan sigui el moment. Tampoc no va voler pronunciar-se el grup socialdemòcrata, que vol revisar l’informe de l’executiu amb més detall. Cal recordar que totes les forces representades a l’arc parlamentari han defensat sempre que la reforma tributària no ha de suposar un increment de la pressió fiscal, o com a mínim, que ha de ser molt similar a l’actual. El document de l’executiu publicat pel Diari estimava que aquesta podria incrementar prop d’un 48 per cent respecte l’actual, tot suposant que els comerciants no optessin per reduir els marges de benefici en les operacions de compravenda.