Admeten que es tracta d’un “repte” tenint en compte que molts dels seus antics militants han apostat per unir-se a Demòcrates per Andor­ra, però, malgrat això, es mostren optimistes i convençuts que “vam fer el correcte” perquè entenen que “el liberalisme té un espai al país que encara no s’ha ocupat”. L’objectiu, explica un dels integrants de l’òrgan, Jordi Gallardo, és ambiciós: “L’horitzó són les eleccions del 2015. Volem presentar un projecte sòlid com a PLA i sols, sense amagar-nos.”
I és que aquest és un dels punts que més critiquen a DA, el fet que no s’hagi definit encara ideològicament d’una forma clara. “Quan li convé diu que és liberal i altres cops que no ho és”, lamenta un Gallardo que entén que aquesta actitud ve donada perquè “tot i tenir gent que són liberals, hi ha d’altres que es poden molestar”. Per tant, des del PLA no es considera que el futur hagi de passar per una integració, sinó per mantenir-se com a formació independent, tot i que “adaptada a la nova situació”. I és que, admeten des de la comissió gestora, el nombre de militants ha baixat de forma considerable. Tot just són 101, que suposa la pèrdua de prop d’una cinquantena en relació amb els inscrits a la tardor, quan es va fer el congrés on es va apostar per mantenir viu el partit.

El camí a seguir
“Hem fet un pas enrere”, reconeix Gallardo, que es manté esperançat a canviar la tendència en els propers mesos, que s’endevinen clau. Primer, a l’abril, s’haurà de celebrar unes jornades de treball, obertes a tots els militants. L’objectiu és “ser capaços, des de l’òptica liberal, de plantejar un nou discurs més adaptat a la realitat del país”. Al seu entendre, el fet que hagi abandonat la formació gran part de la gent més conservadora ha de servir per “anar un pas més endavant que fins ara”, i apostar per un ideari “més liberal i més progressista” i que “tingui en compte les especificitats d’Andorra. No es tracta, assegura el polític, d’oblidar el passat, al contrari. “Hem de reconèixer els errors però també reivindicar els encerts”, apunta.
Una vegada estigui enllestit “aquest llibre blanc del liberalisme”, es portarà al congrés del partit, que se celebrarà a final del juny vinent. Allà s’haurà d’aprovar i crear una nova executiva, que ha d’encarregar-se, justament, de guiar la formació cap al 2015. “Estic segur que llavors serem més militants”, manifesta Gallardo, que assegura que “hi ha molta gent que ens diu que si som capaços de reformular el discurs, estaran amb nosaltres”.

UN DEUTE "CONTROLAT" QUE NO HA DE SER OBSTACLE PER REACTIVAR LA FORMACIÓ

Un dels problemes que ha hagut d’afrontar la comissió gestora és l’important deute que arrossega el PLA, que algunes fonts xifren en uns 200.000 euros. Jordi Gallardo, tot i no voler confirmar la dada, sí que assegura que aquest passiu no ha de suposar cap impediment per reactivar la formació liberal.
“És un deute controlat, no ha de ser un problema per a l’acció política”, garanteix, per després posar en relleu que això s’ha d’agrair principalment a l’anterior executiva. “El fet d’haver-lo gestionat ens permet intentar el repte de reactivar el partit”, apunta, per després deixar clar que “el compromís és anar-hi fent front i així es farà”.
Tot i que, en el seu moment, alguns militants liberals van expressar el malestar pel fet que, en cas de dissolució, DA es mostrés poc inclinada a assumir aquest deute, Gallardo assegura que aquest no és pas el motiu de no anar cap a la formació taronja. Malgrat això, no estalvia un comentari crític: “Semblava que volien els nostres actius, però no els passius.”

“Pel que fa a clients, la situació és bona, als hotels hi ha molta ocupació i aquests darrers dies hem tingut una mitjana d’uns 13.000 esquiadors diaris”, va indicar el director de màrqueting de Grandvalira, Alfonso Torreño, que hi va afegir que les previsions per al març són similars “i si aguanta el temps la Setmana Santa la tenim assegurada”.
En el cas de Vallnord, el director general de l’estació, Martí Rafel, també va destacar la resposta de la gent: “Amb la crisi, la dependència del temps s’aguditza, però els caps de setmana estem treballant molt bé i de fet el mes de febrer ha estat millor que el de l’any passat.” En aquest sentit, va indicar que si a la nevada d’ahir se li’n suma alguna altra la setmana vinent les xifres per al març “es preveuen raonablement positives”. I és que si es pot aconseguir una bona Setmana Santa no es recuperaria el que s’ha perdut, però sí que permetria “polir el que no vam fer al desembre”, va assegurar Rafel.

A ple rendiment
El nombre d’esquiadors que s’està registrant fins ara a les pistes també ha ajudat a evitar més problemes amb els empleats. Tant a Grandvalira com a Vallnord treballen tots els efectius disponibles tant en els serveis que ofereixen les estacions com a les escoles d’esquí. “Funcionem a ple rendiment i no hi ha previsions de retallades pel que fa al personal”, va assegurar Torreño. Tot i això, la facturació no millora en comparació amb l’aconseguida l’any passat. En el cas de Grandvalira, actualment els números estan un 7% per sota que el mateix període del 2011. “No estem tan lluny com ens pensàvem, perquè el febrer ens ha permès recuperar-nos”, va aclarir el director de màrqueting. I a Vallnord, tal com es va preveure en el moment de planificar la temporada, es calcula facturar un 10% menys.
Amb tot, Torreño i Rafel van preferir esperar al final de la temporada per fer valoracions sobre la difícil situació econòmica de les estacions i les ajudes que s’han de percebre dels comuns. Des de Vallnord, a més, es va destacar que ja s’està treballant amb un pla de viabilitat.

ES REPARTEIXEN 3000 GUIES PER PROMOURE LA SEGURETAT

“Controla la velocitat i respecta els altres”, aquestes són les dues normes bàsiques que es van difondre ahir a les estacions del país en el marc del Dia de la seguretat a les pistes.  Un total de 16 joves es van encarregar de transmetre les regles de comportament bàsic que s’han d’adoptar durant la pràctica de l’esquí repartint entre els esquiadors 3.000 guies de seguretat i 4.000 díptics informatius (traduïts al català, castellà, anglès, francès i rus) que van anar acompanyats d’un protector labial. Segons va informar Ski Andorra, amb aquest obsequi es va voler conscienciar que de la mateixa manera que “ens protegim del sol i el fred, també podem prevenir els accidents amb el coneixement de les normes de seguretat”.
En aquest sentit, la directora d’Ski Andorra, Marta Rotés, va indicar que la velocitat –sovint és excessiva i la manca de nivell tècnic no permet parar a temps– i la desinformació dels esquiadors sobre els requisits tècnics de les pistes són les principals causes d’accidents.
Al final del dia, des d’Ski Andorra es va valorar molt positivament la jornada tot destacant que va ajudar a conscienciar “l’esquiador i l’snowboarder que cal conèixer les normes per poder gaudir de la neu amb seguretat”.

L’estudi, però, partia d’una base que actualment ha quedat desfasada. Les previsions recollien que hi hauria un augment en el nombre d’assalariats el 2011. La realitat és ben diferent. El consell d’administració de la CASS, amb l’arribada de Josep Delgado a la presidència, va encarregar una revisió interna de l’estudi tot aplicant paràmetres més realistes, que inclouen la caiguda de cotitzacions per la disminució del nombre de treballadors. El nou càlcul situa l’any del dèficit d’aquí a tres, el 2015, moment a partir del qual no n’hi haurà suficient amb el que s’ingressa mensualment de cotitzacions per pagar les jubilacions, i per tant s’haurà de passar a utilitzar les reserves.
I quant duren les reserves? El mateix estudi actuarial situava en una forquilla d’entre dotze i catorze anys el marge existent per anar pagant pensions amb els fons de reserva. La situació és evidentment utòpica a causa que l’ús permanent dels fons provocaria l’esgotament i per tant que a partir del moment en què es pagués l’últim euro es deixarien d’abonar les pensions.

Càlcul obsolet
El principal problema del sistema prové de l’interès que s’està pagant per cada punt que es compra a la CASS amb les cotitzacions. La revalorització és molt més alta del que correspondria perquè es va establir amb paràmetres d’esperança de vida del 1968 i des de llavors només s’ha fet una petita correcció. El 1968 com que l’esperança de vida era de 71 anys i escaig es va preveure que la revalorització del punt havia de ser equivalent que algú que es jubilava als 65 cobrés en poc més de sis anys l’equivalent a tot el que havia cotitzat. Però l’esperança de vida ha anat augmentant sense que es rebaixés el percentatge de revalorització. El decalatge ha anat sagnant els fons de pensions perquè a la pràctica els jubilats estan cobrant, segons els càlculs de la parapública, el triple del que els correspondria en cas que s’haguessin anat actualitzant a l’esperança de vida.

Resposta a les crítiques
Josep Delgado va parlar respecte a les peticions de dimissió fetes pels Verds i el PS sobre la base que creuen que ha alarmat la població advertint que les pensions estan en perill. El president de la parapública incideix que “només he explicat la greu situació en què es troba el sistema de pensions i convidaria tothom a analitzar l’entrevista íntegra. Vaig recordar que potser havíem de tornar als temps dels nostres pares, on s’havia d’anar estalviant per a la jubilació. La veritat és que no haig de penedir-me de res i tornaria a explicar la veritat, que és l’únic que he fet”.

EL GOVERN ANUNCIA UNA SÈRIE DE MESURES PER SALVAR EL SISTEMA

Dins de la proposta de pacte d’Estat sobre la Seguretat Social que el Govern ha presentat al grup parlamentari socialdemòcrata s’inclouen algunes mesures específiques sobre el sistema de pensions. El punt més destacat passa per adaptar el percentatge de retribució dels punts que es compren cada mes a la CASS. S’adequaran a l’esperança de vida actual, per tant es rebaixarà el rendiment que donen. Per evitar nous desfasaments es revisarà regularment el percentatge de retribució. Quant a la jubilació es preveu establir uns màxims del que es pot percebre independentment del que s’hagi cotitzat com ja passa a d’altres països. Pel que fa a les pensions més baixes serà l’Estat qui haurà de compensar el que falti fins arribar a la pensió mínima que tothom té dret a cobrar. Aquestes són només algunes de les propostes perquè no es descarta que finalment s’hagi de passar a retardar l’edat de jubilació. El pacte d’Estat pretén que el Govern i l’oposició consensuïn un model per a la reforma de la CASS tant en l’aspecte sanitari com en el de pensions, a causa de les dificultats financeres.

Un partit vital per retallar la distància –o per no augmentar-la– amb el Reial Madrid, el líder amb 10 punts de diferència respecte dels blaugranes. Els culers reben avui (20 hores) l’Sporting de Gijón entrenat per Javier Clemente. I?tot mentre el serial de la renovació de Pep Guardiola esgota capítols rere capítols. “Hem guanyat 13 dels últims 16 títols perquè hem jugat per guanyar cada partit. I que estem a deu punts no canviarà això. Sortirem a intentar gua-nyar l’Sporting i el pròxim partit igual, i el següent... Això no impedeix reconèixer que la distància és molt gran i molt difícil de retallar”, va reconèixer Pep Guardiola, que va tornar a parlar de la seva possible renovació –dijous al vespre es va reunir amb Sandro Rosell–. “Des que és president fem reunions i el contingut d’elles queda entre nosaltres. Ho he dit per activa i passiva: em porto de meravella amb l’anterior directiva i em porto de meravella amb l’actual.” L’entrenador de Santpedor va opinar sobre la frase que va deixar anar al Vicente Calderón, on deia que la lliga estava perduda. “Vaig dir això i ho continuo pensant. Hi ha molta diferència i el líder no falla, fa molt temps que no falla, per això crec que no guanyarem la lliga, però no estem a deu punts per culpa dels àrbitres.” De la seva banda, Javier Clemente va dir del seu rival a les banquetes: “És un gran jugador de golf.”

LA FEDERACIÓ DECIDIRÀ LA SEU DE LA FINAL DE COPA

No es posen d’acord, de fet, els dos equips, tant l’FC Barcelona com l’Athletic de Bilbao volien jugar la final de la Copa del Rei al Santiago Bernabéu, però la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s’hi va negar. Ahir es va fer reunió i no hi va haver acord, ja que els blaugranes volen jugar la final al Vicente Calderón el 25 de maig i els bascos el 20 de maig a la Cartuja de Sevilla. Mentre, la Federació mira cap a València i prendrà la decisió el 6 de març.

Ahir mateix es van fer públiques les darreres xifres de l’atur a Espa­nya, que va arribar durant el febrer als 4.712.098 desocupats, amb un augment del 2,44 per cent respecte del mes anterior, unes 112.269 persones. En concret a Catalunya es va produir un increment de l’1,38 per cent, amb 8.738 persones més sense feina. En un altre sentit, en l’àmbit estatal, el nombre d’ocupats es va quedar en 16.897.112.  
Segons la perspectiva de l’executiu, a final d’any la taxa d’atur es podria situar en el 24,3 per cent pel previst augment de 630.000 desocupats. Actualment el percentatge és d’aproximadament el 21,8. El president, Mariano Rajoy, va afirmar que el 2012 “serà molt dolent per a l’ocupació”, i va recordar que esperen que les mesures adoptades “no tindran efectes a curt termini”.  

Sostre de dèficit
Rajoy va anunciar a Brussel·les que l’objectiu del dèficit públic espanyol per enguany és del 5,8 per cent del producte interior brut, 1,4 punts més de la xifra prevista, del 4,4. Pel president, no s’incompleix el pacte d’estabilitat, ja que espera “arribar al 3 per cent” el 2013. S’estima que per arribar al 5,8 per cent el govern haurà de fer una retallada als comptes d’uns 29.000 milions d’euros. Des de la Comissió Europea, el portaveu d’Assumptes Econòmics, Amadeu Altafaf, va considerar que els països amb problemes, com ara Espanya, han de “complir amb els objectius de consolidació” perquè es recuperi la confiança. I la cancellera alemanya, Angela Merkel, va opinar que encara no es pot parlar de flexibilitzar els dèficits. Ahir, els països de la Unió Europea, excepte el Regne Unit i Txèquia, van signar el pacte fiscal.

CONVOCATS 24 DIES DE VAGA A IBERIA DURANT TRES MESOS

El sindicat de pilots d’Iberia, Sepla, va convocar 24 noves jornades de vaga repartides entre tres mesos, per la “negativa de l’empresa a negociar”, segon va explicar. Els dies afectats per l’aturada seran el 16, 19, 23, 25, 26 i 30 de març; el 2, 4, 9, 13, 16, 20, 23, 27, i 30 d’abril, i el 2, 4, 7, 11, 14, 18, 21, 25 i 28 de maig. El sindicat ja ha completat una dotzena de dies de vaga des del desembre. Una de les principals queixes és la creació de l’aerolínia de baix cost Iberia Express. També hi ha pendent una altra convocatòria que anunciarà dilluns el sindicat de tripulants.
A l’aeroport de Berlín es va viure una jornada complicada per l’aturada que van organitzar els treballadors del servei d’embarcament de passatgers.

RESCATEN UNA PASTERA AMB 35 MENORS A GRANADA

Una pastera amb 48 persones d’origen magrebí, 35 de les quals menors, va ser interceptada per salvament marítim i la guàrdia civil durant la matinada de dijous a divendres, a prop de la costa de Granada. Les condicions meteorològiques complicaven la navegació del vaixell, que va ser detectat a unes deu milles de la localitat de Castell de Ferro just passada la mitjanit. L’embarcació que va rescatar els ocupants de la pastera va arribar al port de Motril unes tres hores més tard. A un dels ocupants el van traslladar a l’hospital per una ferida. La major part estava bé i només alguns tenien símptomes d’hipotèrmia.
En un principi s’havia calculat que els menors eren 42, però després de la realització de les proves osteomètriques es va rebaixar la xifra fins a 35. Els menors seran posats avui a disposició de la Junta d’Andalusia, mentre que als adults, entre ells una dona, els traslladaran a un centre d’internament d’immigrants d’Algesires abans d’extradir-los.

Bona part de responsabilitat del camí recor­regut fins ara i del que s’haurà de continuar en el futur recau en la companyia Natalie Tours, el majorista que més visitants d’aquest país porta anualment al Principat. El seu copropietari, Vladimir Vorobyev, va visitar fa uns dies Andorra, com ja fan cada any molts dels seus compatriotes.

Com va començar la seva companyia a apostar pel Principat com a destí?
No havia de ser un destí, no havíem planejat portar gent a esquiar, però a poc a poc ens hem convertit en líders a Espanya. Havíem començat amb Catalu-nya i després vam treballar a Andorra. Avui, és un dels millors destins per a esquiadors que s’ofereixen a Rússia. Un motiu de la seva popularitat és que hi ha turistes que pugen a l’estiu, en alguna excursió d’un dia, i se n’enamoren. Això fa que sigui fàcil vendre’l de cara a l’hivern. Al nostre país tenim muntanyes i estacions, però no tan bones infraestructures com les d’aquí, sobretot per ensenyar a esquiar els nens.

Quants turistes preveu que arribin enguany mitjançant els seus paquets?
Més de 12.000 per part nostra. I cada any la xifra té una tendència creixent...

I pot continuar creixent encara més?
El rus és un mercat ple de sorpreses. Creixem cada any entre un 10 i un 15%. La població a Rússia augmenta fortament i sóc optimista perquè això vol dir futurs clients. A més, el nostre primer ministre, Putin, és un expert en l’esquí i surt molt practicant-lo a la premsa, fet que ajuda a fer popular aquest esport.

Què és el que atreu el turista rus a Andorra?
D’una banda, el fet que la gent pot aprendre a esquiar. De l’altra, que el personal parli rus. També és important, si ho comparem amb Àustria o França. A més, l’aeroport del Prat, a Barcelona, ens permet fer aterrar avions grans, fet que fa que el preu del vol sigui més baix en comparació amb el d’altres destinacions.

Tot i aquests atractius, alguna cosa s’haurà de millorar en el futur, oi?
Fa deu anys, d’Andorra ens agradava molt veure moltes botigues diferents. Ara, el turista rus ha crescut molt però els comerços s’han quedat estancats. Crec que s’ha de pujar el nivell urgentment. A la meva dona li he preguntat què en pensava de les botigues i m’ha dit que falten establiments de marca. Pel que fa al tabac, a l’alcohol o a la perfumeria, tot és correcte; però no hi ha roba. Als nostres clients els agrada la barreja de relax i botigues, com per exemple quan van als Emirats Àrabs, on tenen un comerç d’alt nivell. A banda d’això, Andorra té gairebé de tot. Si això canvia, el nivell de les botigues serà un plus per als nostres turistes i pot ajudar a fer que creixi el mercat. A Àustria, arriben cada anys 70.000 russos. Aquí, entre els nostres i els d’altres empreses, uns 25.000. Si es treballa bé, tenim la possibilitat d’apropar-nos a aquestes xifres. També veig necessari mantenir o fins i tot, si és possible, incrementar el nivell dels hotels.

Els darrers accidents greus ocorreguts a les pistes, que van provocar víctimes mortals russes, han pogut incidir en una mala publicitat d’Andorra al seu país?
No té cap importància. A dia d’avui els russos viatgen tant que cada dia algú mor accidentalment. Durant el descans al costat del mar, a l’estiu, la gent mor més de forma accidental. No crec que tingui gaire importància per a nosaltres a l’hora de vendre o oferir el destí, en aquest cas, Andorra.

Us plantegeu la possibilitat de fer servir, en un futur proper, l’aeroport d’Alguaire com a porta d’entrada per portar més turistes cap al Principat?
Es tracta d’una possibilitat que, de fet, estem estudiant. De cara  a l’any vinent tenim la intenció de fer una prova pilot. En tot cas, però, cal tenir en compte que la diferència amb el de Barcelona quant a temps de trajecte cap a Andorra és tan sols d’una mitja hora. Per tant, encara que fem aquesta prova a l’aeroport de l’Alguaire, mai abandonarem el del Prat.

PERFIL

Vladimir Vorobyev, Copropietari de Natalie tours

De professor de matemàtiques, una matèria en la qual es va especialitzar durant la seva estada a l’Escola Superior d’Aviació a Rússia, a ser copropietari d’un dels principals majoristes de viatges  turístics del seu país, Natalie Tours. Vladimir Vorobyev, que va néixer el 1965 i complirà a l’abril 47 anys, va fundar l’empresa amb qui llavors era la seva dona, el 1992, i a poc a poc ha anat creixent i consolidant-se dins del sector turístic a escala mundial. Actualment, es tracta de la companyia que més visitants russos porta anualment a Andorra, un mercat que, assegura, té un enorme potencial de creixement i pel qual volen seguir apostant.

Poc després va ser becat pel programa ARA (Alt Rendiment Andorrà). Set anys després i amb 33 anys, Francesc Soulié afronta una nova vida, allunyada de l’alta competició, però sense oblidar l’esquí de fons, la seva passió, i amb un repte difícil entre cella i cella: competir als propers Jocs Olímpics d’hivern a Sochi. Mentre combina l’esquí de fons amb la feina, el fondista andorrà competeix en curses menors per la seva banda i sense cap suport extern. “Ara tinc una feina i faig esquí de fons per plaer. Competir en Copa del Món és impossible. Si se m’ha acabat competir a l’elit? Físicament, no, però és clar que només puc competir en proves properes per qüestions econòmiques”, va reconèixer Francesc Soulié des de Grenoble, on viu i treballa com a monitor d’esquí.
L’esquiador de fons durant el mes de febrer va fregar el podi a la 33a Marxa Beret –una de les marxes populars més importants d’Europa– en finalitzar en quarta posició i després va ser tercer a la Puigcerdà Fons, de 30 quilòmetres estil clàssic. Unes competicions de menys importància per no perdre la forma d’un corredor que té les mínimes per poder competir a alt nivell com una Copa del Món i també uns Jocs Olímpics d’hivern. I tot lluny del suport de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), del Govern i també d’un equip tècnic al seu costat. “Aquesta temporada des de la FAE no m’han volgut ajudar. És cert que fa poc em van trucar perquè es van assabentar que tornava a fer curses i volien saber quin era el meu estat. És clar que no els interessa l’esquí de fons i jo penso que és una mala política perquè han ajudat durant aquests últims tres anys i ara ja no. No es pot fer un equip d’elit en només tres anys. Sincerament, no sé si estan interessats en aquest esport, però intueixo que no”, va indicar Soulié.
Ell va ser un dels grans damnificats del sisè cicle del programa ARA i ha passat dels 14.000 euros anuals a no rebre res de res. “El secretari d’Estat d’Esports em va dir que no havia fet les mínimes i no és cert. Jo tinc les mínimes. Les he fet i he complert amb els meus objectius, potser només faltava tenir millors resultats, però això és un esport. Sóc un cor­redor d’alt nivell. Tot i així, he passat d’una beca olímpica a no tenir res de res. No entenc aquesta política, tot i que a mi m’agrada molt fer esquí de fons”, va assegurar el germà de Laura Soulié, que després de tot el que ha passat manifesta que “em vaig sentir una mica sol i ara em toca millorar psicològicament”.

El futur de l’esquí de fons
Francesc Soulié va parlar sobre el futur de l’esquí de fons al Principat. “És molt complicat i només el CE Sant Julià manté una aposta clara per aquest esport amb alguns joves que si aguanten podrien fer bons resultats. Als germans Cairat els he perdut la pista i alguns ja no tenen un mirall per poder mirar”, va dir Soulié, que està vivint de prop la irrupció destacada de la seva germana Laura Soulié a la biatló. “Ella té la sort de ser més jove que jo i l’ajuden molt bé. Com es mereix. Els seus resultats no estan sent gaire valorats ni per la pròpia federació ni tampoc per la premsa. Està entre les trenta millors del món”, va sentenciar Soulié.

‘Els altres’

Els joves del CE Sant Julià

El present i també el futur de l’esquí de fons del país no és gaire esperançador. Tot i així, més pel nombre de participants que no pas pels resultats. Per exemple, els cadets del Naturlàndia Fons-CE Sant Julià estan assolint bons resultats a la Copa Catalana. Els tres més grans són Ireneu Esteve, Oriol Gasset i Euan Prieto. El responsable de l’equip és Gaspar Pellicer i tenen com a objectiu més proper el Campionat d’Espanya.