Ja ho va dir el dia que va ser presentat com a nou entrenador del VPC. Ha vingut al Principat per aportar la seva feina al desenvolupament del rugbi i estaria disposat a compaginar les tasques per ser també el seleccionador.

Els eslàloms de categoria FIS a l’estació francesa de Vars no li han anat gens bé a Roger Vidosa. Dels dos que ha realitzat, no ha pogut concloure’n cap. I com va passar en la jornada anterior, la prova es va caracteritzar per l’alt nombre de desqualificacions que hi va haver.

La proposició de llei del voluntariat presentada dilluns pel Grup Reformista tirarà endavant, amb esmenes a l’articulat, però evitant el bloqueig de la majoria. Així ho va augurar ahir la consellera socialdemòcrata Mariona González, que la passada legislatura va ser una de les impulsores del text que el PS va elaborar sobre la matèria.

“No farem amb la seva proposició de llei el que ells els liberals van fer amb la nostra”, va declarar González en referència al text sobre le voluntariat entrat pel PS al Consell General l’estiu del 2007 i que la majoria liberal va rebutjar després que el Govern emetés un criteri desfavorable. “Quan estàvem a l’oposició se’ns deia que practicàvem la cultura del no i vam demostrar que no era així fent proposicions de llei com ara la del voluntariat que els liberals no van voler ni prendre en consideració″, va dir la consellera.

Segons González, el text entrat a tràmit pels reformistes i elaborat per l’anterior Executiu liberal presenta algunes mancances, com ara la no-definició dels drets i els deures dels beneficiaris o destinataris de les tasques de voluntariat. “La nostra proposició de llei definia els drets i obligacions dels voluntaris, però també d’aquells que es beneficien de les seves accions”, va recordar. Més enllà de les diferències, González va afirmar no veure grans canvis entre el text del PS i el de CR: “No inventarem la sopa d’all en això″.
Tot i les mancances, la consellera va afirmar que, “a títol personal, no penso ser negativa com ells; la seva proposició es pot prendre en consideració i ja l’esmenarem”. D’altra banda, la consellera del PS es va defensar de les acusacions de no haver volgut debatre el projecte de llei durant l’anterior legislatura. “Vam demanar pròrrogues perquè hi havia un embús de lleis al Consell i era impossible tramitar-les totes”, va dir.

A la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost se li ha girat feina. I això que no hi ha Pressupost, o precisament perquè no n’hi ha. A les reformes fiscals i a l’aprovació del paquet de lleis bancàries, s’hi ha de sumar ara el conjunt de crèdits extraordinaris en diverses matèries que el Govern va enviar la setmana passada al Consell General.

El president de la Comissió, el socialdemòcrata Jordi Font, va explicar després de la reunió d’ahir a la tarda que la setmana vinent la reunió serà encara més llarga de l’habitual, ja que es vol donar un impuls decisiu a la tramitació del Projecte de llei de modificació dels impostos especials i als crèdits extraordinaris per a les subvencions a l’ONCA i l’ENA. Tot plegat, en un moment en què els consellers encara no han començat a debatre les esmenes a l’articulat dels tres projectes de llei d’imposició directa.

Quant a les lleis bancàries a tràmit, la Comissió va tancar ahir les esmenes del Projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col.lectiva. Les esmenes a l’articulat de la segona llei, la que es refereix específicament a les entitats bancàries, podrien acabar-se de tancar la setmana vinent. Els dos textos són vitals per consolidar el procés d’internacionalització del sector financer. A aquestes dues lleis, s’hi podria afegir, ben aviat, un tercer projecte de llei, el que reguli l’obertura total del sector financer a la inversió estrangera i que l’Executiu ja té enllestit de fa mesos.

LA NOVA COMPTABILITAT
També ahir a la tarda, la Comissió d’Economia va enllestir les esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei de comptabilitat dels empresaris que arribarà al plenari de la Cambra en les properes setmanes.

El president del Congrés dels Diputats espanyol, José Bono, visitarà Andorra molt probablement el juny vinent. El Síndic general, Josep Dallerès, va convidar el seu homòleg en resposta a la visita que va realitzar ahir a la cambra baixa espanyola. La trobada entre Bono i Dallerès es va centrar en la crisi econòmica i en el paquet de reformes actualment a tràmit al Consell General.

Bono va rebre Dallerès ahir al migdia al Congrés dels Diputats. Els dos màxims representants dels parlaments d’Espanya i Andorra, companys, a més, a la Internacional Socialista, van conversar durant una llarga estona sobre els efectes que la crisi econòmica té en els models de creixement de tots dos països. Més específicament, la reunió es va centrar en les reformes que el Principat està duent a terme i que actualment centren els esforços del Consell General. El president del Congrés es va interessar per la reforma fiscal i per les condicions de vida al Principat.

La delegació andorrana, integrada per Dallerès, el secretari del Consell, Valentí Martí, i l’ambaixador d’Andorra a Madrid, Manuel Pujadas, va assistir al plenari celebrat a la cambra baixa ahir a la tarda. Durant el parlament inaugural de la sessió, Bono es va referir a les relacions hispanoandorranes que va qualificar com a “exemple de bon veïnatge”. Els diputats presents a la sessió plenària d’ahir a la tarda van ovacionar les paraules del president del Congrés. Segons va informar ahir a la tarda Efe, les paraules de Bono es van referir als llaços polítics, econòmics, històrics i socials que uneixen els dos països.

CELEBRAR LA CONSTITUCIÓ
El viatge oficial de Dallerès a la capital d’Espanya acaba avui amb una recepció organitzada per l’Ambaixada d’Andorra amb motiu del 17è aniversari de l’aprovació de la Constitució del Principat.

L’estada a Madrid del Síndic general va començar dilluns amb una visita oficial al Senat, on va ser rebut pel seu president, el també socialista Javier Rojo, en què Dallerès va signar al llibre d’or de la cambra alta de les Corts espanyoles. Rojo ja va visitar el Consell General l’any passat, però no Bono, que encara no ha estat a Andorra en viatge oficial.

DES DEL 1996
Segons s’afirmava en el comunicat de premsa emès pel Consell General ahir a la tarda, la visita de Dallerès a Madrid enforteix més els llaços existents entre els parlaments espanyol i andorrà. Precisament va ser Dallerès qui, sent Síndic sota les sigles de l’Agrupament Nacional Democràtic (AND), va fer la primera visita oficial a les Corts espanyoles el 1996. 14 anys després d’aquella visita, el Síndic general, ara representant del Partit Socialdemòcrata, ha tornat a Madrid.

Ahir vaig tenir l’honor de ser convidat i de poder assistir a la celebració d’un aniversari. Els aniversaris sempre són un bon moment per reflexionar i valorar tot allò ocorregut en els anys d’existència transcorreguts des del naixement motiu de celebració, per fer balanç i valorar aquell esdeveniment que recordem de manera particular.

En el cas al qual em refereixo, el 40è aniversari de l’Escola Especialitzada de Nostra Senyora de Meritxell, els motius de valoració positiva, de satisfacció compartida, són innombrables. Per expressar-ne algun, permeteu-me que digui que aquesta celebració ha significat per a mi, en primer lloc, un reconeixement a totes les persones que al llarg d’aquest temps han cregut en la necessària participació de tots i cadascun –encara que pugui semblar de forma limitada, que no és el cas– per assolir una societat millor i un major benestar de la mateixa, especialment quan es tracta de donar suport a un col.lectiu que mereix una atenció especial. Sense aquestes persones, mogudes per l’altruisme i amb una noció clara d’allò que significa el bé comú, no seria possible avançar de manera prou decidida en el reconeixement dels drets de la persona, dels drets inherents a tots aquells que compartim la condició humana.

També crec que ha de ser una celebració de l’esperança. 40 anys són molts anys, molts esforços, moltes individualitats implicades al llarg del temps per tal d’aconseguir que unes persones especials puguin gaudir de la seva existència en les millors condicions. I aquesta implicació, aquesta participació, ha estat al pas dels anys cada cop molt més important.

Aquest fet no ha de passar desapercebut a ningú i ens ha d’encoratjar a participar, si encara no ho hem fet ja, en assolir que aquella rialla, aquella abraçada que ens ofereixen els nostres amics especials, sigui cada cop més gran, cada cop més forta. Perquè ells s’ho mereixen i nosaltres ens hem de sentir agraïts de ser mereixedors d’aquestes manifestacions sinceres d’amistat desinteressada.