Per a la quarta edició l’organització preveu uns comptes d’uns 300.000 euros, al voltant del deu per cent més dels de l’Ultra Trail de l’any passat, que es va poder tancar amb un lleuger superàvit “que compensa l’edició del 2010”, explicava ahir Gerard Martínez, ànima de la ronda andorrana, que enguany continuarà amb cinc recorreguts. La Ronda dels Cims, amb 170 quilòmetres, segueix sent el repte màxim i la novetat està en la Celestrail –83 quilòmetres–, que relleva l’Ultra Iniciàtic.
Els organitzadors tenen el compromís dels patrocinadors principals, Govern i comuns, a través d’Andorra Turisme, i l’estació de Vallnord i confia que les quantitats no difereixin de les de l’any passat –Govern 80.000 euros, els comuns 7.000 euros cadascun i Vallnord 50.000–. La resta de pressupost es cobreix amb les inscripcions i els patrocinis privats. “Som optimistes, tenim un pressupost important però també ajustat i esperem poder tirar-lo endavant”, indicava Martínez, qui assenyalava que la dimensió que ha pres l’Ultra Trail obliga a esforçar-se per donar qualitat als participants i també seguretat. “A­questa prova creix i necessita molt control. Metges, seguretat, avituallaments... També volem que els corredors se sentin com a casa i això requereix anar millorant.” Martínez advertia que la conveniència de poder definir pressupostos i aportacions amb vista a les dues pròximes edicions aquest mateix estiu tenint en compte en quines xifres econòmiques s’està movent la competició, que enguany se celebrarà del dijous 5 al diumenge 8 de juliol.
Ahir a la reunió de cònsols, els mandataris locals atenien a la presentació dels responsables de Cims Màgics, l’empresa organitzadora, i després el màxim mandatari ordinenc, Ventura Espot, confirmava l’aportació dels comuns i donava per feta la subvenció del Govern tot destacant que l’Ultra Trail aporta 1,3 milions al país durant els dies de celebració. La part de Vallnord en principi tampoc no perilla.
A banda de créixer augmentant la presència de metges, podòlegs i punts d’avituallament i control, una de les inversions importants per a aquest any serà el sistema de cronometratge, que fins ara estava subcontractat i que s’ha decidit canviar i desenvolupar des de la mateixa organització per fer que el seguiment de la cursa en temps real sigui més efectiu. S’hi destinen 18.000 euros que es rendibilitzaran amb el funcionament de l’operatiu en les futures edicions.

Expectatives

Objectiu: 1.500 participants

L’Andorra Ultra Trail 2012 s’ha fixat l’objectiu d’arribar als 1.500 corredors, una xifra que superaria els 1.250 de l’edició anterior i que està a l’abast tenint en compte l’actual inscripció. Ara ja són prop de 700 els participants apuntats i Martínez destaca que cada vegada n’hi ha més que no són ni de França, ni d’Espanya o Andorra. Fins ara hi ha representades 19 nacionalitats. “Sobre un dotze per cent dels corredors inscrits vénen de llocs diferents i això és molt valuós per a la internacionalització de la prova”, explicava. Austràlia, Madagascar o Nova Caledònia són alguns dels orígens més remots dels participants ja inscrits. Una xifra en què és imprescindible complir és la del nombre de voluntaris. Se’n necessita uns 350 perquè la prova marxi com està previst i l’actual registre tampoc no és dolent. “Sense haver començat la campanya n’hi ha vuitanta. Són un element essencial, la clau de l’èxit.”

També fixaran límits a l’accés a les xarxes socials, com facebook o twiter, per posar fi a algunes situacions que s’han detectat en les quals hi ha funcionaris que “perden temps” i en hores de feina. Així ho van acordar ahir a la tarda els cònsols durant la reunió mensual, que va tenir lloc a Ordino. El cònsol major de la parròquia, Ventura Espot –va exercir de portaveu amb l’homòleg de la Massana, David Baró– va exposar que s’ha detectat que hi ha treballadors que “s’apalanquen” a internet amb les xarxes socials i que “molta gent està twitejant” en horari laboral.
La demanda de regular la qüestió va arribar des del comú de Canillo, on s’ha constatat algun abús del material que proporciona el comú per a la feina. “I en fan ús en hores d’esbarjo”, va comentar Espot. Així doncs, hi ha qui utilitza les botes de l’uniforme “per anar a caçar” o el telèfon mòbil per fer trucades personals. Per tot plegat, els comuns volen  elaborar un reglament que reculli què es pot fer i què no amb el material laboral i, de pas, també establir unes normes per accedir a la xarxa. Baró va explicar, a més, que aprofitant que es posaran mans a l’obra en la qüestió, també s’establiran normes d’accés dels funcionaris a les bases de dades personals que tenen les administracions locals. “Perquè es treballa amb dades que són sensibles”, va detallar.

Formacions mancomunades
Els cònsols, a més, van acordar crear una plataforma per oferir formacions als treballadors de les set parròquies. La idea és que siguin els mateixos funcionaris que puguin formar-se entre ells, per reduir despeses amb la contractació d’empreses externes, “perquè als comuns hi ha molta gent  formada en diferents àmbits”.
D’altra banda, els comuns confien que en un mes entrin a tràmit les proposicions de llei que han elaborat per evitar que els deutes prescriguin a la Batllia i no es puguin cobrar, com va ocórrer en l’anterior mandat. Els textos ja s’han presentat al president del Consell Superior de la Justícia i al grup parlamentari de DA –avui l’exposaran al del PS– i per ara “a pirori tothom ho veu bé”.
I pel que fa al llarg debat sobre les competències i transferències, s’ha acordat emprendre primer tot allò relacionat amb les ajudes socials per atendre qui realment ho necessita i no de manera generalitzada, perquè les que donen els comuns i el Govern “de vegades no van en la mateixa direcció”.

ACCIONS PER LIMITAR A L'ACCÉS RODAT A LA MUNTANYA, ABANS DE L'ESTIU

El ministeri de Medi Ambient vol limitar l’accés rodat a la muntanya i establir qui i com s’ha de fer i per això ha demanat col·laboració als comuns. La idea és que les parròquies que no ho han regulat ho facin a través d’ordinacions i que tot plegat s’hagi enllestit abans de l’estiu, quan el Govern té previst llançar una forta campanya per atreure visitants. En principi, es prendria com a document base l’ordinació que va aprovar Ordino fa un parell d’anys i que, per exemple, sí que permet la pràctica del trial a la muntanya (amb restriccions) però, en canvi, prohibeix l’enduro.
El departament de Medi Ambient té previst desenvolupar un seguit d’itineraris temàtics al voltant dels orris, continuar amb la xarxa de refugis guardats, tirar endavant la senyalització vertical dels camins de gran recorregut, fer més accions per evitar els abocaments incontrolats als espais naturals i consensuar amb els agents implicats una llei de protecció de la natura.

El departament té constància de 1.233 pisos dedicats al lloguer turístic, 995 dels quals ja estan “degudament registrats” en haver superat aquesta fase d’inspecció, que serveix per comprovar que compleixen els requisits marcats per la legislació i que ofereixen les prestacions adequades a la seva categoria. Els 238 restants estan “en fase de classificació” o el que és el mateix, “d’inspecció”. Al seu torn, totes aquestes unitats immobiliàries estan gestionades per un total de 25 empreses.
Però l’associació que agrupa les empreses del sector es queixa de l’elevat intrusisme que pateixen. “Per Internet és una passada”, va lamentar la presidenta de l’associació, Valerie Lackner. Els empresaris han percebut que, a més, la crisi del totxo ha derivat que algunes promocions destinades a la venda que estan buides s’estan dedicant al lloguer turístic. “En zones com ara el Tarter o Ransol hi ha una pila d’apartaments que es lloguen”, va assegurar.
No obstant això, els empresaris lamenten que poca cosa es pot fer perquè primer es fa difícil trobar el propietari que està fent aquest tipus de negoci sense tenir la corresponent acreditació i, després, perquè poden argumentar que els turistes que estan ocupant l’immoble són coneguts o amics. “Ho pots denunciar, crec que un parell d’afiliats ho van fer al centre d’atenció contra l’intrusisme, però no hi ha manera”, va explicar Lackner.

L’adaptació
Quant al procés d’inspeccions, Valerie Lackner va destacar la feina que han fet tots els empresaris del sector per adaptar els apartaments a tots els requisits que fixa la normativa, malgrat que va reconèixer que encara hi ha un problema amb l’accessibilitat a alguns immobles. Les empreses han de tenir un mínim d’apartaments adaptats per a discapacitats, però el problema és que “hi ha edificis que tenen molts anys i  que no poden ser accessibles”, va admetre la màxima responsable del col·lectiu.

"ESTABILITZACIÓ DEL MERCAT" I ESTADES MÉS CURTES

L’ocupació dels apartaments aquesta temporada d’hivern està sent similar a la de l’any passat, segons va argumentar Lackner. El pitjor mes va ser el de desembre a causa del mal inici de la temporada de neu. “Només vam treballar la darrera setmana de desembre”, va comentar la presidenta de l’associació. “Al gener ens hem mantingut i al febrer també, ni més ni menys. Hi ha una estabilització del mercat”, va comentar. Això sí, perceben que les estades són més curtes. Malgrat que és habitual que les estades en aquesta mena d’allotjament siguin de setmanes ara “es queden cinc nits en lloc de sis o set”, i també és habitual la demanda de lloguer per al cap de setmana. “La crisi la patim com tot­hom, de fet vam rebaixar la quota als socis”, va comentar Lackner. El sector celebra iniciatives com el registre unificat d’ocupació, al qual els apartaments moblats també hauran d’afegir-se. Tots els clients hauran d’estar degudament registrats perquè el servei de policia pugui fer un control acurat i perquè el departament de Turisme pugui realitzar estadístiques fiables dels nivells d’ocupació. “Nosaltres ja fem fotocopies dels passaports però trobem molt bé qui hi hagi un programa informàtic”, va afirmar.

La dada recull el nombre de càrrecs i treballadors públics que estan directament afectats per la llei que s’està tramitant al Consell General i que cobren més de 3.000 euros, que és on el Govern ha fet el tall a l’hora d’establir les reduccions de sou. Aquesta dada inclou els empleats i altres càr­recs (cap de Govern, ministres, relacions especials) de l’administració general (Govern i Justícia), de les entitats parapúbliques o de dret públic, i les societats públiques i organismes autònoms que estan subjectes a la tisorada. En global, i en un any complet, la mesura suposarà un estalvi de 3,2 milions d’euros. Hi ha molts més concernits per la supressió d’un complement d’antiguitat o un trienni. En concret, el ministeri de Funció Pública calcula que en total hi ha 3.331 persones que perdran la prima que haurien de percebre en un cicle de tres anys.

Memòria complementària
Les dades formen part d’una memòria informativa complementària que el Govern va fer arribar al grup parlamentari socialdemòcrata a partir d’una petició feta pel conseller general David Ríos. L’objectiu dels parlamentaris del PS era poder disposar de més dades per valorar la possibilitat de presentar esmenes parcials a l’articulat de la llei de mesures de contenció. Al final, els socialdemòcrates van desestimar presentar canvis parcials i l’esmena a la totalitat plantejada va ser refusada pels consellers demòcrates en el plenari que va encetar el present període de sessions al Consell General.
La major part de les persones que veuen reduït el seu salari formen part de l’administració general (que també inclou els docents) i de la de Justícia. En total, 612 persones que veuran minvat el seu salari són d’aquests dos grans grups de funcionaris. Curiosament, però, on hi ha els sous més alts és a les parapúbliques o entitats de dret públic. Mentre que a l’administració general només hi ha 24 persones que superen els 6.000 euros (la retallada als quals hauria de generar un estalvi d’uns 216.000 euros), a les parapúbliques aquesta xifra, la dels que cobren més dels 6.000 euros referits, s’enfila fins als quaranta. L’estalvi també és més gran: 400.970 euros. A les societats públiques o organismes autònoms només hi ha dos empleats que superen el llindar esmentat i la retallada salarial als quals comportarà un estalvi de 12.000 euros.
On hi ha més personal perjudicat és en la franja que va dels 3.000 als 4.500 euros. Representen un 79% del total. O el que és el mateix, 775 de les 981 persones que el Govern calcula que veuran encongit el seu sou en virtut de l’article que estableix que aquelles persones que perceben més de 3.000 euros se’ls aplicarà una rebaixa que es mou entre el 5 i el 10%. De les 775 persones compreses en el primer tram de retallada establert, n’hi ha 500 que fan part de l’administració general o de Justícia. 209 exerceixen a parapúbliques i les 66 restants en societats públiques o organismes autònoms. Finalment, en l’esglaó del mig, s’hi situen 140 persones repartides majoritàriament entre el cos general (88) i les parapúbliques (47). Només cinc persones cobren entre 4.500 i 6.000 euros en les societats públiques. Per trams, l’estalvi que es genera segons les dades del ministeri de Funció Pública seria d’1.816.000 euros entre els que cobren de 3.000 a 4.500 euros (la retribució sempre és la bruta i incloent-hi un seguit de complements que també fixa el projecte de llei); 1.225.000 euros en el tall intermedi (de 4.500 a 6.000 euros); i 192.000 entre els salaris més alts.

Triennis
Pel que fa als complements d’antiguitat, on hi ha més gent afectada, com no podia ser d’una altra manera, és a l’administració general. 2.005 persones deixaran de percebre el complement que premia tres anys d’estada al funcionariat. 971 persones ja no gaudiran d’aquesta prima entre les entitats parapúbliques i 355 en les societats públiques. En global, i per aquest concepte, el Govern preveu economitzar en un any 3,6 milions d’euros. I un cop s’hagi completat el cicle sencer dels tres anys, l’estalvi serà de més de 13 milions, que a partir de llavors no s’hauran de pagar, (l’estalvi es multiplicarà, doncs). Perquè els triennis es van acumulant.

SETZE FUNCIONARIS ES JUBILARAN DURANT EL 2012

Les dades de què disposa Funció Pública estableixen que durant el 2012 hi ha setze persones que faran els 65 anys. El projecte de llei de mesures de contenció de la despesa estableix que en assolir aquesta edat cal jubilar-se de manera forçosa. Per tant, durant l’any en curs hi hauria d’haver setze jubilacions. Sis persones arriben a l’esmentada edat entre els funcionaris dels cossos general i de l’administració de Justícia. En el cas del SAAS, 2 persones compliran els 65 anys durant el 2012 i cinc persones més ja tenen 65 anys o més a data d’avui. Als col·legis Janer i Sagrada Família també hi ha tres persones que actualment ja superen els 65 anys.

Andorra i França van firmar ahir a la tarda l’acord sobre la delimitació definitiva de les línies frontereres a la zona del riu Arièja i de l’estany de les Abelletes.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, creu que l’Estat ha de participar en el finançament de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

Les condicions meteorològiques han provocat que els organitzadors hagin decidit retardar les dates del Vallnord Speed Contest. Havia de començar aquest dijous, però ho farà diumenge, per concloure dimarts. Com és habitual, els millors pilots internacionals no es perdran la cita d’Arcalís.

Tres dies d’activitats i competició és el que aplega sempre el Cap de Setmana de Muntanya, organitzat pel Soldeu Esquí Club. Entre les proves hi ha les dues últimes cites de la Copa d’An­dorra, que permetran conèixer els campions d’aquesta edició.

El mandat de l’actual junta directiva de l’FC Andorra conclou a final de temporada. Perquè les eleccions no enterboleixin esportivament els seus equips, els comicis se celebraran al més tard possible, mentre que també s’està a l’espera de conèixer quina és la subvenció que es rebrà del Govern, que es preveu que pateixi una rebaixa important.