El pacte va ser divulgat després d’una conversa telefònica entre el president nord-americà, Barack Obama, i el de Rússia, Dmitri Medvédev, per posar fi a un any de negociacions sobre la renovació del Tractat de reducció d’armes estratègiques (Start per les sigles en anglès).
Segons el nou text, els EUA i Rússia només podran tenir 800 “vectors estratègics”, és a dir, equips que permeten llançaments a llarga distància, com ara míssils intercontinentals, submarins i bombarders. En tot cas, el nombre màxim de projectils serà de 1.550, fet que suposa, segons Washington, una reducció de l’arsenal atòmic en un 30 per cent.
Obama es va mostrar ahir complagut per l’acord, que suposa el “més ampli pacte de control d’armes de les últimes dues dècades”. El mandatari va destacar que amb aquest pacte, que considera una nova mostra de la relació constructiva entre el seu país i Rússia, els dos països “envien un senyal clar que volen liderar” la no proliferació d’armes nuclears al món.
El president dels EUA va anunciar el nou tractat amb la secretària d’Estat, Hillary Clinton; el secretari de Defensa, Robert Gates; i el cap de l’estat major conjunt, Mike Mullen. “Des que vaig prendre possessió, la meva prioritat en matèria de seguretat nacional ha estat afrontar les amenaces amb armes nuclears”, va dir el mandatari, afegint que si en el futur immediat és inassolible un món sense aquest armament, el tractat és un pas “fonamental” en aquest camí.
A més, segons Obama, la signatura del conveni suposa un nou exemple de l’esforç que el seu govern està fent per “reforçar” les relacions amb Rússia. “Quan els EUA i Rússia cooperen de manera efectiva, aconseguim avanços que beneficien les dues nacions, i també la prosperitat i seguretat del món sencer”, va comentar sobre el tema.

L’acord del 1991, obsolet
El tractat suposa el compromís de desarmament més gran entre les dues potències, en comparació amb l’anterior pacte nuclear, l’Start, segellat el 1991 i que va vèncer el desembre passat. L’Start va suposar el primer esforç per reduir l’arsenal atòmic amb què s’amenaçaven mútuament les dues nacions des de la dècada del 1950, en temps de la Guerra Freda.
Amb aquell acord, Washington i Moscou es comprometien a reduir el nombre de vectors nuclears a 1.600, i el nombre de projectils devia ser com a màxim de 6.000. En els últims 15 anys, no obstant això, els dos països els han rebaixat a uns 2.200.

ENFONSAT UN VAIXELL SUD-COREÀ PROP DE COREA DEL NORD

Un vaixell de la marina de guer­ra de Corea del Sud, amb 104 tripulants a bord, va ser enfonsat ahir en aigües del mar Groc, als voltants de la frontera amb Corea del Nord, van informar fonts oficials sud-coreanes. Encara que aquestes fonts van refusar facilitar detalls, sembla ser que un vaixell sud-coreà va obrir foc contra un altre que es dirigia a aigües territorials nord-coreanes, després de la qual cosa va poder haver-se produit un atac amb torpedes.
“De moment no és clar que Corea del Nord estigui implicada” en l’incident, va declarar Kim Eun-hye, portaveu del president de Corea del Sud, Cheong Wa Dae. “El president ha ordenat a l’exèrcit que faci tot el possible per rescatar” les víctimes del naufragi, hi va afegir la representant.
“Pel que sembla, el vaixell es va enfonsar després d’una explosió a la popa”, va indicar la marina sud-coreana en un comunicat, en el qual va assenyalar també que, fins aquell moment, no es podia “precisar la causa exacta dels fets”.
L’enfonsament es va produir als voltants d’una illa sota sobirania de Corea del Sud en aigües del mar Groc. A l’hora del tancament d’aquesta edició, havien estat rescatats 58 tripulants de la nau, tot i que la marina no va descartar que hi hagi víctimes mortals.
Corea del Nord havia advertit en diverses ocasions que, arribat el cas, donaria una resposta a les maniobres conjuntes que les marines dels Estats Units i Corea del Sud duen a terme actualment a la zona, molt conflictiva per trobar-se en el límit de les aigües dels dos països.

El comú va iniciar fa mesos converses amb els propietaris d’aquests dos antics establiments hotelers perquè els enderroquin. “Fins i tot havien caigut alguns elements de la façana”, va comentar el cònsol major, Antoni Martí. En aquell moment la corporació va haver d’instal·lar una tanca alta per protegir els vianants en el perímetre de l’edifici. Aquestes incidències van  alertar el comú, que va contactar amb els propietaris dels dos hotels.
Els treballs per demolir els dos edificis hauran de ser curosos perquè el conjunt arquitectònic de l’hotel Pla conté elements que estan catalogats d’interès pel comú. Per aquest motiu, en el moment que es vulgui tornar a edificar s’haurà de conservar la configuració de la façana, ja que constitueix una unitat coherent amb la resta d’edificis de la zona i la plaça Santa Anna. També s’hauran de mantenir les proporcions, el disseny, les baranes, els balcons i les peces significatives de granit.
El comú ja manté contactes amb el ministeri d’Ordenament Territorial i el de Cultura per agilitzar els tràmits i que es realitzin amb caràcter d’urgència per fer la demolició al més aviat possible. L’edifici adjacent, el de l’hotel La Terrassa, no està catalogat per l’administració parroquial. El cònsol major espera que els treballs s’iniciïn immediatament i es puguin enllestir en dos o tres mesos. Un dels propietaris tindria la intenció d’edificar en aquests ter­renys. En el cas contrari, el comú intentaria aplanar el terreny i pavimentar-lo perquè no quedés tot tancat, com si fos una plaça.
El comú considera que en aquests moments l’enderroc és una prioritat i per aquest motiu s’aturaran les obres d’embelliment de la plaça de la Façana de l’Art, que havien d’estar enllestides el 15 de juliol vinent, però en aquesta data només s’hauran pogut fer els treballs que afecten la galeria tècnica i els de la caseta de turisme.
La resta d’obres, que s’emmarquen en la quarta fase de la remodelació de l’avinguda Carlemany, estaran enllestides l’1 de juny. En aquesta data, de fet, ja estarà operatiu l’aparcament de cinquanta places on hi havia l’hotel Casino. Martí va dir que la demolició és una tasca més per potenciar la part històrica de la parròquia, com el Museu de l’Aigua. El mandatari escaldenc també va fer referència a aquest futur equipament i va anunciar que en dues setmanes s’adjudicarà les obres.

NOUS COMERÇOS AL NUCLI HISTÒRIC

Pel cònsol major escaldenc, les actuacions que el comú realitza al nucli històric de la parròquia estan donant els seus fruits i esdevenen determinants. Aquest any hi ha hagut setze demandes per obrir establiments comercials, set dels quals ja estan en marxa i la resta ho faran un cop obtinguin la llicència d’obertura. Martí es va mostrar satisfet per aquesta dada, ja que es comencen a contrarestar els vint-i-cinc tancaments de botigues en aquesta zona de la par­ròquia en els últims anys. En aquest sentit, el mandatari escaldenc va dir que el comú està treballant en la línia correcta i que la intenció és continuar amb aquesta tasca per “dinamitzar la part alta”. El cònsol major es mostra confiat en el potencial del nucli històric i per aquest motiu va afirmar que “en el futur la part alta esdevindrà, tal com ho era abans, un referent de la nostra parròquia”.

La voluntat de l’executiu arriba després que el president de la Batllia, David Moynat, expressés la necessitat de regular la progressió professional dels jutges. Moynat, durant un acte organitzat per l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), va afirmar que “ja no és hora de la reflexió, sinó de l’acció”, i va assegurar que “necessàriament avui la discussió no és si hem d’andor­ranitzar, sinó de com ho hem de fer per fer-ho ben fet”.
Les fonts consultades ahir van manifestar cert malestar amb el batlle president. Segons els consultats, durant una visita que diversos càrrecs governamentals van fer a l’edifici de les columnes, seu de la Justícia, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, ja s’hauria compromès a tenir el text elaborat i presentat al Consell General pels volts del mes de maig a tot estirar. Posteriorment, Moynat hauria mantingut una altra entrevista amb Bartumeu on el compromís s’hauria reiterat. Les fonts consultades van explicar que la base del text que s’entrarà ben aviat a tràmit parlamentari serà el projecte que ja havia elaborat l’anterior executiu, amb el ministre Antoni Riberaygua al capdavant. El text ja s’havia consensuat amb el Consell Superior de la Justícia, encara que tant els batlles com altres integrants de l’escalafó inferior dels funcionaris judicials haurien demanat alguns retocs, que l’actual Govern hauria acceptat fer en algun cas.

DESCONEIXENÇA SOBRE COM S'ACTUA AL TS

Formalment, la denúncia del degà del Col·legi d’Advocats, Jean Michel Rascagneres, que els magistrats del Tribunal Superior no es reparteixen les causes en funció dels torns assignats sinó que ho fan sota criteris de preferència o especialització, saltant-se d’aquesta manera el que estableix la Llei qualificada de la justícia ha causat estranyesa perquè no se’n tenia coneixement, de la suposada manera de procedir dels magistrats esmentats. Ahir, fonts del Consell Superior es van mostrar convençudes que al TS se seguia la pràctica establerta, també, per a la Batllia. I?es donava per fet que la legislació actualment vigent al Principat, la dels torns, es compleix fidelment. En qualsevol cas, els consultats van assegurar que es demanaran explicacions al president del plenari del tribunal.

I és que el baró de Dreyer, que fa anys que resideix al país, es troba des del dijous a la Comella, on va ser enviat per la batlle després de ser detingut per haver amenaçat de mort l’exparella i el lletrat d’aquesta en un restaurant.
La dona va posar els fets en coneixement de la policia. Era la  darrera d’una llarga llista de denúncies per insults, amenaces i agressions rebudes de l’aristòcrata. Agents del cos van anar a buscar-lo dimecres a la nit a casa seva i l’home no els ho va posar fàcil. En la intervenció es va produir una batussa que va provocar lesions al mateix baró i a alguns dels efectius. Fonts del cos van indicar ahir al Diari que, en el moment de la detenció, el baró portava a sobre una arma blanca molt sofisticada i que, segons la investigació, no es descarta que la dugués, encara que no la va ensenyar, en el moment de proferir les amenaces. Per tant, es considera que tenia “els mitjans necessaris” per fer-les efectives.
Dijous, la batlle de guàrdia li va prendre declaració durant gairebé sis hores. En l’interrogatori va ser qüestionat no tan sols pels fets succeïts tot just aquesta setmana, sinó per la llarga llista de denúncies anteriors. Per tot això, la jutge va decretar el seu ingrés a la Comella. Com a mínim, i segons fonts consultades pel Diari, se li imputen els delictes d’amenaces de mort, coaccions i possessió d’una arma il·legal, a més d’atemptat contra l’autoritat.
La detenció, de fet, va ser esgrimida durant el judici al Tribunal de Corts pel fiscal, que va apuntar que “els fets parlen de quina és la seva personalitat”. L’advocat del baró volia que es revoqués la condemna a quinze dies d’arrest que la Batllia li va imposar per tenir un taser en forma de telèfon, que hauria emprat per intimidar una altra persona. El seu lletrat va defensar que aquests instruments “no poden ser il·legals quan s’estan venent a moltes botigues del país”.

JUTGEN UN HOME ACUSAT D'INTIMIDAR LA DONA AMB UNA ESCOPETA

Que la discussió se’ls va anar de les mans, com va argumentar la defensa de l’acusat, va quedar clar durant el judici. El Tribunal de Corts haurà de discernir ara si la cosa va anar tan lluny com perquè l’home –un exresident portuguès que no va presentar-se a la vista–, tal com considera provat el fiscal, arribés a treure una escopeta per amenaçar la parella. Per aquests fets, l’acusació pública demana una pena de quatre anys i mig de reclusió, part condicionals, mentre que la lletrada defensora, que entenia que no hi havia prou proves, sol·licita l’absolució.
Tot va succeir el novembre del 2008, quan l’home i la dona van iniciar una discussió al pis on vivien. Segons va dir la jove, de nacionalitat andorrana, l’estat d’excitació de l’home, que va començar a trencar objectes, la va espantar tant que va provocar-li un atac d’asma i la va fer trucar a la policia. Durant la conversa telefònica, que va ser escoltada en el judici, ella explicava com l’acusat va agafar una escopeta de caça, tot i que va admetre que no va veure que l’apuntés.
Els agents que van intervenir van confirmar l’estat d’ansietat de la dona, però també van explicar que l’acusat va mostrar-se “tranquil i cooperatiu”. A més, van indicar que van trobar l’arma a l’armari i dins la seva funda i, també, el permís. El psiquiatre va apuntar que la jove havia superat perfectament els fets i que l’home tenia “cultura possessiva” i “és un noi una mica irracional”, però no el veia capaç “de passar a l’acció”.
Per al fiscal, que en la gravació la dona parlés de l’escopeta confirma les amenaces amb l’arma, ja que “en una situació com aquella no s’inventaria res”. En canvi, la defensa va destacar que hi havia “contradiccions” en les declaracions de la jove.

És el que reflecteix l’estat de comptes de la corporació al tancament de l’exercici del 2009 i que ahir va passar per sessió plenària no sense tensió entre oposició i majoria. L’estat comptable de la capital va tornar a posar cara a cara el cap de l’oposició, Pere Cervós, i la cònsol major, Rosa Ferrer.
El líder de Progrés Comunal va apuntar que “ara no poden fer la política del Calimero i donar la culpa a algú, perquè el mèrit és tot seu”, alhora que va recordar que en set anys el deute ha passat d’1 milió als 61,8 actuals. “Quan va marxar Conxita Mora el comú tenia 1 milió de deute, al final del de Francesc Xavier Mora, era de 37,5 milions i ara és de quasi 62. Estem al límit del precipici, a punt de caure al pou ”, va ressaltar. De la seva banda, la mandatària va atribuir les xifres al fet que els successius comuns socialdemòcrates “hem hagut de fer front a totes les inversions de serveis que durant anys no han fet a la parròquia els governs liberals”. També va posar en relleu que “el que distorsiona les xifres” són els més de 9 milions d’euros que se sumen a l’endeutament i que provenen de Jovial. “Si es resten aquests diners, s’hauria pogut començar a eixugar deute”, hi va afegir.

Mesures correctores i previsió
La màxima responsable de la corporació va insistir que la previsió  per a aquest any és tancar l’exercici a 10 milions del límit legal màxim.?I que, en la manera de fer d’aquest mandat, s’han començat a aplicar “elements correctors” que a mitjà termini permetran reconduir les dades negatives. “Estem en bona línia, pagant les inversions que s’han fet. També hi ha una contenció important de la despesa corrent”, va recordar durant el debat. I a l’altre extrem, Cervós no va deixar escapar l’ocasió per mostrar-se “preocupat” perquè, tot i que “es facin les coses correctament”, l’endeutament continuï creixent.
Dades negatives a banda, el comú de la capital clou l’any amb un balanç de caixa positiu: un superàvit de 108.363 euros. Des de la majoria van destacar la inversió de la tendència de despesa i de desequilibri pressupostari per convertir-lo en positiu. “Hem reduït 1,1 milions d’euros la despesa corrent”, va exposar Ferrer. Els consellers de la minoria, malgrat el superàvit, també van abocar crítiques. Van lamentar els baixos nivells d’inversió, perquè, van dir, en èpoques de crisi cal l’esforç de les administracions. El 2009 es van invertir 2,7 milions amb, entre d’altres, la remodelació de la guarderia de Prada Casadet, renovacions de mobiliari urbà i bar­ris de la parròquia i instal·lació d’equipament acústic del Centre de Congressos.
Cervós també va atacar les sessions “intensives de maquillatge” dels números. Va denunciar que a la liquidació s’han comptat 1,2 milions d’euros d’un projecte d’habitatges previst per un privat a Prat de la Creu i que els diners encara no s’han ingressat: “S’ha de comptar amb el que es té.” La cònsol va adduir que el projecte està decretat i que la liquidació pressupostària “obliga” a incloure-ho als comptes. “Si finalment no es fa aquest projecte, a l’exercici següent haurem de corregir les dades”, va concloure.

ES BATEJA LA DOTZENA DE ROTONDES DE LA PARRÒQUIA

Les rotondes de la parròquia passaran, totes, a tenir nom a partir d’ara. S’han cercat les denominacions populars per identificar-les i, d’aquesta manera, “permetrà situar la gent quan entra a la parròquia”. Així ho va explicar ahir el conseller de Serveis Públics del comú, Antoni Armengol, abans de proposar al ple –es va aprovar per unanimitat– el bateig dels dotze punts rodons d’Andorra la Vella. Així, a partir d’ara hi haurà les rotondes de la Margineda, del riu d’Enclar, de la Mare Janer, de Prat Salit, de les Costes, de la Comella, de Tobira, de la font de Govern, dels Marginets, de Josep Escalé, de l’Olivera, del quilòmetre 0 i de la Dama de Gel. El nom de la darrera s’ha acordat amb la parròquia limítrof, ja que també s’erigeix en territori escaldenc.