Dijous va celebrar el Dia de la dona a Andorra. La criden sovint per participar en aquests actes?
Sí, ja fa molts anys que lluito per la igualtat i sempre estic disposada a parlar-ne. Els homes i les dones no som iguals, però sí som equivalents, i això és el que he defensat tota la vida.

I si vostè segueix lluitant interpreto que és perquè encara hi ha molta feina per fer.
I tant. El que ara em revolta és l’absoluta indiferència que hi ha, els homes ens diuen ‘ja heu aconseguit moltes coses podeu estar contentes’. I és veritat, no es pot negar que estem millor que estàvem, però també és cert que alguns homes encara se’n  foten. Li posaré un exemple.

Endavant.
Fa poc en un judici sobre una violació, el jutge va exposar que la dona portava uns texans arrapats i això la convertia en susceptible de ser violada.

És allò de, “es que se visten como putas”, que deien a ‘Airbag’.
Exactament això, i com que es vesteixen així les hem de tractar com a tals.

Sobre la projecció personal de les dones, comparteix que hi ha un sostre de vidre?
Existeix aquest sostre perquè així ho volen els homes que no ens deixen pujar i perquè a les dones ens fa basarda entrar en aquest món masclista. Pensi que a moltes dones ens han educat dient-nos que la nostra funció és ajudar  l’home a aconseguir el que vol.  

I vostè, en la seva vida privada, com se n’ha sortit?
Tot el que he aconseguit ha estat a base de lluitar, i m’ha costat força. Tinc la sort que em vaig casar amb una bona persona, però també em va costar convèncer-lo.

Què li va costar més amb la seva parella?
Tenir vida pròpia. Un sopar, una reunió, tot el que interferís en la meva vida domèstica.

Què li sembla que a Andorra no tinguem cap legislació sobre l’avortament?
Natural, teniu un copríncep que és bisbe. Però n’acabareu tenint una, és inevitable. Es tracta de drets acceptats a tot el món.

I la política? Encara està enfadada amb Zapatero?
No ho estic. Jo vaig dimitir de directora de la biblioteca nacional per una enganxada amb el ministre, no amb ell. Sempre vaig estar mal vista en aquell càrrec per la dreta.

Per què?
Perquè era una dona, i a més, catalana.  

Va poder veure les entranyes de la política.
Estem venuts als partits polítics, qualsevol que tingui dos dits de front ha de demanar llistes obertes.

A quines dones admira o ha admirat.
La Michelle Bachelet, la presidenta de Xile, o la Clara Campoamor, gràcies a ella les dones podem votar a Espanya. I escriptores moltes, per exemple Virginia Wolf o Jane Austen.

Avui, després de la desaparició de Joaquim Muntañola aquesta mateixa setmana, és la memòria vivent d’una publicació que va donar nom a la historieta gràfica, que passaria a adoptar la denominació genèrica de tebeo. La feina que va realitzar per a l’històric setmanari, juntament amb la producció més recent –dibuixos que aquests mateixos dies acaba d’enllestir– formaran part de la doble exposició que protagonitzarà al museu que gestiona l’Arca coincidint amb el saló La Massana Còmic. On també serà objecte d’una conferència, a càrrec de Jordi Ojeda, i taula rodona. La mostra recollirà una selecció dels antics originals que va fer per a TBO –part d’Humor Blanco, una àmplia exposició que es va fer a les Balears– i dibuixos nous que prepara expressament per a la cita.
El veterà dibuixant recordava, en conversa amb el Diari, el desaparegut company, amb qui havia mantingut un contacte professional que justament es va convertir en llaç personal després de trobar-se tots dos al saló massanenc. “Jo hi pujo cada any perquè hi ha bon ambient, coneixes gent i deixes enrere l’avorriment de cada dia, però amb Muntañola no havíem tingut molta relació fins aleshores, cadascú tenia el seu ambient.” Una persona “importantíssima” i no sols en l’àmbit del còmic: “també va ser home de teatre, crític, un home molt complet; i tot el que es pugui dir d’ell serà sempre que ha estat el màxim”.

recorregut
El pròxim saló oferirà una panoràmica de l’obra de Blanco, un dels dibuixants més emblemàtics i reconeguts del TBO. Una revista que, recorda, “va sobreviure èpoques molt dolentes, la guerra i la postguerra, quan havíem d’aconseguir els permisos per treure cada nou número”.

Amb tot, una revista amb gran calat entre el públic. “És que era el que hi havia aleshores, que no teníem televisió i videojocs”, apunta el dibuixant. Però reunia moltes qualitats: “Era molt senzilla, ben escrita, cuidada i educativa; per exemple, a França es feia servir a les escoles per a l’ense-nyament de l’espanyol, i l’humor era fi.” Característiques totes que van fer que “creés un estil propi”.  Amb circumstàncies al seu favor, perquè durant llarg temps, fins a la irrupció de Pulgarcito en el món de la historieta, no havia tingut competència directa. “Teníem una tirada setmanal de tres-cents mil exemplars, però la tirada era una cosa i la quantitat de lectors una altra de molt diferent, es multiplicava per molt.” Després va sucumbir, recorda l’historietista, “perquè els gustos dels nanos van canviant i la revista va quedar com una cosa ja antiquada”. Avui en dia una fórmula similar,considera, fracassaria: “Hi ha massa coses."

UNA PROGRAMACIÓ QUASI ENLLESTIDA

La presència de Blanco arrodoneix la programació de La Massana Còmic –se celebrarà l’últim cap de setmana d’abril–, que ja està pràcticament enllestida: a la ja anunciada presència de Jaime Martín, l’autor de publicacions com Todo el polvo del camino o Hard Times, s’acaben d’afegir els noms de Bartolomé Seguí, autor de Las serpientes ciegas, que va rebre l’últim Premi Nacional del Còmic a Espa-nya. I hi haurà també una exposició gràfica sobre la història de les Illes Balears coordinada per Rafel Vaqué, que no fa gaires edicions havia comparegut amb el seu Johnny Roqueta.

PERFIL

Josep Maria Blanco, dibuixant

Reinventant l'humor amable

Josep Maria Blanco Ibarz (Barcelona, 1926) va començar a treballar a TBO a principi de la dècada dels cinquanta, la mítica revista que va popularitzar espais com Los grandes inventos de TBO, del professor Franz de Copenhague, i personatges com els de la Familia Ulises, de la qual es va encarregar a la mort de Benejam, un dels molts dibuixants de l’època que van passar per les pàgines de la revista.
La trajectòria de Blanco –recorda el text que acompanya el catàleg d’Humor Blanco, la gran retrospectiva que li van dedicar a les Illes Balears– s’ha caracteritzat per una contínua reinvenció: va coquetejar primer amb la distorsió extrema de les figures per passar, més tard, al realisme i continuar evolucionant cap a una geometrització que donava un toc d’extrema modernitat als dibuixos, que es mouen en la frontera de l’absurd aplicat a les situacions més quotidianes. Últimament, i ja jubilat, segueix renovant-se, amb unes sèries de dibuixos de gran format que segueixen expressant la voluntat de manifestar l’humor del dia a dia.

La intenció de Sarkozy és que tots els països apliquen els mateixos criteris. El president francès i candidat a les pròximes eleccions presidencials franceses per UMP va aplegar entre més de 50.000 persones en un multitudinari míting a Villepinte, prop de París. Sarkozy va considerar que “els acords de Schengen ja no permeten respondre a la gravetat de la situació”, i va apuntar que “si en la situació econòmica i social actual Europa no controla l’entrada als seus territoris, no podrà acollir dignament els que arriben, ni finançar la protecció social”.    
El líder d’UMP va proposar que l’acord passi per una revisió “com la que s’ha decidit per a l’euro” i que hi hagi una coordinació entre els països de l’espai Schengen, de manera que els que no compleixin puguin ser “sancionats, suspesos o exclosos”. També va plantejar que hi hagi una assistència en origen als països “que afrontin circumstàncies excepcionals” i lluitar contra la immigració clandestina. Sarkozy també va plantejar que s’implantin mesures per protegir els productes europeus i que hi hagi prioritat per a les empreses del continent a l’hora d’accedir a contractes públics, i que si en un any “no s’ha avançat, França ho adoptarà de manera unilateral. A més, va criticar el seu principal rival, el socialista François Hollande, al qual va retreure que vulgui revisar el tractat econòmic europeu signat fa poques setmanes.  

Política militar
François Hollante també va aprofitar el diumenge per fer un míting a la zona de París. El candidat del PS va tractar sobretot el tema militar, i va anunciar que en cas de vèncer a les presidencials, revisarà el paper de França dins de l’OTAN. Considera que el govern “no ha tret cap profit” de la decisió de tornar al comandament conjunt de l’aliança. Al mateix temps, va donar suport a “la defensa europea que tant hem desitjat. Ha d’agafar una nova dimensió”. Hollande va reiterar que vol accelerar la sortida dels soldats d’Afganistan i que prendrà “mesures de racionalització de la despesa militar”, però sense trencar la relació amb les empreses vinculades al sector.
D’altra banda, el candidat socialista, el favorit segons els sondejos, va oferir una entrevista a un mitjà alemany en què va reprendre la idea de crear eurobons i que renegociarà el pacte fiscal europeu. A més, en les darreres hores va proposar que es retiri el concepte raça de la constitució francesa.

SANTORUM GUANYA A KANSAS I ROMNEY A WYOMING EN LES PRIMÀRIES REPUBLICANES

Rick Santorum es manté en la lluita per arribar a ser el candidat republicà a les eleccions presidencials dels EUA, després de guanyar els comicis del partit a Kansas amb el 51 per cent dels vots. El principal favorit, Mitt Romney, es va haver de conformar amb el 20 per cent, i per darrere van quedar Newt Gingrich, amb el 14, i Ron Paul, amb el 12. Però Romney va aconseguir la victòria a Wyoming, i en alguns petits territoris marítims com les Illes Verges, les Illes Marianes del Nord i Guam. A Wyoming, el guanyador va sumar el 39 per cent dels escrutinis, seguit de prop per Santorum (32). Respecte als altres dos candidats, en aquest Estat Paul va obtenir el 21 per cent dels vots, i Gingrich, el 8.
Romney manté un important avantatge en el nombre total de delegats, amb més de 450, i les victòries en 16 estats, però encara està lluny dels 1.144 que li donarien la victòria matemàtica a la convenció del partit republicà, que està prevista per al mes d’agost. Santorum ha pujat fins a prop dels 200 suports, gràcies, sobretot, als triomfs en vuit estats.
Els pròxims territoris que celebraran comicis seran Alabama i Mississipí, que en principi serien més favorables a Santorum i també per a Gingrich, durant aquesta setmana.

En el text es comunica que “per suspensió temporal de la meva activitat al consultori del carrer Josep Viladomat a Escaldes-Engordany, us informo de que (sic) inicio una nova consulta al carrer Joaquim Viola Lafuerza 27 de la Seu d’Urgell”.
El Tribunal de Corts, dins del procés d’execució, va comunicar a la CASS, entre d’altres institucions, la inhabilitació de Roig com a pneumòleg. La parapública, en una carta signada per Joaquima Sol, va replicar inquirint si podia pagar les tarifes que generi el doctor si passa a treballar fora del territori andorrà. Segons fonts properes al cas, Corts va recordar, amb una nova missiva,  que Roig està inhabilitat pels tribunals nacionals i per tant cap institució andorrana pública pot pagar les tarifes de les consultes encara que la feina es desenvolupi més enllà de les fronteres. En el text s’informa que la Seguretat Social podria incórrer en un frau de llei en estar compensant un metge que la Justícia ha establert que no pot exercir durant dos anys. Els advocats de Roig han presentat un escrit on rebutgen les consideracions del Tribunal de Corts respecte que la Seguretat Social no hagi d’abonar les consultes mèdiques realitzades per Roig a la Seu.

Una dècada esperant
Les víctimes es troben força decebudes per com s’estan desenvolupant els fets. Després de gairebé una dècada esperant una sentència ferma, es van trobar que el Superior va rebaixar de forma molt important (es va quedar en dos anys) la condemna establerta per Corts en primera instància. El pneumòleg no ha hagut d’entrar a la presó perquè dels dos anys de condemna un era condicional i l’altre ferm. I els indults que havien concedit els Coprínceps mentre el cas va estar dins la instrucció sumaven més d’un any.
Les afectades no acaben d’entendre que no hi hagi impediments perquè un metge inhabilitat per abusos passi a treballar a deu quilòmetres de la frontera. Un altre dels dubtes que es presenta és com es pot passar automàticament de dur a terme la seva feina a Andorra com a professional liberal, obligatòriament amb passaport andorrà, a fer-ho a Espanya. Els ha molestat especialment que es dirigeixi als pacients com si no hagués passat res i només tingués la consulta andorrana tancada per un temps. El raonament global de la queixa de les víctimes passa perquè que l’hagin declarat culpable d’abusos sexuals acaba no tenint gairebé incidència. Recorden que s’ha passat d’una pena de 5 anys a 22 mesos, una part és condicional, amb els indults evita la presó, exercirà a la Seu com a pneumòleg, pretén continuar amb els pacients habituals i la CASS es planteja pagar les consultes.

EL DOCTOR ESTÀ PAGANT LES INDEMNITZACIONS

A més de la condemna i la inhabilitació, Jordi Roig ha de fer front a una indemnització de 45.000 euros. Correspon a la compensació de quinze mil euros per a tres de les pacients de les quals, segons la sentència, va abusar sexualment mentre estaven a la seva consulta com a pacients. El facultatiu ha començat a pagar la indemnització. Segons fonts properes al cas ja hauria fet front a un primer pagament d’uns vint mil euros. La resta s’hauria compromès a fer-la efectiva en abonaments mensuals durant els pròxims dos anys. Aquest és el termini que el tribunal ha fixat perquè pugui fer efectiva la sanció econòmica. D’altra banda, Roig també s’ha de fer responsable de les despeses legals de les quatre víctimes. Són 45.000 i no 60.000 euros perquè una de les dones es va negar a rebre cap compensació perquè l’únic que volia era una condemna i que no exercís més.