La força dels inflables de Fantasia Park

| 10/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 126 | 0 comentaris |

(23 vots) |

En principi, s’havia confiat a assolir la xifra dels 3.000 assistents.
Des de la corporació local, organitzadora de l’acte, feien un balanç més que positiu quan quedaven poc menys de dues hores per tancar portes. “Ja han passat més de 3.700 infants i quan tanquem segurament haurem arribat als 4.000. Hem tingut puntes amb més de 500 infants i ha vingut gent duran tots els dies”, va exposar Naudi.
Amb vista a edicions futures –aquesta era la cinquena vegada que s’impulsava el saló infantil de Fantasia Park a la parròquia– es planteja la possibilitat d’incorporar tallers de manualitats o potser alguna altra activitat similar a les d’enguany, amb més llits elàstics i espais per jugar a futbol. També s’ha comprovat que durant les dates de Setmana Santa és quan hi ha més afluència. “L’any passat ho vam organitzar a principi de setembre i vam tenir menys usuaris”, va certificar el responsable de Turisme. De fet, l’elecció enguany de les dates va venir motivada pel fet que durant la primera setmana de festes de Pasqua “els pares tenen més oportunitats d’estar amb els fills i, en canvi, en la segona han de treballar”.

10.000 euros de pressupost
Des de la corporació laurediana es munten aquesta mena d’esdeveniments per fomentar una alternativa d’oci per als més petits durant les vacances i oferir un “servei social” a les famílies. El comú ha invertit en les activitats un pressupost que ascendeix als 10.000 euros.

Els tres grups del Consell justifiquen el viatge a Bangkok amb cinc persones

| 10/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 111 | 0 comentaris |

(26 vots) |

Malgrat això, de moment, els tres grups representats a Casa de la Vall opten per justificar que es realitzés el viatge amb cinc persones a l’edició número 122 de l’assemblea de la Unió Interparlamentària. L’argument que plantegen és que si el viatge s’hagués fet amb menys representants hauria estat impossible assistir a totes les comissions i subcomissions que l’organització tenia previstes.
Així, per exemple, el president del grup parlamentari Socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, va assegurar que “la despesa entra dins la normalitat, i potser anar de viatge a Ginebra sortia encara més car”, en al·lusió a altres reunions que s’havien realitzat altres anys. Rodríguez va afirmar que s’oposava “a deixar la cadira buida. És interessant anar-hi i fa força anys que es fa”. També va ressaltar que “si s’hi ha d’anar cal fer-ho bé, amb ànim de participar-hi i de cobrir totes les comissions”, per la qual cosa no veia “exagerat” que el viatge es planifiqués tal com es va fer.
Per part de Coalició Reformista, el mateix conseller que es va desplaçar fins a Bangkok, Jaume Serra, va manifestar que “no hi ha massa per comentar, aquest viatge s’ha fet sempre”. D’una banda va assegurar que comprenia el debat, però va destacar que 16.000 euros “no és una quantitat desorbitada”. Finalment, va afegir-hi que “no cal ser tan provincià”.
Finalment, el conseller d’An-dorra pel Canvi Òscar Encuentra, també desplaçat a la capital tailandesa, va argumentar que “en un món globalitzat, si Andorra no assisteix a trobades com aquesta, no existeix”. A més, considera que “si es cuidés més la presència d’Andorra en fòrums internacionals com el que es va fer a Bangkok, potser no ens hauríem trobat sols en afers com el de l’OCDE”.
El Diari va contactar amb el síndic, Josep Dallerès, que va declinar fer qualsevol comentari.

Els colors del passat

| 10/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 115 | 0 comentaris |

(17 vots) |

Però en aquells moments... tot semblava ser al seu lloc, potser perquè quan ets petit les coses encaixen soles. M’agrada recordar els camps de grandalles, el camí des de la Creu Grossa fins a l’escola espanyola, la mà del meu avi, els núvols que corrien lents, la vida que passava d’una altra manera.
Aquesta és l’Andorra que sento i guardo dins meu com un gran tresor que mai ningú no em podrà prendre; aquesta és la meva An-dorra que encara sóc capaç de retrobar quan camino per les muntanyes a l’estiu; també quan veig algunes de les postals de la web o al Facebook d’Andorra antiga. El meu record flueix lleuger i amable.
En canvi, en canvi no m’agrada veure series de televisió com Cuéntame o d’altres més recents com La Mari, que actualment s’emet per TV3. A l’inrevés que les postals d’Andorra antiga i que mostren l’Andorra de començament dels seixanta –els anys que caminava cap a l’escola sota el cel blau–, a l’inrevés que aquests moments, les sèries mencionades em produeixen una sensació de fredor i distància... no vull recordar els últims anys del franquisme, tota aquella època que les sèries mencionades s’encarreguen de pintar de colors pàl·lids i on el naixement de la llibertat i de la democràcia es veu de manera cutre, per utilizar l’adjectiu en llengua espanyola que més s’hi assembla.
A veure si ho explico bé. Era cutre l’època en què es vivia, tal com es mostra en les pel·lícules, però tot el naixement de la democràcia, l’expressió de la llibertat, les cançons de protesta, les petites flors hippies que van arribar fins a Europa, almenys la manera com jo ho vaig viure, era molt més amable i lluent de com ho expliquen.
La meva adolescència no té aquest color groguenc pàl·lid de les sèries, per això no m’atreuen. Aquell món, aquell lloc on penjaven les restes d’una trista postguerra, el món dels internats religiosos i les seves misèries, les persones intolerants queden molt lluny en la meva memòria. No m’interessen, i no m’interessa aquest fons del quadre. Per a fons bonics, per a un paisatge de fons ja tinc l’Andorra de la meva infància. L’esperit de llibertat de l’home neix a la infància, en aquell món màgic on tots som iguals, i amb una mica de sort persisteix a través dels anys, per més que el món de cop esdevingui groc o fosc. Aquest mateix esperit és el que permet mirar endavant, aixecar la vista i seguir veient el cel blau. Ara passo el meu braç per l’esquena de la meva dona i dels meus fills. D’aquí uns anys espero donar-li la mà al meu nét, i ensenyar-li passatges de claredat i de llum... que la foscor i la tristesa ja s’encarrega la vida de posar-los al nostre camí.

El dèficit del Govern el 2009 és de 116 milions

| 10/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 107 | 0 comentaris |

(28 vots) |

Tot plegat surt d’una important davallada dels ingressos -la recaptació es va quedar a més de 80 milions del que es preveia i a uns 35 del que s’havia ingressat el 2008- i una despesa lleugerament, molt lleugerament, superior a la de l’any abans. En global, la percepció és que les despeses de funcionament, ara per ara, tendirien a estabilitzar-se.
Respecte de les previsions pressupostàries fetes per l’executiu liberal per al 2009, el dèficit amb què finalment s’ha tancat l’exercici no té res a veure. Inicialment, la previsió de comptes va reflectir, segons el document Execució pressupostària i comptable de l’exercici 2009 del Govern d’Andorra que el departament de Finances ha elaborat recentment, un superàvit de caixa de 171.000 euros. La gestió del 2009 hauria d’haver deixat, segons la primera projecció, uns guanys superiors als 29 milions. La realitat, però, ha acabat desembocant en un dèficit, el de gestió, de 101.298.000 euros, que és molt superior al del 2008, quan aquest mateix indicador comptable va quedar establert en 75.814.000 euros.
La caiguda dels ingressos corrents, que ja havia estat notable al llarg del 2008, encara es va aguditzar durant l’any passat. En global, la davallada percentual es va situar en el 14,41%. Malgrat que en percentatges la caiguda més important va ser la dels impostos directes (-37,22%, que suposa un decrement en xifres absolutes de poc més d’un milió d’euros sobre una recaptació d’1,7 milions), per la seva importància en el volum recaptatori és més significativa la reducció d’ingressos quant a impostos indirectes. El 2009 es van recaptar, en aquest capítol, 232 milions d’euros. Un any abans se n’havien ingressat 27,7 milions més. La caiguda si es compara la recaptació real d’un any i l’altre és del 10,69%. Però és que l’executiu, en el seu pressupost, havia previst que el 2009 els impostos indirectes deixessin fins a 312 milions. El capítol de taxes i altres ingressos s’ha mantingut pràcticament inalterable respecte de l’any passat. La recaptació en aquesta partida ha estat de 24,2 milions.

Despeses
Si els ingressos s’han reduït, les despeses s’han mantingut en uns paràmetres similars als de l’any passat. Amb una lleugera tendència a l’alça en partides com ara la de personal. I?rebaixes més substancials en capítols com les inversions reals o les despeses financeres. La davallada d’aquesta darrera partida (en un percentatge del -34,60% i una despesa absoluta de 15,2 milions) ha empès a la baixa les despeses corrents, que van ser de 225,7 milions d’euros, un 2,14% menys que el 2008. D’aquests 225 milions, 89,3 es van destinar al pagament dels salaris i compensacions dels funcionaris. Això representa un increment percentual d’1,41% respecte de l’anterior exercici tancat. També les transferències corrents, que es van situar en 78,3 milions, van incrementar-se (5,95%). Les despeses de capital (162 milions liquidats) van reduir-se un 12,57%.

PRÀCTICAMENT CENT MILIONS EN INVERSIONS

Les inversions reals que el Govern va dur a terme durant l’any passat van acabant sent de 99,3 milions d’euros. Això suposa una reducció percentual del 16,28% respecte de l’exercici anterior, en què la xifra absoluta invertida havia arribat fins a 118,6 milions. El ministeri d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura va realitzar el 95,36% de les inversions que corresponen bàsicament a inversions en béns destinats a l’ús general, edificis i altres construccions, estudis i projectes d’inversió i maquinària, instal·lacions i equipaments.
Dels 99 milions, més de 54 es van destinar als ja esmentats projectes de béns destinats a l’ús general. La part més gran d’aquest pastís se’l va endur el túnel d’Envalira, al qual es van aportar 13,69 milions d’euros. Més enrere queden les obres a la CG2, a l’altura del pont de Molleres, a Canillo. A aquesta partida s’hi van destinar 4,8 milions, una quantitat lleugerament superior a la que es va destinar a la millora de la CG1 entre el carrer de la Unió i la rotonda de Santa Coloma o la pavimentació de les carreteres generals i les secundàries el manteniment dels quals depèn de l’executiu. Entre les inversions en edificis hi ha una partida de 4,6 milions al nou centre de secundària d’Encamp.