Carlos Losada, professor titular del departament de Política d’Empresa d’Esade, va remarcar ahir l’elevat risc que comporta la recerca de lideratges forts que permetin sortir de la crisi econòmica.

El mercat és necessari, però la intervenció pública és imprescindible

Ahir vam celebrar la nostra festa nacional del dia de la Constitució. Una Constitució que ja té dinou anys i que ens va llegar el segle XX.

Celebrem aquest aniversari quan hi ha instal·lat als setials del Govern, un moviment polític (DA) que ens voldria convèncer que l'Estat de dret, democràtic i social de la Constitució del 1993 ja està desfasat.

Que no és eficient -santa paraula! - amb la qual acostumen a començar des dels seus púlpits el sermó neoliberal.

Aquesta ideologia vol saltar-se alegrement el llegat de la Constitució del 1993: l'Estat de dret, democràtic i social, amb els seus quatre pilars que són la protecció social, el dret al treball (i a la negociació collectiva) els serveis públics i les polítiques econòmiques -pressupostària, comercial, reguladora de l'activitat financera i bancària- de suport a l'activitat econòmica.

Quatre pilars que es troben en l'articulat del text constitucional. Ara la ideologia liberal, dominant al Govern i a la majoria del Consell General, pretén que l'Estat social dissenyat a la Constitució està superat.

Obliden que les seves arrels venen de molt abans.

Obliden sobretot el balanç de les reformes liberals en l'àmbit internacional.

Als Estats Units i a bona part d'Europa el sector financer i bancari s'ha liberalitzat molt i és pel seu descontrol que l'any 2008 va començar l'esclat de la crisi econòmica internacional.

Per molt greu que els sàpiga als neoliberals, no vivim en mig d'una economia de mercat aïllada sinó en una economia amb mercat i intervenció pública.

I més exactament potser, la nostra economia, com l'europea, es composa de mercat, de capital, d'intervenció pública i d'economia social.

¿Quin pes s'ha de donar a l'una o a l'altra? ¿S'ha d'admetre un endeutament, que no és un mal intrínsec, si així es facilita l'inici d'activitats econòmiques, ja siguin públiques o privades?

Són preguntes que s'han de tornar a situar al centre del debat democràtic.

Els socialdemòcrates defensem l'economia de mercat definida a l'article 28 de la Constitució.

 Aquesta defensa comporta haver de repensar el funcionament de l'economia, que no pot ser només una suma de relacions d'intercanvis individuals.

Però avui la teoria econòmica dominant, representada fins a la caricatura pel govern "dels millors" d'Antoni Martí, es mou com peix a l'aigua. "Al principi són els mercats…" i la resta ve al darrere, amb la intervenció pública, alguna vegada justificada, diuen,… però únicament per pal·liar les imperfeccions del mercat i per realitzar el programa del mercat.

En aquest món -bombolla de l'eficiència- l'objectiu que tenen és atansar-se als resultats, suposadament òptims, que s'obtindrien si la lliure concurrència fos perfecta.

Avui volen socialitzar les pèrdues per poder així privatitzar els beneficis demà.

En l'edició del 22 de gener d'enguany de EL PERIÒDIC D'ANDORRA, Cèsar Garcia, des de la seva Finestra Oberta parlava de vells drets i ens recordava que qui "… està patint més estretors són els que volen entrar al mercat i els que ja n'han sortit, és a dir els joves i els vells". I ens recordava l'escruixidora xifra de quatre mil padrins que han de malviure amb 400 euros al mes.

I vull citar encara al Cèsar Garcia: "És un atemptat a la dignitat que algú hagi de veure's en una situació d'indefensió econòmica després d'haver passat una vida treballant per aixecar un país que va arribar a tenir una renda per càpita envejable".

No ho hauria sabut escriure millor. I en aquesta mateixa línia també vull citar al nostre amic Patxi López, lehendakari del País Basc, que declarava fa tot just quinze dies "no sacrificaré els serveis públics d'Euskadi per obtenir un dèficit menor, tot i que hi hagi qui ho prefereixi".

Aquí tenim dos clars exemples del perquè la intervenció pública és necessària. I no pas solament per pal·liar les imperfeccions del mercat: té una acció positiva pròpia per la cohesió i la justícia social.

Ara bé, aquí hi ha la diferència entre DA i el PS: s'ha d'acceptar i prendre en consideració que el conjunt de la societat no es pot reduir al joc de les parts econòmicament fortes, ni l'interès general als interessos particulars.

Per això m'agrada recordar que els socialdemòcrates, a Andorra i arreu d'Europa, defensem els serveis públics perquè molt sovint són el patrimoni d'aquells que no en tenen cap altre.

Li puc dir europeista convençut?
Sí, estic a favor de l’europeisme, clar i actiu.

Doncs no està precisament de moda.
Miri, l’Europa unida és un fet històric fins i tot en la història de la humanitat. Mai s’havia creat una entitat de dret amb un aparell polític així sense una guerra. Sens dubte, per a mi és el bon model.

Però admet que ara la idea ha perdut força?
És cert que el projecte s’està esfilagarsant. Potser tothom el donava per consolidat i això ens ha tornat menys exigents. Hem anat per l’autopista del benestar molt temps i ara toca transitar carreteres comarcals.

La crisi vol dir.
Estem en una situació molt complicada. Si pensem en termes europeus hi ha una sèrie de deures per fer des de la creació de l’euro que amb prou feines s’han començat.

Quins?
No s’ha construït bé a l’entorn del que en teoria és una federació d’estats ni en l’àmbit  monetari, i encara menys en l’econòmic. Està encara pendent el tema d’un tresor únic, d’un Banc Central clarament protagonista o d’un  pacte fiscal únic. I no es pot fer aquesta transició mirant enrere, sinó endavant.

Es deu discutir amb molts euroescèptics.
Sí, i també amb eurodesencantats.  

Quina és la diferència entre els dos?
Un eurodesencantat és algú que vol més Europa i més ràpid i veient com costa tot s’ha decebut. L’euroescèptic vol menys Europa i la prevalença dels estats nació.

I en tot aquest context, què ha de fer Andorra?
Andorra té dos camins importants. Per un costat estrènyer els lligams amb la Unió, cosa que fa temps que fa, però no sé si en el ritme adequat. I l’altre, fer evolucionar el seu model productiu i trobar més coses a banda del turisme i el sistema financer.

Parlant de periodisme, què pensa quan veu tants joves periodistes sense feina?
Que alguna cosa hem fet malament. Els de la meva quinta, al postfranquisme vam tenir la sort de posar les bases d’un periodisme democràtic i competitiu i vam creure que amb això ja n’hi hauria prou, però és clar que no ha estat així. Superar-ho és el nostre gran repte.

Alguna idea?
Hem d’aprendre de tot plegat, del que vol el lector, de les noves tecnologies. Mai tanta gent havia estat interconnectada al mateix temps i això farà aparèixer nous models de negoci. Hi haurem d’apostar i potser equivocar-nos fins que l’encertem.  

Desapareixeran els diaris de paper a mitjà termini?
No ho crec. Diuen que el màxim de temps de lectura d’una persona davant d’un diari digital és de 30 minuts. La lectura en paper és diferent. Jo llegeixo abundantíssim paper encara.

“Jugaré amb tres davanters”. Aquesta va ser la declaració d’intencions de José Mourinho que va deixar Karim Benzema a la banqueta. La lesió del francès l’ha deixat a la banqueta i ha donat vida a Higuaín. El Reial Madrid es va trobar amb un CSKA?Moscou amb les idees ben clares i molt ben situat sobre el terreny de joc. Al minut 8, Doumbia va tenir un mà a mà davant Iker Casillas, però va enviar fora. Tot seguit, un contraatac comandat per Ahmed Musa va acabar en una centrada d’aquest per Doumbia, tot i que el davanter no va arribar al remat. A partir d’aquí van despertar els blancs. Van avisar dues vegades fins obrir el marcador, al minut 26, amb un gol d’Higuaín després d’una passada de la mort de Kaká. El primer temps es va acabar resoldre amb un CKSA tancat amb pany i forrellat i amb un Reial Madrid on només li va faltar més profunditat. El CSKA?Moscou va decidir no lluitar massa per igualar l’eliminatòria. Primer va avisar el portuguès Cristiano Ronaldo, que va topar amb el porter Chepchugov en un mà a mà. Al minut 55, un xut des de més de 30 metres força inofensiu se’l va empassar el porter rus. Amb el 2 a 0, els russos van respondre i l’àrbitre va donar un cop de mà als blancs després del gol de Dzagoev anul·lat per un fora de joc dubtós. En la jugada següent, el porter Casillas va regalar una pilota a Doumbia, però aquest va fallar a porteria buida. Qui no va perdonar va ser el Reial Madrid i el francès Benzema, que acabava d’entrar al terreny de joc i va sentenciar amb el 3 a 0. Tosic va posar emoció, però Cristiano Ronaldo va signar la golejada final.
De la seva banda, el Chelsea  es va classificar a la pròrroga en  eliminar el Nàpols amb un gol d’Ivanovic al primer temps. Els de Roberto di Matteo van igualar l’eliminatòria amb gols de Drogba Terry i  Lampard. Un gol d’Ilner va forçar el temps suplementari, però Ivanovic va sentenciar.

L'ATHLETIC BUSCA REMATAR LA GESTA D'OLD TRAFFORD A 'LA CATEDRAL'

El cop d’efecte de l’Athletic de Bilbao a Old Trafford –el Teatre dels Somnis– necessita tenir continuïtat avui (19 hores) per somiar en els quarts de final de l’Europa League. Els de Marcelo Bielsa, amb el dubte del golejador Fernando Llorente reben un Manchester United sense Nani, Anderson i Phil Jones. Els bascos van vèncer per 2 a 3. Mentre, l’Atlètic de Madrid visita (21.05 hores) l’infern turc del Besiktas amb un 3 a 1 del partit d’anada. De la seva banda, l’Sporting de Lisboa vol mantenir l’1 a 0 de l’anada contra el potent Manchester City. El València visita el PSV amb un 4 a 2.