Contact

Accueil

Empreses

Presse Andorre

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Top » Destacat

◄ Mostrant de 18361 a 18380 ►

Neguit veïnal per la construcció d’una nau a prop de l’antic forn

| 17/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 85 | 0 comentaris |

(19 vots) |

De fet, alguns creuen que se n’ha informat poc, i aquest fet ha provocat neguit entre les persones que viuen en aquest indret de la parròquia. “He vist que s’hi estava fent alguna cosa, però no sé de què es tracta”, comenten fonts veïnals que també asseguren haver rebut alguna trucada d’altres persones que hi viuen per saber què s’hi està fent exactament. La preocupació ha crescut després que diversos veïns hagin rebut una carta anònima en què s’informava que la construcció de la nau d’emmagatzematge i triatge s’està fent sense els permisos necessaris.
En la mateixa circular es denuncia que aquest indret està tipificat en el pla d’urbanisme com a zona d’edificació aïllada semiintensiva. És a dir, que només s’hi poden construir habitatges i no equipaments industrials, com és el cas. Alguns veïns consultats explicaven que no donaven gaire credibilitat a la carta perquè “és anònima i no figura cap lloc on dirigir-se si no estàs d’acord amb aquestes obres”. La missiva ha suscitat més maldecaps als veïns. Demanen més informació, però asseguren que si es tracta d’una planta de triatge pot repercutir positivament a la zona. La construcció s’està executant a les proximitats del forn incinerador, tot i que l’empresa que la du a terme no té res a veure amb aquestes altres instal·lacions. Tot i això, fonts coneixedors del projecte asse-nyalen que tot s’està desenvolupant seguint el procediment legal i habitual en aquests casos.

Procés correcte
Els treballs que s’estan efectuant a prop de la carretera del Forn tenen els permisos necessaris, segons fonts coneixedores del projecte. El comú ha donat un permís d’obra a l’empresa que està construint la planta, per la qual cosa té el vistiplau de l’administració local per edificar. L’autorització que té és d’ús provisional, fet que porta implícit que l’empresa pot dur a terme una activitat industrial, encara que la zona no estigui catalogada per a aquesta finalitat i els propietaris dels terrenys no hagin preparat cap pla parcial de la unitat d’actuació. Les fonts indiquen que difícilment en aquest indret de la parròquia es podrà fer un pla d’aquest tipus perquè hi ha molts propietaris i l’orografia dels terrenys és complicada per desenvolupar-lo i urbanitzar la zona.
L’empresa, però, està construint la nau sense haver rebut el permís encara del Govern per poder realitzar l’emmagatzematge, triatge i classificació d’envasos lleugers per part de l’activitat comercial. El departament de Medi Ambient ho ha d’aprovar a final del mes que ve.
De fet, en aquesta zona ja s’hi deixen els envasos i la mateixa companyia ja s’encarrega d’agafar i exportar el material cap a Espanya. “Amb la planta, ara els treballs es faran molt més ordenadamenti i a més circularan menys camions”, comenten les fonts.

Solidaritat policial

| 17/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 93 | 0 comentaris |

(17 vots) |

I aquesta manera de fer finalment s’ha acabat formalitzant en forma d’una entitat. Es tracta de l’Associació Solidària de la Policia Andorrana (ASPA), que ahir es va presentar de manera oficial.
“Tot va sortir sense saber-ho, quan fa temps un company policia necessitava una cadira de rodes i entre tots vam recollir el doble del que costava”, va recordar la presidenta de l’ens, Anna Ortiz. I posteriorment, després de la mort d’alguns col·legues es van fer crides solidàries i l’operació es va tornar a repetir. L’objectiu era aportar suport econòmic i també moral a la vídua i els fills orfes. “L’associació va començar amb casos com aquests”, va apuntar. L’ens està obert a tot el personal que treballa a l’edifici de l’Obac, ja siguin agents com integrants de l’administració, i que aglutina unes tres-centes persones. Les primeres impressions fan suposar que inicialment hi ha una quarantena d’interessats per associar-se.
Els diners que es puguin recollir per a quan facin falta vindran de les afiliacions (5 euros al mes) i d’altres activitats recaptatòries, com venda de loteria per Nadal o curses de muntanya. “Farem un pressupost i la junta farà una proposta a l’assemblea general i els socis decidiran què es fa amb aquests diners”, va exposar Ortiz. De moment, ja és clar on es dirigiran les primeres recaptacions: als vuit orfes menors d’edat que hi ha avui, fills de companys desapareguts.
El model que s’ha implantat s’assimila als que ja tenen altres cossos especials als països veïns, com la guàrdia civil i la policia nacional espanyoles o la gendarmeria francesa. “Són associacions que funcionen molt bé”, conclou la presidenta.

Salvador Sadurní

| 17/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 94 | 0 comentaris |

(20 vots) |

En l’entrevista surt a casa seva, on se’l veu la mar de bé. Un home realitzat i tranquil, que malgrat haver estat tants anys a la porteria d’un equip gran, quan va plegar es va posar a treballar a una Caixa d’Estalvis. No se li van caure els anells. Ho explica amb normalitat, com també explica que venia cada dia des de l’Arboç a Barcelona; estava tan acostumat a fer-ho que en posar-se a treballar al banc no li va costar gens acceptar una plaça a Barcelona.
Eren altres èpoques. Sadurní es guanyava bé la vida de porter... però res a veure amb el que succeeix ara, que els futbolistes d’elit es paguen a preu d’or. També explica que quan sortia sovint amb l’equip i tornava a casa, els fills petits no el coneixien, i se li posaven a plorar... diu molt de la persona, de qui és. Sadurní va ser el porter de la meva infància, un d’aquells ídols que després oblides, però que en veure’l en el reportatge tornen de cop a la memòria. Quan jo tenia deu anys i em posava sota les porteries dels patis dels escolapis de Sarrià, jo era Sadurní, volava com ell, i imaginava que parava tantes pilotes com ell. A més, el meu pare em va comprar uns guants reglamentaris, i unes genolleres... sí, la sorra dels patis feia mal als genolls i a les mans. Els sona aquest equip? Sadurní, Rifé, Torres, Costas, De la Cruz, Juan Carlos, Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial. Sí. és el del 0 a 5 al Bernabeu. Molt abans del penúltim 2 a 6 o de l’últim 0 a 2. Però tornant a Sadurní... els últims anys amb l’arribada de Cruyff, jo vaig penjar els meus particulars guants, vaig deixar enrere la infància i l’adolescència i em vaig calçar les botes (les de futbol). El cert és que tampoc vaig funcionar com a davanter. Mai vaig ser durant la meva joventut un bon jugador de futbol, però sense ser bo m’ho he passat la mar de bé. Encara m’agrada jugar a futbol. Quasi sempre és més important passar-s’ho bé que ser bo, crec. Millor les dues coses, però si toca escollir, cadascú escull allò que més li convé. Cruyff és avui un personatge que segueix sent emblemàtic per al Barça. Un gran jugador i un personatge públic que segueix lligat a la història del Barça. Sadurní... feia molt que no en sabia res. I em va commoure i agradar el reportatge. Salvador Sadurní, un paio normal, encantador, amb amor a la seva família, la seva casa, les seves petites coses. Dóna gust.

Els comerciants estudien si la policia els pot forçar a tancar

| 17/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 84 | 0 comentaris |

(23 vots) |

És la principal inquietud dels agremiats, que ho pregunten “de forma insistent”. Sembla que ja han perdut l’esperança que es replantegi el tancament obligat deu tardes de diumenge a la tarda. La possibilitat que es rebaixin a vuit és una solució que no accepten.
El vicepresident de la Federació d’Associacions de Comerciants (FACA), Toni Coromines, va explicar ahir al Diari que han iniciat tota una sèrie de “consultes legals a diferents bufets d’advocats per poder informar els associats”. Segons Coromines, els telèfons de l’entitat “treuen fum” últimament, perquè els empresaris agrupats volen saber exactament “a què s’atenen” si al final decideixen ometre el decret de l’executiu. No obstant això, va assegurar que “de cap manera no es demanarà als associats que no es compleixi la normativa”, i que les consultes jurídiques només són per conèixer què diu la llei amb relació al conflicte, i “no per això actuarem d’una manera o d’una altra”.
El responsable de la FACA es va mostrar confiat que la via diplomàtica encara no està esgotada i que optaran per “convèncer [el Govern] que això no és bo”. Coromines va repetir l’argument que s’està “confonent els turistes” i que “es farà mal al país”, sobretot perquè “ja ha començat a córrer la veu i estem donant mala imatge” entre els visitants.

Sense intenció de canviar
El representant de la FACA va declarar que, pel que ha pogut percebre, la posició de l’executiu “no ha canviat”. Ara com ara, se segueix parlant de modificar les deu tardes de diumenge que en principi preveia el Govern per només vuit, una solució que “als comerciants no ens satisfà gens”.
S’afegeixen a les queixes els botiguers del Pas de la Casa. La tresorera de l’associació, Antonieta Vila, va explicar que “no tenim cap manera d’avisar els clients francesos dels dies que tancarem”. Vila també es va mostrar sorpresa per les paraules del ministre d’enviar la policia per obligar els empresaris a complir el decret i, com la FACA, pensa que abans cal saber les conseqüències legals de no tancar. “Cal conciliar la vida laboral amb la familiar, però donant al treballador dies sencers, no deu tardes”, va afegir-hi.

Poca claredat legal
Diverses fonts jurídiques consultades pel Diari asseguren que l’executiu tindria les de perdre si algun cas de desobediència per part d’una botiga arribés a judici. De fet, han explicat que els agents seguiran les instruccions que els doni el ministeri d’Interior, però que només podrien actuar “per recordar” als venedors que han de tancar. En el pitjor dels casos, si algun representant de l’ordre instés a tancar un comerciant i aquest s’hi negués, l’afectat podria ser denunciat per desacatament a l’autoritat. Tot i això, quan el cas arribés als tribunals, “el Govern el perdria segur”, expliquen les fonts consultades, ja que el recurs d’imposar una sanció administrativa no existeix perquè no hi ha cap codi sancionador.
El cert és que els professionals del dret declaren que en aquest afer hi ha “un buit legal”, tenint en compte que cap llei no empara el decret de l’executiu, que, a més, es podria arribar a considerar “arbitrari”, cosa que entra en contradicció amb la Constitució. “Es fa des del 1998, la qual cosa vol dir que fa dotze anys que es fa malament, però això no és excusa”, expliquen les mateixes fonts.

Els Nois del Cor i els Petits Cantors omplen de veus infantils el Colors de Música

| 17/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 91 | 0 comentaris |

(24 vots) |

La formació va fer el salt al reconeixement mundial a través de la gran pantalla i de la pel·lícula que alguns dels seus components van protagonitzar. Pocs es van voler perdre ahir el recital, que va reunir centenars de persones al Prat del Roure d’Escaldes, on es va donar el tret de sortida al Colors de Música.
El concert, que va arrencar pels volts de les deu de la nit, va començar amb la intervenció en solitari dels Petits Cantors, que, dirigits per Catherine Metayer, van interpretar les peces Annus Dei, de Marc Henric, i una Polka de Johann Strauss. A continuació, els cantaires de Sant Marc van ocupar l’escenari per interpretar un repertori en què destacaven cinc temes de la pel·lícula Los chicos del coro i dos Ave Maria, entre d’altres.
El programa també va incloure la intepretació conjunta entre el Cor Nacional dels Petits Cantors i els cantaires de Sant Marc d’un parell de cançons a la part final, que van ser els títols Le Cerf Volant i Vois sur ton chemin. Amb l’actuació d’anit, els Petits Cantors van escalfar motors per al concert que encara faran avui, a les 21 hores, a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, al costat del cor de Petits Cantors de Besiers. Des de la seva creació el 1947, el Cor de Petits Cantors de la Trinitat ha fet gires arreu d’Europa amb un repertori de música sacra i contemporània. Com a membres de la Federació de Pueri Cantores, els cantors de Besiers han participat en tots els congressos nacionals i internacionals del moviment. Els darrers anys han viatjat a Espanya, Portugal, Irlanda, la República Txeca, Àustria, Suïssa, Itàlia, Mònaco, el Quebec i Suècia, entre altres.

La suspensió de vols reté diversos viatgers del país als aeroports

| 17/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 61 | 0 comentaris |

(23 vots) |

Els perjudicats es comptaven, a la tarda, per desenes tot i que es feia complicat saber-ne la xifra exacta.
Segons va informar la vicepresidenta de l’Associació d’Agències de Viatge, Maica Terrones, més d’una cinquantena de persones del país s’haurien trobat en dificultats per intentar tornar. Només una de les empreses associades ja tenia una quarantena de clients retinguts en diferents ciutats d’Europa i ahir al vespre s’estimava que almenys la meitat ja no podrien arribar a casa. “Sobretot estan en ciutats i països del nord d’Europa: Londres, Frankfurt, Amsterdam, Dinamarca i Noruega”, exposava la número dos de l’entitat. “Nosaltres hem pogut solucionar la tornada d’entre deu i dotze clients que havien quedat atrapats. Per sort no teníem cap grup afectat pel tancament dels aeroports. Però amb altres no ho hem pogut arreglar, està tot col·lapsat”, comentaven des de Viatges Relax.

Els de llarga distància
Un dels problemes afegits amb què es van topar ahir els gestors de viatges van ser els casos dels passatgers amb vols transoceànics. La majoria fan escala en algun gran aeroport europeu, i hi havia persones que estaven retingudes a meitat de trajecte i que no podien arribar al seu destí. És per això que les agències, seguint les instruccions que les companyies aèries els anaven donant a mesura que es tancaven o s’obrien aeroports, recol·locaven els clients. “Fem el possible per poder-los fer tornar, però la situació és complicada en molts llocs. No recordo un cas com aquest”, admetia Terrones.
D’altra banda, durant el dia i en espera de l’evolució dels fets, s’aconsellava els usuaris que encara no havien agafat el vol i els que ho havien de fer els dies vinents que anul·lessin el viatge, segons cada cas. “Tenim clients que anaven al Canadà i que ja no han sortit de Barcelona”, va posar com a exemple. En canvi, al matí encara van poder volar alguns passatgers amb destinació a Praga o que tornaven procedents de Viena i Zuric.
“Tenim sortides demà i demà passat [avui i demà per al lector] i encara no sabem què passarà, perquè no és clar”, reconeixien també des de Viatges Pyrenées.
Amb tot, els gestors de viatges van assegurar que les companyies de vol donaven l’opció als clients que encara no havien marxat de canviar la data del vol o bé retornar-los els diners. I als que ja es troben a la destinació, se’ls mira de donar altres vols a mesura que és possible.

BALLARINS I JUTGES DEL CAMPIONAT DEL BALL, SENSE VENIR

La situació ha tingut també efectes en el Campionat de ball que es desenvolupa durant tot el cap de setmana al pavelló del Prat Gran. L’esdeveniment aplega jutges i participants provinents d’arreu d’Europa, i alguns han hagut de canviar de plans perquè no podran acudir a la cita. Segons van exposar des de l’agència de viatges Pantour, una vintena de persones procedents del nord d’Europa i a les quals els havien gestionat el vol no van poder sortir cap a Andorra. En aquest sentit, el responsable de l’organització de l’esdeveniment esportiu, Xavier Santaella, va comentar que de les més de 150 parelles inscrites per a la competició d’avui, entre unes quinze i vint no participaran en l’activitat a causa del tancament dels espais aeris. “Ha afectat alguns jutges i participants, però no gaires, que venien de Bèlgica i Anglaterra”, va explicar Santaella.