Gerard Piqué va parlar clar, i va garantir la màxima entrega, però va demanar al públic el seu suport. “Vull un Camp Nou que no hagi vist mai, en què no hi hagi una cadira lliure. Que els jugadors de l’Inter entrin al camp i odiïn la professió de futbolista durant noranta minuts”, va manifestar.
El central català va demanar, però, que aquestes paraules no siguin malinterpretades, “perquè en el partit vull que hi hagi zero violència”. Piqué entén que aquesta atmosfera de remuntada que s’està generant a l’entorn blaugrana “és molt bona si es porta amb responsabilitat i amb cap”, i no creu que l’equip tingui problemes per pair tanta càrrega emotiva: “La gent, que animi. Nosaltres som els que hem de valorar tot aquest ambient i no deixar-nos portar per l’ansietat.”
Encara que Piqué espera un Inter que utilitzarà “tots els mètodes al seu abast” per neutralitzar el joc del Barça, sap que jugar la tornada a casa, més enllà de comptar amb el suport de l’afició, atorga un cert avantatge tècnic. “El Camp Nou és més gran, l’herba estarà més curta i regada, la pilota anirà més ràpida i els costarà més aturar-nos”, va advertir.
D’altra banda, el jugador tampoc no va voler perdre temps a parlar sobre el tècnic de l’Inter, ja que “una vegada comenci el partit, Mourinho serà a la banqueta i no podrà fer-hi res, perquè jugarem onze contra onze”. I va concloure: “He somiat que ens classificàvem. No és un miracle, sinó un somni. N’he tingut molts i, per sort, els he pogut aconseguir.”

El Lió vol tornar al Bernabeu
Però si el Barça vol ser al Bernabeu a jugar la final, l’Olympique de Lió també sospira per tornar a l’estadi madridista, on fa unes setmanes va deixar els blancs a les portes dels quarts de final. Per fer-ho, els francesos han de remuntar el gol d’avantatge que té el Bayern, equip on Van Gaal no podrà comptar amb Ribéry, expulsat a l’Allianz Arena.

RAÚL S'ACOMIADA DE LA TEMPORADA I POTSER DEL REIAL MADRID

Raúl González va dir ahir adéu definitivament a la temporada. El jugador, que es va lesionar dissabte contra el Saragossa, es va sotmetre a noves proves mèdiques que van confirmar que té un esquinç de grau 2 al turmell dret, i s’estarà com a mínim un mes de baixa.
El davanter es va acomiadar de la Lliga amb bon regust de boca, amb un gol. Aquesta, però, podria ser la seva última diana com a ma­dridista, ja que tot i quedar-li un any de contracte amb el club blanc, està força descontent pels pocs minuts de què disposa. Per això els rumors sobre la seva possible marxa són cada cop més insistents.
D’altra banda, l’equilibri de forces que van demostrar l’Osasuna i l’Athletic de Bilbao en l’últim partit de la jornada es va traduir en un empat sense gols al Reyno de Navarra. Malgrat el resultat, els dos equips van gaudir de nombroses ocasions.

El segon canvi de l’edició, la catorzena, és que el saló ha quedat reduït a un cap de setmana –excepte per als escolars, que la podran veure al llarg de tota la setmana següent–.
La retallada s’ha fet en benefici del recentment inaugurat Museu del Còmic. L’ARCA, l’associació que gestiona el centre i organitza la fira, rep una subvenció de 20.000 euros anuals que ha de distribuir entre el sosteniment del museu i el saló. Aquest s’endú la part més grossa, 14.000 euros, però es veu retallat. A canvi, però, els diners restants garanteixen que les activitats de difusió del novè art es perllonguen al llarg de tot l’any al nou centre.
Que el saló encari aquests canvis, reajustaments adaptats als nous temps, no vol dir que hagi cedit pel que fa a autoexigències de qualitat, va remarcar el director del saló i president de l’ARCA, Joan Pieras. Argument en què va redundar la consellera de Cultura massanenca, Sònia Font: “No podíem assumir el cost d’edicions passades; en èpoques de crisi hem de reconduir la situació. Però aquest replantejament serà positiu.”
El cartell d’enguany inclou cinc autors “molt mediàtics”, va recordar Pieras, i triats de tal manera que sigui la quantitat però no la qualitat la que es vegi escurçada. Encapçalant el cartell, el veterà Picanyol, el creador d’Ot el Bruixot, com ja s’havia anunciat. “Fa dies que li anàvem al darrere, però és un home molt ocupat”, va explicar el director del saló, que per fi ha aconseguit fitxar-lo.
Philippe Xavier, autor de Croisade, una sèrie que amb quatre àlbums s’ha convertit en un best-seller a França, protagonitzarà una altra exposició. I dos clàssics, segons la presentació de Pieras: Antoni Borrell, amb les Escenes imaginades de la vida de Jaume I, i Vicenç Ballestar, un il·lustrador que protagonitzarà una mostra de clàssics. A afegir a la de les Joies literàries il·lustrades Bruguera, d’Antoni Bernal, que seguirà prorrogada. Segons Pieras, a petició del públic: alguns assistents habituals, de punts tan distants com Andalusia, li havien comentat que lamentaven no tenir l’oportunitat de veure-la.
La cinquena (sisena, comptant la de Bernal) mostra del saló serà la centrada en el xilè Félix Vega, que, no obstant això, no podrà ser-hi present. Ha hagut de suspendre el viatge perquè va resultar damnificat (no ferit) en el ter­ratrèmol que va assolar el país.
Sí que es podran veure, però, originals inèdits de la nova sèrie que prepara, DUAM, que veurà la llum pels volts del 10 de maig. Vega hi va concórrer en una edició passada, amb Juan Buscamares, una obra totalment exhaurida.

EL FONS DOCUMENTAL, A LA XARXA DE BIBLIOTEQUES

El Museu del Còmic, plantejat com un centre de referència documental al voltant del novè art, segueix fent passos endavant. El primer, la indexació i catalogació dels fons, un miler de documents, aproximadament. La base de dades que se n’està creant quedarà vinculada, un cop enllestida, a la pàgina web de la xarxa de biblioteques d’An- dorr­a (utilitzen el mateix programari lliure), perquè els usuaris puguin consultar el catàleg en línia: inclourà una fitxa de les obres i una imatge de les portades. La consulta, però, s’haurà de fer in situ; els exemplars quedaran exclosos de préstec, ja que són peces de col·lecció valuoses, sèries històriques exhaurides o descatalogades. Al marge de les revistes i publicacions antigues, anteriors al 1980, hi ha textos de referència: teoria i història del novè art.
La base de dades ja inclou informació sobre aproximadament el deu per cent de les existències, segons va explicar Xavier Àlvarez, que s’està encarregant de portar a terme el projecte. Estima que l’any vinent ja estigui acabada la inclusió del voltant del 70 per cent del fons, i en aquell moment es posarà a l’abast del públic. No abans, perquè el percentatge actual seria irrisori.

Ahir el personal de terra de la companyia aèria espa­nyola Iberia va anunciar que ha convocat tres jornades d’aturada (dissabte vinent, dia 30, i dilluns i dissabte següents, 3 i 7 de maig) per exigir garanties d’ocupació davant la fusió anunciada entre l’empresa de l’Estat veí i British Airways. La mobilització començarà avui mateix, amb una concentració de la plantilla da­vant la seu central de l’aerolínia, a Madrid, entre les 7 del vespre i les 9 nou de la nit.
Mentrestant a França va continuar ahir la protesta dels empleats d’Airbus, que reclamen sobretot l’augment salarial per a aquest any, amb el bloqueig de la càrrega i descàrrega dels avions Belu­ga que arribaven o sortien de Tolosa amb peces necessàries per a la producció. La mesura amena­çava de paralitzar no tan sols la planta de Tolosa, sinó també les d’Hamburg (Alemanya) i Getafe (Espa­nya). En aquest cas, la mobilització havia començat divendres passat, amb la concentració de 8.000 treballadors de l’empresa, segons La Dépêche.

Portugal i Grècia
A Portugal s’anuncien quinze vagues aquesta setmana en contra de la política restrictiva del Govern. Ahir en van començar una de tres dies els maquinistes de la companyia dels ferrocarrils nacionals (CP), seguida pel 80 per cent del personal, va dir Antonio Medeiros, el president del sindicat. Segons Medeiros, només van circular el 20 per cent dels combois interiors, seguint els serveis mínims, i els internacionals.
El transport marítim va quedar aturat ahir a Grècia, on es van paralitzar el port del Pireu i les línies amb les illes. Els dies vinents seguiran més aturades mentre ja es prepara una nova vaga general per a començament de maig.

AUGMENTEN ELS CONTRACTES D'HIPOTEQUES A ESPANYA

El nombre de préstecs hipotecaris contractats a Espanya va augmentar el mes passat d’un 8,5 per cent en termes intera­nu­als, fins als 54.813, tot i que l’import mitjà dels crèdits va baixar un 4,6%, fins a 118.185 euros. D’al­tra banda, les mesures per fer front a la recessió impulsades pel govern veí van fer pujar les necessitats d’endeutament, un 34 per cent més, fins als 461.996 milions, equivalents a gairebé el 44 per cent del PIB.
Pel que fa a Grècia, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va suavitzar l’oposició a participar en el pla d’ajut internacional per a l’economia grega en afirmar que el seu país s’hi afegirà quan es donin les condicions ne­cessàries, entre les quals hi ha que el Fons Monetari aprovi el pla de reajustament del govern hel·lènic. El primer ministre, Iorgos Papandreu, va presidir ahir una reunió per buscar fórmules per reduir l’administració pública del país.
Els mercats borsaris no reflectien, però, aquesta bona disposició i els bons de deute públic grec rebien la penalització en forma d’augment dels interessos, fins al 9,37 per cent en alguns moments del dia.
Des de París, els presidents Nicolas Sarkozy i José Manuel Durao Bar­roso advertien que és urgent actuar per posar fi a l’especulació financera contra Grècia d’altres països membres.