El Comú d’Andorra la Vella està analitzant la possibilitat de crear un parc natural al vedat d’Enclar. Això permetria potenciar una zona molt propera al nucli urbà.

El Comú d’Andorra la Vella està analitzant la possibilitat de crear un parc natural al vedat d’Enclar. Això permetria potenciar una zona molt propera al nucli urbà.

 El concurs públic per a la construcció i gestió d’un heliport nacional ha rebut dues ofertes, tal com es va evidenciar en l’obertura de plecs que es va portar a terme ahir al matí, amb dues unions temporals d’empreses (UTE) interessades en el projecte.

Durant la campanya electoral Demòcrates per Andorra va repartir somnis. Quan van guanyar per majoria absoluta encara repartien somnis. I quan van fer el mal anomenat "Govern dels millors", els somnis per repartir encara no s'havien esgotat.

Un dels millors somnis fins i tot treia les ganes de despertar-se, ja que, malgrat ser 22 consellers generals donant suport al Govern de DA, estaven disposats -deien- a fer un pacte d'Estat per a la reforma de la Seguretat Social amb els sis consellers socialdemòcrates.

Nosaltres, mig adormits, ens els vam creure, disposats com estàvem, i com estem, a fer pactes d'Estat per millorar el benestar dels ciutadans. Ja ho vam demostrar l'any 2005 per fer una nova llei de la Seguretat Social. En aquell moment sí que es va fer un veritable pacte d'Estat entre totes les forces polítiques basat en el consens.

Ara, però, la situació és completament diferent. Són DA els que unilateralment proposen tota una sèrie de mesures aprovades pel consell de ministres que desvirtuen completament i trenquen aquell pacte, carregant-se, de passada, qualsevol possibilitat de consens amb el grup parlamentari socialdemòcrata.

Un cop han intentat fer-nos passar pels dolents, ara DA promet protecció contra els malsons. Uns malsons que, prèviament, s'han encarregat de repartir.

Les persones som éssers humans socials i, per tant, les emocions se'ns encomanen. El Govern, en boca del president del consell d'administració de la CASS, va aconseguir a través dels mitjans de comunicació espantar totes i tots els ciutadans. Aquest és l'objectiu, ja que com més espantada està la societat menys racional serà el seu comportament i es deixarà fàcilment portar per les consignes d'aquell que consideri que pot solucionar la causa que produeix la por, el malson.

La consigna és clara: cal dir i repetir que les pensions de jubilació públiques estan en greu perill, i, per tant, el millor és contractar plans de jubilació privats, que ens asseguraran el que el sistema públic de pensions no ens pot assegurar. I, a més, cal afegir que els socialdemòcrates, promotors de la ignorància, no ens volen ajudar.

I això ho van repetint una vegada i una altra: en articles de premsa, en rodes de premsa durant el congrés, a través de comunicats del consell d'administració de la CASS…, ja que si no funciona a la primera han d'anar insistint.

Ara bé, la realitat és ben diferent del que pregona la propaganda de DA. Una de les grans preocupacions dels tres grups parlamentaris al moment de fer l'actual llei de la Seguretat Social va ser la de garantir a tots els assegurats el cobrament de les seves pensions futures. Seguint l'acord polític del 14 de desembre del 2005, la comissió encarregada va introduir tot un seguit de canvis en relació amb l'anterior normativa per tal d'assegurar la viabilitat futura de la branca de jubilació.

Aquests canvis van ser avalats per les conclusions del senyor Adolfo Jiménez, de l'empresa Gabinete de Asesoramiento Económico y Social, en els comentaris que va fer del projecte de reforma de la Seguretat Social a petició de l'anomenada comissió ad hoc. La conclusió deia textualment: "Es pot concloure que la reforma millora de manera important la viabilitat financera del sistema a llarg termini. Si aquesta proposició de llei hagués estat en aplicació durant l'any 2007, les reserves de la branca de vellesa haurien augmentat en uns 31 milions d'euros."

El senyor Adolfo Jiménez, per encàrrec del consell d'administració de la CASS, en aquell moment presidit pel senyor Francesc Gran, va efectuar un estudi actuarial del sistema de pensions de jubilació d'Andorra.

Aquest estudi, Proyección de ingresos y gastos del sistema de pensiones de Andorra-periodo 2010-2025, el va presentar al consell d'administració de la CASS el senyor Jiménez el dia 14 d'octubre del 2009, juntament amb un informe comparatiu de seguretat social, Análisis de diferentes sistemas de la seguridad social: situación actual y tendencias.

L'estudi diu que l'efecte de l'actual llei de la Seguretat Social millora l'equilibri a llarg termini del sistema de pensions, de manera que els ingressos per cotitzacions serien suficients per cobrir les despeses de les pensions fins a l'any 2022, sense necessitat d'utilitzar les reserves.

El consell d'administració, en la reunió mantinguda el 28 d'octubre del 2009, va acordar adherir-se a les recomanacions detallades en les conclusions de l'estudi actuarial, per tal que, si esqueia, el Govern les tingués en compte com a mesures necessàries per mantenir la viabilitat futura de la branca de jubilació.

Aquestes recomanacions eren vàries i diverses. Eren una sèrie de reformes que els països de la UE han anat introduint o ho aniran fent en el futur: incentivar la prolongació de la vida laboral, endarrerir l'edat de jubilació, reduir les prestacions de jubilació, incrementar el nombre mínim d'anys per generar drets de jubilació i fins i tot posar topalls als imports de les pensions. L'augment de les cotitzacions ja es pot fer amb l'actual llei a través de la llei del pressupost.

Unes reformes que en cap cas passaven per aplicar un pla de pensions personal. ¿Vol dir això que tots els països les han introduït totes a la vegada, com pretén DA? Evidentment, no!! Aquí hi ha la diferència. Aquí és on es veuen les diferents polítiques. Per això serveixen les polítiques de la por! Per aprofitar la por generada per aplicar totes les retallades alhora i acabar de malmetre el nostre minso sistema de benestar social.

Sense ignorància, lluny de l'alarmisme i sense por, els socialdemòcrates som coneixedors de la realitat. I ens hauria agradat poder participar en un pacte d'Estat fet des del consens en el qual, abans de decidir i aprovar pel consell de ministres qualsevol mesura, haguéssim pogut comparar i discutir dels diferents models actuals de seguretat social de la Unió Europea. Això sí, tenint en compte el nivell de benestar social de cada país, perquè només es pot comparar el que és comparable, i aplicar la o les mesures més justes per als nostres ciutadans i ciutadanes.

No ens hem quedat al marge de la reforma de la Seguretat Social ni per poder criticar, ni per covardia, ni per evitar el desgast polític. La nostra responsabilitat i la nostra preocupació per totes i tots els assegurats ens ho impedeixen. Ens n'hem quedat al marge perquè DA ens n'han fet fora, actuant de manera unilateral i trencant el pacte assolit per consens de totes les forces polítiques l'any 2005.

Els socialdemòcrates andorrans volem participar per a la causa de la igualtat i la justícia social

El dissabte passat, 17 de març, junt amb Víctor Naudi, president del Partit Socialdemòcrata, vam participar a París a la trobada Renaissance pour l'Europe organitzada conjuntament per la Fundació europea d'Estudis progressistes, la Fundació Jean Jaurès, la Fundació Friedrich Ebert i la Fundació Italianieuropei.

Per fer front a la crisi amb la qual Europa es troba avui confrontada, l'esquerra europea vol proposar solucions comunes. En aquest context de crisi i en la perspectiva de les properes eleccions nacionals a França, Itàlia i Alemanya es va convocar la trobada de París per reunir, a l'entorn de François Hollande, candidat del Partit Socialista a l'elecció presidencial francesa del mes d'abril, a representants socialdemòcrates i progressistes d'arreu d'Europa.

Van intervenir-hi Massimo d'Alema, president de la Fundació Europea d'Estudis progressistes i exprimer ministre italià, Pier Luigi Bersani, secretari del PD, Itàlia, Signar Gabriel, president del SPD, Alemanya, Martin Shulz, president del Parlament Europeu, socialdemòcrata alemany, Sergei Stanishev, president del Partit dels Socialistes Europeus i Hannes Swoboda, líder del Grup parlamentari socialdemòcrata al Parlament Europeu.

Aquesta iniciativa, denominada Une Renaissance pour l'Europe. Une vision progressiste commune acompanyarà durant divuit mesos les tres campanyes electorals a França, a Alemanya i a Itàlia.

Tres eleccions que, com es va dir a París, poden "canviar la cara d'Europa" ja que són tres països fundadors de la Unió Europea que apleguen 200 milions d'europeus del total de 330 milions que viuen avui a la zona euro.

En uns moments en els quals el més raonable és pensar que Europa no solament no ha sortit de la crisi econòmica sinó que una recessió s'acosta, que la desocupació i la pobresa augmenten en molts països de la Unió Europea, la iniciativa Renaissance vol plantejar una altra via per Europa.

Una via pressupostàriament responsable, fonamentada en el creixement sostenible, la solidaritat i la democràcia.

Un projecte pol í t ic digne d'aquest nom necessita ideologia. Ja sabem que la ideologia comporta el risc de dividir, perquè efectivament amplis sectors de la societat poden no compartir-la. Però l'estratègia de l'antipolítica és pitjor perquè falseja i confon el debat polític: el desacredita.

La ideologia que afirma que no hi ha ideologia, que ja no hi ha dreta ni esquerra, és la ideologia econòmica, actualment dominant a Europa i a Andorra, que sotmet els governs al poder diner, sense marge per a la dissidència, perquè es pretén exercir en nom de la ciència econòmica.

És la ideologia que s'expressa constantment en els discursos d'Antoni Martí i algun dels seus ministres d'aquest "govern dels millors".

Per això és necessari que es plantegi amb fermesa una visió progressista comuna.

Saul Gordillo deia el dia 27 de desembre del 2011, des del seu mirador de EL PERIÒDICO DE CATALUNYA, que la crisi ha estat una mena de "… bàlsam social, coartada per a relliscades garrafals sense cap cost i amb certa impunitat, amb corifeus mediàtics inclosos, a l'hora de carregar les tintes sobre les capes més necessitades en allò que anomenàvem Estat del benestar".

Una sortida a la crisi ha de ser possible des d'una via progressista comuna, alternativa a la retallada indiscriminada que uneix els neoliberals d'Andorra amb tota la dreta europea.

Cal que aparegui un rostre humà que pugui donar la cara davant els drames escruixidors del dia a dia, com el que Nathalie Vermeulen exposava ahir a la tribuna del Diari d'Andorra.

Per això cal buscar també nous finançaments, noves fonts d'ingressos públics. A París es va apuntar que es podran trobar amb la instauració d'una taxa sobre les transaccions financeres i mitjançant l'emissió d'euro-obligacions.

També val a dir que es va insistir en la necessitat de dur a terme una lluita reforçada contra els paradisos fiscals. Aquí els socialdemòcrates andorrans podem presentar un bon balanç perquè vam fer el que calia per treure Andorra de la llista grisa de països no cooperants. I ho vam fer malgrat les pressions d'una gran entitat bancària.

Dissabte al matí, en presentar la síntesi d'un seminari en el qual havien participat, el divendres 16 de març, experts i universitaris convidats per les fundacions organitzadores de la trobada de París, David Cohen, professor de ciències econòmiques a l'Escola Normal Superior i president del Consell d'orientació científica de la Fundació Jean Jaurès ens va dir que els socialdemòcrates havíem de trobar la manera de sortir, d'escapar, del solc argumental del neoliberalisme i que havíem de recuperar la nostra pròpia línia d'argumentació.

Té tota la raó. D'igual manera que quan ens parlin del dèficit de la seguretat social hem de parlar del seu finançament, també hem de tenir cura de no deixar-nos tancar en el que David Cohen defineix com "cette comptabilité absurde".

Una comptabilitat efectivament absurda que, englobant les despeses d'inversió, arriba sempre a la conclusió que mentre no hi hagi una recuperació miraculosa de l'activitat econòmica no es pot fer més inversió pública.

Aquest raonament neoliberal és la via directa cap a la recessió perquè, ja s'ha vist, retallar salaris i prestacions socials i aturar la inversió no genera activitat sinó que ensorra l'economia en la recessió.

Per això els socialdemòcrates andorrans, que estem integrats en el Partit dels Socialistes Europeus, volem participar, conscients de la nostra realitat però compromesos en la configuració d'un nou horitzó a mitjà termini, per a la causa de la igualtat i la justícia social.

Per a la causa de la democràcia.

Des d'Andorra i dins d'Europa.

El termini per presentar les propostes es va tancar el 8 de març –un dia més tard es van obrir els plecs– i el comú ja ha comprovat que totes tres compleixen els requisits marcats en el plec de bases. El pàdel és el gran triomfador del concurs, ja que els aspirants aposten fermament per aquest esport en expansió, però, segons ha pogut saber el Diari, en el pitjor dels casos sempre quedarà una pista dedicada al tennis.
De les tres ofertes la que més convé a la Federació de Tennis és la que manté les dues pistes del globus i l’espai destinat al pàdel estaria situat a l’exterior. Les altres dues propostes deixen només una pista per al tennis. Una de les empreses, però, dedicaria tota la vela al pàdel i només deixaria la de l’exterior per al seu ús actual. L’altra, en canvi, apostaria per carregar-se la tribuna que hi ha hores d’ara al globus i guanyar espai per col·locar dues pistes de pàdel i una de tennis.
El comú de la capital decidirà la setmana vinent quina oferta s’adequa més als criteris d’adjudicació i quin ús es farà finalment de la instal·lació. Molt pendent de la resolució del concurs estarà la Federació de Tennis (FAT), que segons va explicar ahir el seu president, François Garcia, ha mantingut un parell de contactes amb la corporació per explicar-los com quedaria la seva situació en funció de l’oferta guanyadora. I és que l’entitat que presideix utilitza les pistes del globus per entrenar –previ lloguer de les ho­res– i cada any hi organitza el Torneig ITF júnior, del qual s’han disputat dotze edicions.
En cas que triomfi una de les ofertes que deixen només una pista per al tennis, el torneig hauria de canviar d’ubicació i Escaldes-Engordany seria l’alternativa. “En una pista no es pot fer, així que hauríem de parlar amb el comú d’Escaldes per veure si es podria disposar de les dues que hi ha al Prat del Roure. A més, necessitaríem una tercera pista per entrenar”, va indicar François Garcia, que la setmana vinent assistirà a l’assemblea general de Tennis Europa, en la qual demanarà diners per arranjar alguna pista. L’altra opció passa directament per l’ITF.
A banda del canvi d’ubicació del torneig –només si Escaldes no accepta la proposta federativa s’hauria d’ajornar–, la federació també sortiria perjudicada quant a entrenaments si només es queda amb una pista. En aquest sentit, el director tècnic, Jordi Vila, va assegurar ahir que “amb dues pistes podem agafar més nens i fer entrenaments de més qualitat. Si ens quedem només amb una, encara que l’arreglin, sortim perdent”. La solució es coneixerà els dies vinents.

CINC JUGADORS BUSCARAN DOS LLOCS PER ACOMPANYAR POUX A LA DAVIS

Andorra, tal com va avançar el Diari, disputarà un any més la Copa Davis, tot i que els jugadors no rebran cap incentiu econòmic per competir a Bulgària degut a les estretors econòmiques (la federació ha tancat l’any amb un dèficit de 7.000 euros). L’únic integrant que té plaça fixa per a la cita, que arribarà la primera setmana de maig, és Jean-Baptiste Poux, que recentment s’ha classificat amb el CT Vic per jugar la final del Campionat de Catalunya de tercera.
Els altres dos integrants de l’equip sortiran de les dues poules que organitza la federació, la primera de les quals arribarà el cap de setmana vinent al Prat del Roure. L’altra tindrà lloc el 14 i 15 d’abril. En elles cinc seran els jugadors que hi participaran en lloc dels vuit d’altres anys: Hèctor Hormigo, Gerard Blasi, Iván Sotillo, Gerard Florido i Albert Segura, que debuta. Són baixa per a les lliguetes, Damià Gelabert, que es va guanyar la plaça l’any passat, per motius d’estudis i per una lesió al maluc que li ha impedit entrenar convenientment, i Paul Gerbaud, que ha hagut de renunciar de nou per motius laborals. La mateixa causa ha deixat fora Albert Ferrer, mentre que uns problemes físics han arruïnat la participació del veterà Àxel Rabanal.
En principi Hèctor Hormigo, que juga amb el CT Malgrat i disputarà la poule després de dos anys sense fer-ho, i Gerard Blasi, que ja va participar en la darrera Davis, haurien de ser els favorits. François Garcia creu que “guanyi qui guanyi i per l’experiència que tinc, el nostre nivell serà molt semblant al de l’any passat”. A Bulgària, Andor­ra es trobarà amb rivals de pes com els amfitrions, Grècia, Lituània o Montenegro, que han baixat de segona, i d’altres potents com Noruega, Macedònia o Geòrgia. Passi el que passi no es pot baixar de categoria.