En aquesta sala romandrà fins al setembre amb una col·lecció, Llocs, que s’estructura com un recorregut en instantànies per indrets de tot el món. La mostra es completa amb una part de L’U, la sèrie que s’ha pogut veure al Santa Mònica.
La proposta, explica Morrison, “ha sigut una recopilació de moments viscuts i guardats com a record en forma de paisatge, de color o de reflexió, que transmeten un moment, una atmosfera, i un estat d’ànim”. Un recorregut intimista, doncs, i poètic, amb imatges preses al llarg dels deu últims anys i que fins ara no havia mostrat. “Són moments –hi afegeix l’autora– d’aquells en què pares, observes i assaboreixes, sense pressa, deixant que l’entorn es comuniqui amb tu i et digui coses, donant temps perquè aquests moments sorgeixin i existeixin.”
Morrison presenta la sèrie com “un diari de sensacions” viscudes en ciutats, racons, paisatges d’arreu, llocs que han deixat petjada en la retina de la fotògrafa. Del Marroc a l’Empordà, de Mallorca a San Francisco. Ara els organitza en díptics, tríptics i sèries de quatre: tot depèn del que pretengui narrar en cada moment.
‘L’U’ completa la mostra
L’exposició es completa amb imatges de L’U, la sèrie que s’ha mostrat al Santa Mònica. En aquest cas, les imatges formaven part del projecte signat a mitges amb la poetessa Laia Noguera: un llibre publicat pel segell Arola Editors. També en aquest cas són paisatges, “detalls, també fets per assaborir els moments i tot allò que anava passant en aquell passeig sense pressa, observant allò que ens ofereix la natura, però que si no pares i observes amb calma no és possible captar”, insisteix Morrison.
L’andorrana es presenta per tercera vegada a la sala barcelonina, on ha anat exhibint la seva feina en lapses de quatre anys, aproximadament. El ritme de rotació que la galeria imposa als seus artistes habituals.
En aquest cas, havent passat prèviament pel centre d’art depenent de la Generalitat, un important pas endavant per a l’autora. Que fa un balanç excel·lent de la mostra recentment tancada i que confia que no serà una experiència aïllada, sinó que podrà protagonitzar algun altre projecte en el futur. “El que passa és que en el món de l’art tot es mou molt a poc a poc i les propostes han de quallar, no apareixen d’un dia per l’altre”, admet.
Morrison es confessa satisfeta dels últims passos fets en la seva trajectòria. “No em puc queixar, tenint en compte com està el panorama”, assegura, per recordar a continuació que “a tot arreu, de Nova York a París, i sens dubte a Catalunya, es respira el mateix ambient” de pessimisme. Les galeries, apunta, no arrisquen i a l’artista “només li queda tenir paciència. I anar creant, és clar, mentrestant”.
"PER QUÈ NO ES TENEN EN COMPTE ELS ARTISTES DEL PAÍS?"
Fa tant de temps que Morrison no exposa la seva obra a Andorra que ni ella mateixa se’n recorda, i a les hemeroteques apareix una col·lectiva del 2004 com a testimoni més recent del seu treball al país. I confirma que, en principi, no hi ha previsions que la situació canviï gaire.
Morrison admet que “tot i que ja sé que ningú no és profeta a casa seva, no acabo d’entendre per què no es tenen en compte els artistes del país”. Hi ha gent, recorda, “que està fent coses amb cara i ulls” fora del Principat i que, no obstant això, el ressò que obté la seva feina de portes endins és més aviat escàs. I reclama que les institucions públiques s’impliquin més en la promoció dels creadors del país.
Pel que fa a la seva carrera, ja fa anys –tants com no es veu el seu treball en sales del país, públiques ni privades– que ha agafat projecció exterior. Entre les últimes sèries que va signar es troba la col·lecció de retrats Un lloc especial, que recollia instantànies d’artistes de renom, d’Antoni Tàpies a Ràfols Casamada o Vicenç Altaió.