Tots dos són els impulsors de Cultura Activa. Les queixes que sentien sobre la Seguretat Social els van moure a presentar-s’hi.

De quin mal pateix la CASS?
La Seguretat Social ha invertit molts diners sense pensar en totes les conseqüències que podia tenir.

De què parla?
Últimament s’ha invertit en l’hotel Cerqueda, en la casa Oros que encara està en obres... tot això és una despesa en un moment de crisi com l’actual. Hi ha altres necessitats que no pas involucrar-se en obres, en infraestructures. Calen més mesures socials, ajudar més la gent.

Hi ha perill que els actuals assalariats no puguin cobrar la jubilació?
La CASS té mitjans. Hem baixat el nombre de cotitzants. Però s’ha de ser positiu i estic convençut que ho aixecarem. Ho hem d’aixecar amb feina. Que la gent pugui treballar i cotitzar.

Però això no depèn de la CASS.
Però és una eina més. Justament si parlem d’un tribunal de metges és perquè no tothom pot estar de baixa perquè sí. I tots coneixem gent que està de baixa. Per què??Perquè s’ha quedat sense feina. Per això demanem la creació d’un tribunal de metges que representi tot el col·lectiu del país. Que no sigui la Seguretat Social directament que decideixi. Que hi hagi un recurs més.

Aquest descontrol seria la causa de la davallada de reserves en la branca general?
N’estic convençut. És la branca que pateix més i és per això.

Com la majoria de candidats, proposa que la targeta sanitària serveixi per pagar, ja d’entrada, només el que toqui.
És que no cal que es jugui amb els nostres diners. Que es jugui amb els diners de les farmàcies, dels metges... de les terceres persones. No de l’usuari. Hi ha qui té despeses molt importants i pensions molt baixes. I no arriba a tot.

Cal limitar, per exemple, el nombre de visites a un metge?
No ho crec pas. El que s’ha de fer és poder disposar del mateix que quan anem a fora. Si es fan números, a la Seguretat Social segur que li surt més barat enviar-nos fora que no pas que ens assisteixi algun metge andorrà.

I?això com s’arregla?
Mirant-ho bé. Revisant el que convingui. Parlant amb els metges. Mirar tots els convenis, tots els serveis. Fer els retocs que calgui. També en la llei. Si entrem nosaltres el primer que s’ha de fer és seure en una taula amb la ministra i amb el secretari d’Estat i aportar el nostre gra de sorra per fer totes les modificacions que calgui.

El sistema sanitari és correcte?
S’ha de retocar. I?diria que el Govern ja hi treballa. Avui tots ens queixem dels bombers. Quan feien el servei d’ambulàncies això no passava. Si avui hem de contractar ambulàncies privades... Toquem de peus a terra, si teníem els bombers... I?com això altres coses. S’ha de revisar tot el sistema.

Per cert, creu en el consell d’administració per al qual postula?
Hi ha molta gent que ens ha dit que si voten és perquè coneixen una persona, però no creuen que sigui oportú que el Govern nomeni quatre persones. Els assalariats hauríem de tenir més força. Almenys n’hauríem de ser quatre.

El vehicle va envair el carril contrari i va precipitar-se per un terraplè d’uns deu metres de desnivell, on va quedar bolcat. Cap més vehicle s’hi va veure implicat. En el moment dels fets, vint minuts abans de les tres de la tarda, viatjaven en el cotxe de línia vint-i-cinc turistes que venien de passar el matí al Pas de la Casa.
Les persones que van perdre la vida eren una dona de 52 anys i un home de 35. Entre els ferits, i segons van informar des del cos de bombers francesos poc després dels fets, hi havia dues dones, una de 24 anys i una altra de 42, que van quedar molt malferides i que van patir l’amputació d’una cama i un braç, respectivament. A darrera hora del vespre estaven en coma, tal com va precisar el prefecte dels Pirineus Orientals, Jean-Marie Nicolas. A?més, una tercera persona, també en estat greu i de la qual no va transcendir la identitat, va patir fortes lesions maxil·lofacials. Les víctimes va ser traslladades en helicòpter i ambulància cap als hospitals de Tolosa i Perpinyà.

Un centre de coordinació
La magnitud de l’accident va obligar a muntar un centre de coordinació a la boca del túnel de Pimorent. S’hi van atendre inicialment els ferits i també es va donar suport psicològic a les víctimes, algunes de les quals estaven “en estat de xoc” arran de l’incident, tal com van detallar des del cos de bombers francès.
També, pel volum de persones implicades, l’emergència va requerir tota mena de dotacions tècniques, tant del Principat com dels departaments propers francesos. En total van ser una vintena de vehicles i cinc helicòpters els que va acudir fins al punt de l’accident. Del vessant andor­rà, i per la proximitat fins a la zona del sinistre, es van desplaçar dos camions del cos de prevenció, extinció i salvament, dues ambulàncies del SUM i un helicòpter equipat amb personal sanitari. El rescat dels passatgers que van quedar atrapats entre la ferralla va ser complicat. A més, a les tasques s’hi van haver d’afegir les baixes temperatures i el fort vent que bufava.
El sinistre va afectar la circulació de l’RN20, que va estar tallada mitja hora; els vehicles eren desviats pel túnel de Pimorent.

UNA DISTRACCIÓ DEL XOFER, ENTRE LES CAUSES

No havien passat ni dues hores del sinistre mortal al coll de Pimorent i ja s’havia obert una investigació per determinar què va poder passar perquè el vehicle perdés el control. Cap a les cinc de la tarda, un equip de la policia francesa prenia fotografies i analitzava el lloc dels fets a la recerca d’indicis. Aparentment, quan va ocórrer tot, no hi havia cap element de força major que hagués pogut alterar la circulació de l’autocar. “Les condicions meteorològiques eren a priori bones per conduir”, va assenyalar un dels gendarmes francesos poc després de l’accident mentre es mirava l’autocar cap per avall al costat de la via. Amb tot, el fort vent que bufava a la zona del port “hi podria haver contribuït”, va deixar caure.
Per això, segons va exposar, una de les hipòtesis inicials amb què es treballava era la d’una possible distracció del xofer. “Potser s’ha adormit i ha fet un cop de volant”, va posar de manifest. El conductor del cotxe de línia, que va patir un traumatisme cranioencefàl·lic lleu, va haver de respondre les preguntes dels investigadors en la mateixa zona de l’accident després de ser atès.
D’altra banda, segons van exposar alguns testimonis de l’incident, el vehicle s’hauria desplaçat cap al voral dret abans de creuar la calçada i precipitar-se pel ter­raplè de la banda esquerra.

Commoció a França
El greu accident de trànsit va causar commoció a França, d’on eren originaris tots els passatgers implicats. A través d’un comunicat de premsa i segons recollien ahir a la tarda els mitjans de comunicació veïns, el ministre de l’Ecologia, Jean-Louis Borloo, així com la secretària d’Estat de Transports, Dominique Bussereau, van expressar la seva “profunda emoció” pels fets. També van anunciar que s’havia posat en marxa l’oficina d’investigació i anàlisi dels transports terrestres per conèixer les “circumstàncies precises” del sinistre.

EL 2007 HI VA HAVER UN ACCIDENT MOLT SIMILAR A LA MATEIXA ZONA

L’11 de febrer del 2007 la mateixa zona on es va produir ahir el sinistre mortal ja va registrar un accident molt similar. A pocs metres del que va tenir lloc la jornada passada, un autocar turístic amb matrícula andorrana i que transportava una quarantena de turistes britànics també va perdre el control i va quedar bolcat al terraplè del voral esquerre de la car­retera. En aquell cas, nou dels ocupants del vehicle van resultar ferits de diversa consideració. Una placa de gel es va perfilar com la principal hipòtesi de l’aparatós sinistre.

Un dels factors és el descens d’assalariats i de població beneficiària, tot i que aquest capítol comporta també un descens en les cotitzacions. L’hivern benigne és un altre dels punts importants perquè hi ha hagut una menor incidència de la grip o de les passes de constipats. Hi ha altres factors, com el cobrament d’un afer pendent de més d’un miliò d’euros o que de moment no hagin tingut lloc cap trasplantament de ronyó o de fetge. Fonts de la parapública van indicar que dos trasplantaments de ronyó o un de fetge poden acabar costant prop d’un milió d’euros. Un dels factors fonamentals però és que s’estan començant a notar els efectes del control rigorós de les baixes que s’ha marcat la parapública. Els inspectors apliquen una política molt restrictiva i per exemple la supervisió d’un metge estranger per a tots els casos de baixa per depressió, segons fonts de la CASS, ha derivat en una contenció d’aquestes situacions.
Membres del consell d’administració de la parapública van indicar que s’ha de ser “cautelós” perquè la tendència a la reducció de costos encara es pot considerar feble i poden haver-hi factors (com un avançament del fred intens a l’hivern) que podrien modificar les noves perspectives.
Cal recordar que la CASS era inicialment molt més pessimista amb el dèficit previst ja que es calculava en 43 milions d’euros. El Govern va establir un canvi en el pressupost en base a l’aplicació d’una sèrie de mesures de contenció. El pressupost definitiu recollia 32 milions en negatiu. És clar però que encara que enguany l’executiu no hagi de pagar res, per a l’exercici vinent l’Estat haurà d’assumir el dèficit íntegre de la branca malaltia.

EL FONS DE VELLESA PUJA UN 1,5%

En l’última reunió del consell d’administració de la parapública es va comunicar que fins a la data els fons de vellesa han obtingut un rendiment d’un 1,5%. Els fons a principi d’any es trobaven en els 740 milions d’euros segons el tancament de comptes de la CASS. El consell d’administració es va mostrar molt satisfet que en el 2010 s’hagi obtingut un 1,5% d’interès ja que els mercats internacionals han patit baixades generalitzades superiors al 25% de mitjana. La cartera defensiva de la CASS amb valors conservadors ha permès que es continuï tenint beneficis.

ANGELINA MAS APOSTA PER CANVIAR EL MODEL DE LES ELECCIONS

L’expresidenta de la CASS, Angelina Mas, aposta perquè hi hagi canvis en el sistema d’elecció del consell d’administració de la Seguretat Social. I és que, segons explicava en el programa Parlem-ne d’AD Ràdio, amb el sistema actual “les persones es presenten a títol indiviual”. Mas  creu que la representativitat estaria més garantida si els membres del consell d’administració sorgissin de diferents col·lectius. “Les associacions de gent gran haurien de triar el seu delegat, la patronal un altre representant i els sindicats un més, per exemple”, comentava l’expresidenta de la CASS. Creu que d’aquesta manera es representaria millor la població preveient, explicava, que poca gent votarà. “Aquest procés costa molts diners tenint en compte la poca participació”, comentava. I també criticava que poques persones coneixen la trajectòria d’alguns dels candidats que es presenten al consell.
També va afegir que hi ha un excés de candidatures. “Segur que tots tenen vocació per la Seguretat Social, però el fet que hi hagi una compensació segur que hi ajuda. D’aquesta manera, quan ens costava trobar candidats i no hi havia compensació, també haguéssim trobat persones amb vocació”, afegia.

Victòria de la selecció (74-73) en el segon i últim dels amistosos de preparació per a l’Europeu C. Matx per provar coses i amb massa errades, i es va notar les baixes de Galera i Dani Marín. En canvi, va jugar un que no s’esperava, Rafa Casals, que va ser decisiu.

Les difícils condicions meteorològiques van complicar força el desenvolupament de la Travessa de les 3 parròquies. Es va haver de reduir el circuit llarg per aquest motiu, però tot i aquest panorama va presentar un rècord de participació en l’onzena edició disputada.

Al sector hoteler de Canillo ja li està bé que la fusió de Grandvalira no prosperi. Almenys aquesta és la impressió que van deixar ahir diferents hotelers de la parròquia en coincidir que la gestió actual de Grandvalira ha fet “perdre tota la confiança” a un ampli sector d’empresaris de la parròquia.

Després que el cap de Govern abordés la reforma de la funció pública durant el debat d’orientació política, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, fa un repàs de la situació del funcionariat, així com una valoració de les propostes i les paraules de Jaume Bartumeu.

Les entitats que representen els drets de les dones del Principat van valorar ahir de forma positiva que el Govern vulgui impulsar iniciatives per reduir les diferències de gènere a les empreses, però es van mostrar escèptiques sobre la creació del segell de qualitat anunciat dijous per la secretària d’Igualtat i Benestar, Magda Mata.

Molts militants del Partit Socialdemòcrata van anar ahir al migdia al Prat del Colat de la Massana per celebrar el desè aniversari de la formació gaudint d’una fideuà en una festa oberta a tota la ciutadania, malgrat que el temps va limitar la participació.

Avui se celebra el Dia internacional de la música, i per commemorar-ho el Comú d’Ordino ha organitzat un concert que anirà a càrrec de la coral Sant George’s i que es farà aquest vespre a partir de les nou.

La setmana de l’esperat debat d’orientació política a la Casa de la Vall ja va tocant a la seva fi. Molts el definien com el moment clau d’aquesta legislatura. No obstant això, la incertesa continua sent la nota predominant. Tot i que ja han passat força hores de la conclusió de la sessió parlamentària al Consell General, continuem sense entendre la incapacitat de la classe política per segellar un autèntic pacte d’Estat.

I és que no volíem arribar el dia en què s’esgotessin els arguments per explicar l’inexplicable, però desgraciadament sembla que aquest dia s’apropa. Ahir era el dia en què les formacions polítiques van fer un primer balanç de tot el que va succeir al Consell dijous i divendres. Per part del PS, el seu primer secretari, Ferran Goya, va recordar que la proposta de resolució d’ApC de fer un front comú Govern-Consell “no era una proposta per aprovar-la en cinc minuts”, a banda de lamentar el “sistema d’escalada” seguit per Andorra pel Canvi en aquesta negociació. És a dir, el seguiment de la política de mai sentir-se satisfet i sempre exigir més i més i fins a l’infinit. El polític socialdemòcrata també va assegurar que el que va fer Nomen va ser “anar buscant on trencar el consens” de manera contínua, a part de “convidar la gent a participar en una taula on ja hi ha una orientació des del principi”, fent referència a les exigències que van frustrar la negociació del front comú en els termes plantejats per la plataforma. De la seva banda, des de la plataforma, el conseller Òscar Encuentra va criticar l’actitud de la consellera socialdemòcrata Bibiana Rossa –que havia manifestat a la conclusió del debat que ApC els va presentar una proposta de tot o res sense possibilitat de negociar– i va deixar ben clara la consciència compartida des d’Andorra pel Canvi: “El Grup Socialdemòcrata va dinamitar tota possibilitat d’entesa”.

Conclusió: estem en el mateix lloc de sempre, crítiques a dojo per a tots els costats i absència de mea culpa. Res canvia. Tot i el fracàs de l’enèsim intent d’acord entre PS i ApC al Consell General, ¿hem de confiar que encara pot fructificar un pacte d’Estat? Lamentablement, l’esperança és mínima. Si en seu parlamentària –que és la màxima expressió del diàleg polític– hi ha una incapacitat crònica per arribar a una entesa, ¿a quina estrella ens podem encomanar per confiar en l’èxit d’una acord per altres vies? Avui, els ponts d’unió entre PS i ApC estan esfondrats i només un malabarista seria capaç de caminar en aquesta frontissa. Creure en un acord actualment sembla més proper a un somni que a la realitat. Pactin o pleguin veles, però no allarguin més l’agonia.

El primer secretari del PS, Ferran Goya, no va amagar ahir el seu descontentament amb la manera com ApC va voler collar divendres els socialdemòcrates amb la seva proposta de resolució per al front comú, un document que, tal com va recordar, presentava clàusules significatives –les que, precisament, cridaven a consensuar entre els diferents agents– impossibles d’acceptar pel grup parlamentari amb majoria relativa a la Casa de la Vall.

“No era una proposta per aprovar-la en cinc minuts”, va resumir, lamentant com el “sistema d’escalada” seguit per ApC en aquesta negociació –és a dir, la inclusió de noves línies d’actuació un cop assolit l’assentiment per tractar conjuntament les inicials– va detonar en la no-acceptació de la proposta de la plataforma. Tot i això, el cap de l’Executiu, Jaume Bartumeu, iniciarà demà els treballs per reunir Govern, Consell General, comuns i sindicats amb la clara oferta d’un pacte d’Estat per superar la crisi.

Goya va fer aquestes declaracions en el marc del comitè directiu del PS, l’últim abans de les vacances parlamentàries, on l’anàlisi del succeït dijous i divendres a la Casa de la Vall va ocupar un espai central. El representant socialdemòcrata va manifestar que el que va fer el líder d’ApC, Eusebi Nomen, va ser “anar buscant on trencar el consens” de manera contínua, a més de “convidar a la gent a participar en una taula on ja hi ha una orientació des del principi”, fent referència a les exigències que van frustrar la negociació del front comú en els termes plantejats per la plataforma.

L'ADMINISTRACIÓ COM A «PAPARRA» / El primer secretari del PS va situar l'enfocament que ApC volia donar a la funció pública amb la no substitució de cap treballador com a un dels que mostren més clarament les diferències entre Bartumeu i Nomen, ja que aquest últim continua veient els funcionaris, segons Goya, com «una paparra», tal com manifestava «quan no era polític».

El socialdemòcrata va recordar com, ja amb Ferran Mirapeix com a ministre, hi havia directrius de no incrementar el nombre de funcionaris, tal com així procura l'actual Govern, tot i que a banda d'aquest objectiu global «hi ha mesures de molta boquilla i poc resultat pràctic», com ara la ja esmentada retallada total dels relleus en càrrecs de vital importància. Goya va acusar Nomen de fer amb aquest tema «populisme barat».

EL PS «NO ESTÀ EN CAMPANYA» / Després de la situació viscuda aquesta setmana, que «no convida gaire a l'optimisme», Goya va reconèixer com «es veu complicat que tinguem una legislatura de quatre anys». Tot i això, va deixar ben clar que «el PS no està en campanya electoral», ja que les prioritats actuals passen per «no fer partidisme en una situació de crisi», tal com va afirmar Bartumeu al Consell fent al.lusió a l'economista francès Michel Camdessus. El fet és que sense Pressupost hi haurien anticipades sense cap més opció. Aquest serà el dilema de la tardor.

«Decepció» per la sortida de Poussier de l'executiva de la formació

Amb relació a la renúncia de Carolina Poussier com a membre de l'Executiva del partit, Goya va traslladar públicament que aquesta decisió ha comportat per a tots els representants del partit «una decepció». El primer secretari del PS va afirmar que divendres Bartumeu i Poussier van mantenir telefònicament «una conversa amistosa» en què es va tractar aquesta renúncia, després de la carta que la socialdemòcrata va enviar al cap de Govern i president del partit. Goya va reconèixer com, en un futur, «potser serà difícil tornar-la a integrar», tot i que «comptem amb ella a Ordino i on ella vulgui ». Poussier havia fet pública aquesta renúncia divendres davant de l'Agència de Notícies Andorrana, manifestant que s'havia sentit «poc escoltada» dins l'executiva. A més, la socialdemòcrata que des del setembre va assolir un càrrec a l'executiva del partit va criticar que dins aquesta representació «es barrejava la política amb qüestions professionals». El primer secretari del PS va donar així per tancat aquest episodi.

Els nivells de tensió entre el Partit Socialdemòcrata (PS) i Andorra pel Canvi (ApC) tornen a elevar-se. I més després de la darrera sessió del debat d'orientació política que va deixar clar que les postures entre els grups, més que aproximar-se, se situen més distants a mesura que avancen els dies.

El que De Villepin va denominar “moviment” es dirà finalment República Solidària (République Solidaire), que l’excap de govern de Chirac va presentar en societat amb un discurs en el qual va denunciar l’“acumulació” de càrrecs i de sous en la política.
Així, De Villepin va atacar en primer lloc els qui veuen en la política la forma d’acumular poder i diners. Això, després de diversos dies en què es revelessin excessos en aquests dos àmbits per part d’alts representants polítics relacionats d’una o altra manera amb Sarkozy. “Que tots els que al nostre país es rendeixen al fatalisme puguin deixar-se convèncer que una cosa nova sorgeix a França, una cosa que amb els mesos no deixarà de créixer”, va assegurar De Villepin davant els seguidors i els nombrosos mitjans de comunicació convocats.
En el to solemne de les grans ocasions que Villepin va donar a la seva intervenció, es va dirigir als “ciutadans reunits, de tots els orígens, de tota condició, per dir tan sols una cosa: volem viure junts, reconstruir una nació i encarnar una certa nova idea de França”. I hi va afegir:?“Si no prenem nota d’això, la impaciència es convertirà en còlera i la còlera en violència”.

Nova cita amb la justícia
Encara que net del cas Clearstream –sobre falses llistes amb noms de presumptes perceptors de comissions il·legals–, la justícia farà seure de nou a la banqueta el 2011 De Villepin, per un recurs en el qual l’excap de govern hi veu la mà de Sarkozy. Aquesta nova cita amb els tribunals serà un any abans dels comicis presidencials, als quals es creu que el mateix De Villepin concorrerà com a candidat.
Quant a aquest aspecte, el diari Le Monde va publicar ahir, basant-se en els resultats de diverses enquestes d’intenció de vot, que a qui més vots restaria un De Villepin candidat seria a Sarkozy. Amb tot, les consultes adjudiquen de moment tan sols un 7 per cent de vots a De Villepin.

FRANÇA I RÚSSIA ADVOQUEN PER REFORMAR EL SISTEMA FINANCER

Els presidents de Rússia, Dmitri Medvédev, i de França, Nicolas Sarkozy, van advocar ahir per la reforma del sistema financer internacional per fer front a les crisis i donar més pes a les nacions emergents. “Rússia i França ocuparan una actitud més activa en el grup dels Vint per defensar la reforma de les institucions financeres internacionals”, va dir Medvédev en una roda de premsa conjunta amb el seu homòleg durant el Fòrum Econòmic celebrat a Sant Petersburg.
Sarkozy, per la seva part, va indicar que els dirigents de Rússia, França i Alemanya han acordat celebrar amb més freqüència cimeres trilaterals per a “coordinar i defensar” les seves postures. Així, el mandatari va dir:?“La nostra estratègia en aquests assumptes és absolutament idèntica i, encara que dins de la mateixa podem tenir diferències, sempre arribem a compromisos i estem d’acord que cal treure lliçons de la crisi”.
En la seva intervenció en aquest fòrum de Sant Petersburg, conegut com el Davos rus, Sarkozy va exigir una reforma radical de les institucions financeres globals, com ara el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, creats a mitjan segle passat, quan els Estats Units eren “l’única superpotència”, va destacar.

Sarkozy aposta pel G20
El líder francès també va considerar el G20 com el mecanisme més adequat per reformar el sistema financer, en assenyalar que l’ONU té “massa membres”, mentre que el selecte grup del G8 “ignora els problemes dels països emergents i en desenvolupament”.