Des de primera hora del matí, a l’Associació de Pagesos s’hi van apropar agricultors per declarar els danys de cara a l’assegurança. Segons van comentar des de l’entitat, en principi semblaria que hi ha entre vuit i nou camps afectats per la tronada. Amb tot, no descartaven ahir que la xifra s’incrementi els propers dies, ja que els pagesos en tenen fins a cinc per fer inventari dels danys.
Les àrees que més han patit les conseqüències de la tronada han estat les de Nagol i Certers. També hi ha algun camp a la Comella i a Aixovall amb la collita afectada. A Aixirivall, en canvi, no es va detectar cap anomalia en els camps plantats. A primera hora del matí, l’actual classificador del tabac, Antoni Servat, es va desplaçar a algunes plantacions de la parròquia de Sant Julià i va verificar, tal com va explicar al Diari, que en va veure algunes “de molt perjudicades”. “Algunes no són gaire recuperables”, va lamentar. A més, el fet que a les parròquies baixes siguin els punts on les plantacions ja estan més avançades tampoc no ha estat de gaire ajuda, perquè bona part de les collites ja estaven a punt de florir. “Llavors difícilment tornen a florir”, va posar de manifest el classificador.

Una tempesta molt localitzada
L’aiguat de dijous va caure en poc més d’una hora i va ser molt localitzat. De fet, hi va haver zones del país que no es van ressentir gens ni mica de la tamborinada. “És el que té la meteorologia, que una tempesta afecta molt en un lloc i cent metres més enllà queda intacte”, va ressaltar Servat.
En la mateixa línia, una de les famílies de colliters de Nagol afectades per la tronada va detallar com van viure els fets: “Va estar tota la tarda plovent i pels volts de les vuit, en qüestió de deu minuts o un quart d’hora va caure una gran quantitat de pedra, pluja i vent.” Tanta que va “arrasar-ho” tot. Ahir a la tarda descrivien els camps com una zona “absolutament malmesa, trinxada”. “La fulla ha quedat tota foradada, com un formatge de gruyère”, van especificar. Encara no sabien quina part es podria recuperar o mirar de salvar, tenint en compte que les plantes ja estan molt avançades.
Una seqüència molt similar va relatar una altra família de productors, també del terme de Nagol. En el seu cas, calculaven que l’afectació havia estat d’entre un 20 i un 30 per cent del volum total de la plantació. A banda de la pedregada, deien que el fort vent va ser molt determinant per acabar de fer malbé el tabac. “La setmana passada també va caure una tempesta que va afectar camps de la part de Fontaneda i Canòlich”, hi van afegir.
Ara, i pendents del cel, els agricultors hauran d’esperar una mica més d’un mes per culminar la temporada. Entre els darrers dies d’agost i els primers de setembre als colliters del país se’ls acumula la feina, perquè arriba el moment de recollida de la planta, que enguany van sembrar al maig. L’assecaran i la tractaran a l’hivern fins que, l’abril vinent, torni a ser el temps de la classificació.

NORMALITAT DESPRÉS DE LES INUNDACIONS I ESLLAVISSADES

La jornada d’ahir va ser de normalitat després que l’aiguat causés petites inundacions en diversos punts de la capital i Sant Julià. A més, arran de l’acumulació de pluja, dijous al vespre els operaris de Conservació de Carreteres van haver de netejar esllavissades a Bissisar­ri i Nagol i els bombers van haver d’efectuar nombrosos serveis en punts com l’avinguda d’Enclar, on l’aigua es va acumular i va obligar fins i tot a tallar el trànsit. També es va requerir els cossos d’emergència per a actuacions puntuals, amb desaigües embussats i tapes de clavegueram que van saltar per la força de l’aigua.

El ministre de Turisme ha estat present en el lliurament de diplomes als 44 participants. En un discurs dirigit als alumnes del curs, Benet ha exposat que, segons la seva visió, el turisme presenta un interès que va molt més enllà del tradicional, del suposat, i que és d'una banda, "el coneixement de l'entorn", és a dir, "la cultura", i de l'altra, "la consideració de l'entorn", o sigui, "el respecte". I per a Benet, "cultura i respecte són els dos pilars del turisme". En la cloenda del Curs Universitari de Turisme i Cooperació Internacional pel Desenvolupament de l'OMT-Themis, el ministre Benet ha advocat per "un món no estandarditzat, un món en què cada racó tingui una personalitat pròpia". Benet ha remarcat en el discurs de clausura que "Andorra ha considerat el turisme com una simple font d'ingressos" i que no s'ha sabut "explicar el país".

El ministre ha valorat "molt positivament" el desenvolupament del curs per tres motius. El primer, per "l'assistència força nodrida" que ha tingut, amb 44 participants. El segon, perquè els voluntaris "són gent d'arreu del món" i, per tant, el curs es configura també com "una manera de fer conèixer Andorra". I el tercer, que es tracta d'un curs que mostra el turisme "no solament com a negoci, sinó també com a intercanvi, com a cultura i com a respecte2. Benet està convençut que aquests joves ho aniran difonent "ràpidament arreu del món i faran altres adeptes". El curs mostra, en definitiva, "una manera de canviar aquest món que ha sigut molt consumista, i tenir un món més intercanvista, més cultural i més respectuós".

Els 44 participants al curs han rebut els seus diplomes de part del ministre de Turisme, Claudi Benet; del conseller de Turisme lauredià, Enric Naudi; del director executiu de la Fundació OMT-Themis, Omar Valdez; de la directora acadèmica del curs, Aurora Pedro; del rector de la Universitat d'Andorra, Daniel Bastida; i del responsable del programa de voluntariat de la Fundació Themis, Luca Mannocchi.

En un discurs dirigit als alumnes del curs, el ministre de Turisme, Claude Benet, ha exposat que segons la seva visió, el turisme presenta un interès "més enllà de la foto ràpida i el paisatge bonic". Aquest interès és, d'una banda, "el coneixement de l'entorn", és a dir, "la cultura", i de l'altra, "la consideració de l'entorn", o sigui, "el respecte". I per Benet, "cultura i respecte són els dos pilars del turisme".

En la cloenda Benet ha advocat per "un món no estandarditzat, un món en què cada racó tingui una personalitat pròpia" i ha remarcat que "Andorra ha considerat el turisme com una simple font d'ingressos" i que no s'ha sabut "explicar el país". Del curs, el ministre ha dit que mostra el turisme "no solament com a negoci, sinó també com a intercanvi, com a cultura i com a respecte".
Els 44 participants al curs han rebut els seus diplomes de part titular de Turisme, del conseller de Turisme lauredià, Enric Naudi; del director executiu de la Fundació OMT-Themis, Omar Valdez; de la directora acadèmica del curs, Aurora Pedro; del rector de la Universitat d'Andorra, Daniel Bastida; i del responsable del programa de voluntariat de la Fundació Themis, Luca Mannocchi

La zona, que presenta un fàcil accés gràcies a la proximitat del giny, està freqüentada per excursionistes i turistes durant l’estiu ja que aquest indret de la Coma del Forat (Arcalís) és el punt de partida de la Ruta Verdaguer. El panell informatiu reprodueix el total de pics que es poden veure -francesos, andorrans i catalans- en aquest lloc a 2.600 metres d’alçada. Els cims apareixen amb el nom i l’altitud en una foto panoràmica instal·lada en uns suports de metall i fusta de 40cmx1,5m. Els panells inclouen dues cites, una del poeta Joan Maragall, extracte de Les muntanyes i un altre de Bonaventura Adellach i el seu llibre El Pic d’Arcalís, la Muntanya Solar. Un Calendari Natural, llibre oficial del Comú d’Ordino.

Ventura Espot, cònsol major, i Consol Naudí, cònsol menor d'Ordino, no estaran presents a la visita oficial de Sarkozy segons van decidir després de la reunió de la junta de govern comunal mantinguda aquest dijous al matí i segons fonts coneixedores del contingut de la trobada.

Els arguments que han portat a prendre aquesta decisió es basen sobretot en l'actitud que ha tingut Nicolas Sarkozy vers Andorra des que va ser elegit president de la República francesa i, per tant, nomenat copríncep. Els cònsols ordinencs, segons les fonts, són del parer que Sarkozy va actuar d'una forma poc respectuosa quan va assenyalar Andorra en relació al debat sobre els paradisos fiscals de fa un any i mig. Tot i considerar necessari que Andorra fes els deures per sortir de la llista negra de l'OCDE, Espot i Naudi consideren que les formes del copríncep amb amenaces d'abdicació i amb declaracions públiques a la televisió francesa són totalment desafortunades i van fer més mal que bé al país. Un altre dels arguments que es van posar damunt la taula en la junta de govern va ser el tipus de visita que farà Nicolas Sarkozy, fugaç i sense passar per les parròquies, i van recordar la deferència i la pràctica dels altres coprínceps francesos de visitar tots els comuns durant la seva estada al país. Les fonts alerten que "sembla més un acte de vassallatge del poble andorrà, que no pas la d'una visita d'un cap d'Estat que vol conèixer la realitat del país i les inquietuds del poble".   
El descontent dels cònsols ordinencs amb la figura de Nicolas Sarkozy com a copríncep es va fer més patent en la reunió de la junta de govern quan es va apel·lar a l'esperit de la lletra de l'himne El Gran Carlemany quan parla dels coprínceps com a defensors del país -la darrera estrofa 'I mos Prínceps defensors!'- considerant que Sarkozy potser en altres matèries pot haver ajudat, però que amb la relacionada amb els paradisos fiscals "més que defensar, ha fet mal al país, perquè ens va posar en el punt de mira de tothom".

Ventura Espot, cònsol major, i Consol Naudí, cònsol menor d'Ordino, no estaran presents a la visita oficial de Sarkozy segons van decidir després de la reunió de la junta de govern comunal mantinguda ahir al matí

Els arguments que han portat a prendre aquesta decisió es basen sobretot en l'actitud que ha tingut Nicolas Sarkozy vers Andorra des que va ser elegit president de la República francesa i, per tant, nomenat copríncep. Els cònsols ordinencs són del parer que Sarkozy va actuar d'una forma poc respectuosa quan va assenyalar Andorra en relació al debat sobre els paradisos fiscals de fa un any i mig. Tot i considerar necessari que Andorra fes els deures per sortir de la llista negra de l'OCDE, Espot i Naudi consideren que les formes del copríncep amb amenaces d'abdicació i amb declaracions públiques a la televisió francesa són totalment desafortunades i van fer més mal que bé al país. Un altre dels arguments que es van posar damunt la taula en la junta de govern va ser el tipus de visita que farà Nicolas Sarkozy, fugaç i sense passar per les parròquies, i van recordar la deferència i la pràctica dels altres coprínceps francesos de visitar tots els comuns durant la seva estada al país. Creuen que sembla més un acte de vassallatge del poble andorrà, "que no pas la d'una visita d'un cap d'Estat que vol conèixer la realitat del país i les inquietuds del poble".   
El descontent dels cònsols ordinencs amb la figura de Nicolas Sarkozy com a copríncep es va fer més patent en la reunió de la junta de govern quan es va apel·lar a l'esperit de la lletra de l'himne El Gran Carlemany quan parla dels coprínceps com a defensors del país -la darrera estrofa 'I mos Prínceps defensors!'- considerant que Sarkozy potser en altres matèries pot haver ajudat, però que amb la relacionada amb els paradisos fiscals "més que defensar, ha fet mal al país, perquè ens va posar en el punt de mira de tothom".

La primera part del campus es desenvolupa a Mallorca, després segueix a Girona i acaba a Andorra. Els alumnes, una trentena d’estudiants procedents de disset països d’arreu del món (l’Índia, Romania, EUA, Iran, Canadà, República Txeca, Sèrbia, Portugal, França, Alemanya, Argentina, Anglaterra, Espanya, Eslovàquia, Rússia, Itàlia i Hongria), arribaran a Sant Julià de Lòria el diumenge 8 d’agost. Del 24 de juliol al 6 d’agost, els alumnes participaran al campus a la localitat mallorquina d’Artà i faran una visita a Menorca durant el primer cap de setmana d’agost. Posteriorment, entre el 6 i el 8 d’agost, el campus es desenvoluparà a Girona on visitaran, entre altres, la casa i el Museu de Dalí.

Els darrers dies del campus, del 8 al 14 d’agost, els estudiants es desplaçaran a Andorra, concretament a Sant Julià de Lòria, on es faran classes de llengua catalana, visites culturals (Museu del Tabac, santuari de Canòlich) i de lleure (jornada a Naturlàndia o a la Seu d’Urgell).

Tot i que encara no s'han revelat molts detalls sobre el festival, l'esdeveniment inaugural comptarà amb Calvin Harris, Pendulum i Judge Jules. Durant els pròxims mesos s'aniran desvetllant la resta d'artistes. Els primers paquets que s'han posat a la venda, amb vols des de Manchester o Gatwick a Tolosa, amb set nits d'hotel, i entrada el festival, tenen un preu de 399 lliures. També s'ofereixen descomptes en el cas que es vulgui algun servei d'esquí o surf de neu. A més, i coincidint amb el dia de Saint Patrick, que se celebra el 17 de març, es farà una festa especial amb regust irlandès. L'organització ha indicat que molts dels que hi han assistit aquest any, ja havien fet la prereserva.

Entre el vent insistent, les onades rabioses i abruptes penya-segats el litoral bretó, al nord-oest francès,  sembla concedir un tram més assossegat per mostrar una petita meravella fabricada per l’erosió atlàntica. L’anomenen Costa de Granit Rosa i comprèn una cinquantena de quilòmetres de roques, entre les localitats de Paimpol i Trebeurden, que han estat esculpides per l’efecte de les marees i han acabat per convertir-se en un dels molts atractius d’aquesta espectacular regió. Es poden completar tots ells i molts més a través dels famosos senders de llarg recorregut, hàbitat habitual de motxil·lers i caminaires. De fet, el camí dels Duaners, que sembla inacabable, permet resseguir al costat de les onades tot el litoral de la regió. Però per als menys avesats a les llargues distàncies, amb un parell d’horetes de tranquil·la passejada n’hi ha prou per admirar formes capricioses en les pedres arrodonides de tons assalmonats, i jugar a endevinar figures impossibles. Això sí, és aconsellable fer-ho amb impermeable, perquè per aquelles contrades l’estiu, el de la calor i el sol, és més aviat escàs. El tram en qüestió transcorre a l’altura de les localitats de Ploumanac’h i Perros-Guirec, on es troben roques batejades amb noms diversos d’acord amb el que suggereix la seva silueta: els Amants, la Calavera o la Tortuga en són algunes. Un far construït amb la mateixa pedra que decora tot aquest  tros de litoral crida l’atenció. Al costat, una mena de centre d’interpretació per proveir-se de documentació sobre la granítica peculiaritat d’aquest tros de costa, que segles enrere va ser refugi i escenari d’emboscades de pirates, que amb fogueres i llums atreien els vaixells. I un cop encastats a les roques... a saquejar .
Si la passejada s’ha fet curta, la costa també ofereix atractius mar endins, amb tot un seguit d’illes, moltes gairebé verges i valuoses per la seva riquesa natural. Una de les més civilitzades és la de Bréhat, que compta amb uns centenars d’habitants i conserva molta autenticitat. Fins al punt que des de fa unes dècades no s’hi deixen circular cotxes i els desplaçaments es fan amb bicicleta, carros o tractors.

RECOMANEM

>> Musclos i creps fan part de la cuina bretona i no costa trobar-se’ls a les cartes dels restaurants. La barreja de musclos i patates fregides (moules et frites) és senzilla però efectiva.

Concretament, tal com ha explicat la coordinadora del Grandvalira Golf Soldeu, Patrícia Moya, s'està negociant amb un camp de la Cerdanya, un de Girona i un de Tarragona, i s'espera que els acords es puguin tancar a finals d'any. La previsió d'enguany és intentar doblar el nombre d'usuaris del golf de Soldeu, tenint en compte que l'any passat es va arribar a la xifra dels 1.000 visitants.

Patrícia Moya ha explicat que els socis del Grandvalira Golf Soldeu podran gaudir ben aviat de descomptes per jugar a diversos camps de Catalunya, gràcies als acords que en aquests moments s'estan negociant per crear correspondències amb altres camps. D'altra banda, també s'està treballant en la creació d'una federació de golf d'Andorra, per tal que es puguin tramitar llicències federatives. Segons Patrícia Moya, es necessiten tres clubs de golf per crear una federació, cosa que ja s'ha aconseguit amb la recent creació del Club Grandvalira Golf Soldeu. Tot i això, Moya ha indicat que aquesta qüestió encara està molt a l'aire perquè és complicada a nivell burocràtic. De fet, és el primer any que s'han fet uns abonaments de temporada especials per als socis del club, amb un cost de 150 euros per al titular, 125 euros per la parella i 65 euros per als fills menors de 18 anys.
El camp de golf, que va iniciar la seva segona temporada el passat 10 de juliol, ha ampliat la capacitat del camp de pràctiques, ha millorat l'accessibilitat del forat 2 i ha canviat el tipus de tall de la gespa per millorar la qualitat del green i permetre que les boles rodin millor. Una altra de les novetats és que tot el camp serà accessible en buggies a partir del mes d'agost.
Grandvalira s'ha marcat com a objectiu intentar doblar enguany el nombre d'usuaris del camp de golf, tot i que són conscients que la climatologia condiciona totalment. Per aquest motiu, s'ha fet promoció a revistes especialitzades, i una d'elles, la més important de l'estat espanyol, organitzarà dos tornejos. De moment, durant els primers dies d'obertura, el tipus de client ha estat majoritàriament gent gran i turistes francesos entre setmana, i el cap de setmana el perfil acostuma a ser gent més jove i del país. Moya ha indicat que el client varia molt segons el mes: durant el juliol i el setembre acostumen a rebre més visitants del país, mentre que a l'agost és quan reben més turistes d'altres països.
Patrícia Moya ha explicat que la gent està encantada amb l'entorn que ofereix el camp de golf, situat a 2.250 metres d'alçada. Precisament a causa de l'alçada, els practicants d'aquest esport han de tenir en compte que les boles tenen menys resistència a l'aire i que es desplacen un 20% més lluny.

Aquesta setmana s'ha produït la primera trobada oficial entre el president de la Comissió Europea, Durao Barroso, i el cap de Govern, Jaume Bartumeu. L'entrevista ha servit per manifestar oficialment a la UE la voluntat del Govern d'Andorra per impulsar les relacions amb la Unió Europea. La trobada ha vingut precedida d'altres, com ara la realitzada el 2 de febrer a París, amb el copríncep francès, Nicolas Sarkozy, acompanyat del seu representant personal i director del Gabinet del president, – Christian Frémont. El copríncep va felicitar el Consell i el Govern per la feina feta en els darrers mesos, manifestant el seu suport a l'evolució d'Andorra cap a una major transparència en l'activitat financera.

Més tard es va realitzar el 24 de maig una entrevista amb el secretari d'Estat per la UE, Diego López Garrido, duran la presidència espanyola de torn de la UE, que va confirmar el seu suport a les peticions d'Andorra per donar un impuls a l'acord d'associació. El proppassat 9 de juliol també es van entrevistar el cap de Govern, acompanyat de Frémont, amb el comissari del mercat interior i serveis, Michel Barnier, amb qui acordaren integrar la negociació de l'acord monetari amb el procés d'acostament d'Andorra a la UE.

En tot aquest procés d'acostament a Europa, s'està fent palès com a Europa hi anem acompanyats, amb el suport explícit dels governs d'Espanya i de França. Un suport al qual hi ha contribuït rotundament el fet d'haver sortit de la llista de països no col.laboradors de l'OCDE, un cop signat els 17 convenis d'intercanvi d'informació, que han dotat Andorra d'una major clarificació, lleialtat i sinceritat en les seves relacions internacionals.

En certa mesura, és una situació similar a la que tinguérem als anys noranta. Les relacions internacionals d'Andorra com a Estat de dret s'iniciaren amb l'Acord amb la UE al signar l'Unió duanera l'any 1990. Després de la Constitució, en el mateix 1993, es va realitzar primer el tractat internacional tripartit amb Espanya i França, anomenat Tractat de bon veïnatge, d'amistat i cooperació. Mesos més tard, es produí l'admissió d'Andorra a les Nacions Unides i al Consell d'Europa. Tots aquest acords van ser liderats per l'excap de Govern Òscar Ribas, que en aquests moments està exercint com a ambaixador especial amb la missió de desenvolupar les relacions amb Europa. Al meu entendre, la figura de Ribas representa clarament l'exigència i necessitat de combinar sentit d'Estat i coratge per afrontar la dificultat de les nostres relacions internacionals.

En el seu discurs d'ingrés a la Reial Academia de Ciències Econòmiques i Financeres de 2005, ho resumia perfectament: "Per desitjar als microestats que lliurement es plantegin la seva inserció a Europa es precisa primer ambició, lucidesa i coratge. I a la UE, una democràcia solidària amb aquests.".

Al final, tot va quedar igual, almenys en les dues primeres posicions de la general. El líder, Alberto Contador (Astana) i Andy Schleck (Saxo Bank) van demostrar que són els dos ciclistes més forts i van finalitzar l’etapa junts en solitari. També estan en un moment de forma molt semblant, i la vigilància mútua va ser constant. Al final van sortir de l’última jornada de muntanya d’aquesta edició, que commemorava el centenari de la primera etapa als Pirineus, amb vuit segons d’avantatge per a l’espanyol. Només hi va haver un atac seriós entre els dos favorits en la pujada al cim de fora de categoria; just després de passar la pancarta de quatre quilòmetres per al final, Contador va provar el seu rival amb una acceleració, a la qual Schleck va respondre ràpidament. En aquest moment es van acabar les hostilitats, i Schelck va continuar portant el pes de la pujada, flanquejat pel madrileny. Als metres finals, Contador no va disputar el triomf i Schleck va sumar una victòria d’etapa en un dels cims amb més història dels Pirineus, però que només havia estat un altre cop l’arribada.
En la meta, Contador va comentar que “Andy ha agafat el pes de la pujada i he respectat això, al final he preferit estar tranquil”. El líder de l’equip Astana va afegir-hi que “era un dia molt perillós. Era una jornada especial pel significat històric del Tourmalet, però l’important és aconseguir la victòria a París”. També va explicar que va provar “un atac”, però que Schleck va respondre “molt bé”, i va reconèixer que té “poc marge” per a la contrarellotge; “m’agradaria tenir-ne més, però espero celebrar diumenge un nou triomf. He estat fort de cames, la darrera pujada l’he feta molt bé i m’he trobat còmode tot el dia. Aquest és un pas important, però encara queda cursa”. De la seva banda, Schleck va assegurar que està “molt feliç per gua-nyar, és l’etapa reina del Tour d’aquest any, tot i que no he pogut treure temps. Alberto i jo estem al mateix nivell als ascensos”.
Ja al començament es va formar l’escapada de la jornada amb set ciclistes. Les emocions no van acabar en el tram inicial, i Samuel Sánchez, el tercer classificat a la general, va patir una caiguda al quilòmetre 24 amb un traumatisme toràcic que li va complicar la respiració durant uns instants. Sánchez va tornar al gran grup amb l’ajuda dels seus companys de l’equip Euskaltel-Euskadi, i al final va oferir un bon rendiment i fins i tot li va treure vuit segons al quart, Denis Mentxov. Al pas pel Marie Blanque, els escapats tenien vuit minuts d’avantatge. Pel mig estava Carlos Sastre, que va intentar una aventura en solitari que no li va anar bé. L’Astana va marcar el ritme en la segona dificultat del dia, el Soulor, i al cim la diferència ja era de només 4’’20’’. Faltava el plat fort, el Tourmalet, i el Saxo Bank va començar a treballar per a Schleck. El luxemburguès va estirar el grup a deu quilòmetres per al final, Contador el va seguir i van passar els escapats per posar-se al davant. Hi va haver acord, i es van citar per a la contrarellotge de demà, que serà la que decidirà quin dels dos es vestirà el mallot groc a París.

LA CLAU EN 52 QUILÒMETRES

Ja només queden tres etapes del Tour, un cop acabada la muntanya. La d’avui, de 198 quilòmetres entre Salies-de-Béarn i Bordeus, és propícia per als esprintadors i no hauria de donar canvis en la general. La lluita i l’emoció arribaran demà, amb una llarga contrarellotge individual entre Bordeus i Pauillac. La jornada comptarà amb 52 quilòmetres totalment plans, en què els rodadors tenen la possibilitat de marcar les diferències. Per les característiques de l’etapa, Contador té més possibilitats per mantenir el mallot groc, ja que és un terreny que li va millor que a Schleck, tot i que dependrà de les forces amb què arribin. L’última etapa, en línia, amb arribada París, serà el reconeixement per al campió.

Al concert d’aquesta nit (22.30 hores) al Prat del Roure presentarà l’últim àlbum, Pastora RMX Ed, el quart de la seva trajectòria.
El nou treball discogràfic dels barcelonins inclou els temes més coneguts de la banda, remasteritzats i novament barrejats, presentats amb ritmes electrònics de la música disco i el techno pop. L’esmentat Lola, però també Cuánta vida, que no va deixar de sonar algun dels estius més recents, o Grandes despedidas.

Els germans Riba
La banda està formada per Caïm i Pauet Riba (fills del cantautor Pau Riba) i Dolo Beltrán, vocalista i compositora, als quals s’afegeixen Pau Jossa a la bateria; Ferruti al baix, Dr. Quiroga als teclats i Angel·led com a segona veu.
Els germans Riba van posar en marxa la formació el 1996, com un projecte audiovisual i un nom que homenatja la seva mare: Mercè Pastor, a qui de vegades anomenaven Pastora. La fins aleshores actriu Dolo Beltrán s’hi va afegir l’any 2000, i la formació va fer un canvi per enllestir el so que els va fer populars. El 2001 treuen al mercat el primer disc, Pastora, i aconsegueixen disc d’or, sobretot gràcies a la tirada que va tenir Lola. Tot i que del disc se’n van extreure altres senzills, com Tengo, Lunes o Un cuaderno lleno de cuentos.  
A partir d’aquí, la trajectòria s’ha mantingut a un bon nivell d’acceptació de les seves propostes per part del públic. Al segon disc, La vida moderna (2005) van experimentar amb nous sons i estils, amb un senzill, Desolado, que trenca amb les propostes anteriors. I també aquest treball inclou l’única peça, Planetes marins, que han escrit i interpretat mai en català.
Després vindrien Circuitos de lujo, el 2008, que inclou Cuánta vida o Grandes despedidas, temes que es van etiquetar com a pop psicodèlic. Novament uns quants senzills propulsats als llocs dels més escoltats a les ràdios comercials.

CINC GRUPS, AL ROCK AL ROURE DE DIUMENGE

Cinc bandes intervindran diumenge al festival Rock al Roure, inclòs a la festa major escaldenca i dedicat a la música jove que es fa al país. Els grups, seleccionats a partir de la convocatòria realitzada per la mateixa Associació de Músics d’Andorra (ASMA), són Els Cinc Elements, Sleepy Rodríguez, Komanem, Hound Dogs i Zipi i Zape. Protagonitzaran un llarg concert que començarà a les 23 hores i s’allargarà fins a les quatre de la matinada. L’ASMA va fer la tria donant prioritat a les formacions que no havien tingut l’oportunitat de tocar a la recent edició del Testarrock. També va tenir en compte l’estil, per oferir un festival amb una tendència homogènia, amb diferents estils però tots entroncats en el rock més clàssic.

ELS ALEMANYS BLUEZZ BASTARDAZZ OBRE L'HD MOUNTAIN

La cinquena edició de l’HD Mountain Festival engega motors aquesta nit, amb un programa nocturn que ofereix quatre concerts i les sessions dirigides per DJ Jordy Aaron, al Prat Gran d’Encamp, oberts al públic en general tot i fer-se dins d’una trobada d’aficionats a les Harley que portarà uns 200 visitants al Principat, segons les estimacions dels organitzadors.
Bluezz Bastardazz, trio de blues creat a Hamburg el 1980, s’encarregarà d’obrir la programació de concerts amb una proposta amb versions de grups com ara ZZ Top, Led Zeppelin, AC/DC, Cream, Bryan Adams, Queen, The Police i bandes alemanyes. La seva trajectòria és, en realitat, més extensa que la d’alguna de les formacions que versionen.
La nit forta del festival, no obstant això, serà la de dissabte: amb l’anunciada intervenció de Vinila von Bismarck amb la banda de rockabilly The Lucky Dados. Abans, però, intervindrà Warrior Poet, formació guanyadora del concurs que porta el nom del festival (i l’associació d’aficionats a les Harley que el promou) i que es va desenvolupar via MySpace. La banda, formada a principi del 2009 per Carlos Pavón, Miguel A. Núñez, Javi Martín i Dani Pereira, practica un so on es fa palesa la influència de grups de l’era post­grunge, com Three Days Grace, After Bridge o Chris Daughtry. El febrer passat va enregistrar el primer àlbum.
Per arrodonir la nit, actuen els francesos GunShot, una banda que promet un toc personal als estàndars del rock, d’Elvis a Jerry Lee Lewis, passant per Chuck Berry i Fats Domino.

De les 32 suprimides, 18 tornaran a ser objecte d’adjudicació mitjançant concurs públic, amb finançament mixt, de capital públic i privat. La mesura suposarà una reducció de la despesa de 9.626 milions d’euros a l’Estat veí.
Les principals reduccions cor­responen a les comunitats de Castella i Lleó, Catalunya, Cantàbria i l’Aragó, mentre que no afectarà cap dels projectes de Canàries, Castella-la Manxa, Navarra, les Balears, la Rioja i el País Basc.
El pla el va anunciar ahir el ministre de Foment, José Blanco, en la comissió corresponent del Congrés, i va ser criticada per tots els grups parlamentaris, amb l’excepció del socialista.
El ministre va reconèixer que la mesura tindrà una repercussió important a les empreses del sector de l’obra civil, amb les quals va afegir-hi que obrirà converses, i també sobre l’ocupació, i que en aquest cas intentarà que siguin “les menors possibles”.
Blanco va rebutjar frontal-ment la proposta del portaveu  del grup català de CiU, Pere Macias, de plantejar-se una moratòria en els ferrocarrils d’Alta Velocitat.

REACCIONS
Sindicats, patronal de la construcció i partits catalans van criticar amb fermesa la reducció de les inversions en infraestructures a Espanya. El secretari general de Comissions Obreres (CCOO), Ignacio Fernández Toxo, va afirmar que la decisió “consolidarà la tendència creixent de destrucció de llocs de feina”, una pèrdua que la Federació del metall d’UGT, en una nota, quantificava entre 96.000 i 115.000 de desocupats més. La patronal Confederació Nacional de la Construcció (CNC) coincidia gairebé exactament amb la xifra de nous desocupats que comportarà les anul·lacions i suspensions: 110.000. A Catalunya, CiU i ERC van lamentar la “inconcreció” sobre les obres afectades, la incidència de treballs estratègics a Catalunya, amb un tracte “injust” si es compara amb les afectacions a la resta de l’Estat. Joan Riado (ERC) destacava el contrast entre la declaració del president Zapatero que anava a “refer” l’Estatut i aquest incompliment del text estatutari.

CONTROL AERI: PRIVATITZACIÓ A ESPANYA I FINAL DE LA VAGA DE FRANÇA

El ministre de Foment, José Blanco, va anunciar ahir al Congrés dels Diputats que porta avui al consell de ministres un decret sobre el nou personal de navegació aèria, perquè sigui aprovat, i que obriria la possibilitat de privatitzar el control del trànsit, i que es doni l’oportunitat a qualsevol empresa europea qualificada per treballar en les torres i centres de control dels aeroports de l’Estat veí.
Segons el ministre, un cop aprovat el decret, es convocarà un concurs per als nous proveïdors d’aquests serveis, que podrien començar a funcionar abans que acabi l’any.

França
Amb la fi de la vaga dels controladors, a primera hora del matí d’ahir, el trànsit aeri va tornar a la normalitat. Durant la vaga es van suspendre 144 vols des d’Espanya, entre el 20 i el 50 per cent dels previstos als dos principals aeroports de París, i un total de 66 al de Blagnac-Tolosa.

FI DEL DEBAT FRANCÈS SOBRE EL SISTEMA DE PENSIONS

La Comissió d’Afers Socials de l’Assemblea Nacional francesa va tancar ahir el debat sobre la reforma del sistema de pensions, celebrat a porta tancada. A la fi de les tres jornades, el ministre de Treball, Eric Woerth, va declarar que estava dedicat “a fons” al projecte, tot i que està pendent de ser inter­rogat avui amb relació als indicis d’irregularitats en l’escàndol L’Oréal. Segons Woerth, no es pot retardar la jubilació en dos anys (dels 60 als 62), ni augmentar els períodes de cotització per tenir dret a la prestació màxima, però es pot continuar treballant per allargar l’edat de retirada dels qui hagin cobert el temps de cotització abans dels 60 anys, o els treballadors en activitats dures o de risc. Els sindicats ja han anunciat una vaga general contra la reforma per al 7 de setembre vinent, dia en què es reprendrà el debat.

Ho va fer amb la intenció de tractar la relació en l’àmbit turístic que es podria establir entre el Principat i el gegant asiàtic i, intentar, d’aquesta manera, fomentar l’arribada de turistes procedents de la Xina.
De fet, tal com va declarar el responsable del departament en cloure la reunió amb l’alcalde de Zhangjiajie, Zhao Xiaoming, i els cònsols de Canillo, entre d’altres, no es pot deixar escapar l’oportunitat d’aquesta índole pel potencial que té: “Quan se t’ofereix una possibilitat com aquesta d’aquí, deixar-la passar és gairebé un pecat. Nosaltres tenim molta esperança que algun dia no gaire llu-nyà el turisme xinès sigui un turisme habitual aquí a Andorra”.  Precisament i per dur-ho a terme, ahir es van posar les bases de la relació entre el país i Zhangjiajie: Xiaoming es va comprometre a fer venir “ràpidament” tècnics per treballar l’intercanvi en matèria turística. Des del ministeri, a més, es posaran mans a l’obra per traduir al xinès catàlegs i documentació promocional del Principat perquè des del poble agermanat amb Canillo es distribueixi en les fires especialitzades on participa.

Cap campanya específica
D’altra banda, Claudi Benet va descartar que de moment es dugui a terme un desplaçament o una campanya específica per captar turisme de la zona –“ho farem a través d’ells”, va comentar– i va recalcar que la reunió d’ahir ha estat “un primer pas” per encarar en el futur possibles vincles més. En aquest sentit, i arran de les preguntes de la premsa, el ministre va evidenciar el fet que el turisme xinès té interès per visitar capitals properes com Barcelona i París i que “seria bo aprofitar aquesta sinergia” per mirar de fer venir turistes a Andorra a través d’aquesta via.
En cloure la trobada amb el ministre de Turisme, els integrants de la delegació de Zhangjiajie van fer una visita a Casa de la Vall i, posteriorment, es van desplaçar a l’ambaixada espanyola per mantenir una trobada i un dinar amb l’ambaixador, Eugeni Bregolat, que té una àmplia experiència com a diplomàtic a la Xina.
L’estada de dos dies dels mandataris forans es complementa amb la que van fer els de la parròquia de Canillo fa dos anys allà, com a convidats als actes de commemoració del vintè aniversari de Zhangjiajie. Llavors ja es van fixar les bases per a l’agermanament.

UN 5,4% MENYS DE VISITANTS AL JUNY RESPECTE DEL 2009

Durant el juny passat van entrar al país 583.591 visitants, xifra que representa una disminució del 5,4% respecte del mateix mes de l’any passat. El nombre de turistes ha estat de 86.965 persones, una xifra que suposa una disminució del 5,5%, mentre que el nombre d’excursionistes ha estat de 496.626, que suposa una caiguda del 5,3%, segons va fer públic ahir el departament d’Estadística.
En la mitjana de les variacions anuals dels darrers dotze mesos, el nombre de visitants es redueix en un 2,6% respecte del mateix període de l’any anterior. Amb relació al nombre de turistes, es produeix un descens del 4,4% mentre que pel que fa als excursionistes, la disminució és del 4,7%. Si es destrien les dades per nacionalitats, els espanyols representen el 54,2% dels visitants del mes de juny i els francesos el 42,6%, mentre que les altres nacionalitats sumen el 3,3%. Pel que fa als turistes per nacionalitat, destaquen els espanyols, que refermen el creixement positiu iniciat el mes de gener, situant-se en el 7,5%. Els de nacionalitat francesa han presentat una tendència a la baixa des de l’octubre del 2007, tot i una lleugera recuperació la segona meitat del 2009 i sobretot des de l’inici de la temporada d’hivern 2009-2010, situant-se el juny del 2010 en un -5%.
El ministre de Turisme va adduir la davallada de turistes a la situació de crisi i va tornar a posar en relleu la necessitat de “ser imaginatius” per evitar que les davallades siguin majors. “Hem d’anar recuperant la inèrcia dels anys anteriors i no hem creat res nou”, va declarar. També va recalcar que un dels eixos bàsics que considera que cal potenciar amb més força és el turisme d’estiu.
D’altra banda, és de l’opinió que a “Andorra sovint no donem un servei òptim” i que cal treballar per invertir la tendència. Considera que s’ha d’avançar “amb coses senzilles”, com per exemple l’atenció al client o la paciència amb els conductors de fora, per anar millorant el servei al turisme.