Van ser últims en la primera participació, però quatre equips no van ser capaços de portar tres maratonians a meta i puntuar com exigeix la reglamentació.
La calor i la humitat de Barcelona eren d’entrada els grans enemics dels 64 maratonians que van prendre la sortida a les 10.05 hores. I les previsions no van fallar. 25 graus de temperatura i alta humitat a la sortida (74%). “S’han complert els pitjors pronòstics. La sensació era horrorosa i per això la vintena de baixes que hi ha hagut”, va comentar Joan Ramon Moya, responsable andorrà.  
La primera baixa a l’equip va arribar passat el quilòmetre 5, quan Jordi Royo, que arribava amb molts problemes derivats d’un cop de calor anterior, va parar. Només quedaven Toni Bernadó per davant i Iván Ramírez i Alan Manchado, que corrien junts, en les darreres posicions per completar la marató plegats. El número u andorrà, a qui les condicions meteorològiques d’ahir no l’afavorien, va anar regulant fins arribar a la meta en la 33a posició, amb un temps de 2 h 30’52’’. Quedaven només Ramírez i Manchado, que a partir del quilòmetre 32 va defallir. “No he assimilat bé l’avituallament que tenia preparat al quilòmetre 30 i al 32 l’estómac se m’ha botit i tenia ganes de treure-ho tot. He aguantat fins al quilòmetre 38, quan he començat a vomitar. Ho he tret tot. D’allí fins a l’arribada ha estat un viacrucis”, relatava Manchado, que tenia clar que “si arriba a ser una altra marató em retiro al quilòmetre 32, però corríem com a país i era una obligació acabar. Com a maratonià ha estat la meva pitjor experiència, però com a vivència ha estat impressionant. La gent no parava de cridar: ‘Andorra, Andorra!’ i de donar-me ànims”.
Al final, Manchado, exhaust i deshidratat, va cobrir els 42,195 quilòmetres en 3 h 12’40’’. A l’arribada l’esperaven les assistències i un litre de suero fisiològic que va necessitar per recuperar-se. Vint minuts abans havia completat la prova Iván Ramírez (2h 51’42’’) i l’equip andorrà aconseguia l’objectiu d’entrar a la classificació de la Copa d’Europa de marató, que va guanyar Espanya, seguida de Rússia i Itàlia.
Toni Bernadó només tenia paraules d’elogi per a Manchado: “Ha acabat com un campió i n’estic orgullós. En cap moment m’ha passat pel cap aturar-me i imaginava que a ells tampoc. Sabia que encara que patissin moltíssim acabarien. Per mi ha estat com al Mundial d’Osaka, però he anat millor i la cursa no s’ha fet dura fins a la segona part.”

Podi espanyol
El suís Víktor Röthlin, subcampió europeu fa quatre anys, va pujar al primer esglaó del podi, amb un temps de 2 h 15’31’’. El segon classificat va ser l’espanyol Chema Martínez, que va donar la cinquena medalla a la delegació amfitriona. Martínez va arribar a 2’19’’ de Röthlin. El rus Dmitri Safronov els va acompanyar al podi (2 h 18’16’’).

LEMAITRE ES CORONA REI DE LA VELOCITAT

El francès Christophe Lemaitre va fer història ahir en aconseguir el triplet en la darrera jornada de l’Europeu de Barcelona. El velocista va sumar als triomfs en els 100 i 200 metres la victòria en els 4x100, sent l’únic atleta a guanyar les tres proves de velocitat en els 76 anys del Campionat d’Europa. En la prova femenina de l’hectòmetre per equips, victòria per a Ucraïna.
El comiat de l’Europeu va ser profitós per a Espanya, que a banda de la plata de Chema Martínez en marató va sumar tres medalles més per completar un total de 8. José Luis Blanco va penjar-se el bronze en els 3.000 obstacles (triomf del francès Mekhissi-Benabbad) i Núria Fernàndez i Natàlia Rodríguez van ser or i bronze en els 1.500 metres.
Atres triomfadors de la jornada van ser la saltadora croata Blanca Vlasic (or en superar els 2,03 metres), el polonès Piotr Malachowski en llançament de disc, l’alemany Christian Reif en longitud (8,47 metres) i el doblet turc d’Alemitu Bekele i Elvan Abeylegesse en els 5.000 femenins.
En les proves que tancaven el Campionat d’Europa, doble triomf de Rússia en els relleus del 4x400 metres.

Intermón Oxfam advertia que l’abast del desastre només “està emergint” i que ho fa lentament. Centenars de poblacions continuaven ahir aïllades i multitud de persones aprofitaven les comunicacions encara obertes per intentar fugir de les zones inundades, col·lapsant l’autopista principal del país.
A la regió oriental del Punjab les autoritats es preparaven per a nous desbordaments del riu Indo, on el corrent d’aigua porta ja 3,9 milions de litres per segon, i el director d’operacions de l’Autoritat nacional de gestió de desastres (INMA), Amer Siddique, informava que s’havien desplegat 30.000 soldats en aquella província.
El primer ministre regional, Shahbaz Sharif, va informar que les inundacions han devastat collites, carreteres, cases i negocis, i que calia “més ajut públic”. Un segon avió amb ajuda d’emergència, procedent dels Estats Units, va arribar ahir a Zulfigar. El govern de Jiber Pajtunjuwa ha eliminat temporalment el cobrament d’impostos i els de Punjab i Beluchistan han anunciat exempcions excepcionals per als agricultors.
Jane Cocking, directora de l’organització humanitària esmentada al país, recordava fent balanç que els damnificats “ja eren desesperadament pobres, i el poc que tenien s’ho ha emportat l’aigua”.

Xina
La devastació pels aiguats a la Xina també continua, després d’haver causat més d’un miler de víctimes. Ahir s’hi van afegir 49 víctimes mortals i 17 desapareguts en esfondrar-se un pont al centre del país, arrossegat pel riu Yihe, quan un centenar de persones miraven la crescuda del cabal. Els equips de rescat, citats per l’agència oficial Xinhua, hi afegien que hi ha molt poques possibilitats de trobar vives les 17 persones que es donaven per desaparegudes.
L’últim informe oficial de l’oficina de control d’inundacions i sequeres calculava en 134 milions de persones els afectats pels aiguats, en 28 de les 31 entitats administratives de la república. A això hi cal afegir els efectes del vessament de 7.000 barrils de productes químics tòxics que ha arribat a Jilin amb el corrent del riu Amur, i que amenaça també la veïna Rússia.

JA SÓN A MÈXIC ELS FAMILIARS DE LES VÍCTIMES DEL NAUFRAGI

Quatre familiars de Neus i Núria Terradas i Irene Carbó, les noies de Cassà de la Selva desaparegudes en el naufragi d’una barca a l’Estat mexicà de San Luis de Potosí, es troben ja al país americà, on van arribar ahir a la tarda, en horari europeu, per assistir a les tasques de recerca de les noies, ajudar a la identificació dels cossos i a agilitar els tràmits de repatriació de la primera de les víctimes trobada, Neus Terradas. La matinada de dissabte a diumenge, en horari europeu, els equips de rescat van localitzar un segon cos que podria ser d’una dels tres desapareguts, però que no va poder ser identificat pel temps transcorregut des de la desaparició i “el càstig dels elements”, segons el cònsol honorari d’Espanya a Tampico, José Luis Ortega. El cònsol es va mostrar confiat que una persona del lloc on s’allotjaven les noies pugui confirmar-ne la identitat. El segon dels cadàvers apareguts fins ara va ser localitzat en una zona de difícil accés del poble del Caracol, 60 quilòmetres riu avall del lloc on va bolcar la barca on viatjaven els joves catalans.

FOCS FORESTALS: UN DETINGUT A ESPANYA I S'ESTRENEN A RÚSSIA

La guàrdia civil va anunciar ahir la detenció del suposat autor dels incendis de boscos que en els cinc darrers dies s’han estat produint a Los Navavucillos (Toledo), mentre es donaven per controlats els focs a Villa del Prado (Madrid) i a Los Altos de Fontanales (Gran Canària), i en començava un altre a la Cresta del Gallo, dintre del pac natural d’El Valle (Múrcia). A Rússia, els focs forestals continuaven estenent-se. En les últimes 24 hores ja havien afectat 99 hectàrees més, segons l’agència oficial Inter Tass, i afectaven també la península de Kamchatka, a l’extrem oriental del país. Les condicions meteorològiques desfavorables, amb temperatures de 40 graus i vents de 70 quilòmetres per hora, van agreujar la situació als districtes federals del Centre i del Volga, i les flames continuaven destruint habitatges.

La xifra requisada enguany s’ha multiplicat respecte del 2009 almenys 33 vegades en la meitat del temps. I és que el global facilitat des de la delegació del govern de Lleida “és aproximat”, especifica el capità de la guàrdia civil Vicente Luengo, “perquè el balanç exacte només es fa a final de l’exercici”.
Les autoritats espanyoles insisteixen que no hi ha un dispositiu específic ni extraordinari al punt fronterer per detectar el moviment fraudulent de divises. Per tant, destaquen que malgrat que “s’hagi produït un increment considerable” dels diners interceptats, és fruit “del servei normal que es fa sempre” i de la feina habitual dels agents. “Controlem qualsevol tipus de gènere que intenta passar per la duana sense declarar”, emfatitza el capità Luengo, i hi afegeix que “depenent del perfil de la persona a qui es controla el vehicle es busquen diners, tabac o d’altres articles”.
Des del cos espanyol, però, no es fa cap valoració per explicar aquest substancial increment de les intervencions. I des de territori andorrà tant el Govern com els bancs neguen que s’estigui produint una fuita de capitals vinculada a la nova legislació d’intercanvi d’informació fiscal. Segons l’executiu, la sortida de diners està motivada per la crisi que fa que els espanyols que tenen estalvis a Andorra els recuperin perquè els necessiten per fer front a la conjuntura econòmica actual.

Quantitats sense revellevància
El decomís de divises procedents del Principat s’ha convertit en un fet usual al llarg d’aquest any. Els comunicats públics de la guàrdia civil donant a conèixer la troballa de quantitats superiors als 10.000 euros –és el límit màxim que es pot passar sense declarar– per part dels agents espanyols s’han succeït gairebé cada dia. Això va fer que en menys de tres mesos ja s’hagués multiplicat per deu el total controlat el 2009, en arribar als 542.000 euros. Quasi un mes després la xifra superava els 800.000 i a final del primer semestre ja eren més del doble.
Al llarg del juny i el juliol les notificacions de la guàrdia civil sobre el comís de diners sense declarar s’han reduït força. El capità Luengo assegura que això no vol dir que no s’hagin continuat fent decomisos com havia succeït en els mesos precedents, però remarca que “potser han estat petites quantitats que considerem que no tenen tanta rellevància per informar”. I precisa que, tot i que “es continuen fent els controls, depèn de l’ocasió, i hi ha vegades que no es pot trobar”.   
El denominador comú en les actuacions ha estat que els infractors viatjaven en vehicles de gamma alta, un indicador que fa que la inspecció s’orienti a la recerca d’hipotètiques quantitats de divises i no pel port d’altres tipus de mercaderia que també s’ha de declarar en travessar la frontera veïna. El que no hi ha és una xifra estàndard mitjana dels diners que es troben. El sostre el marquen dues intervencions a l’abril de 150.000 euros que portaven un home de València i una dona de Lleida. Per sota queden els 10.040 i 10.055 euros que duien dues persones interceptades a la duana de la Farga de Moles el març passat.

INFRACTORS DE TRETZE NACIONALITATS, AMB PREVALENÇA DELS ESPANYOLS

Les dades facilitades per la delegació del govern espanyol a Lleida mostren que la majoria dels ciutadans que han estat controlats quan pretenien entrar a l’Estat veí del sud diners sense declarar són nacionals espanyols. En concret un 83 per cent dels infractors, als quals sempre se’ls permet continuar el viatge amb mil euros en concepte de mínim de supervivència. Entre els 58 interceptats d’aquesta nacionalitat la majoria provenen de les quatres províncies catalanes: disset de Barcelona, quatre de Tarragona, tres de Girona i tres de Lleida. La resta tenien la residència a la resta del territori espanyol i destaquen els cinc procedents de Madrid.
La guàrdia civil ha trobat viatgers de dotze nacionalitats més que han comès una infracció de la normativa espanyola de blanqueig de capitals. Encapçalen el rànquing tres francesos i dos alemanys. A més, hi ha una persona amb passaport andorrà, una altra d’Equador, una de Sèrbia, una del Regne Unit i una nord-americana. Entre la resta d’infractors figuren un georgià amb residència a Mallorca controlat al març amb 74.700 euros i un rus que vivia a Girona i al qual els agents li van trobar 29.000 euros.

La xifra requisada enguany s’ha multiplicat respecte del 2009 almenys 33 vegades en la meitat del temps. I és que el global facilitat des de la delegació del govern de Lleida “és aproximat”, especifica el capità de la guàrdia civil Vicente Luengo, “perquè el balanç exacte només es fa a final de l’exercici”.
Les autoritats espanyoles insisteixen que no hi ha un dispositiu específic ni extraordinari al punt fronterer per detectar el moviment fraudulent de divises. Per tant, destaquen que malgrat que “s’hagi produït un increment considerable” dels diners interceptats, és fruit “del servei normal que es fa sempre” i de la feina habitual dels agents. “Controlem qualsevol tipus de gènere que intenta passar per la duana sense declarar”, emfatitza el capità Luengo, i hi afegeix que “depenent del perfil de la persona a qui es controla el vehicle es busquen diners, tabac o d’altres articles”.
Des del cos espanyol, però, no es fa cap valoració per explicar aquest substancial increment de les intervencions. I des de territori andorrà tant el Govern com els bancs neguen que s’estigui produint una fuita de capitals vinculada a la nova legislació d’intercanvi d’informació fiscal. Segons l’executiu, la sortida de diners està motivada per la crisi que fa que els espanyols que tenen estalvis a Andorra els recuperin perquè els necessiten per fer front a la conjuntura econòmica actual.

Quantitats sense revellevància
El decomís de divises procedents del Principat s’ha convertit en un fet usual al llarg d’aquest any. Els comunicats públics de la guàrdia civil donant a conèixer la troballa de quantitats superiors als 10.000 euros –és el límit màxim que es pot passar sense declarar– per part dels agents espanyols s’han succeït gairebé cada dia. Això va fer que en menys de tres mesos ja s’hagués multiplicat per deu el total controlat el 2009, en arribar als 542.000 euros. Quasi un mes després la xifra superava els 800.000 i a final del primer semestre ja eren més del doble.
Al llarg del juny i el juliol les notificacions de la guàrdia civil sobre el comís de diners sense declarar s’han reduït força. El capità Luengo assegura que això no vol dir que no s’hagin continuat fent decomisos com havia succeït en els mesos precedents, però remarca que “potser han estat petites quantitats que considerem que no tenen tanta rellevància per informar”. I precisa que, tot i que “es continuen fent els controls, depèn de l’ocasió, i hi ha vegades que no es pot trobar”.   
El denominador comú en les actuacions ha estat que els infractors viatjaven en vehicles de gamma alta, un indicador que fa que la inspecció s’orienti a la recerca d’hipotètiques quantitats de divises i no pel port d’altres tipus de mercaderia que també s’ha de declarar en travessar la frontera veïna. El que no hi ha és una xifra estàndard mitjana dels diners que es troben. El sostre el marquen dues intervencions a l’abril de 150.000 euros que portaven un home de València i una dona de Lleida. Per sota queden els 10.040 i 10.055 euros que duien dues persones interceptades a la duana de la Farga de Moles el març passat.

INFRACTORS DE TRETZE NACIONALITATS, AMB PREVALENÇA DELS ESPANYOLS

Les dades facilitades per la delegació del govern espanyol a Lleida mostren que la majoria dels ciutadans que han estat controlats quan pretenien entrar a l’Estat veí del sud diners sense declarar són nacionals espanyols. En concret un 83 per cent dels infractors, als quals sempre se’ls permet continuar el viatge amb mil euros en concepte de mínim de supervivència. Entre els 58 interceptats d’aquesta nacionalitat la majoria provenen de les quatres províncies catalanes: disset de Barcelona, quatre de Tarragona, tres de Girona i tres de Lleida. La resta tenien la residència a la resta del territori espanyol i destaquen els cinc procedents de Madrid.
La guàrdia civil ha trobat viatgers de dotze nacionalitats més que han comès una infracció de la normativa espanyola de blanqueig de capitals. Encapçalen el rànquing tres francesos i dos alemanys. A més, hi ha una persona amb passaport andorrà, una altra d’Equador, una de Sèrbia, una del Regne Unit i una nord-americana. Entre la resta d’infractors figuren un georgià amb residència a Mallorca controlat al març amb 74.700 euros i un rus que vivia a Girona i al qual els agents li van trobar 29.000 euros.

Durant tot el matí d'ahir, es van celebrar els actes del cinquè aniversari del menjador social Casa Calones. Amb el lema fem barris'hi van realitzar van servir per promoure la participació i revitalitzar el barri antic de la capital. La cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va destacar justament «la cohesió social» que representa una festa d'aquestes característiques, i va recordar que «feia almenys 30 anys que el barri antic no vivia actes semblants».

Tal com recollia ahir l'ANA, Ferrer va destacar que feia 30 anys que el barri antic de la capital no vivia una festa com aquella i va recordar que, quan ella era petita, assistia a les que es feien en aquell mateix lloc. La ubicació de la festa a l'entorn del Casal Calones i la celebració del seu cinquè aniversari, «amb l'empenta dels treballadors que ho porten i del voluntariat que s'hi ha abocat», van ser clau segons Ferrer per «tornar a ensumar festa i participació al barri antic».

Del mateix autor, l’editorial andorrana ja havia publicat un altre títol el 1996, Un matí a Tidewater. L’editora ha explicat que el llibre de memòries és on Styron “recrea la seva depressió” en un moment donat de la seva vida. Ara s’està “revisant la traducció però encara no es pot avançar quina serà la data de publicació de l’obra, que es titularà La foscor visible”, hi ha afegit Vilana, que codirigeix Límits amb  Enric Zabala. Recentment, el projecte editorial ha rebut una subvenció del Govern de 2.160 euros.
Styron és conegut pel llibre de memòries que ara traduirà Límits i on recrea la seva depressió, que el va dur a tenir idees de suïcidi, però sobretot també és popular per la seva faceta com a novel·lista. En aquest sentit, gaudeixen de popularitat tres dels seus títols: Lie Down in Darkness, del 1951, escrit quan tenia 25 anys; l’obra amb la qual va guanyar el premi Pulitzer, The Confessions of Nat Turner, del 1967, història narrada per Nat Turner, el líder d’una revolta d’esclaus que va tenir lloc a Virgínia el 1831 –d’on Styron és originari–, i Sophie’s Choice, del 1979, on tracta el tema de l’Holocaust i que va ser portada al cinema amb l’actriu Meryl Streep com a protagonista.

Un clàssic sobre la depressió
Durant l’estiu del 1985 a William Styron el van deixar desbordat un insomni constant i una sensació pertorbadora de malestar, els primers senyals d’una profunda depressió en la qual quedaria sumida la seva vida i que el deixaria ben a prop del suïcidi. En aquest text, el novel·lista descriu l’horrible descens cap a la desesperació i transporta el lector en un viatge pel regne de la bogeria. Després de la seva publicació, l’obra va encapçalar de forma instantània les llistes dels llibres més venuts.
Actualment aquestes memòries estan considerades com un clàssic i una influència important en la consideració de la malaltia i els que la pateixen. L’objectiu de l’escriptor és fer comprendre al lector l’angoixa d’una ment desesperada fins a la mort.
Styron va caure en una depressió el 1985 després d’haver obtingut el Prix Mondial Cino Del Luca. El llibre de memòries va veure la llum cinc anys més tard. Entre les últimes obres que havia escrit n’hi havia una de teatre, In the Clap Shack (1973), i una col·lecció d’assajos, This Quiet Dust (1982).
La seva primera novel·la, Lie Down in Darkness, va aparèixer el 1951, obtenint un gran èxit de crítica i emportant-se el Rome Prize i l’American Academy of Arts and Letters. Va passar una llarga temporada a París i va participar en la fundació de la Paris Review el 1953, al costat d’altres autors com per exemple Romian Gary, George Plimpton, James Baldwin, Peter Matthiessen o Irwin Shaw, entre d’altres.

UNA INFANTESA DIFÍCIL I PRIMERS PASSOS CONTROVERTITS EN LA LITERATURA AMERICANAN

William Styron es va fer gran a Virgínia, molt a prop del lloc on va produir-se la revolta d’esclaus de Nat Turner, que més tard seria la base d’una de les seves novel·les més conegudes i polèmiques. Encara que els seus avis paterns havien estat propietaris d’esclaus, la seva mare, procedent del nord dels Estats Units, i el seu pare, del sud però liberal, li van donar una perspectiva de les relacions racials poc usual a la seva generació. La infantesa de Styron va ser difícil, el seu pare, enginyer naval, patia depressió, i la seva mare va morir de càncer abans de complir els 40.
Després dels seus estudis es va enrolar a la marina tot just quan s’estava acabant la Segona Guerra Mundial. Tot i que va assolir el grau de tinent, no va arribar mai a combatre, ja que el Japó es va rendir quan el seu vaixell acabava de salpar de San Francisco.
El 1947 va ingressar a la Universitat de Duke, on el 1947 es va graduar en literatura anglesa. Va ser també en aquesta època quan va publicar la seva primera obra, un relat amb evidents influències de William Faulkner, en una antologia de relats d’estudiants.
La seva obra sobre els esclaus The Confessions of Nat Turner va aixecar polèmica perquè crítics afroamericans van considerar que el personatge protagonista que havia construït l’escriptor responia a un estereotip racista.