La seva aposta passa perquè els principals carrers comercials del centre històric, Prada Ramon i l’avinguda Meritxell tinguin només un carril per als automòbils, ampliant les voreres per “fer una compra més agradable”. El president de l’associació, Miquel Canturri, és partidari de copiar el model de la ciutat basca de Vitòria, on fa anys es va optar per donar més espai als vianants deixant sempre l’opció perquè els cotxes poguessin entrar al centre històric. Enbellir i alliberar de cotxes l’eix comercials és un dels projectes que vol tirar endavant l’associació, i la de Vitòria serà l’opció que presentaran “un cop el comú creï una taula amb totes les associacions de la parròquia per decidir el model de la zona de compres de la capital”.
L’aposta dels comerciants del centre històric podria tenir el suport de la Cambra de Comerç, tot i que la seva opció és més ambiciosa, ja que sempre han defensat convertir l’eix comercial en un carrer per a vianants. “La Cambra ha impulsat processos de pacificació del trànsit de l’eix principal, els carrers col·laterals i el centre històric, i així ho continuarem fent”, explica el seu president, Marc Pantebre, qui es mostra convençut que “un cop la gent s’oblidi del cotxe comprarà molt més tranquil·la. És una evidència que passa a tot arreu, no ens ho hem inventat”. De moment, la Cambra no es planteja en quin grau s’hauria de fer la reforma viària a l’eix comercial, però Pantebre insisteix que “en la compra d’oci, cotxes i vianants no són compatibles”.   

Per la faca, ara no toca
La Cambra de Comerç va organitzar fa un any una jornada específica sobre l’eix comercial d’An-dor­ra la Vella on es va parlar de la pacificació del trànsit a la zona, un debat que, segons el vicepresident de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA), no tocaria obrir ara mateix. “El que ens preocupa són els comptes d’explotació. Les comissions bancàries, la manca de turistes i els milers de residents que han marxat. Tot plegat cada cop ens fa més difícil el dia a dia.”
Miralles insisteix que fer només per a vianants l’eix comercial no ha de ser una prioritat en l’actual context econòmic, ni ha d’estar a l’agenda dels botiguers ni del comú. “Hem de pensar més en les campanyes de captació de clients i què fem perquè la gent torni a comprar.”

MILLORAR L'OFERTA AMB UNA MARCA INTERNACIONAL

Els comerciants del centre històric van celebrar dilluns l’assemblea anual, on a més d’apostar per obrir als vianants l’eix comercial d’Andorra la Vella es van mostrar partidaris de jugar un paper important en l’obertura econòmica que prepara el país. “La nostra intenció és treballar conjuntament amb el Govern per atraure una important marca comercial internacional que s’instal·li en algun dels comerços del centre històric per revaloritzar la zona”, explica Miquel Canturri, qui insisteix que “seria afegir un nou atractiu a l’oferta cultural, comercial i gastronòmica d’aquesta part de la capital andor­rana”. A l’assemblea també es va començar a tancar el pressupost per a l’any 2012 i es va decidir donar continuïtat la Fira d’Art, a la campanya de Nadal i a la participació en la festa major de la parròquia. Els comerciants del centre històric també tancaran aquest any a la taula de Mobilitat la nova senyalització viària, que permetrà “millorar les indicacions de comerços i aparcaments”.

Una de les qüestions que estaven a l’ordre del dia era la donació de cordó umbilical, un projecte pel qual Andorra necessita el suport del banc de sang i teixits de Catalunya. Després de superar les traves administratives –ja està resolt el pas pel punt duaner– la ministra va indicar que el que resta pendent és que els professionals del país rebin la formació necessària per fer la recollida. Rodríguez va explicar que “ara estem pactant el suport dels professionals del banc de sang de Catalunya per a la formació” i que aquesta “s’activarà properament”. La ministra va assegurar que el programa de donació funcionarà definitivament aquest any.
Tanmateix, continuarà la col·la­boració per efectuar campanyes de donació de sang al país amb el suport logístic del banc de sang català. L’any passat va ser la primera vegada que es va dur a terme la iniciativa i el mes de maig vinent està previst que s’organitzi la segona campanya –que se suma a les que des de fa anys es realitzen amb l’establiment de sang de Tolosa–.

Les possibilitats de cooperació
Tant la ministra com el conseller van posar de manifest que la cooperació entre els dos territoris és necessària i útil. “Creiem que podem aprendre moltes coses tots plegats”, va afirmar Boi Ruiz. La Generalitat facilitarà, per exemple, eines perquè el ministeri de Salut pugui dissenyar la recollida d’informació sanitària i social i la història clínica compartida. Rodríguez va apuntar que l’objectiu és tenir “poca informació però bona, ben estructurada, fiable”, i amb aquesta intenció rebran l’ajut de l’Agència Catalana d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut. “Treballarem sobre la base del quadern de comandament que nosaltres tenim per veure com podem, d’una banda i l’altra, construir criteris comuns d’informació i coneixement de les coses”, va precisar el conseller.
La gestió de les emergències també es va treballar. El conseller va indicar que “hem compartit la necessitat d’actuacions ràpides en les emergències i hem convingut que en aquest àmbit hem de fer coses conjuntament”. Va posar com a exemple que “Catalunya pugui usar infraestructures d’emergències mèdiques com helicòpters andorrans i a l’inrevés”. I la ministra hi va afegir que es vol millorar l’intercanvi d’informació quan un pacient travessa la frontera. “Més enllà del trasllat i la problemàtica del transport sanitari, és com compartim informació i ens fem càrrec del pacient quan surt fora d’Andorra i com es retorna”, va explicar.
En la trobada les dues delegacions van acordar que diversos grups tècnics treballaran aquestes qüestions “per veure si trobem solucions comunes”.

LES URGÈNCIES CATALANES SEGUEIXEN EL SISTEMA "ANDORRÀ" DE TRIATGE

Andorra també ha exportat experiència en matèria sanitària a Catalunya. El conseller de Salut va explicar que “hem adoptat a Catalunya com a mecanisme de triatge el mètode andorrà, l’usem a les nostres urgències”. Ruiz va indicar que es classifiquen els malalts en funció de cinc grups, de la mateixa manera que a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell.
La ministra Cristina Rodríguez, al seu torn, va referir-se a la necessitat que té Andorra, per les seves dimensions reduïdes, de disposar de centres de referència al territori veí. En aquest sentit, va explicar que la futura cartera de serveis –que haurà de definir l’oferta assistencial del país i la que s’haurà de buscar a fora, així com què es reemborsa i què no– també indicarà quins són els centres de referència dels pacients del Principat per diferents patologies. Rodríguez va indicar que es farà una revisió i que “a partir d’ara, quan parlem de centres de referència, no tan sols serà per una presa en càrrec assistencial, també per les actuacions quant a formació i a continuïtat assistencial”. Finalment, la ministra va assenyalar que amb l’hospital transfronterer de Puigcerdà es mantindran les mateixes “relacions privilegiades” que amb els altres hospitals de l’entorn.

Potser que comencem l’entrevista per la pregunta que ha servit per centrar el debat: de quina manera es pot arribar a treure el millor de cadascú?
L’educació és complexa, però penso que quan eduquem hem de tenir presents tres o quatre paraules que per a mi són molt importants: primer, tenir sentit comú, tant en la relació amb els alumnes com entre els companys de feina; ser flexibles i cercar l’equilibri.

Com a punt de partida sembla molt assenyat, el problema és dur-lo a la pràctica.
Sí, però es pot fer si tens il·lusió pel que fas. És bàsic que t’agradi la teva feina i ser el primer a donar exemple.

Al debat s’ha dit que l’escola no ha de ser un centre de transmissió de coneixements. Què ha de ser, doncs?
Per començar, el coneixement no es transmet, sinó que es construeix. Als alumnes, avui dia només els cal connectar-se a internet per trobar molta més informació de la que qualsevol de nosaltres sap...

Però cal saber interpretar i valorar el que trobes.
L’han de saber interpretar i han de saber fer-se-la seva; l’han de construir de manera activa, tant amb l’ajuda del professor com dels companys. És quan comencen a debatre i a treballar sobre aquella informació que construeixen el coneixement.

Tanmateix, any rere any plana sobre l’educació el temor al fracàs escolar. Com és que no ens en sortim?
A mi no m’agrada el terme “fracàs escolar” ni crec que sigui la llosa que pesa sobre l’educació. Penso que és un terme que es fa servir més des de la classe política que no pas pels que som cada dia a l’aula. Si anéssim a mirar els informes PISA o els de la Fundació Bofill o qualsevol altre veuríem que no hi ha ni un sol indicador que per ell sol sigui el responsable d’aquest fracàs.

Llavors, com s’han d’entendre, aquests informes?
L’educació és un concepte social. Sempre ho ha estat, però ara ho és encara més. No es redueix només a l’escola o a l’entorn familiar, sinó que té a veure amb tots aquells ambients on es mou el nen. Per tant, el fracàs escolar té causes que tenen a veure no només amb el sistema educatiu com a tal, sinó també amb la família o amb la societat.

Així, no n’hi ha prou de copiar el sistema finlandès, que diu que és tan bo.
Finlàndia té unes característiques determinades i Catalunya en té unes altres, i moltes vegades oblidem que el que es fa a un lloc no sempre es pot traslladar a un altre. A més, hi ha factors que moltes vegades no es tenen en compte quan es fan valoracions d’aquesta mena. No sé a Finlàndia, però hi ha països escandinaus on l’índex de joves que se suïciden és força alt, i això també ens hauria de fer pensar. Els coneixements són importants, però ens importa encara més educar els alumnes perquè siguin bones persones.

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar que “estem en una situació crítica que comporta un ajust molt dur, per tal de complir l’“objectiu ineludible de reduir el dèficit”, com s’ha compromès Espanya davant la Unió Europea.
“El país serà fiable per al compliment del 5,3% com a màxim del dèficit”, va afirmar Montoro, per a qui gràcies a aquesta fiabilitat es farà palesa “aviat” la recuperació econòmica a Espanya. Per a això, es durà a terme un ajustament “molt dur” que significa “renunciar a molts programes de despesa” com a forma d’equilibrar “al més aviat possible” els pressupostos.
Concretament, els ministeris més castigats per les retallades són el d’Afers Exteriors i Cooperació, que veu reduïts els seus comptes en un 54,4%, i el de Foment, en un 34,6%, mentre que els menys afectats són Presidència (3,8%) i Interior (4,3%). Després d’Exteriors i Foment, patiran retallades superiors al 30% Indústria, Energia i Turisme (31,9%), i Agricultura, Alimentació i Medi ambient (31,2%). Els segueixen Hisenda i Administracions Públiques (22,9%), Educació, Cultura i Esport (21,2%), i Economia i Competitivitat (19%). Per sota queden Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (13,7%), Defensa (8,8%), Ocupació i Seguretat Social (7,4%) i Justícia (6,3%).

Exclosa l’apujada de l’IVA
De la seva banda, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va anunciar que els comptes no inclouen una pujada de l’IVA, per no perjudicar el consum ni la recuperació econòmica, i mantindran l’actualització de les pensions. A més, es congelarà, no es rebaixarà, el sou dels funcionaris, no es retallarà la despesa en prestacions per desocupació i es mantindrà així mateix la despesa en altres partides socials, com ara les beques.
A més, es buscarà quadrar els comptes pel costat dels ingressos, pel que es va avançar un programa de regularització de l’impost de societats per a les grans empreses, que en la pràctica suposarà una pujada d’aquest tribut. En total, es calcula que l’Estat recapti 12.314 milions d’euros amb la pujada d’impostos, que també inclou la taxa especial sobre el tabac, amb un canvi del sistema tributari que no es va especificar. Així mateix, per reajustar el dèficit tarifari energètic espanyol, tal com ho ordena un aute del Tribunal Suprem, la llum pujarà un 7% i el gas un 5%.

LA GENERALITAT PROMET FERMESA POLICIAL I JUDICIAL PER ERADICAR LA VIOLÈNCIA URBANA

El govern català serà “inflexible” amb les “guerrilles urbanes”, per la qual cosa adaptarà la resposta policial i propugnarà una reforma penal per tal de respondre a l’augment de la violència, després que les protestes de dijous causessin destrosses per valor de més de mig milió d’euros a Barcelona. Així, el president, Artur Mas, va advertir ahir que la Generalitat serà “clarament bel·ligerant” contra els vàndals.
En la mateixa línia, el conseller de l’Interior, Felip Puig, va anunciar que dotarà de més recursos i noves estratègies els mossos per actuar contra els violents, però va demanar que també hi hagi respostes judicials “contundents”, amb la reforma del Codi Penal. Segons Puig, els grups de “violència urbana” estan integrats per neoanarquistes, violents que s’emmascaren en el 15-M, militants antisistema i antiglobalització, i per radicals de sindicats minoritaris. També va admetre que aquest col·lectiu ha crescut fins a les 2.000 persones, ja que als 400 violents que tenien detectats des de fa temps se’ls han afegit joves que se sumen a la violència “per diversió”.
La jornada de vaga es va saldar amb 74 detinguts a tot Catalunya, i una vuitantena de ferits, la meitat dels quals agents de la policia autonòmica.

Encara que no és clar del tot, l’escenari més probable és que Medina s’acabi desvinculant del tot de l’empresa, amb la qual tenia ara un lligam de relació de confiança que s’anava renovant cada sis mesos. Fonts properes a la corporació massanenca van assegurar que s’ha d’acabar d’aclarir si qui va ser un dels màxims impulsors del domini Vallnord i el seu primer director general continuarà mantenint algun lligam amb EMAP per continuar aportant d’alguna manera o altra el seu bagatge en el sector turístic i, més especialment, en el món de la neu.
Segons les fonts consultades, ja abans d’acabar el 2011, fins i tot abans de les eleccions, el llavors cònsol major Josep Maria Camp (amb el coneixement del conseller David Baró, avui màxim mandatari comunal) i Medina haurien acordat que aquest darrer deixaria la direcció general d’EMAP un cop s’acabés la temporada d’hivern. Les dues parts hi haurien estat d’acord després d’uns darrers mesos de força tensió i l’acumulació del desgast de molts anys al capdavant de l’estació massanenca, malgrat que els darrers exercicis qui durant temps va ser el número 2 de Medina, l’exesquiador olímpic espanyol Martí Rafel, havia agafat el comandament de moltes àrees de pes com a màxim responsable de Vallnord.
Malgrat que el pacte era deixar la direcció general entre l’abril vinent i el maig (en funció de quan estiguin del tot tancats els comptes), formalment Medina, segons les fonts, hauria posat el càrrec a disposició en el primer consell d’administració que es va celebrar en aquest mandat. Els responsables polítics de la majoria comunal representats en l’esmentat òrgan de direcció d’EMAP haurien ratificat la voluntat que el director general de la societat gestora de Pal i Arinsal es mantingués al capdavant de l’empresa fins a final de temporada, tal com havia acordat l’anterior majoria comunal amb el gestor. Ara el que queda saber és si hi ha marge en la situació actual d’EMAP perquè la societat i Medina trobin punts en comú (o no) per continuar mantenint algun tipus d’aliança.

BALIELLES RECONEIX QUE VALLNORD TÉ UN DEUTE DE 3 MILIONS

El representant del comú a EMAP, el conseller Sergi Balielles, va respondre ahir a les declaracions del conseller de la minoria comunal, Jordi Serra, que criticava la comercialització de Vallnord i li atribuïa un dèficit de 2 milions. “Vallnord té un deute acumulat de 3 milions, però no ve d’aquest any”, va explicar Balielles, que va indicar que després que les dues estacions que formen el domini es separessin es va haver de fer front a unes partides deficitàries i ara “hi ha un deute per amortitzar”. En aquest sentit, va explicar que segons els repartiment que hi ha de la societat entre els comuns de la Massana i Ordino, dels tres milions totals, dos corresponen a la Massana i el milió restant a Ordino.
Amb tot, va remarcar que tant des del comú com des del consell d’administració d’EMAP s’ha pres consciència de la situació i s’està treballant per fer-hi front a través d’un pla de xoc, que com ja s’havia fet públic preveu estalviar uns 800.000 euros a l’estació. A més, va remarcar que la direcció “té la plena confiança del consell d’administració”, encara que va afegir que amb els canvis que hi ha hagut al comú es podran aportar “noves idees i maneres de fer”.
Pel que fa a cobrir les despeses derivades de la promoció econòmica que fa Vallnord, Balielles va indicar que en principi s’ha de fer amb els diners derivats de la venda de forfets, però que enguany els ingressos han disminuït i per tant “pots trobar-te amb dèficit”. Amb tot, va re-conèixer que si finalment es produeix aquesta situació no descarten estudiar la qüestió per si cal modificar el sistema de cara a exercicis futurs. Amb tot, va recordar que aquesta temporada ha estat especialment complicada perquè l’inici es va retardar i es van perdre els dies del pont de la Puríssima.

Les operacions amb imports inferiors a trenta euros quedaran exemptes de comissió. Els representants de les entitats han valorat la possibilitat de canviar “després del ressò social” que ha tingut la mesura entre la població en general i en sectors específics com són el comerç i la restauració, o els professionals sanitaris en particular. El director general de l’Associació de Bancs (ABA), Antoni Armengol, va posar en relleu que una estimació indica que els pagaments amb terminal punt de venda (TPV) inferior a trenta euros poden significar, fins i tot, un setanta per cent del global.
Diferents sectors s’havien posat en contacte amb l’ABA per tal de mostrar el malestar derivat per la mesura. Per exemple, els professionals sanitaris (metges o fisioterapeutes) van destacar que com les consultes s’abonen a un preu tancat i marcat per la CASS la comissió del 0,5% l’havia d’assumir el prestador de serveis íntegrament. La Seguretat Social, recentment, havia baixat entre un cinc i un deu per cent el preu de les consultes sanitàries.

Mesura progressiva
L’anul·lació de les comissions en operacions de poca quantia tindrà lloc de forma progressiva i no serà igual per a totes les entitats. Segons Antoni Armengol “calculem, però, que en un mes tots els bancs ja hauran implementat el sistema”. El calendari posa la data límit en l’1 de maig. L’aplicació depèn d’un sistema informàtic que haurà de discriminar totes les vendes del TPV segons el valor superior o inferior a trenta euros per aplicar o no la comissió del 0,5%. Representants del departament informàtic de les cinc entitats també es van reunir per tractar sobre com s’haurà de fer la implementació a nivell de software per deixar exemptes les operacions de menys de trenta euros. Això significa que cada entitat ho farà a un ritme diferent depenent de la implementació informàtica, però amb el compromís de respectar el termini màxim d’un mes.
Armengol va insistir que el sector financer ha estat “sensible” a les reclamacions que s’han fet arribar després que es fes pública la taxació de les operacions amb TPV. El directiu de l’Associació de Bancs va recordar que “s’ha de tenir en compte que quan algú paga un cafè amb targeta de crèdit aquest tràmit té un cost, com la trucada telefònica, el paper o el manteniment de la màquina i la gent hauria de valorar que no és gratis”. Armengol va comentar que la xifra de trenta euros s’ha establert perquè engloba bona part de les operacions. També perquè “per exemple les consultes mèdiques es troben per sota d’aquesta quantitat”. Les entitats financeres comunicaran pròximament als clients la decisió. El cobrament havia començat a principi d’aquesta setmana.

ALGUNS COMERÇOS HAVIEN LIMITAT LES TARGETES EN PAGAMENTS DE POCA QUANTIA

Un cop es va fer públic que es passava a pagar una comissió del 0,5% en les operacions amb targetes nacionals s’ha estat produint un degoteig de comerços i establiments que han canviat la política respecte al pagament amb TPV. Una sèrie de negocis han optat per restringir el pagament amb diner de plàstic quan es tracta de vendes de poc import. Es pressuposa que un cop es comuniqui que es fa marxa enrere en la comissió per a les operacions amb menys de trenta euros la política d’aquests establiments torni a la situació anterior.
El Govern també es va mostrar crític amb la mesura i els socialdemòcrates van anunciar una proposició de llei que obligava a congelar les comissions bancàries. El PS, a més, pretén que es pugui aplicar de forma retroactiva per eliminar la comissió del 0,5%. L’enrenou ha posat damunt la taula la necessitat d’establir, a través d’una llei, la regulació del dret a la competència. El text hauria d’evitar que dins d’un sector els integrants decideixin, a l’uníson i de forma pactada, fixar uns canvis de preu en la mateixa línia que el consumidor no pugui evitar.

Poc abans de les 17.30 hores d'aquest divendres s'ha produït un accident amb quatre vehicles implicats a l'avinguda Consell d'Europa, més amunt del pont de París en direcció a Escaldes- Engordany. Dos d'ells circulaven en sentit ascendent pel carril més proper a la vorera, mentre un altre circulava pel carril central també en sentit de pujada cap a la Dama de Gel. Segons les informacions de la Policia, un dels cotxes del carril de la dreta ha volgut canviar al del mig i ha topat amb el vehicles que hi circulava. Aquest, a causa de l'impacte i en intentar evitar la col·lisió s'ha tombat xocant amb un quart turisme que baixava des d'Escaldes, quedant pràcticament encastat sobre la part davantera del mateix. Tot i que la topada ha estat aparatosa i els bombers han hagut de retirar de la via el vehicle bolcat, el conductor d'aquest turisme ha estat atès per una ambulància del SUM en el lloc dels fets i la conductora del vehicle que ha volgut canviar de carril ha estat traslladada a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell amb un atac de nervis. Com ha confirmat el cap de guàrdia de l'hospital, cap dels dos ha patit ferides greus.