En un comunicat conjunt, les dues formacions abertzales van explicar ahir que aquest document forma part del desenvolupament de l’acord que EA i Batasuna van presentar el 20 de juny passat a Bilbao.
Segons publicava ahir el diari El Correo, que atribueix el document exclusivament a Batasuna, la primera de les vuit condicions establertes per un acord és l’esmentada declaració d’un alto el foc permanent d’ETA amb verificació internacional.
Unes altres condicions són l’assumpció dels principis Mitchell, que van establir pel procés de pau d’Irlanda del Nord la renúncia a la utilització de la violència i el desarmament total i verificable; la derogació de la Llei de Partits; i la cancel·lació dels processos judicials contra organitzacions de l’esquerra abertzale.
El document també recull que han d’acabar les amenaces i pressions “contra totes les persones” i que s’ha de treballar per “la reparació i reconciliació de totes les víctimes”.
Les altres dues condicions incloses es refereixen als presos d’ETA, pels quals es demana el trasllat a presons del País Basc i Navarra i l’alliberament dels reclusos amb malalties greus.
EA i l’esquerra abertzale defensen en el text, segons El Correo, la constitució d’una o diverses taules de diàleg entre els partits bascos, amb mediadors internacionals, per abordar les qüestions polítiques i una negociació entre el Govern espanyol i ETA “sobre les conseqüències del conflicte” per les víctimes, presos i membres de l’organització.
Confrontació democràtica
Les dues formacions polítiques signants van explicar ahir que l’acord ha començat a desenvolupar-se, “sempre amb la mirada posada a aconseguir l’objectiu d’un Estat basc independent mitjançant l’acumulació de forces sobiranistes que desenvolupin una estratègia de confrontació democràtica amb els estats espanyol i francès”.
DE LA VEGA NEGA QUE HI HAGI CRISI AL GOVERN ESPANYOL
La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va limitar ahir l’abast d’una futura remodelació de l’executiu a una única substitució, la del ministre de Treball, Celestino Corbacho, que anirà a les llistes del PSC a les pròximes eleccions catalanes. “La conseqüència serà, en el seu moment, si s’esdevé, que el president procedeixi al relleu del ministre; res més”, va manifestar després del consell de ministres en roda de premsa, negant d’aquesta manera que hi ha hagi cap crisi al si del govern.
Al seu costat, la ministra de Sanitat i Política Social, Trinidad Jiménez, va deixar clar que no es planteja deixar la seva cartera malgrat el procés de primàries al Partit Socialista de Madrid (PSM) en què competeix amb el seu secretari general, Tomás Gómez, per ser candidata a la Presidència de la Comunitat de Madrid el 2011. “Estic treballant, com sempre, en les responsabilitats del ministeri, que són les que m’ocupen en la seva totalitat, i no m’he plantejat cap altra cosa”, va assegurar.
D’altra banda, el comitè de Drets i Garanties del Partit Popular va decidir ahir aixecar la suspensió de militància de l’exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa, i del tinent d’alcalde de l’ajuntament de Madrid, Manuel Cobo.
Dins el mateix partit, l’alcaldessa popular de Dènia declararà el 5 d’octubre vinent al jutjat encausada per un delicte de prevaricació. L’encausament és el resultat de la denúncia presentada pel regidor socialista, Vicent Grimal, en què s’exposa que no han tingut accés als expedients sol·licitats pel seu grup.