Aquests han remarcat als estudiants la necessitat de centrar-se en els estudis i comportar-se bé a casa i a l'escola per tenir un bon futur. Mentrestant, els infants han quedat sorpresos sobretot per les joguines que utilitzaven els padrins quan eren nens, fetes amb llaunes de sardines, pedres o draps. Grans i petits compartiran properament una caminada per la parròquia i una jornada als horts socials. 
Deu dels padrins que acudeixen a la Casa Pairal del Prat Gran d'Escaldes- Engordany han participat aquest divendres al matí en una trobada intergeneracional amb un centenar d'alumnes de l'Escola andorrana de segona ensenyança a la llar de jubilats.
Els avis han explicat als més petits com era la seva vida quan tenien la seva edat i quan van arribar a Andorra. La majoria han destacat les dificultats que van viure per anar a l'escola, ja que es van haver de fer càrrec de la casa i els germans o es van haver de posar a treballar. Per això, els han insistit en què s'esforcin a l'escola i estudiïn per tenir un futur profitós i poder trobar una bona feina quan acabin la carrera. També han destacat la importància dels oficis, 'perquè un país sense personal que tingui un ofici no anirà enlloc, però tampoc anirà enlloc si no té estudiants i que s'hi posen fort', ha dit un dels avis, en Ricard Crespo. 
Així mateix, també han fet referència a la crisi i han explicat als infants que els seus pares potser no els poden donar tot el que volen perquè no passen per un bon moment, però que han de comportar-se bé a casa i a l'escola.
Per la seva part, els infants han pogut preguntar als padrins totes les qüestions sobre la seva vida passada i actual i s'han interessat especialment per les activitats que duen a terme, com els horts, la petanca o els jocs de taula. Els ha sorprès especialment que haguessin de deixar l'escola quan encara eren nens i que les seves joguines fossin de llaunes de sardines o de cartró. 
Padrins i estudiants compartiran properament una jornada als horts socials on podran veure com es treballa la terra i faran una caminada.

Per nacionalitats, segons les dades d'Estadística, aquest mes d’abril destaquen les tendències anuals positives dels turistes francesos i d’altres nacionalitats, així com dels excursionistes francesos.

El mes d’abril han entrat al país un total de 615.389 visitants, dels quals 434.781 (70,7%) són excursionistes mentre que 180.608 són turistes (29,3%). Això representa una tendència negativa del nombre de visitants durant el mes d’abril, a causa de la tendència negativa dels excursionistes i malgrat la tendència positiva del nombre de turistes. Per nacionalitats, els visitants espanyols presenten xifres negatives a causa de la tendència negativa dels excursionistes i dels turistes.
Pel que fa als turistes, el mes d’abril se n'han comptabilitzat 180.608, amb una tendència anual que continua a l’alça, d’un 0,3%. Per nacionalitats, només els turistes espanyols presenten una tendència negativa anual (-0,7%). I respecte als excursionistes, se n'han registrat 434.781, mantenint la tendència anual en valors negatius, d’un -1,1%. Per nacionalitats, els excursionistes francesos són els que presenten una tendència positiva, mentre que la resta mostren tendències anuals negatives.
Les dades indiquen que la majoria dels excursionistes tenen com a únic motiu de visita les compres mentre que els turistes no tenen les compres com a primera opció preferent, sinó que prioritzen el fet de venir a esquiar o a visitar el país en general. La majoria dels visitants vénen en família (44%) o en parella (27%).
D'altra banda, Estadística ha assenyalat que la pernoctació mitjana dels turistes a l'abril ha estat de 3,2 nits, en la majoria dels casos en un hotel, aparthotel o apartament turístic. Andorra la Vella és la parròquia on es registren més pernoctacions, seguida del Pas de la Casa i Canillo.
Estadística també ha fet públiques les dades de visitants referents al març i al febrer. Pel que fa al març, el nombre de visitants que han entrat al país s'ha situat en els 645.150, amb una tendència anyal del -0,9%. En aquest sentit, el nombre de turistes ha estat de 239.525 amb una tendència anual positiva, de l'1,5%, mentre que el nombre d’excursionistes ha estat de 405.625 amb una tendència anual negativa, del -1%. Per nacionalitats, al març destaquen les tendències anuals positives dels turistes de totes les nacionalitats i dels excursionistes francesos, mentre que els excursionistes espanyols i els d’altres nacionalitats presenten tendències negatives.
Pel que fa al febrer, s'han registrat 589.132 visitants, amb una tendència anual del -0,6%. El nombre de turistes ha estat de 234.975 amb tendència anual positiva, d’un 1%, mentre que el nombre d’excursionistes ha estat de 354.157 amb tendència anual negativa, d’un -0,3%. Per nacionalitats, aquest mes de febrer destaquen les tendències anuals positives dels turistes de totes les nacionalitats, mentre que els excursionistes espanyols i els d’altres nacionalitats presenten tendències negatives.

El Partit Socialdemòcrata va demanar ahir al Govern que torni a posar en marxa la Comissió de polítiques d’igualtat que va engegar l’executiu socialdemòcrata al 2009. La consellera general Mariona González va insistir que cal fer cas de les recomanacions efectuades per la Comissió Europea Contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) i que s’haurien de debatre en aquesta comissió, que inclou la societat civil i els grups polítics.

González considera que caldria debatre els anys per obtenir la nacionalitat, la doble nacionalitat i la possibilitat que els residents votin a les eleccions comunals. D’altra banda, la consellera també va indicar que si Demòcrates per Andorra no ho fa abans, cap al setembre o octubre presentaran una nova proposició de llei de llibertat sindical i la regulació del dret a vaga.

El president del Partit Socialdemòcrata, Víctor Naudi, i González van comparèixer per comentar el recent informe emès per l’ECRI. La consellera general va criticar que el pla d’igualtat «no està entre les prioritats de DA», i que les bones iniciatives engegades pel govern socialdemòcrata no s’han mantingut.

González va fer referència expressa a la Comissió de polítiques d’igualtat que van crear al 2009 i on es va convidar tots els grups parlamentaris, els agents socials i representació jurídica. Va indicar que l’ECRI en fa una valoració positiva i que en el si d’aquesta taula es debatien qüestions d’integració que ara no es tracten. Per això va demanar al Govern que la torni a posar en marxa, i que s’hi plantegi el tema de la nacionalitat en el seu sentit més ampli: tant la qüestió sobre la doble nacionalitat, com el dret a vot dels residents, com la rebaixa dels anys per obtenir la nacionalitat. González opina que «alguns de DA no haguessin dit que no [a la proposició de modificació de la llei de la nacionalitat], però no es van posar d’acord perquè encara hi ha aquesta dreta tan recalcitrant i rància», va recollir l’ANA.

A més, la consellera va apuntar que en aquesta comissió es podrien valorar també altres canvis en la legislació o el codi penal, i es podria impulsar la signatura del conveni sobre els drets econòmics, socials i culturals que no es podia signar abans per les diferències entre els drets econòmics dels residents. També va indicar que es podria parlar de la possibilitat de ser membres de l’Organització Internacional del Treball.

LEGISLACIÓ LABORAL / L’altre àmbit on fa incidència l’ECRI i el PS considera que caldria actuar-hi és en la legislació laboral. En aquest sentit, González va recordar que ja fa temps que el Govern diu que aquesta és una qüestió prioritària, però que de moment no han presentat cap projecte de llei al respecte. És per aquest motiu que la consellera indica que encara conserven el text que van presentar en l’anterior legislatura, i que si a la tardor DA no ha impulsat cap iniciativa en aquest sentit, els socialdemòcrates entraran una proposició de llei de llibertat sindical que reguli el dret a vaga, entre d’altres qüestions.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que el Govern actual no presta prou atenció a les polítiques d'igualtat i que en l'últim any el país, en lloc d'avançar, ha anat enrere en aquest àmbit, contràriament al que havia passat en l'etapa en què els socialdemòcrates van estar al poder.

En aquest sentit, la formació política a l'oposició aposta per tornar a posar en marxa la Comissió de Polítiques d'Igualtat, engegada pels socialdemòcrates l'any 2009, i per fer "un pacte d'Estat amb la societat civil" i els partits polítics per promoure totes les reformes encaminades a aconseguir més igualtat.

La consellera general Mariona González i el president del partit, Víctor Naudi, van comparèixer ahir, en l'habitual roda de premsa dels dijous, per valorar el quart informe emès per la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI). González va opinar que el pla d'igualtat "no està entre les prioritats de Demòcrates per Andorra", raó per la qual "ha quedat estancat", i que s'hauria de tornar a posar en funcionament la Comissió de Polítiques d'Igualtat, la tasca de la qual ha estat ben valorada per l'ECRI.

Entre les qüestions que s'haurien de tractar en aquest òrgan hi ha, segons va dir González, la de la nacionalitat, "que no toca mai per a DA, ni abans ni ara". Així, s'hauria d'abordar el nombre d'anys necessaris per obtenir la nacionalitat andorrana, la doble nacionalitat o el vot dels residents en les eleccions comunals. "Ens podíem haver avançat com a país en aquest àmbit, però ha hagut de venir un organisme internacional a dir-nos el que hem de fer", va assenyalar Naudi. El president del PS es va mostrar partidari també de "deixar fer a la Batllia sense pressions" pel que fa a la investigació de les escoltes telefòniques al servei de Policia.

El PS va lamentar ahir que un dels aspectes més ben valorats, al seu entendre, en l'informe de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), la creació de comissió per la igualtat, no hagi estat continuada pel Govern de DA.

Així ho van denunciar ahir el president de la formació, Víctor Naudi, i la consellera socialdemòcrata Mariona González, que van instar l'executiu a impulsar de nou aquest òrgan que, segons la parlamentària massanenca, "era una bona taula, un bon instrument de treball per fer el pla d'igualtat".

Sobre aquest òrgan, la política socialdemòcrata va assegurar que és un lloc idoni per impulsar tant les polítiques d'integració com altres peticions fetes des del Consell d'Europa, com ara el debat sobre la nacionalitat, el vot dels residents a les comunals o, també, els canvis legislatius per potenciar l'acció dels sindicats. En aquest darrer sentit, va avançar que esperaran uns mesos a veure si el Govern tramita la nova legislació laboral promesa, tot i que "tenim un text a punt i l'entrarem al Consell al setembre o a l'octubre".

El capitalisme té futur?
És evident que sí. No hi ha cap sistema alternatiu en l’horitzó. Pot passar  que continuï amb els cicles econòmics que ha tingut. Anirà canviant en coses, com per exemple amb l’aparició d’internet.

I evitarà errors del passat?
Alguns. La prova és que s’han evitat els del 1929. Ara tot va començar el 2007 i s’ha reaccionat ràpidament. No es pot comparar amb els anys 30, amb el nazisme, el feixisme i la guerra. La situació és dolenta, però no tant. N’aprenem i estem aturant bastant el cop. Podia ser pitjor. I es podrà tornar a evitar. El sistema durarà, tindrem sotracs, però vindran per altres bandes, com l’excés de població o el canvi climàtic.

El perill són errors nous?
Sí, però no els coneixem. És impossible saber com serà el futur.

Com veu un home amb tanta formació com vostè les retallades en educació?
És un error terrible, tàctic i moral. No s’han de fer ni en educació ni tampoc en sanitat. És intolerable. L’educació ha de ser l’única cosa intocable. Les obres públiques i l’exèrcit poden esperar. És l’única forma que la gent humil tingui igualtat d’oportunitats, i a més fa pujar la qualitat de vida d’un país.

No deu sentir-se gaire escoltat...
Ho tinc assumit i continuo predicant, però no al desert. Hi ha molta gent que té idees com les meves i hi hem de seguir insistint. No estem tan sols com sembla. No es poden tolerar certes polítiques i que no hi hagi crítica.

El 15-M ja ho fa...
És esplèndid que la gent s’indigni i protesti. La pregunta que els faig és que si tenen un programa desenvolupat i coherent sobre què fer, a partir d’aquí, anar una mica més enllà de condemnar els banquers. Pensar en coses alternatives. No estaria malament que alguns dels membres s’informessin una mica més.

Parlant dels banquers, com veu el tema Bankia?
Lamentable, patètic. Primer fan la malifeta i després ho hem de pagar amb diners públics. Quan guanyen molt, tothom calla. I quan van malament, paguem tots. És una injustícia.

El català té futur?
Sí, si vigilem. La mundialització el soscava i mereix un esforç addicional. Ha perdut ter­reny a certs llocs. És important que els governs se’n preocupin. Formalment, no és una llengua amenaçada i sembla que tot va bé, però hi ha problemes greus i no gaudeix de la salut que caldria tenir.

I quin paper ha de tenir Andor­ra, d’on és llengua oficial?
Seria inconcebible una Andorra que no parlés català. I perquè no passi això s’ha d’actuar. Hi ha botigues on la gent no et contesta en català i això sorprèn una mica. A Itàlia o Anglaterrra, l’immigrant, encara que malament, et parla en la llengua del lloc.

La comissió d’ocupació de la cambra va donar llum verd al text amb els vots del PP i CiU, i ara el projecte de llei de la reforma laboral serà enviat al Senat.
De les 46 esmenes incorporades, els populars en van introduir 16 en el tràmit de la ponència, i 30 més les va pactar amb la resta de grups, entre les quals en destaquen 17 amb CiU i set amb el PSOE. Mentre que les acordades amb els convergents toquen aspectes fonamentals de la reforma, les transaccionades amb els socialistes se centren, principalment, en la racionalització dels horaris laborals o en l’ocupació dels discapacitats.

Acords amb CiU
D’aquesta manera, el PP va pactar amb CiU que el contracte indefinit per a emprenedors i PIME de menys de 50 treballadors –fixa un període de prova d’un any en el qual no hi ha indemnització per acomiadament– desaparegui si baixa l’atur al 15% enfront de la taxa actual, que és del 24,4%. Tots dos partits també van acordar que els tres trimestres consecutius de caiguda d’ingressos o vendes que actualment permeten acomiadar per causes econòmiques es comparin amb el mateix període de l’any anterior, així com els dos trimestres que donen la possibilitat a un empresari de deixar sense efecte els pactes en conveni.
CiU i PP també es van unir per augmentar del 5% al 10% (180 hores) la jornada que pot modificar un empresari per incentivar la contractació de familiars dels autònoms i de fixos discontinus, i perquè tractaments mèdics com el càncer no es tinguin en compte com a causa d’acomiadament per absentisme.
Una altra esmena destacada que s’introdueix, aquesta vegada pactada amb Foro, és que la ultraactivitat –és a dir, la pròrroga automàtica dels convenis una vegada que han expirat i no hi ha acord per a la seva renovació–, es limiti a un any, en comptes dels dos que recollia el text original.

EL CGPI, DIVIDIT PER LA DEMANDA DE DIMISSIÓ AL PRESIDENT, DÍVAR

Cinc integrants del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) van demanar la dimissió del president, Carlos Dívar, en considerar insuficients les seves explicacions sobre uns viatges a Marbella que un dels membres, José Manuel Gómez Benítez, va denunciar a la Fiscalia. El cas per presumpta malversació va ser arxivat. Al mateix temps, set vocals més van plantejar la dimissió del denunciant, Gómez Benítez, al qual van criticar per no haver plantejat la denúncia dins del consell abans d’anar a la Fiscalia. Gabriela Bravo, portaveu del CGPJ, va explicar que no es va votar cap de les dues peticions. Dívar es va queixar del “crebant que tot això” ha suposat a l’òrgan, i tant ell com Gómez Benítez van refusar les demandes de dimissió.

El Govern ha dissenyat el nou càrrec i ha contactat ja amb la persona elegida, Jordi Beal, i només falta fer-ho oficial, cosa que podria tenir lloc la setmana vinent. L’exseleccionador dels isards es convertirà, en breu, en el nou coordinador d’Esports, càrrec que estaria per sota del de secretari d’Estat, Jordi Cerqueda i per sobre del de cap d’àrea, Lluís Orona, en una aposta per reforçar el departament.
Jordi Beal té un gran cartell en el món de l’esport pels seus coneixements en matèria  esportiva del Principat i molts el consideren una persona de molta vàlua. És per això que la seva arribada a Esports seria, en principi, ben vista pels clubs i federacions del país, en especial per la família del rugbi, que recentment ha criticat l’actuació del Govern de Toni Martí en relació amb l’elecció del Camp del Consell com a futur Estadi Nacional i ara veuria com un dels seus membres passa a ocupar un càrrec important.
Jordi Beal, ahir a la tarda va declinar fer cap tipus de declaració  al Diari, assegurant que no hi ha res d’oficial encara, tot i que va admetre contactes per integrar-se a Esports. En l’actualitat, Beal és professor, i segons ha pogut saber el Diari fins que no acabi el curs no es podrà dedicar a temps complet al càrrec.
Aquesta remodelació a Esports provocarà la pèrdua de protagonisme de Lluís Orona, cap d’àrea  i segon en l’escalafó de la secretaria d’Estat, càrrec que ocupa des que l’any 2007 l’aleshores ministre, Carles Font, va apostar per una reestructuració que va comportar la desaparició de la figura de director d’Esports, que exerceix Orona, i que va ser substituïda per la de secretari d’Estat amb Víctor Filloy com a persona elegida. A partir d’ara es recuperaran els tres càrrecs, amb Jordi Cerqueda de secretari d’Estat, Jordi Beal de coordinador i Lluís Orona que seguirà com a cap d’àrea.

Ministeri i director d’Esports
Tradicionalment, a Andorra els esports han depès sempre d’un ministeri que englobava també altres carteres (Educació, Cultura, Joventut...), amb un director d’Esports específic. Només l’any 2005 Esports va tenir un ministeri propi, encapçalat per Carles Font, que va ocupar el càrrec durant dos anys, fins que Albert Pintat va reestructurar el seu Govern i Esports va passar a dependre d’Educació, amb Roser Bastida. Posteriorment, i ja amb el Govern de Jaume Bartumeu, Presidència es va encarregar de l’àrea esportiva, amb un secretari d’Estat, Manel Blasi. El mateix organigrama ha seguit Toni Martí, amb Jordi Cerqueda com a màxim responsable en qualitat de secretari d’Estat d’Esports.

PERFIL

Jordi Beal Vilaginés. Futur Coordinador d’Esports

Al VPC Andorra Jordi Beal va fer de tot: va ser jugador, preparador físic –llicenciat en INEF, especialitat en rugbi–, ajudant del tècnic Bruce Hemara i finalment entrenador. També va ser director tècnic de la federació des del 2001 fins al 2006. En l’ascens de la temporada 2003-2004 Bruce Hemara, aleshores tècnic del VPC, el va fer jugar en el darrer partit de la temporada quan el club es jugava l’ascens després que Beal ja feia diversos anys que estava retirat. Per tant, Beal va poder col·laborar jugant en l’anhelat ascens a tercera. Dos anys més tard es va convertir en el recanvi d’Haturini, que havia arribat uns mesos abans a l’equip per substituir Hemara. En el seu primer any com a entrenador va aconseguir crear un fort i nodrit grup de jugadors, tant amb el primer equip com amb el segon. En l’apartat internacional va contribuir que els isards arribessin a la tercera fase del Premundial.

La manca d’interès per part dels propietaris privats de la zona de fer el desenvolupament urbanístic és el que ha motivat que el comú hagi decidit agafar les regnes i tirar endavant el pla especial. Durant la sessió de consell de comú celebrada ahir es va acordar impulsar el projecte i convocar un concurs per a la seva redacció, ja que, tal com va posar de manifest Estany, fan falta tècnics qualificats en matèria urbanística que s’han de buscar fora de la casa comuna. El pla podria estar llest en sis mesos.
Amb el pla especial la corporació pretén que el gran pulmó verd de la parròquia –i que ara, amb l’aparcament adjacent, costa uns 900.000 euros anuals de lloguer– passi a ser de titularitat pública. L’administració recuperaria uns 15.000 metres quadrats i el punt de partida és allò que es va deixar plasmat al pla urbanístic. La corporació es queda amb la major part de la zona verda (el resultat serà inferior al parc actual ja que també es construiran vials) i recupera els llocs d’aparcament que perdrà quan retorni als privats el pàrquing actual construint-ne un de soterrani sota el parc. El projecte apuntava que es farien un parell de plantes d’aparcament subterrani i que el nombre de places podria arribar a ser superior a l’actual. El pla urbanístic també apuntava que l’aparcament passava a ser zona edificable i que es compensava els propietaris –la família Rebés– permetent-los un nivell d’edificabilitat superior.  

L’oposició, a favor
Els dos grups de l’oposició es van mostrar a favor de la iniciativa. El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) Marc Cornella va manifestar que “ens felicitem que es tiri endavant el pla especial. Això permet un estalvi important de lloguer d’una zona que és un pulmó per a la capital”. En el mateix sentit es va expressar el conseller de Demòcrates per Andorra (DA) Carles Torralba. “L’objectiu bàsic és deixar de pagar lloguer i alliberar un espai públic. Estem totalment d’acord perquè és un lloc essencial i estratègic”.

Societat pública i busos
Els cònsols van informar de l’impuls d’una societat pública per gestionar “actius turístics de la parròquia”, com ara l’alberg de la Comella o el Centre de Congressos. És un projecte que s’arrossega del mandat anterior i l’objectiu és aconseguir que la gestió d’aquests equipaments pugui ser més àgil, ja que deixarien d’estar sotmesos a dret administratiu, que sovint alenteix tràmits com ara la contractació de personal, quan “gestionar actius turístics demana immediatesa i aquest és un sistema que existeix a tot arreu”, va posar de manifest el cònsol menor, Jordi Minguillón.
D’altra banda, el conseller de DA Carles Torralba es va congratular que s’hagin pres mesures per solucionar les demandes de veïns i comerciants pròxims a la parada de bus de Príncep Benlloch, que es queixaven de la llarga estona que passen els vehicles aturats i amb els motors en marxa. Els busos hauran d’aturar els motors i també es planteja que no totes les línies s’hagin d’aturar en aquella parada.

FERRER ES CONGRATULA DELS RESULTATS DE LA CONTENCIÓ DE LA DESPESA

La cònsol major, Rosa Ferrer, es va congratular que malgrat que els ingressos continuen a la baixa, la liquidació pressupostària del primer trimestre de l’any ha estat positiva. “S’està fent una gestió molt acurada, molt a consciència”, va argumentar la cònsol. Fer­rer va assenyalar que “no podem obviar la situació econòmica, que ens preocupa”, però va valorar positivament que tot el personal estigui contribuïnt que la despesa no es dispari. El cònsol menor va afegir-hi que “hem ingressat 200.000 euros menys i hem liquidat 800.000 euros menys de despesa. Aquest és el gran esforç de contenció”.

VENDA D'UN TERRENY A FEDA PERL A CONGENERACIÓ

El comú també va acordar ahir la venda d’un terreny adjacent als Serradells a Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) perquè pugui fer el desenvolupament del projecte de cogeneració de la Comella. El projecte energètic estarà molt lligat al complex esportiu. Primer perquè els 184.000 euros que rebrà el comú es destinaran a les obres que requereix la instal·lació, per exemple, d’aïllament. I després perquè l’acord passa perquè el complex s’abasteixi per a la calefacció i escalfar l’aigua de l’energia que produirà la planta de cogeneració (almenys un 80% de l’energia que es consumeixi haurà de venir de la planta). Això sí, la majoria va deixar clar que ja s’ha acordat que el preu de compra de l’energia mai pot ser superior al preu de mercat.
L’oposició també va avalar el projecte, especialment Josep Vila, que en va ser l’impulsor el mandat anterior, i que va assegurar que el projecte garanteix un estalvi energètic important.

“El pitjor favor que li podria fer a la meva família i a mi mateix és canviar el que penso i el que faig normalment, i no ho faré”, va assegurar. El ministre va qualificar “d’injustificat” i “inadmisible” l’atac, i va assegurar que estava “clarament premeditat”, ja que es va produir “enmig de la nit, mentre plovia, i a una distància considerable de casa meva”, circumstàncies que considera que dificulten la investigació. És per això que va advertir que malgrat que considera que la policia “està fent tot el que es pot fer en aquests moments”, i que poden passar setmanes o mesos abans no s’esclareixin els fets, “he de tenir l’esperança que arribaran a esbrinar què ha passat”.
Cinca, que va parlar en el marc de la festa de la patrona de la policia, va agrair les mostres de suport rebudes des de tots els àmbits assegurant que es troba bé i que els seus objectius en aquest moment són, d’una banda, vetllar perquè la seva família superi el mal tràngol amb el mínim de seqüeles psicològiques i de l’altra, posar-se en mans dels professionals de la policia.

Quotidianitat
El titular de Finances també va agrair el refús unànime tant a l’agressió que ha rebut ell i la seva familía com a la violència en general, que va explicar que entén com “un rebuig al fet que algú vulgui trencar un valor que hauria de ser indestructible, com és el de la convivència i el respecte a les persones”. En aquest sentit va expressar que espera que la situació no faci variar la quotidianitat i va reiterar que “l’aspiració ha de ser que totes les persones públiques visquin des de l’absoluta normalitat”.
De fet, al llarg dels diferents discursos que es van fer durant l’acte de celebració de la diada de la policia les referències indirectes al cas van ser constants i es va referir a la seguretat ciutadana com un dels valors del Principat. El ministre d’Interior, Marc Vila, va remarcar que “un dels tresors més preuats és que la gent pugui dormir tranquil·la”, per això va defensar que “cal eficàcia per garantir l’imperi de la llei i l’ordre” en un moment de dificultat.
De la seva banda, el cap de Govern, Toni Martí, va comentar que “el nostre país ha estat sempre un exemple de seguretat, pau i tranquil·litat”, i que “la seguretat ciutadana i el clima de tranquil·litat són el nostre millor tret diferencial”. Martí també va lloar la reacció de la societat, que s’ha revelat contrària a aquelles accions que qüestionen la seguretat ciutadana. En aquest sentit, va afirmar que aquest fet demostra que “qualsevol atac a la convivència pacífica està condemnat al fracàs”.

HOMENATGE ALS AGENTS AMB MÉS ANTIGUITAT AL COS

El cos de policia va celebrar ahir el dia de la seva patrona, Santa Maria Auxiliadora. Els actes van començar a les dotze amb una missa a l’església Sant Esteve de la capital i van continuar al Centre de Congressos, on el cap de Govern, Toni Martí, i el ministre d’Interior, Marc Vila, van lliurar les plaques de reconeixement de l’antiguitat i els regals als agents que s’han jubilat. Així, els agents amb una antiguitat de 15 anys al cos van rebre la insígna de bronze, els de 20 anys de plata i una d’or als que fa 30 anys que presten el seu servei al cos de seguretat. L’acte va comptar amb la presència, també, de representants del cossos de seguretat dels països veïns així com de diverses autoritats, entre els quals el síndic general i la subsíndica, Vicenç Mateu i Mònica Bonell, alguns cònsols i altres membres de l’executiu.
En la seva intervenció, Martí va destacar la professionalitat dels agents i alhora va remarcar que els treballadors públics també hagin contribuït als esforços que s’han de fer en temps de crisi. De la seva banda, Vila va recordar que un dels objectius és allunyar l’ombra de la politització del cos i que per aquest motiu s’ha ratificat els seus càrrecs directius. Martí va afegir, també, que sempre han cregut en la policia.

Aquest és, almenys, el plantejament que va posar ahir sobre la taula el portaveu del Centre Cultural Islàmic, Rachid Cherkaoui, que va asse­nyalar que el centre de culte que tornaran a demanar al Govern encapçalat ara per Toni Martí –ja han rebut negatives dels gabinets de Marc Forné i Marc Pintat–  “no seria només útil per a les grans celebracions de la nostra religió”, com la del tancament del ramadà i la festa del xai, sinó per a moltes altres activitats. “Podria servir de centre cultural, ser un espai on poder anar a aprendre àrab...”, va exemplificar.
Quant al lloc on es podria emplaçar el temple i els pressupostos que caldrien per fer-ho, Cherkaoui va comentar que en primera instància caldria obtenir l’autorització del Govern. “I a partir d’allà ens mourem en el sentit de buscar totes les ajudes i mirar tots els terrenys possibles per poder comprar i edificar”, va afegir-hi. El finançament, de la mateixa manera que en la resta de països que s’erigeixen mesquites, l’anirien a cercar a la comunitat musulmana “d’arreu del món”, a través de donatius. “Ja sigui als estats veïns, com a través de cartes als nostres països d’origen o a l’Orient Mitjà”, va concloure el portaveu del col·lectiu.

Opinions favorables
La possibilitat que el col·lectiu musulmà disposi d’un lloc de culte és ben vista des del Partit Socialdemòcrata. Així ho va indicar ahir la consellera Mariona González. “No hi veig cap problema. La Constitució parla de llibertat religiosa. No seria dolent que poguessin tenir un lloc on fer les seves activitats”, va indicar la parlamentària massanenca en ser preguntada sobre les demandes fetes durant els governs liberals. El president del PS, Víctor Naudi, va assegurar que “són ciutadans com la resta i han de poder exercir lliurement la seva religió”, a la vegada que va indicar que l’executiu socialdemòcrata no va rebre cap petició formal.
En canvi, el cap de Govern, Toni Martí, va optar per no comentar el tema per “no alimentar més la polèmica”. El president del grup demòcrata, Ladislau Baró, va apuntar que “encara no n’hem parlat entre nosaltres”.
De la seva banda, l’arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàr­ries, va mostrar-se favorable a la petició. “Com a creients, han de tenir un lloc de culte, ben adequat i condicionat. Entra dins la llibertat religiosa”, va apuntar.

EL PS LAMENTA LA INACTIVITAT DE LA COMISSIÓ PER LA IGUALTAT

El PS va lamentar ahir que un dels aspectes més ben valorats, al seu entendre, en l’informe de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), la creació de comissió per la igualtat, no hagi estat continuada pel Govern de DA. Així ho van denunciar ahir el president de la formació, Víctor Naudi, i la consellera socialdemòcrata Mariona González, que van instar l’executiu a impulsar de nou aquest òrgan que, segons la parlamentària massanenca, “era una bona taula, un bon instrument de treball per fer el pla d’igualtat”.
Sobre aquest òrgan, la política socialdemòcrata va assegurar que és un lloc idoni per impulsar tant les polítiques d’integració com altres peticions fetes des del Consell d’Europa, com ara el debat sobre la nacionalitat, el vot dels residents a les comunals o, també, els canvis legislatius per potenciar l’acció dels sindicats. En aquest darrer sentit, va avançar que esperaran uns mesos a veure si el Govern tramita la nova legislació laboral promesa, tot i que “tenim un text a punt i l’entrarem al Consell al setembre o a l’octubre”.