Naudi, responsable de Turisme i Comerç, ha indicat que les grans superfícies, obriran les seves portes aquest diumenge a la tarda ja que "són col·laboradors i formen part del marc de la Vila Medieval". El polític lauredià ha afegit que l'obertura d'establiments és extensiva a tota la parròquia, sempre i quan "posin una parada a fora i formin part del conjunt de la Vila Medieval". De fet, des del comú ja s'han preparat distintius per als establiments que s'adhereixin a la vila. Aquest 26 de setembre és un dels vuit diumenges que el decret de Govern contempla d'obligat tancament a la tarda. Dimecres passat, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, va declarar que els comerços que estiguin  "en el marc de la fira" de la Vila Medieval "no es veuran afectats" pel decret de tancament dels diumenges perquè "és un esdeveniment excepcional de promoció turística". Bartolomé va especificar que "s'entén que només els comerços que estiguin en el marc d'aquesta fira gaudiran de l'exempció tal com es va fer a Escaldes amb la Fira Outlet". Des del comú lauredià s'entén que la Vila Medieval és extensible a tota la parròquia i per tant pot obrir qualsevol establiment comercial.

Respecte dels centres comercials Punt de Trobada, Sant Eloi i River, s'ha indicat que són col·laboradors "en la categoria de plata" de la Vila Medieval que aquest divendres donarà el tret de sortida a les sis de la tarda. Naudi ha explicat que gràcies a l'aportació econòmica d'aquestes tres empreses s'ha pogut fer "un salt qualitatiu important" en l'organització dels actes d'aquest cap de setmana i, per tant, "formen part del marc de la Vila Medieval (utilitzant les mateixes paraules del portaveu del Govern), la patrocinen i estan a la parròquia. Si no poguessin obrir, estaríem discriminant-los". El conseller lauredià ha explicat que el patrocini de Punt de Trobada, River i Sant Eloi ha servit perquè, entre d'altres activitats, es pugui fer el torneig de justes de diumenge, les entrades del qual ja estan exhaurides. Adequar la vela amb la instal·lació de les grades o posar la sorra al terra per als cavalls "no ho haguéssim pogut fer sense el seu patrocini, no podríem arribar a realitzar-ho". Segons Naudi "és una novetat que té molta tirada i és un tema que fa més d'un mes que n'hem parlat per fer una vila medieval més important que la que fèiem fins ara". Naudi ha explicat que el que fan aquests centres comercials és posar unes parades a la porta on hi haurà productes alimentaris artesanals, guarniran les entrades amb ambientació medieval i els dependents, els que estaran a les parades de fora però també alguns de dintre, aniran vestits d'època. "És una ambientació total medieval", ha explicat el conseller lauredià.
Però no seran únicament els grans magatzems, sinó que Enric Naudi ho ha fet extensiu a la resta de Sant Julià de Lòria ja que, segons ha dit, no es tracta d'una fira sinó d'una Vila Medieval i "una vila és tota". Per tant, "tots els que hagin col·laborat i que posin una parada a fora, tinguin productes que formin part del conjunt perquè sigui realment una vila medieval" podran obrir en un diumenge que el decret d'horaris comercials del Govern obliga a tancar.

Des de Salut es recomana als pacients en tractament amb algun dels fàrmacs que no el suspenguin sense supervisió mèdica, i que es posin en contacte amb el seu metge perquè els pugui prescriure el tractament alternatiu més adient en cada cas.

Les dades dels últims estudis publicats sobre el medicament rosiglitazona, que es va introduir al mercat l’any 2000 indicat per al tractament de la diabetis mellitus tipus 2, posen de relleu que existeix un lleuger augment del risc cardiovascular (infart de miocardi, angina de pit, insuficiència cardíaca o malaltia arterial perifèrica) en pacients que prenen medicaments que contenen rosiglitazona, la qual cosa ha conduït a prendre la decisió de suspendre la comercialització d’aquests medicaments. Aquesta suspensió serà efectiva quan la Comissió Europea emeti l’ordre de suspensió definitiva la qual es produirà d’aquí a uns dos mesos. Així doncs, els medicaments Avandia, Avandamet i Avaglim deixaran d’estar disponibles a les farmàcies en uns dos mesos.
Aquest divendres el Departament de Recursos Sanitaris del Ministeri de Salut, Benestar i Treball ha notificat aquesta decisió als professionals sanitaris, indicant que els medicaments que contenen rosiglitazona (Avandia, Avandamet i Avaglim) deixaran d’estar disponibles a les farmàcies en uns dos mesos, i que se’ls comunicarà la data exacta quan es conegui. Els professionals sanitaris també han estat alertats que no s’han d’iniciar nous tractaments amb rosiglitazona i que cal revisar el d’aquells pacients que actualment estan en tractament amb medicaments que continguin aquest principi actiu. En aquest sentit, s’ha recordat que els pacients no han d’interrompre el tractament amb rosiglitazona sense l’assessorament del seu metge.

El marcatge preliminar de l'emplaçament en el qual s'ubicarà la fira propiciarà el tancament de quatre dies, des del diumenge a les set de la tarda fins dijous vinent. A partir d'aquest dia l'aparcament quedarà obert parcialment a l'ús públic i a mesura que es vagin muntant les estructures de l'envelat la superfície d'estacionament anirà quedant restringida fins al tancament total. L'accés al pàrquing per l'avinguda Tarragona quedarà tancat a partir del dijous 30 de setembre.

Els dies 9, 10, 11 i 12 d'octubre, coincidint amb el llarg cap de setmana del Pont del Pilar, festiu per als visitants espanyols i en previsió d'una nombrosa afluència de turistes, les zones segures de l'aparcament seran reobertes a l'estacionament de vehicles.

Als socialdemòcrates, del que digui o proposi Eusebi Nomen, asseguren la majoria, ja no els sorprèn res. Per això la immensa majoria dels consellers generals del grup del PS desconfien del suposat govern d'unitat que exigeix ApC. Ho veuen com una maniobra dilatòria més. A micròfon obert, cap, o ningú, parla d'eleccions.

Però quan s'atura la gravadora són ben pocs els que creuen que l'anticipació electoral encara és evitable. Mentrestant, els reformistes, que juren i perjuren que les eleccions avançades no són bones però creuen que es faran, es mostren sorpresos que Nomen posi damunt la taula una proposta que, recorden, ells, CR, van ser els primers a fer i, segons ells també, ApC el primer a descartar. Però el líder de la plataforma, la dels tres consellers, ho té clar. Preveu unitat executiva. Abans o després de passar per les urnes.

POSICIONAMENTS

Sigui pel fons o per les formes, o per l'experiència viscuda, només un parell de conselleres socialdemòcrates -Rossa i Dolsa- aposten per la unitat. Amb molts matisos, és clar. La resta es creu ben poc els postulats d'Eusebi Nomen. Cadascú hi diu la seva. No hi ha una coincidència molt explícita més enllà de la desconfiança. Que uns i altres, en la fila del PS, expressen a la seva manera. I amb prudència. Tenen clara l'estructura de partit. I el fet que la decisió final sortirà de les trobades que mantinguin els òrgans rectors de la formació. Jordi Font i Cadena confien més a arribar a acords amb CR. I Armengol i Blasi parlen, més aviat, de “marejar la perdiu”. Mentrestant, Mariona González és rotunda: “Per aprimar l'Estat i fer política neoliberal”, a ella, que no la busquin.

A l'altre cantó de l'hemicicle, la majoria dels consellers de CR es mostren sorpresos. “Perplexitat” era la paraula que més repetien. Així, tots consideren que en realitat el govern d'unitat és una proposta sortida de les files reformistes, “que ara Andorra pel Canvi recicla com si fos seva”, segons les paraules del conseller Joan Torres. El líder reformista, Joan Gabriel, va demanar-se “quina credibilitat té el Govern” per repetir l'intent avortat de govern d'unitat que hi va haver l'any passat. Així mateix, va advertir que exigirà als socialdemòcrates garanties sobre “si realment es tracta que ens posem a treballar tots junts o mirarem a veure qui troba més arguments per dir que no”. Gabriel va lamentar que Bartumeu “hagi trobat més important marxar a Nova York que quedar-se per arreglar el país”. Nomen també va denunciar-ho.

Molts ressalten que, si la van proposar, no s'hi poden oposar de cap manera. És el cas de parlamentaris com Roser Bastida, Daniel Armengol o Olga Adellach. En canvi, alguns expressen algunes reserves, i es demanen si és el moment oportú per plantejar una solució com aquesta. En tot cas, la gran majoria dels reformistes va coincidir que Bartumeu és el responsable de fer la proposta, i li van demanar que en concretés el calendari i les condicions.

El discurs d'ApC, la força que ha deixat la proposta sobre la taula, va estar més enfocat a defensar el possible govern d'unitat entre totes les forces. Així, tant el president del grup, Eusebi Nomen, com el conseller Josep Maria Bringué van coincidir que “la pregunta no és si hi haurà o no govern d'unitat, la pregunta és si el fem ara o després de les eleccions”. El líder d'ApC entén que la concentració de les forces de l'arc parlamentari és “inevitable” per afrontar la situació econòmica de l'Estat.

L'aforament de la vela del Prat Gran per veure el torneig de justes medievals d'aquest proper diumenge a les sis de la tarda és de 950 persones. A l'Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria disposaven de 500 entrades per repartir de forma gratuïta a les persones que volien assistir-hi. Les altres 450 entrades es distribuïen a través dels participants i col·laboradors de la Vila Medieval. Aquest divendres al migdia, des del comú han informat que s'han exhaurit les entrades que es donaven des de l'Oficina de Turisme. Tot i això, les persones que s'han quedat sense i s'adrecen al punt d'informació turística són inscrites en una llista, a l'espera del retorn de les entrades que no hagin esgotat els col·laboradors i participants.

La mesura de repartir prèviament les entrades per assistir al torneig de justes es va prendre per evitar cues i problemes en el moment d'accedir al recinte de la vela del Prat Gran el mateix diumenge.

El lectorat va néixer de manera oficial el 1993 amb la signatura d’un conveni de col·laboració entre el Govern d’Andorra i la Universitat, tot i que el projecte arrencava dos anys abans gràcies a la proposta que va presentar al Govern d’Andorra, Rudolf Bares, propietari de l’empresa Promocions mèdiques Andorranes, s.l. (PRO.MED.AND) i el conveni es va signar el 6 d’octubre de 1993. Després de gairebé vint anys de col·laboració amb l’empresa PRO.MED.AND, el Govern ha renovat el conveni de col·laboració amb Thomas Bares, fill de Rudolf Bares.

Actualment, el lectorat compta amb una base molt important d’estudiants de diferents universitats de Praga, de docents interessats en la llengua catalana i la cultura andorrana i està obert també, a totes aquelles persones (encara que no siguin universitàries) que hi estiguin interessades. S’ofereixen cursos de llengua catalana I, II i III, classes de conversa, seminaris de literatura i de traducció català – txec – català, així com un gran nombre d’activitats culturals que permeten als estudiants fer una immersió en llengua catalana i al mateix temps aprendre coses del país i la seva cultura. El curs passat, 2009-2010, el lectorat de català de Praga va comptabilitzar uns 150 estudiants.

Avui s’estrena Come Reza Ama la darrera película d’en Javier Bardem i la Júlia Roberts, a qui diumenge passat van atorgar el Premi Donostia del Festival de San Sebastià per la seva trajectòria cinematogràfica. És ja una de les consagrades estrelles clàssiques del nostre cine, actriu a qui per exemple el director de cine, David Trueba, declara com a patrimoni de la humanitat perquè el seu somriure d’aquesta dona és per fer-li un monument.

La pel.lícula està basada en un llibre que tot just he començat. Aquest està estructurat en 109 capítols, fent referència a les 108+1 granadures (objectes petits amb un forat al centre per a poder fer amb ells collars, braçalets…) que conformen un japam m?l?, objecte que els hinduistes i els budistes utilitzen per mantenir-se concentrats durant les seves meditacions religioses, i que en la Edat Mitja durant les croades va arribar a Europa per a convertir-se en els rosaris del crisitianisme.

Avui dia, però, de rosaris se’n veuen ben pocs. Bàsicament un els pots trobar en àmbits de culte. Res més lluny que aquest dimarts a la tarda, acompanyant l’àvia a l’església d’Escaldes, una dotzena de dones resaven els misteris del Sant Rosari. El curiós és que fora de l’àmbit religiós també n’hi ha de rosaris, però d’una altra manera… Així ho reflexa la locució verbal “Acabar com el rosari de l’Aurora” que és quan un fet acaba malament, en fracàs, fent referència bàsicament quan els assistents abandonen tumultuosament i descomposts una reunió per falta d’acord.

Aquesta seria la millor expressió per a definir el panorama polític d’aquests dies. Amb la proposta paral.lela d’aquesta setmana d’ApC per, o bé fer un govern d’unitat o bé anar eleccions anticipades, tornem de nou al mateix escenari plantejat l’any anterior.

No s’han aportat solucions noves. Es tracta d’una proposta en el que tot continua igual, tot i que ha estat sempre present en boca d’uns i altres, no s’ha acabat concretant cap acord.

Encara que sembli mentida sóc optimista per naturalesa, compto amb un pacte entre les diferents formacions polítiques, tenim elements nous sobre l’escenari, un pressupost ben treballat, un nou conseller amb ganes i molta història familiar a l’esquena, però sobretot tenim un any ple de declaracions i demostracions de les actituds de cadascuna de les formacions polítiques.

Així, la situació política actual no té perquè tenir un final com el del rosari de l’aurora. Ara més que mai, amb la vista posada en les negociacions d’Estat i el debat del pressupost, el rosari, el japa m?l?, ha d’estar present entre els nostres representats i dirigents.

Pedro Salmerón (Granada, 1945) poc imaginava, de jove, que l’emblemàtic monument que presideix la ciutat on va néixer i on es refugiava de tant en tant per dibuixar acabaria sent la seva particular oficina. “Ja ho sé, que no és el mateix que treballar a qualsevol altre indret. Canvia totalment la sensació del pas del temps, en un lloc on l’atracció és contínua.”
Salmerón va passar fa pocs dies per Andorra per participar en unes jornades sobre patrimoni. No era la primera vegada que trepitjava les Valls. “No és que el conegui gaire [el país], però sí que havia vingut quan era adolescent, perquè tenia uns oncles emigrants a Barcelona.” Part de la família, explica, va sortir-se’n treballant a Catalunya. “I, com que tots érem molt viatgers, a més de conèixer aquella Barcelona de la dècada del 1960, també vam fer recorreguts meravellosos pel Pirineu i Andorra. Que ha canviat moltíssim.”
Salmerón passa el seu dia a dia laboral a l’ombra de l’Alhambra des de fa un parell de dècades. Entrar a treballar en un indret emblemàtic com aquest fa sentir “respecte i cert temor”. Des del punt de vista intel·lectual. Des de l’emocional, “és una passada, hi estic enganxat”. Lligat a la laboriositat que exigeix tocar cada pedra, perquè “l’Alhambra és immensa, però de vegades actuem sobre coses petites, que no per petites deixen de ser importants”.
És un privilegiat i ho reconeix. També perquè gaudeix diàriament d’allò que va qualificar Bill Clinton com “el millor capvespre del món”. Tot i que, matisa, no és des de l’Alhambra, sinó des d’un mirador a l’Albaicín.
També sap que el destí l’ha afavorit per conèixer cada racó del monument. No és que tingui llocs secrets, diu, però sí que li agrada “agafar de la mà els éssers estimats” i guiar-los per recorreguts poc habituals, com ara el sistema hidràulic de los albercones, el cementiri dels nassarites o de passeig per les cobertes de la catedral.

Apunt biogràfic

Des del 1990. L’arquitecte, restaurador i paisatgista es va formar a l’escola superior d’arquitectura de Madrid. La vida professional l’encamina al món de la restauració i arriba a monuments com la Capella Reial de Granada. I en pocs passos, el 1990, es veu treballant a l’Alhambra. La seva tasca li ha estat reconeguda amb guardons com ara el Premi Andalusia de Patrimoni Andrés de Vandelvira (1999).

El Govern preveu reduir la quota d'autoritzacions d'extracomunitaris que optin a un lloc de treball temporal a les estacions d'esquí l'hivern vinent. Aquest posicionament anirà a favor de les places que es destinaran a persones que provinguin de la Unió Europea, sobretot de països altament afectats per la desocupació com ara Espanya.

En una primera trobada mantinguda la setmana passada entre els responsables del ministeri d'Interior, Víctor Naudi i Bruno Bartolomé, i els representants dels camps de neu del país es van posar de manifest les necessitats pel que fa a recursos humans per fer front a la pròxima campanya de neu. Uns requeriments en termes de servei que segons va explicar el director general de Vallnord, Martí Rafel, a aquest rotatiu, s'alinearan amb els de l'any passat. I és que en cap cas les estacions retallaran cap servei dirigit al consumidor de neu i, per tant, la xifra de treballadors serà la mateixa que la de la temporada anterior.

Una de les qüestions que també van transcendir de la trobada a Interior va ser l'esforç que tant l'executiu com les estacions preveuen fer amb la recol·locació de persones que es troben a l'atur. A partir de diverses sessions  informatives en què participaran els caps de recursos humans dels dominis esquiables es vetllarà per encaixar els perfils de persones del país sense feina als llocs de treball que s'han de cobrir.

SINCRONITZACIÓ

En plena sintonia amb els altres responsables dels camps de neu i amb el Govern, Rafel va valorar la facilitat burocràtica que suposa incorporar una persona del país respecte dels aspirants que resideixin més enllà de les fronteres andorranes. “No t'has de preocupar pels tràmits d'immigració o l'allotjament”, va afirmar. De fet, la pauta marcada és concertar els serveis en funció de la proximitat del domicili del sol·licitant. Primer la parròquia, després el país i seguidament Espanya i altres.

David Villa té raó, però també la té José Mourinho. Els dos coneixen la realitat i l’exposen. Amb quatre jornades de lliga un està per davant de l’altre. I això que el que va primer encara és un equip en estat de construcció i el que el segueix és el vigent campió de lliga. El davanter asturià del Barça veu una gran distància entre els uns i els altres. “La diferència actual entre el Reial Madrid i l’FC Barcelona és òbvia i aquesta radica en el que han aconseguit els dos equips els últims dos anys”, va reconèixer el Guaje, que va confessar no estar preocupat d’anar per darrere del conjunt blanc en la classificació. “El dèficit que tenim ara amb el València i el Reial Madrid no em preocupa perquè encara queden molts punts i molta feina per fer. Quan quedin quatre jornades potser es podria analitzar, però ara mateix no és preocupant”, va indicar.
L’exdavanter del València es va mostrar molt ambiciós de cara a aquesta temporada que acaba de començar. “No puc decidir-me per un títol, ja que al Barça s’ha d’anar per a totes. Pot succeir que arribi un equip com l’Inter i es defensi molt bé i l’objectiu no es pugui assolir”, va afegir. El golejador i el número 7 del Barça també va descriure les sensacions de marcar contra l’equip de la seva vida. “Va ser una pena marcar davant de l’equip de la meva vida i que em va donar a conèixer com a futbolista. Intento ser professional i demostrar-ho al camp. Tenia ganes de marcar perquè a la primera part ja n’havia tingut ocasions”, va sentenciar.

Mourinho, amb coartada
Busca coartada, tot i vestir de líder. José Mourinho ho té molt clar. “Som un equip a la recerca d’identitat. Una de les coses més importants per trobar-la és saber guanyar i necessito temps per aconseguir-la. Si hi ha algú que ho faci millor, jo no sóc capaç de fer-ho en tan poc temps”, va comentar l’entrenador portuguès. I va afegir que “no busco títols, ni prestigi. Només intento fer les coses bé i deixar els altres feliços. El meu estatus i passat em donen una gran tranquil·litat”. Sigui com sigui, uns de fets (FC Barcelona) i els altres encara per fer (Reial Madrid).

EL VILA-REAL SUMA LA TERCERA VICTÒRIA SEGUIDA I JA ÉS TERCER

En ratxa. El Vila-real va sumar la tercera victòria consecutiva en imposar-se al Deportivo de la Corunya –un equip que només tenia empats–. El nou submarí groc va vèncer gràcies a un gol del pitxitxi, el brasiler Nilmar. El gol va arribar al minut 33 i els grocs van saber aguantar aquesta diferència en el marcador. El Deportivo de Miguel Ángel Lotina no acaba d’arrencar i està a la part baixa de la classificació amb només tres punts. De la seva banda, el Màlaga de Jesualdo Ferreira va vèncer per 0 a 2 el Getafe, amb gols del veneçolà Rondón i un d’Apoño, de penal. En l’últim partit de la jornada el Sevilla va empatar al Sánchez Pizjuán contra el Racing de Santander (1-1) i el Madrid es manté líder.