La mesura, que serviria per evitar casos com els de la plantilla d’Aigües d’Arinsal, està inclosa en l’esborrany de reforma del Codi de relacions laborals que s’està negociant al Consell General amb Andorra pel Canvi.
Així, el PS considera necessari que aquesta llei inclogui l’establiment d’aquest organisme, que el text proposat definexi com “públic i autònom” i dotat de “plena capacitat jurídica” i “autonomia patrimonial” per a la “realització dels seus fins”. D’una banda, l’òrgan hauria d’assegurar “el pagament de les sumes degudes als treballadors per empreses amb expedient d’arranjament judicial o de fallida”, però també s’inclou la possibilitat que pugui servir de suport als empleats de societats que vegin suspès el seu contracte “per raó de cas fortuït o força major que impossibiliti la continuació de l’activitat de l’empresa”. En aquests casos, però, s’estableix un límit de tres mesos.
La proposta socialdemòcrata estableix un màxim de la quantitat que cobrarien els treballadors afectats. Així, la cobertura dels sous impagats arribaria només fins a quatre mesos, i amb una xifra límit del doble del salari mitjà. Així, això suposaria un topall de 1.830,40 euros mensuals i de 7.321,60 euros per cada empleat afectat. També es preveu que el fons es faci càrrec de les cotitzacions pertinents a la Caixa An­-dor­rana de Seguretat Social.

Finançament
El text aposta perquè sigui el Govern, mitjançant “una transferència del pressupost”, qui assumeixi les despeses de funcionament ordinari de l’organisme. En canvi, els recursos econòmics per fer front al pagament dels salaris sortirien de la cotitzacions dels empresaris, el tipus de les quals quedaria fixat per l’executiu a través d’un decret, amb un límit màxim del 0,5% sobre el sou base.
El pagament de les nòmines per part del fons, però, no eximiria l’empresa deutora. I és que el text, inclou un article que, sota el títol “rescabalament” obligaria l’organisme a “emprar tots els mitjans al seu abast per obtenir les quantitats abonades al treballador i la cotització realitzada davant la CASS”. Per assolir aquest objectiu, la llei facultaria l’organ a assolir acords amb les societats que permetessin un retorn dels diners a terminis, “sempre que sigui amb les degudes garanties”. La proposta feta, en cas de ser aprovada, donaria al Govern un termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor del text perquè tingués l’organisme plenament operatiu.

UN CONSELL AMB CINC MEMBRES

El fons de garantia salarial estaria regit, si aconsegueix prosperar la proposta feta pels socialdemòcrates, per un director i un consell d’administració. Aquest segon òrgan estaria format pel ministre de Treball, dos representants de les organitzacions empresarials i dos dels sindicats més representatius.
El director seria nomenat pel Govern, a proposta prèvia d’un consell d’administració. Similar seria el procediment a l’hora de modificar el tipus de les cotitzacions mitjançant les quals es finançaria el fons. L’òrgan també hauria de definir els criteris d’actuació de l’ens, presentar a l’executiu el pressupost anual i la seva liquidacio, així com una memòria d’activitats.

A?més de ser una ocasió per exhibir els negocis en un punt de trobada clau, la mostra també du associat un debat gairebé històric: la necessitat o no de construir un palau firal i evitar celebrar la mostra en un aparcament comunal. Una infraestructura que, de moment, haurà d’esperar encara més, perquè tant el Govern com el comú d’Andorra la Vella ja han descartat que a curt i mitjà termini pugui ser una realitat. La manca de disponibilitat econòmica i l’estat crític en què es troben les arques públiques en són la principal causa.
El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va deixar ben clar ahir que ara mateix cal ser conscients de la situació financera i que no s’ha d’estirar més el braç que la màniga: “Siguem realistes i toquem de peus a terra: ara no tenim diners per fer un palau firal”. Clar i català. Malgrat tot, el responsable de l’executiu va recordar que al problema de la butxaca s’hi ha d’afegir el de la manca de sòl cèntric i adequat per aixecar un equipament com el d’un palau de fires, una promesa que s’ha anat repetint en els progarames electoral dels socialdemòcrates de la capital en la darrera dècada. “També cal pensar que un dels grans avantatges de la Fira és que es fa al centre de la capital i que si s’hagués de fer als afores hi hauria problemes de transport”, va afegir-hi.
En una línia similar va pronunciar-se també la cònsol major de la parròquia, Rosa Ferrer. Va admetre que ara mateix “no hi ha disponibilitat econòmica” per impulsar la macroinfraestructura i que “potser en el futur” es pot plantejar l’opció.

Una nova vela modulable
Estigui al pàrquing del Parc Central o en un altre lloc, la cònsol va comentar que la vela que aquest any s’ha estrenat per allotjar la Fira –un gran espai diàfan de 7.000 metres quadrats que s’ha arrendat per set anys– és “modulable” i que es pot col·locar, si convingués, en un altre solar. La responsable de l’administració local, a més, va assegurar que els primers assistents a la mostra –poc després de la inauguració i la visita de rigor a cadascun dels estands– estaven “encantats” amb el nou envelat. Pel que fa a la participació a l’alça de les institucions i associacions que en els darrer anys està tenint el certamen i l’enfocament que la mostra ha de prendre en el futur, Ferrer considera que s’ha de poder “trobar l’equilibri entre la part institucional i la comercial”.
A banda del vessant més comercial –enguany hi participen un total de 134 expositors, dels quals més de la meitat corresponen a empreses– a la XXXII edició de la mostra també hi participen, a la Fira de les cultures, un seguit d’entitats sense ànim de lucre que donen a conèixer la seva tasca. Fins demà els participants oferiran descomptes, ofertes i activitats de tota mena per al públic que s’hi acosti. L’any passat van ser més de 60.000 els que es van apropar al certamen.

ELS CONCESSIONARIS, EN ESPERA DE REMUNTAR UN MAL TRIMESTRE

Els vehicles continuen sent un dels grans atractius de la mostra. De fet, els vint-i-dos concessionaris que hi són presents, i que hi participaran durant almenys els propers set anys gràcies al conveni signat la setmana passada amb Crèdit Andorrà i el comú, ocupen un espai més que considerable a la vela. Amb aquesta exposició de vehicles el sector confia (i espera) poder recuperar-se després del darrer trimestre, en què les vendes “han anat al ralentí”. Així ho va exposar ahir la presidenta de l’Associació d’Importadors de Vehicles d’Andorra (AIVA), Maite Mas, que va recordar que les empreses participants fan esforços per posar a l’abast dels clients ofertes cridaneres. “Durant la setmana posterior a la Fira es continuaran oferint els descomptes i les promocions”, va incidir.
Quant a les reiterades demandes del sector al Govern per incentivar la compra, Mas veu “positiu” el paquet de mesures de reactivació econòmica impulsat per l’executiu (i que ara es troba al Consell General per sotmetre’s a les esmenes dels grups parlamentaris). Malgrat que no inclou cap acció directa per incentivar la compra, el document sí que preveu subvencions per a la matriculació de cotxes menys contaminants i inclou ajudes per donar poder de baixa aquells que tinguin més de quinze anys.

UN ESPAI MÉS GRAN I SENSACIÓ DE POCS ESTANDS

La Fira d’enguany només ha perdut tres estands respecte de l’edició passada. Sumen 134 pels 137 del 2009. Però més d’un professional present al certamen tenia la sensació que el nombre de participants era força més petit que en anys anteriors. Fins i tot, s’havia corregut la veu que hi havia trenta estands menys. Alguns, però, també reconeixien que podia tractar-se d’un efecte òptic. I és que la nova vela de 7.000 metres quadrats que ha llogat la corporació comunal ha generat un efecte multiplicador de l’espai en tractar-se d’una única estructura.
Més enllà de les xifres, el que sí que s’ha produït en el present certamen és una variació en el pes que tenen els diferents sectors. S’ha incrementat la presència de negocis d’alimentació (de 19 a 27 expositors) i també d’entitats, associacions i escoles (de 25 a 30). En canvi, van a la baixa els negocis de serveis (de 29 a 20), de la llar (de 6 a 4) i també la representació de l’àmbit de l’esport (d’11 a 9). L’automòbil, per tercer any consecutiu, compta amb 22 expositors i, de fet, ocupa més de la meitat dels 7.000 metres quadrats de la vila. També Tot Noces continua tenint 8 estands. El col·lectiu format per empreses relacionades amb l’organització d’un casament (fotografia, vestuari, convit i celebració, viatges)  ha guanyat en espai, això sí. Per això aquesta edició han tingut prou metres per a col·locar una passarel·la en què faran una desfilada. Les immobiliàries tornen a no tenir presència però sí que té un estand el Col·legi professional, l’AGIA.
Quant a la presència institucional, s’ha perdut un estand respecte de la passada edició i en  sumen 10. Com en cada edició, es tracta dels expositors més vistosos. El del Govern informa de nous serveis com el Centre d’Atenció contra l’Intrusisme i aposta també per la interactivitat amb un joc en què es convida els visitants a posar a prova els coneixements de geografia. La policia aposta pels infants i els convida a pintar els dibuixos de Sendeu, la mascota. I es poden fotografiar sobre una moto del cos d’ordre.

En resposta a la decisió presa pel comú de reduir un 10% les notes de la gestió de l'acompliment (GAdA) que s'havien posat als funcionaris d'aquest, diu que no s'ha respectat el principì de consulta d'informació que figura al protocol signat a l'abril del 2010. El president del Sitca, Cristian Asensio, ha denunciat que la decisió se'ls va comunicar el mateix dia que va passar per la junta de Govern, només unes hores abans, i que s'incompleix el protocol.

Segons Asensio, la percepció del Sitca és que "han actuat amb mala fe i no han respectat el protocol", per això, estan decebuts amb la manera de fer del comú. A més, ha aprofitat per recordar que "encara no s'han executat alguns dels acords als que es va arribar a la darrera reunió", com per exemple cedir un espai per al Sitca o entregar un informe sobre la situació laboral dels agents de circulació, que segons han informat ja el van demanar i encara estan a l'espera. Tot i la mala rebuda de la noticia del GAdA per part del sindicat, Asensio no ha volgut avançar encara quines mesures es prendran, però sí que ha dit que es reuniran per parlar-ne i decidir alguna cosa de manera conjunta.

Qüestionari a la fira

D'altra banda, la plataforma sindical de funcionaris comunals, en el seu estand a la Fira d'Andorra la Vella, reparteix enquestes per saber "què pensa la ciutadania sobre els serveis comunals i sobre com està plantejat el país políticament", segons el president del Sitca. Els qüestionaris estan a disposició dels visitants i s'introdueixen en una urna de la qual s'extrauran les paperetes el diumenge vinent per fer-ne el recompte. Entre les preguntes es fa referència a si es creu que "tots els comuns disposen dels mateixos serveis" o si es considera que "hi ha massa funcionaris, és culpa dels polítics?", així com si s'opina que hi ha "massa càrrecs polítics" i "massa càrrecs de confiança".

El tall afectarà a tota la parròquia excepte a Can Diumenge, Engolasters, Can Noguer i la Plana. Durant aquestes hores la Companyia d’Aigües Potables d’Escaldes-Engordany (CAPESA) farà els treballs de connexió, que es duran a terme a l’avinguda Carlemany a l’alçada de Copríncep de Gaulle i que s’engloben dins les obres de millora i d’embelliment de les avingudes Carlemany i pont de la Tosca.

La Comissió Mixta Hispanoandorrana ha acordat treballar per impulsar el sistema educatiu espanyol al Principat, que progressivament ha perdut alumnes i també ha vist com es suprimien les instal·lacions, la darrera d'elles l'escola de primparia de la Massana, que ha tancat. Aquest ha estat un dels principals acords adoptats aquest divendres al matí durant la reunió celebrada a Madrid. En aquest sentit, segons ha informat el Govern en un comunicat, s’ha acordat iniciar un Pla d’acció conjunt per a la reactivació del sistema educatiu espanyol a Andorra. A partir d’aquest moment es constituirà un grup de treball que impulsarà el desplegament d’accions destinades a donar resposta a les necessitats actuals del país.

El grup de treball, integrat per personal tècnic dels dos ministeris, es constituirà en el termini de quinze dies amb el compromís que abans de finalitzar el primer trimestre del 2011 es despleguin accions viables a curt termini. La reunió de la Comissió Mixta Hispanoandorrana en matèria educativa s’ha celebrat aquest divendres al matí a Madrid. Sota la dependència de la Comissió Mixta i com a delegada d’aquesta, aquest dijous es va celebrar la comissió tècnica. Per part del Principat d’Andorra, la delegació està formada per l’ambaixador d’Andorra a Madrid, Manuel Pujadas, la secretària d’Estat d’Educació, Dolors Carmona, la directora del Departament de Suport a l’Ensenyament i Inspecció Educativa, Rosa Mari Rechi i el director del Departament de Sistemes Educatius i Relacions Internacionals, Jordi Torné. Per part d'Espanya, la delegació ha estat integrada pel coordinador de Relacions Internacionals, José Manuel Martínez, la subdirectora general de Cooperació Internacional, Ma Ángeles Muñoz, el conseller d’Educació de l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Bartomeu Bauça, i finalment, l’assessor tècnic docent, Julio Roza.

Els nous efectius cobriran vacants existents al cos i prèviament han fet un any de pràctiques en altres comandàncies del territori espanyol. La majoria d’aquests agents s’incorporen als serveis fiscals del recinte duaner de la Farga de Moles i a la caserna de la Seu d’Urgell. Aquests 63 agents se sumen als 23 que es van incorporar a la companyia de Balaguer i a la comandància de Lleida aquest passat dimecres, dia 20. Del total de 86 nous guàrdies civils incorporats a la plantilla de la Guàrdia Civil de Lleida, 14 són dones (un 16% del total).

La companyia de La Seu d’Urgell la integren la duana de la Farga de Moles, i les casernes de la Seu d’Urgell, Vielha, Sort, Tremp, Solsona, Bossost i la Pobla de Segur, mentre que de la de Balaguer en formen part les casernes de Balaguer, Tàrrega, Alcarràs i Ponts.

Els familiars de l'home van denunciar aquest dijous la seva desaparició després de diversos dies sense tenir-ne notícies. Les investigacions preliminars han permès als agents constatar que l'home va ser vist per última vegada el passat 11 d'octubre sortint del seu domicili, un hotel ubicat a Escaldes-Engordany.

Armando Augusto Lopes és natural de Tinhela-Valpaços i fa 20 anys que resideix a Andorra. La Policia ha informat que el desaparegut té 49 anys, mesura 1,70 metres d'alt, pesa 80 quilograms, és de complexió forta i té el cabell fosc amb entrades. La Policia ha fet una demanda via Interpol comunicant la desaparició, amb la finalitat que en cas de ser localitzat s'informi a l'OCN d'Interpol Andorra. A més, la Policia sol·licita la col·laboració ciutadana, perquè faciliti qualsevol dada que pugui ser d'interès, posant-se en contacte al telèfon 00376-872000.

Els familiars de l'home van denunciar aquest dijous la seva desaparició després de diversos dies sense tenir-ne notícies. Les investigacions preliminars han permès als agents constatar que l'home va ser vist per última vegada el passat 11 d'octubre sortint del seu domicili, un hotel ubicat a Escaldes-Engordany.

Armando Augusto Lopes és natural de Tinhela-Valpaços i fa 20 anys que resideix a Andorra. La Policia ha informat que el desaparegut té 49 anys, mesura 1,70 metres d'alt, pesa 80 quilograms, és de complexió forta i té el cabell fosc amb entrades. La Policia ha fet una demanda via Interpol comunicant la desaparició, amb la finalitat que en cas de ser localitzat s'informi a l'OCN d'Interpol Andorra. A més, la Policia sol·licita la col·laboració ciutadana, perquè faciliti qualsevol dada que pugui ser d'interès, posant-se en contacte al telèfon 00376-872000.

Els estands dels petits comerços, dels mitjans de comunicació, el sector automobilístic, les estacions d'esquí i les associacions culturals han estat alguns dels que han visitat les autoritats durant la seva visita a la fira, que fa la sensació de contenir menys oferta que en edicions anteriors. La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, acompanyada pel cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha tallat la tradicional cinta per inaugurar el certamen, i ha visitat tots els estands de la carpa seguida per diversos representants de les autoritats del Principat.

La cònsol s'ha mostrat molt satisfeta amb el nou aspecte de la fira, la millora de l'envelat i de les moquetes, i ha destacat que "hi ha estands nous de comerç al detall i això és molt important", perquè és un dels sectors que cal potenciar amb aquest tipus d'esdeveniments. A més, ha considerat que això pot ser el resultat d'oferir els microestands a preus assequibles.El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha parlat de la rellevància de la fira, un esdeveniment ja tradicional, per al sector econòmic i ha aprofitat per parlar de les mesures de reactivació econòmica que ha impulsat el Govern i han de tractar-se ara al Consell General. Tant per Ferrer com per Bartumeu, l'opció d'un palau firal és molt complicada, perquè no hi ha recursos econòmics i també per la dificultat de trobar un espai adequat.

Maite Mas, presidenta de l'Associació d'Importadors de Vehicles, s'ha mosrat esperançada que la fira permeti remuntar el sector després d'uns tres últims mesos dolents a nivell de vendes. També ha parlat dels incentius per a la compra de cotxes que hi ha a les msures de reactivació, que tot i que no són ajudes directes poden portar més clients als concessionaris. 

Els estands dels petits comerços, dels mitjans de comunicació, el sector automobilístic, les estacions d'esquí i les associacions culturals han estat alguns dels que han visitat les autoritats durant la seva visita a la fira, que fa la sensació de contenir menys oferta que en edicions anteriors. La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, acompanyada pel cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha tallat la tradicional cinta per inaugurar el certamen, i ha visitat tots els estands de la carpa seguida per diversos representants de les autoritats del Principat.

La cònsol s'ha mostrat molt satisfeta amb el nou aspecte de la fira, la millora de l'envelat i de les moquetes, i ha destacat que "hi ha estands nous de comerç al detall i això és molt important", perquè és un dels sectors que cal potenciar amb aquest tipus d'esdeveniments. A més, ha considerat que això pot ser el resultat d'oferir els microestands a preus assequibles.El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha parlat de la rellevància de la fira, un esdeveniment ja tradicional, per al sector econòmic i ha aprofitat per parlar de les mesures de reactivació econòmica que ha impulsat el Govern i han de tractar-se ara al Consell General. Tant per Ferrer com per Bartumeu, l'opció d'un palau firal és molt complicada, perquè no hi ha recursos econòmics i també per la dificultat de trobar un espai adequat.

Maite Mas, presidenta de l'Associació d'Importadors de Vehicles, s'ha mosrat esperançada que la fira permeti remuntar el sector després d'uns tres últims mesos dolents a nivell de vendes. També ha parlat dels incentius per a la compra de cotxes que hi ha a les msures de reactivació, que tot i que no són ajudes directes poden portar més clients als concessionaris. 

Hanna Arendt, filòsofa política alemanya d'origen jueu, i de les més influents del segle XX, va contraposar en la seva teoria de la ciutadania la figura del ciutadà amb la figura del burgès. Un ciutadà és un home o una dona que participa activament en els assumptes humans, un co-dirigent de la ciutat. Són les persones que posseeixen la experiència de la llibertat política.

En els seus estudis, Arendt destacava de la època clàssica dels grecs la diferència entre vida privada i vida pública. La primera es centrava en la llar i la feina, mentre que la vida pública era les accions entre els ciutadans, tota la xarxa de relacions i comunicacions entre ciutadans constituïa la vida política, l'àgora formada per els actes i les paraules. En aquest sentit, els que només treballaven sotmesos a la vida privada de la llar i la feina, els que tenien interdit l'accés a la polis, són precisament els que no tenien dret a l'exercici de la paraula. Conclusivament, en la ciutat grega, l'organització política dels ciutadans és l'espai d'actualització de la llibertat i de la paraula.

D'aquests estudis, Arendt afirmava com la ciutadania és la que manifestava l'identitat entre els grecs, la pertinença a una ciutat, a una comunitat política. Ser ciutadà significava ser una part, on no hi ha divisió entre els governats i els governants.

Per tant, per a ser ciutadà és inherent tenir els drets polítics per exercir com a tal. Fa més de quinze anys vaig participar com a membre d'IDN en la proposta per rebaixar de vint-i-cinc a vint anys per poder obtenir la nacionalitat. La setmana vinent es valorarà al parlament l'oportunitat de disminuir a quinze anys.

Al meu entendre aquest pas és absolutament necessari per donar peu a una major integració de la societat andorrana. Amb una població que ha tingut en els darrers decennis una rotació del 25% de la població cada cinc anys, és francament necessari estabilitzar la societat dotant d'un accés més natural a la nacionalitat andorrana. Convindria recordar que el Consell d'Europa estableix en un màxim de deu anys el temps per atorgar la nacionalitat.

El futur del sector hoteler va de la mà del futur del turisme, i és per això que cada vegada més es posen d'acord per fer ofertes conjuntes de paquets turístics que poden incloure dies d'esquí, estades a Caldea. Azurmendi proposa acords amb el bus turístic, tot valorant positivament l'expansió del servei que durant els mesos de maig a octubre va rebre prop de 2.000 visites amb molt bona acceptació i considera que tot allò que faci que els turistes estiguin a gust i tornin a Andorra, és bo per al país. Per això creu que una de les mesures de la campanya de tardor i hivern dels hotels pot incloure viatges amb el bus turístic.

Azurmendi vol apostar pel bus turístic ja que assegura que "pot tenir un futur important perquè els clients es poden moure amb facilitat i conèixer llocs nous, que per ara són desconeguts per als visitants". L'hoteler opina que hi ha molts indrets per descobrir a Andorra i una restauració i una gastronomia exquisida que s'han de donar a conèixer. El professional de l'hostaleria ha explicat que el principal problema del turisme a Andorra és l'estacionalitat, perquè les visites al Principat estan dividides en la temporada d'hivern que dura uns cinc mesos com a màxim i la d'estiu que no passa dels dos mesos, i la resta de l'any Andorra no té un atractiu prou definit. En aquest sentit, Azurmendi considera que el que cal és "un parell de parcs temàtics tancats" perquè la climatologia de la tardor i la primavera no permeten visitar Andorra i la seva natura amb una temperatura agradable. Caldea és una d'aquestes crides que enumera Azurmendi, i proposa el comerç tancat com una altra, tot i que "això és fer volar coloms".
La tardor no és una època bona per al sector hoteler andorrà, però tampoc ho és per al dels països veïns, per això Azurmendi proposa que si hi hagués un parell de coses per atraure el turisme, a més de Caldea i els museus, que són els atractius coberts més visitats, l'estacionalitat no seria un problema tan greu. L'hoteler diu que no es tracta d'aconseguir que tot l'any sigui temporada alta, però com a mínim que no es perdin diners durant les temporades baixes, perquè "amb el que costa ara aconseguir xifres positives, no ens podem permetre restar en les temporades fluixes".

Assegura Ramon Madaula (Sabadell, 1962) que un cop arribi al final del camí i faci una mirada enrere vol veure, sobretot ,“que ho he intentat. Cada vegada estic més convençut que importen més els intents que els resultats i que, sempre que creus en una cosa, l’has d’intentar”. Al capdavall “la vida és un intent”, conclou.
Aquesta filosofia el va empè-nyer, per exemple, a saltar de la interpretació a la producció d’espectacles, a “aixecar projectes, a no limitar-me a ser un actor que espera que el truquin”. Com a coproductor, doncs,va passar ahir per la Temporada de Teatre a Sant Julià (Un déu salvatge) i com a productor va muntar Una comèdia espanyola, en aquest cas amb la seva dona, Sílvia Munt, com a directora.
“No sabria viure amb una persona que no fos de la feina”, afirma. Compartir passió pel teatre li dóna “valor afegit a la parella”. I com que a tots dos els agrada, no importa parlar de feina a casa, “no necessitem desconnectar”.
També s’han interpretat com a marit i muller a la pantalla, a Pretextos (2008). No se’ls va fer gens estrany interpretar aquest matrimoni que no era el seu. Al contrari, “un actor busca confiança i complicitat, perquè quan treballes et despulles i fer-ho davant la parella és més fàcil”.
Després pregunta al seu torn per què és una qüestió recurrent a les entrevistes, “com si fos poc habitual veure parelles treballant juntes, a tants negocis familiars com hi ha a Catalunya”. El seu cas, reflexiona, només té aquest morbo afegit pel fet de tractar-se d’actors: “No tenim res d’especial, res d’aquella bohèmia, som gent que paga hipoteca i s’aixeca d’hora per portar els nanos al col·legi.”
I en el temps d’oci, cadascú té les seves fílies. Madaula és un apassionat de Fernando Alonso: “De vegades m’emprenyo amb ell, però l’admiro per com creix davant les dificultats”. Passa del futbol però vibra amb el motor: “De petit, amb la bici, m’imaginava que era Ángel Nieto.”

APUNT BIOGRÀFIC

>> Adéu al David
Madaula ha encarnat des del 2005 el personatge de David Estelrich a la sèrie Ventdelplà. No li importa que pel carrer li hagin dit: “Mira, és el David”, sap que és un afegit que ve amb la participació en una telesèrie: “A qui no li agradi, que no ho faci.” Però admet que la televisió “crema, es crema ella mateixa, sèries tan llargues cremen tothom; sóc partidari de productes que acabin quan s’han d’acabar”.