El procediment ha servit perquè la fiscalia refermés la seva petició de pena –6 anys de presó i la inhabilitació definitiva– en considerar demostrat que les pràctiques no estaven justificades i que el processat “ha enganyat la confiança de les pacients, dels seus companys de feina i del cos mèdic”. L’acusació particular, representant de tres de les quatre denunciants, va adherir-se a la petició, a la vegada que va remarcar la necessitat de prohibir al doctor tornar a exercir “per les víctimes i perquè les pacients puguin estar tranquil·les en el futur”. De la seva banda, la defensa del facultatiu va demanar l’absolució en al·legar que els exàmens eren necessaris i que, malgrat no ser estrictament de l’especialitat de l’acusat, fer-los entrava dins la “bona pràctica d’un metge”.  
El fiscal va posar en relleu els informes fets per diversos pèrits mèdics a petició de la Batllia, on s’indicava que “les pràctiques no corresponen a un pneumòleg i que amb un tacte vaginal no es pot diagnosticar cap patologia respiratòria”. El ministeri públic entenia fora de lloc el complot al·legat per l’acusat. “No s’ha donat cap explicació seriosa sobre per què se’l vol fer fora del país”, va afirmar. A més, va donar plena validesa a les declaracions de les dones, remarcant que “sempre han dit el mateix”. L’advocada de les víctimes va mostrar-se també contrària a la teoria del complot, que va qualificar “d’idees paranoiques per confondre”. La lletrada va recordar que les clientes “han aguantat vuit anys tot i tenir davant un col·lectiu potent que fa pinya per desacreditar-les”.

Arguments per A l’absolució
La defensa, en canvi, va qualificar les proves com “l’abc de la medicina”. L’advocat del pneumòleg va entendre que les dones “puguin sentir-se ultratjades”, però va demanar que “s’analitzi com han arribat al convenciment i si és o no ajustat”. Per ell, “són víctimes de la mala interpretació que se’ls ha fet creure”, amb referència al seu metge de capçalera. “Hi ha una influència que es dóna sense un estudi del que ha passat”, va argumentar el lletrat, que entenia que “fer justícia és explicar-los que el que van viure com un acte violent va ser justificat”, a la vegada que va assegurar que “no entendria que una sentència limités les atribucions d’un metge”, tot advertint que “pot crear alarma en la comunitat mèdica”.

UN JUDICI TRANSFORMAT EN UN DEBAT MÈDIC

El debat mèdic sobre com actuar si a un metge li arriba un pacient amb símptomes que suggereixen una patologia d’una altra especialitat ha centrat bona part del judici. El moment àlgid d’aquesta discussió es va veure ahir al matí, quan a la vegada van declarar cinc doctors, responsables de diferents informes pericials sobre el cas. La disparitat d’opinions, un cop més, va ser evident.
Així, d’una banda, els responsables de l’informe encarregat en el seu moment per la Batllia expressaven la seva creença que l’acusat hauria d’haver derivat les pacients a altres facultatius. “Davant les dues hipòtesis, que sigui un heroi que sap fer de tot o que les pràctiques no estiguin justificades, ens inclinem per la segona”, van apuntar. L’opinió era molt similar a l’expressada per un altre pèrit, un pneumòleg barceloní, que va assegurar que “jo no faria tactes rectals ni vaginals”.
En canvi, un metge internista català va trobar totalment lògica l’actuació de l’acusat. “Si per cada sospita d’una patologia enviem a urgències, així estan els serveis”, va apuntar, mentre que un altre doctor, forense d’especialitat, lamentava que “la gent es quedi curta per por a problemes”.

L'executiu ha acordat licitar mitjançant un concurs públic les obres d'adequació del nou espai que podrien ocupar els departaments de Protecció Civil i Gestió d'Emergències a partir del setembre del 2011. El Consell de Ministres també ha licitat la millora de l'Auditori Nacional per un import de 310.000 euros, la millora del refugi del Comapedrosa per 256.000 euros, i les obres del projecte del vial d'enllaç entre la CG2 i l'avinguda Joan Martí d'Encamp, que ascendeixen a 780.000 euros.

La creació servirà per veure que hi ha "una poesia molt rica dins el flamenc", diu Pagés, que ha relatat que l'obra va sorgir d'un encàrrec gràcies al qual va sopar amb Saramago. La relació entre els dos va ser tant bona que l'espectacle compta amb la locució del portuguès en una part de la funció. La resta del muntatge se sosté a partir de la música i l'art dels "cantaores". Segons ha explicat l'autora, els passos li van sorgir de forma natural i molt immediata. "Si alguna cosa m'emociona em fa sorgir moviments de forma natural, tot i que després ho vas treballant". D'altra banda, la coreògrafa ha explicat que actualment està gaudint tant de l'exercici de dansar com del de muntar coreografies.
A més, la creadora també ha explicat que està preparant un espectacle basat en l'arquitecte Òscar Niemeger. "Més que combinar la dansa i l'arquitectura, el que em plantejo és com és el personatge". El professional de 103 anys és un referent en la seva empresa i sols amb la seva presència és capaç de tirar endavant el seu treball. "Als seus inicis, dibuixava a l'aire, quasi com si fos dansa", ha explicat Pagés.

Una vegada guanyades les eleccions del 2009 i després de més d'un any i mig de canvi de Govern, l'herència deixada per quinze anys de governs liberals, o ara amb nova marca reformistes és un deute global de l'Executiu de 1.118 milions d'euros. Xifra equivalent a 4 anys d'ingressos de l'Estat.

A la síntesi d'indicadors socioeconòmics d'Andorra, recentment editada per una entitat bancària, la darrera gràfica mostra les liquidacions dels pressupostos del Govern durant el període 2005-2009. Es pot comprovar visualment com s'ha anat generant una situació de desequilibri amb uns dèficits en constant increment. La gràfica corresponent a l'any 2009, amb l'arribada a mig exercici del Govern socialdemòcrata, mostra que, malgrat la reducció de les despeses en un 6,8%, els ingressos ho van fer en un 14,4%. Tot i això, ja s'apunta cap a una progressiva reducció del dèficit.

Ara bé, els compromisos multimilionaris contrets pel Govern Pintat, l'herència del qual ha d'assumir el Govern Bartumeu, no facilitarà els equilibris reclamats. Cal reconèixer que ho van deixar força ben lligat. Segurament, en veure venir l'alternança democràtica.

En aquest escenari, el Ministeri d'Economia i Finances, encapçalat per Pere López, en un exercici de responsabilitat i coherència d'Estat, ha hagut de fer mans i mànigues per mirar de quadrar els comptes del Govern amb un objectiu clar: reduir la despesa sense ofegar l'economia nacional.

No es pot oblidar la quantitat de diners que, a través de la despesa corrent de l'Administració, va a parar al teixit empresarial gràcies al consum de productes i serveis.

Tot aquest esforç s'està fent en les pitjors condicions imaginables en no disposar d'un pressupost aprovat per al 2010 i en veure gran part dels Crèdits extraordinaris importants -nova seu de la Justícia, edifici del COEX, desviació de la Massana… - rebutjats sense motius ni justificacions demostrables.

Per això, quan al Consell se senten veus que recriminen al govern socialdemòcrata que presenti crèdits extraordinaris destinats a tirar el país endavant en temes cabdals, seria bo fer un petit esforç de memòria i recordar aquells maquillatges comptables, tant del Govern Forné com del Govern Pintat, que els permetien fer passar la Llei del pressupost any rere any al mateix temps que, amb la mateixa gosadia, veien com augmentava el dèficit, també any rere any.

Aquestes darreres setmanes el govern està enllestint una emissió de deute públic per contribuir al finançament de l'Estat.  Mentrestant, Eusebi Nomen i els seus seguidors continuen, sense cap lleialtat envers el país, esbombant a tort i a dret, frívolament, la delicada situació de les arques públiques, en un intent de fer fracassar el refinançament de l'Estat.

Porten tota la legislatura entestats a fer naufragar la nau socialdemòcrata sense importar-los la resta de la comunitat ni el país. Es mantenen sords davant el clam popular que reclama, per activa i per passiva, una implicació més gran en temes cabdals com la reforma fiscal i les millores que comportaria la necessària reactivació econòmica.

Malgrat tot, a cop de tenacitat i hores de treball, mantenint amb el Govern, ferm aquell compromís que diu que s'arriba aviat i es plega tard, en poc més d'un any s'haurà tret Andorra de la llista dels paradisos fiscals, s'haurà dotat Andorra d'un sistema fiscal homologable davant la resta de països, i s'evitarà la doble imposició, que grava injustament les nostres empreses i professionals quan volen exportar béns i serveis a l'exterior.

Ni que només fos per això, aquesta legislatura ja hauria donat més fruits que els que ens van deixar gairebé quinze anys de governs del Partit Liberal, obstinats a negar l'evident necessitat de reformar el país i que ens van deixar endeutats i enfrontats amb el copríncep francès.

Cada vegada sembla més clar que el pressupost per al 2011 no tirarà endavant, almenys tal i com s'ha dissenyat. El conseller general de Coalició Reformista (CR), Jaume Serra, ha fet una crítica rotunda del projecte de pressupost presentat pel Govern per a l'exercici 2011 qualificant-lo de "pressupost de capitulació enfront la crisi econòmica". Serra ha indicat que "sembla que estiguin absolutament concentrats en les reformes estructurals per la banda dels ingressos però gens per la banda de les despeses". Per tant, el grup troba una "manca de rigor" pel que fa a les despeses corrents i de funcionament, i qualifica de "fàcil" l'opció de rebaixar la partida d'inversions.

De la seva banda, el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, considera que el projecte de pressupost per a l'exercici 2011 és una continuïtat del de l'any 2009 i "pràcticament idèntic" al projecte del 2010, tot i que pitjor en el dèficit. A més, ha criticat que les "despeses siguin imparables" ja que tots els capítols de despesa corrent pugen, i ha lamentat que per assolir una xifra similar de despesa que la presentada per al 2010, es compensi reduint la inversió. Nomen també ha dit que cal tenir en compte que la quantitat de dèficit està en funció de si el Govern pot aconseguir el finançament a 20 anys de tots els imports que ha de pagar durant l'any vinent de la desviació de Sant Julià i del túnel dels Dos Valires.

Format digital HD-alta definició. Una càmera HDW F-900 Cinealta de Sony. Aquesta màquina, segons els entesos, va oferir una vistosa saturació de brillantor i contrastos, sempre apropant-se a la imatge cremada –especialment les seqüències que es van desenvolupar a l’illa, on hi va haver una notable sobreexposició–. Així es va filmar Lucía y el Sexo de Julio Medem, i darrere de tot aquest entramat hi havia el director de fotografia, Kiko de la Rica. Ell, des del seu objectiu, ha treballat amb veritables cracs, com Álex de la Iglesia, Julio Medem, Icíar Bollaín o Karra Elejalde. En realitat, què fa un director de fotografia? “Al nord una veïna quan em veia em deia que si li arreglava la televisió, que no li funcionava... molta gent no sap el que fem. És un treball molt individual i té dos components, el tècnic i també l’artístic. En aquest últim gaudeixes i pots aportar. El que fem és ajudar a visualitzar la pel·lícula al director”, explica Kiko de la Rica. I?tan important és la imatge a les pel·lícules? “És una part important, però no ho és tot. El més rellevant és la història i els actors. És un ingredient més.”
Amb 45 anys ja fa temps que viu de les seves fotografies, però com va arribar a decidir-se per aquest món? “Un dels meus germans grans –som nou– tenia un laboratori de fotografia i em va semblar màgia. Ell pintava i jo l’acompanyava a fer fotografies. Sóc autodidacte i sempre he fet el mateix: viure i veure”. I fer clic, oi? El seu primer llargmetratge va ser Salto al vacío. Molt premonitori... “Ho vaig entregar tot. Va causar sensació. A partir d’aquest salt al buit [somriu] aquí estic. Aquesta professió és força ingrata, però amb això gaudeixo.” Un fotògraf està obligat a viure experiències, una darrere l’altra, i el seu record el porta fins a la pel·lícula de Torremolinos 73. “Candela Peña i Javier Cámara estaven fent una escena de llit i el plànol era molt subjectiu. Semblava que ell em donava a mi.” Coses dels rodatges...

APUNT BIOGRÀFIC

>> fet a ell mateix
Ha treballat com a director de fotografia a les pel·lícules  Los crímenes de Oxford (Álex de la Iglesia), Lucía y el Sexo (Julio Medem), La Comunidad (Álex de la Iglesia) o Torremolinos 73 (Pablo Berger). Va néixer a Bilbao fa 45 anys i resideix a Madrid. La seva afició prové del seu germà i de mica en mica es va fer un lloc en un món que considera “complicat i un circuit molt petit”. Ja ho diu... “Viure i veure.”

Ara que el fred comença a ser viu, els refredats sovintegen i les calderes de calefacció comencen a funcionar, s'han fet públiques les tres primeres auditories energètiques promogudes pel Govern, complint amb el seu programa de govern, consistent a realitzar una àmplia auditoria energètica d'abast nacional per tal de millorar la nostra eficiència energètica i reduir el consum d'energia de l'administració.

S'ha començat per una escola, el Col·legi La Peletera d'Escaldes-Engordany, un poliesportiu, el pavelló del Govern d'Andorra la Vella, i un edifici de servei públic, la caserna central de bombers de Santa Coloma.

tració.

El polític socialista espanyol Jesús Caldera va ser el número dos de José Luis Rodríguez Zapatero quan l'actual president del govern d'Espanya estava encara a l'oposició. Ja amb el PSOE al poder, va ser titular de la cartera de Treball i Afers Socials entre 2004 i 2008. Des de fa més de dos anys encapçala el projecte de la Fundación Ideas para el Progreso, el think tank del socialisme espanyol. Amb motiu del desè aniversari del PS, Caldera va visitar Andorra per impartir la conferència Ideas para un futuro progresista.

-Vostè parla d'un futur progressista, però el mapa polític d'Europa dibuixa un futur més aviat conservador…

-Els ciutadans es defineixen com a progressistes. Quan es pregunta a la gent com es considera, el 56% dels ciutadans europeus es declara progressista; una altra cosa és la representació política. Crec que el que ha passat és que alguns partits socialistes o socialdemòcrates han migrat cap a agendes més liberal conservadores, i això és el que no perdona l'electorat.

-Sembla que l'electorat confia més en la dreta per sortir de la crisi econòmica.

-Aquesta és una crisi de sistema, no una crisi de cicle. I la crisi, sense cap dubte, representa la caiguda d'uns valors, que són de dretes. A la crisi hi hem arribat per l'individualisme excessiu, per l'afany de lucre desmesurat, per l'especulació i per l'ús indiscriminat dels recursos naturals. Els ciutadans estem units per un contracte social i necessitem empatia, solidaritat… Tots aquests valors estan a la base de la societat i cal desenvolupar-los políticament. Sense aquests valors i sense innovació no hi ha sortida a aquesta situació.

-La sortida de l'anterior crisi sistèmica la va liderar la dreta ¿què li passa a l'esquerra que no acaba de trobar la manera?

-Als Estats Units, la sortida de la crisi l'està liderant una administració clarament progressista com la de Barack Obama. Quant a la crisi dels anys 70 del segle XX… home, a partir dels anys 80 a Europa hi va haver de tot. És més, els grans països europeus, amb l'excepció del Regne Unit, estaven governats per forces progressistes.

-Però molts dels governs d'esquerres europeus van acabar aplicant les receptes de la dreta…

-El que passa és que hi ha hagut una ofensiva tremenda, provinent fonamentalment dels països anglosaxons, basada en un individualisme que em sembla èticament inadequat i políticament desastrós: Ha provocat la crisi més greu dels últims 80 anys. Quan un creu que els ciutadans només actuen pel seu propi interès, que les persones són mers agents econòmics i que la política és un destorb per al desenvolupament de l'interès individual es generen unes activitats de risc al sector financer per maximitzar els beneficis que s'han acabat traslladant a l'economia real. Els teòrics d'aquest model, com Hayek o Friedman, i els que l'han aplicat, com Reagan o Thatcher…

-Menys Thatcher, la resta estan tots morts…

-Sí, però les conseqüències del que van fer les patim ara. Durant 19 anys Alan Greenspan va aplicar a la Reserva Federal dels Estats Units les teories més ultraliberals, més libertarian, que hom es pugui imaginar: apartant els poders públics de la regulació. Se'ls ha d'acomiadar, no només perquè les societats són ara més desiguals que abans, sinó perquè tot plegat ha estat un desastre. És per això que la sortida d'aquesta situació es basa en valors progressistes. Cal modernitzat el discurs, és clar, i insistir en què cal més eficiència en la gestió dels recursos, més austeritat i reformes… i que tot això es pot fer garantint la protecció social. I això, només quells que tenen una orientació socialdemòcrata estan en disposició de fer-ho.

-¿Espera una segona onada de resposta a la crisi liderada per l'esquerra?

-Ja veurem què passa, perquè tot té les seves fases. Però de moment, ¿què han fet els governs, siguin de dretes o d'esquerres, per sortir de la crisi? Utilitzar polítiques keynesianes, polítiques de redistribució i d'estímul. Una altra cosa és el nom que li vulguin donar.

-¿En quin sentit ha d'anar la reforma del sistema financer?

-En aquest sentit, el sistema espanyol ha estat pràcticament modèlic. No vull ni pensar què hauria passat si, a més de l'estacionalitat de l'economia i del 20% d'atur produït per la bombolla immobiliària, haguéssim tingut una caiguda del sector financer. Per això la Unió Europea està copiant el nostre model quant als fons de garantia. A nivell internacional és factible un acord per establir una taxa sobre les transaccions financeres; una taxa necessària no tant per l'aspecte recaptatori, sinó per aconseguir que el sistema financer es comprometi amb l'economia real: per dirigir l'estalvi a inversions reals i no a inversions especulatives. El sector financer ha d'estar al servei de l'economia real i no al revés.

-¿S'ha calmat la batalla dels think tanks de l'esquerra contra els paradisos fiscals?

-El que cal és certa regulació. El paradís fiscal tradicional no desenvolupa una economia diversificada i això és negatiu perquè el dia que les condicions específiques desapareguin aquella economia desapareix. I no seré jo qui acusi Andorra de res, perquè hi ha molts paradisos fiscals no reconeguts com a tals, però sí crec que està a l'interès de tots arribar a una regulació raonable, amb uns nivells impositius raonables. Andorra no té perquè veure's afectada: aquí s'hi poden dipositar capitals, però hi ha d'haver un nivell d'informació adequat entre les administracions fiscals.

-¿Hi ha hagut un discurs de doble moral amb els paradisos?

-Sens dubte, per això dic que no cal parlar tant d'Andorra com d'altres jurisdiccions que no han portat mai l'etiqueta de paradís fiscal. Un ciutadà australià es va dedicar a crear empreses fictícies a diverses jurisdiccions buscant el millor tractament fiscal i resulta que el millor tracte el va trobar dins dels Estats Units i de la Gran Bretanya. Per això des de la Fundació hem elaborat un informe, coordinat per Joe Stiglitz, en què proposem una regulació transparent del sector financer i una taxa molt petita que gravi els moviments financers. Si això s'ordena bé, el resultat serà satisfacotir per a tots.

«La primera víctima de la guerra és la veritat» és una frase del 1918 dita per un senador dels Estats Units i que va ampliar Julian Assange en unes declaracions: «Els atacs contra la veritat s'han registrat abans, durant i es continuen registrant després de l'acabament oficial de la guerra». Assange és fundador de Wikileaks (http://www.wikileaks.org/), una organització sense ànim de lucre dels mitjans de comunicació, que dóna informació mitjançant materials originals que transcendeixen les institucions que els havien produït i que fins la data els tenien classificats com a privats. Així, combinant les tecnologies i els principis del periodisme i l'ètica, realitzen a través d'internet un periodisme d'investigació alliberat de les plataformes de comunicació que vehiculen la informació que rebem diàriament. Si una wiki és un lloc web que pot ser editat des dels navegadors pels usuaris que la consulten (com la famosa enciclopèdia wikipedia), de forma que un usuari d'un wiki pot crear, modificar, esborrar o enllaçar el contingut d'una pàgina web de forma interactiva, fàcil i ràpida. Leaks vol dir fuites, és a dir, que té com a contingut informes delicats de governs i altres organitzacions públiques i privades, preservant l'anonimat de les seves fonts.

Així, aquesta organització, creada al 2006, va difondre a l'abril passat 77.000 documents de la guerra de l'Afganistan. Aquest diumenge han publicat la major fuga de classificats de la història, quasi 400.000 documents referents a la guerra de l'Iraq durant els cinc anys d'ocupació, que estan disponibles de forma senzilla i àgil a través d'internet. Quelcom de similar ja va succeir al 1971 quan es van difondre els papers del Pentagon, un total de 14.000 pàgines sobre la guerra del Vietnam. Llavors el Govern nord-americà va portar els protagonistes als tribunals i, al final, va perdre.

De la guerra de l'Iraq ja en coneixíem les xifres, 109.000 morts dels quals un 66% eren civils. També hem tingut presents les imatges colpidores, dia sí i dia també, en tots els telenotícies des del 2003. Però ara disposem de tots els informes plens de detalls escabrosos, sovint redactats pels mateixos soldats, des d'execucions a tortures de tota mena passant per la mort d'innocents. De totes maneres, potser sí que ara la veritat estarà més protegida, però com en tota guerra sempre hi ha més morts civils que militars, i més a caps d'ells ningú els reviurà.

Mentre el ministeri de l’Interior va comptabilitzar 560.000 manifestants al conjunt del país, la CGT va parlar de deu milions de persones. “Cada manifestant d’avui val per deu d’altres dies”, va afirmar Didier, un militant de la CGT que va constatar que el nombre de participants en la nova jornada de protesta era molt inferior.
“El text ha estat aprovat pels parlamentaris i la gent comença a estar una mica cansada. Però els que som aquí seguirem endavant”, va assegurar aquest treballador del sector de l’ensenyament que acudia per sisena vegada a una manifestació a la capital contra una reforma de les pensions que suposa un retard de dos anys de l’edat de jubilació. Motivat per continuar amb la protesta, Didier va afirmar que “cal mostrar al govern que encara es manté la resistència i que no ens rendim”.

Recurs al constitucional
Les xifres confirmaven que el nombre de manifestants a París era inferior que en altres convocatòries, però el sindicalista va considerar que cal convèncer els francesos que la guerra no està perduda. “Encara queda un recurs davant del Constitucional i, a més, no és la primera vegada que una llei és derogada”, va assenyalar Didier.
Per primera vegada els sindicats apel·laven a protestar contra el retard de la jubilació a França, després que la llei acabés el seu tràmit parlamentari amb la votació i aprovació del text el dimecres, a l’Assemblea Nacional. Els líders sindicals ja havien advertit que comptarien amb un menor nombre de manifestants, però ho van atribuir al cansament de la gent i a les vacances, encara que van esgrimir les enquestes per mostrar que l’opinió pública continua oposada a la reforma. En aquest sentit, un sondeig aparegut ahir a Le Parisien revela que dos de cada tres francesos està a favor de les manifestacions.
Ahir també va ser menor l’aportació dels grups d’estudiants, que havien estat un pilar important de les mobilitzacions en les últimes convocatòries, ja que els alumnes dels instituts i universitats estan de vacances.

FRANÇA CONSIDERA QUE EL MISSATGE AMB AMENACES DE BIN LADEN ÉS AUTÈNTIC

El govern francès considera que el missatge del líder d’al-Qaida, Osama bin Laden, que dimecres va llançar amenaces contra el país gal, és autèntic, i que confirma l’amenaça terrorista sobre França. El ministeri d’Afers Estrangers va declarar sobre el missatge que la seva autenticitat “pot considerar-se confirmada a vista de les primeres verificacions”, segons un dels seus portaveus, Bernard Valéro.
En la seva declaració, el portaveu d’Exteriors va afegir-hi que el missatge “no fa més que confirmar la realitat de l’amenaça terrorista contra la qual les autoritats franceses han pres i continuen prenent les mesures apropiades per garantir la seguretat del territori i dels ciutadans”.
Al missatge d’al-Qaida, que va ser difós per la cadena de televisió Al-Yazira, Bin Laden va assegurar que el segrest dels francesos treballadors del grup nuclear Areva al nord de Níger, és la resposta als atacs de França a la “nació musulmana”.

ELS SINDICATS, CONTRA ELS PLANS D'AUSTERITAT DE LA UE

Els sindicats europeus van manifestar ahir el seu rebuig general als plans aplicats fins ara a la UE per superar la crisi econòmica, així com a l’enduriment de les sancions per als països que incompleixin les regles de disciplina fiscal, una mesura que ahir van debatre els líders comunitaris. En la cimera social celebrada a Brussel·les poc abans de la reunió de caps d’estat i de govern, la Confederació Europea de Sindicats (CES) es va posicionar en contra de la Comissió Europea (CE), del Consell d’Europa i de la patronal de la UE quant a les vies per tornar al creixement econòmic. Els sindicats mostraran aquest rebuig a les polítiques d’austeritat empreses als estats membres a través de noves mobilitzacions, convocades a diversos països, entre els quals França i Espanya, per a mitjan del mes de desembre.