Durant aquest any o el primer trimestre del 2011 s’acabaran les reserves de la branca malaltia i l’Estat haurà de passar a pagar el dèficit. Concretament s’esperen uns números vermells de 31,7 milions d’euros per a l’any vinent, segons el projecte de pressupost. La parapública espera que enguany encara quedin 4,2 milions de reserves i, per tant, els auguris indiquen que l’Estat hauria d’assumir l’any vinent 27,5 milions d’euros per eixugar les pèrdues. Comptant que els ingressos de l’Estat que el Govern preveu per a l’any vinent estan per sota dels 300 milions d’euros, significa que,  si res no canvia, per al 2011 s’hauria de destinar gairebé el 10% de la recaptació del país només per fer front al dèficit sanitari.
La CASS proposa dues sèries de mesures per retallar de forma important el dèficit i la major part passa per reduir les prestacions actuals. D’entrada hi ha 17 propostes que per implementar-se necessiten un canvi legal. Per exemple, s’insta que s’estableixi quins serveis obligatòriament s’han de rebre a Andorra, amb una revisió de les tarifes actuals, i quins en centres estrangers. Es demana que s’estableixi un preu de referència per a alguns medicaments i que la CASS pagui aquesta xifra. Només es podria visitar un únic especialista i només per a algunes malalties la parapública podria finançar una segona opinió.

Reduir accidents
L’alta despesa que suposen per a la Seguretat Social els serveis de dia i residencials per a la gent gran fan que es proposi que el Govern en revisi la tarifació. S’insta que en les patologies en les quals es reemborsa més del 75% o del 90% la CASS mai hagi de pagar el 100% i que el percentatge final que s’aboni depengui de la situació econòmica del sol·licitant.
La parapública al·ludeix que per assolir l’objectiu de reduir els accidents laborals s’estableixi un sistema pel qual les empreses hagin de pagar una part de les despeses generades per un sinistre al treball i la consegüent baixa. Un altre dels punts parla de limitar la comptabilitat de rebre diferents prestacions econòmiques de la Seguretat Social al mateix temps.  I?també s’apunta que quan hi hagi despeses generades per un tercer sigui la companyia asseguradora qui pagui directament i no avançar-ho la CASS per recuperar-ho després.
Aquests són els punts més destacats dels disset inicials en els quals calen canvis legislatius, però hi ha un grup afegit de cinc propostes que la parapública considera que es podrien dur a terme ràpidament i sense canviar textos legals. Una de les apostes és obligar que la CASS hagi sempre d’autoritzar algunes proves mèdiques d’alt cost econòmic. Una altra passa per reduir els convenis amb centres estrangers i revisar i renegociar els acords amb els metges del país per reduir costos. A més tant els metges com els odontòlegs haurien de codificar en tots els casos el motiu de la visita i el diagnòstic.

LA PARAPÚBLICA DEMANA QUE S'ESTABLEIXI UN IMPORTANT MÀXIM DE PENSIÓ DE VELLESA

La Caixa Andorrana de Seguretat Social proposa també en el projecte de pressupost un seguit de mesures per assegurar les pensions de vellesa. D’entrada s’insta a una revisió del model de finançament de la branca jubilació ja que sense retocs el sistema serà inviable d’aquí a uns anys. Es demana que s’estableixi un import màxim en les pensions de jubilació i, per tant, crear una barrera que no es pugui superar indiferentment que s’hagi cotitzat per un valor superior. Es parla d’una revisió periòdica del sistema. Es tractaria d’anar actualitzant progressivament la relació entre el preu al qual es compra el punt de jubilació i al qual es ven. Actualment aquesta relació fa que es pagui un percentatge d’interès força alt (es retorna a l’assegurat una mitjana del triple del que s’ha cotitzat per a la jubilació i a més es va actualitzant amb l’IPC) i la parapública apostaria per anar limitant de mica en mica aquest rendiment. Per últim, es demana que s’unifiquin els criteris d’atorgament de pensions no contributives als majors de 65 anys.

El derbi colomenc era el principal centre d’atenció del començament de la segona volta de la Lliga Nacional. La victòria va ser per al Pidasa, que comparteix la segona plaça amb el Lusitans, tots dos a tan sols un punt del líder.

L’edició de tardor del Saló outlet i de les ofertes ha tancat aquest diumenge les seves portes amb un bon balanç de vendes i d’afluència de visitants. Segons ha explicat des de l’organització Agustí Pifarré, gerent de Studio Eventia, les persones que han anat al Prat del Roure al llarg dels quatre dies que ha durat la mostra han estat entre 7.000 i 8.000, una xifra similar a la de la darrera edició del saló, que es va celebrar a la primavera.

Les dades de l’obesitat en edat infantil han registrat una tendència a l’alça preocupant. Per canviar aquesta situació, el ministeri de Salut, conjuntament amb el d’Educació i els tres sistemes educatius, està elaborant un programa de vigilància del pes a les escoles.

No es pot demanar res millor d’aquesta jornada. L’FC Andorra ha golejat i, a més, l’EFAC Almacelles ha patit una derrota, que torna a donar el lideratge  als tricolors, que es van imposar a l’Almenar per 0 a 3.

Però jugar amb les mateixes armes als blaugrana i no veure’s superat resulta difícil, tot i que els groguets ho havien aconseguit les darreres temporades a Barcelona.
Villa va obrir el marcador, després de recuperar una pilota i que la juguessin Xavi i Iniesta, al minut 24. El domini havia estat local fins aleshores. Poc després, assenyalaven un fora de joc inexistent a Messi quan se n’anava sol cap a porteria, i en la jugada següent, va empatar Nilmar.
Fins al descans, res no va canviar, tret de l’esbroncada general a l’àbritre, Delgado Ferreiro, que havia fet enfadar els afeccionats blaugrana.
A la segona part, Xavi va picar ràpidament una falta i, després d’una doble paret espectacular amb Pedro, Messi va aconseguir el segon, els ànims es van tranquil·litzar i es van canviar per una eufòria que acabaria d’esclatar amb el tercer i definitiu gol, amb toc subtil de Messi, després d’una rematada de Pedro que Capdevila havia desviat, però no prou.

San Mamés
La jornada havia començat a San Mamés, amb victòria mínima de l’Athletic sobre l’Almeria (1-0) en un partit ple d’incidents,
El gol el va fer Fernando Llorente quan només es portaven jugats deu minuts d’un primer temps dominat clarament pels locals. Però les explusions amb vermelles directes de Koikili, abans dels descans, i després de Castillo, quan quedava encara gairebé mitja hora de joc, va capgirar la tendència i va obligar els lleons a defensar desesperadament l’avantatge, després de fallar un penal. Perquè res no faltés, l’àrbire va anul·lar per fora de joc un gol al defensa del club andalús Javier García.
En acabar, tant l’entrenador Caparrós, com el president del Athletic, Garcia Makua, van car­regar fort contra l’actuació arbitral. Makua va expressar una “preocupació gran i seriosa” pels arbitratges que rep el seu equip.

Calderón
Els que no van patir van ser els jugadors, tècnics, ni seguidors de l’Atlètic de Madrid, perquè els matalassers van obtenir una victòria clara sobre l’Osasuna, que també es va trobar amb inferioritat per l’expulsió de Monreal, per doble targeta groga, al minut 13 de la segona part.
Aquesta vegada va funcionar amb tota eficàcia la parella de golejadors locals, l’argentí Agüero i l’uruguaià Forlán, amb un gol del primer i dos del segon. Al descans ja s’havia arribat amb doble avantatge del blanc-i-vermells, tot i que el conjunt navarrès havia planta cara. A la continuació només es podia incrementar la diferència, i ho va aconseguir Forlán, d’un xut per l’escaire des de fora de l’àrea.
Després de tres jornades seguides sense guanyar, que l’havien allunyat dels llocs preferents a la classificació, l’Atlètic recupera embranzida, en espera del que facin demà l’Espanyol i el Sevilla, que vistaran Santander i Saragossa, i també el València que rep el Getafe a Mestalla, per poder recuperar terreny.

AMBIENT ESCALFAT A GIJÓN I ALGUNS DUELS DRAMÀTICS

Sense partit en dilluns que perllongui la jornada, entre els set enfrontaments d’avui destaca l’Sporting-Reial Madrid, amb un ambient escalfat per les acusacions de Mourinho, que haurà de quedar-se a la graderia per sanció, i la rèplica irada del’entrenador local, Preciados, que ahir va rebre el suport dels tècnics de l’Espanyol (Pochetino) i del Deportivo (Lotina). Alguns duels es presenten dramàtics pel que fa als llocs del fons de la classificació, és el cas del Racing que rep un Espanyol disposat a demostrar que també és capaç de guanyar a fora i mantenir-se en llocs europeus, o del Saragossa que, després de la darrera victòria dramàtica ha de ser amfitrió del Sevilla. Hèrcules-Reial Societat, tot i la posició provisional tranquil·la dels bascos, i Màlaga-Llevant es presenten com a decisius perquè els gua-nyadors respectius, si es produeixen, s’allunyen del pou dels llocs de descens. I el Deportivo que sembla revifat se la jugarà a Mallorca. La jornada es tancarà amb l’enfrontament entre un València a la baixa des que va perdre al Camp Nou i un Getafe irregular, a Mestalla.

Què hi ha volgut recollir en aquesta mostra d’Amor loco?
L’exposició recull part del treball fet el 2010. En pintura m’interessa la composició i l’estructura. He fet una sèrie amb composicions de tipus geomètric i després hi ha obres que reflecteixen el món interior, passional i oníric. Per això vaig fer la calavera d’Amor loco.

Però més que a l’amor, una calavera no ens remet a la mort?
A mi em remet a la passió extrema, a las noies guapes, per a mi la calavera de l’amor boig és l’excitació que ens remet a les muses, el motor que et fa ser creatiu, a ser passional en la teva feina. A més, el final d’un amor boig és la mort, almenys en el sentit més romàntic del terme.

L’element de la calavera l’ha popularitzat en els últims anys Damien Hirst amb la seva obra de diamants... Què en pensa?
Realment és una joia molt potent, encara que també és un element que remet a la vanitat i a l’excés.

Hi ha gent que diu que no entén aquest art contemporani...
La gent no té complexos en opinar de música, dir si els agrada o no. Però en el tema de l’art contemporani sovint la gent diu que no hi entén gens, però és el mateix que en música electrònica. El que passa és que l’art pertany a un món tancat, vinculat al luxe, i aquesta porta potser s’hauria d’obrir, els artistes hauríem d’estar més integrats a la societtat com ho estan els lampistes sense cap problema. La música electrònica no t’explica cap història, aquesta successió de ritmes que tenen el seu propi color és el mateix que un quadre.

També presenta una instal·lació. Li agrada aquest camp?
Avui per avui són una forma expressiva nova. És més enriquidora perquè està més oberta, en el sentit que intervens un espai i no un quadrat blanc que penjaràs a la partet per adherir-hi pigment, és més complex. Inclou totes les disciplines possibles o no res, perquè una instal·lació també pot ser un tub que treu fum.