L’objectiu de l’ajuda és fer front a la crisi de deute provocat pels greus problemes del sector bancari del país i frenar el contagi a Portugal i Espanya.
El tipus d’interès que s’aplicarà variarà segons les dates en les quals s’accedeixi als diners i les condicions dels mercats, va anunciar el govern irlandès. D’aquesta manera, en un comunicat, l’executiu va assenyalar que “si els fons s’extraguessin avui, el tipus d’interès anual combinat seria del 5,8%”.
El rescat s’activarà en la pròxima reunió de ministres d’Economia de la UE, que se celebra els dies 6 i 7 de desembre. Del total de l’ajuda, 50.000 milions d’euros es destinaran a atendre les necessitats de finançament del govern de Dublín, mentre que els 35.000 milions restants es concentraran en el sector financer.
A canvi de l’ajuda, les autoritats irlandeses van aprovar dijous un duríssim pla d’austeritat fiscal per als pròxims quatre anys a fi de reduir el dèficit públic del 32% del PIB aquest any al 3% el 2014. L’ajust puja a 15.000 milions d’euros i inclou mesures com l’acomiadament de 25.000 funcionaris, la retallada del salari mínim o l’augment de l’IVA fins al 23%.
Desglossament de l’ajuda
Del total de l’ajuda a Irlanda, 22.500 milions d’euros procediran de l’FMI, i una quantitat equivalent l’aportarà el Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera, garantit pel pressupost comunitari. 22.500 milions més provindran del Fons Europeu d’Estabilitat Financera –garantit pels països de l’eurozona–, i de préstecs bilaterals del Regne Unit, Suècia i Dinamarca. Irlanda contribueix al seu propi rescat amb 17.500 milions alliberats del seu fons de pensions.
D’altra banda, els ministres de Finances de la zona euro van acordar també que la participació del sector privat en el futur fons de rescat permanent per socórrer països amb problemes de finançament es decidirà “cas per cas”, segons van confirmar fonts europees. La proposta aprovada ahir, facilitada per un acord entre França i Alemanya sobre aquesta qüestió, suposa una suavització de les exigències alemanyes en aquest sentit, que desitjava que la contribució dels inversors al cost dels futurs rescats –acceptant una rebaixa del capital invertit en deute públic–, fos més automàtica. Precisament, les pressions de l’executiu d’Angela Merkel perquè el sector privat suporti part del cost dels rescats a partir del 2014, quan caduca el fons temporal aprovat després de la crisi grega, estan en l’origen de l’actual espiral de venda de deute sobirà de països com Irlanda, Portugal o Espanya.
NOVA PROVA DEL TRESOR ESPANYOL ALS MERCATS AMB UNA EMISSIÓ DE BONS A TRES ANYS
El Tresor Públic espanyol se sotmetrà a una nova prova als mercats dijous vinent, amb una nova subhasta de bons a tres anys, en la qual previsiblement reduirà el volum d’emissió, tal com va anunciar la vicepresidenta segona, Elena Salgado, divendres passat. Salgado va explicar que el Tresor complirà amb el calendari previst per a aquest 2010, encara que reduirà el volum de les emissions d’aquí a final d’any, ja que l’Estat compta amb recursos líquids suficients per finançar les despeses pendents.
Desconfiança dels mercats
La nova subhasta, que es realitzarà amb un cupó de 2,50%, es produeix en un escenari marcat de nou per la desconfiança dels mercats que, després que Irlanda hagi demanat oficialment ajuda financera, han situat Portugal i Espanya en el seu punt de mira. Així, els nous dubtes que assalten els mercats poden tornar a elevar els tipus del paper, tal com va passar la setmana passada en l’emissió de lletres a 3 i 6 mesos, en la qual el Tresor va aconseguir col·locar 3.256 milions a un cost que duplicava el de l’anterior.
De fet, durant l’última setmana, la prima de risc oferta als inversors pels bons espanyols a deu anys respecte als d’Alemanya va prosseguir la seva escalada davant de la incertesa, i va marcar un nou rècord, divendres, en situar-se en 265 punts bàsics.