El consum d’energia elèctrica ha crescut un 1,7% respecte a l’any anterior i s’ha situat en els 609 GWh. Es tracta del màxim històric assolit al país i “un import força important, vista la situació econòmica”, segons ha explicat aquest dimecres el director de FEDA, Albert Moles.

El 2011 Andorra tindrà una nova federació. I no s’haurà d’esperar gaire, perquè a principis d’any la d’esquaix se sumarà a l’elenc d’ens que formen el panorama esportiu nacional. La primera gran cita que afrontaran serà la participació, per primera vegada, en els Jocs dels Petits Estats.

El portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, ha explicat després del Consell de Ministres d'aquest dimecres, que el calendari s'ha intentat ajustar a les demandes de tots els sectors implicats, i que finalment ha quedat pràcticament igual al del 2010, però suprimint els diumenges d'obligat tancament i declarant festiu obligatori el primer de maig. Segons ha explicat Bartolomé, el calendari que s'ha elaborat a partir de les diverses trobades de la Taula de Turisme, ha optat per l'opció que convencia a més sectors. Aquesta no implica, com es va parlar en un primer moment, que s'hagi de tancar més dies a les set de la tarda, ja que tampoc s'han incrementat les dates d'obertura fins les 21 hores.
Pel que fa a la proposició de llei d'horaris comercials que es votarà aquest dijous al Consell General, no suposaria cap canvi en el calendari aprovat, ja que la proposició preveu un màxim de 107 dies de tancament a les nou, però d'aquests, 55 els ha de definir el Govern mitjançant un reglament, i ho pot fer esgotant el màxim o designant-ne menys, com és el cas del 2011.
Quant a la demanda dels comerciants del Pas de la Casa per poder gaudir d'un calendari que contempli les seves necessitats, Bartolomé ha indicat que se'ls ha tingut en compte a l'hora d'elaborar els horaris, però que no tindran un calendari exclusiu per a ells, sinó que s'ha procurat que els interessos de tots els sectors hi quedessin reflectits.

Les dues construccions són peces molt importants d'arquitectura vernacular andorrana per la seva configuració. Pel que fa a Cal Pal de la Cortinada, aquesta construcció complementa el conjunt del molí i la serradora de la mateixa casa, que ja havia estat declarat Bé d'Interès Cultural l'any 2003. La casa pairal es troba situada al costat del riu, i és característic el colomer blanc que sobresurt de l'edifici. L'origen de cal Pal es remunta al segle XV, i aquesta casa havia arribat a ser una de les més fortes del Principat, gràcies a l'auge de les fargues.

L'altra construcció inclosa dins de l'inventari és Cal Ribot d'Escaldes-Engordany. És un dels habitatges que es mantenen sense grans modificacions en la fesomia de l'edifici. Entre les característiques per les quals destaca, es pot distingir una gran xemeneia en un dels laterals. La casa, de grans dimensions, està situada a l'avinguda del Pessebre.

Subvencions i una adjudicació

D'altra banda, durant el Consell de Ministres s'han tractat altres qüestions en matèria cultural i d'educació. D'una banda, s'ha aprovat una subvenció de 300.000 euros destinats al manteniment i millora del patrimoni. En aquest cas, seran catorze els beneficiaris, entre persones físiques i entitats. De l'altra, s'ha aprovat una altra contribució de 600.000 euros destinats a educació. La gran part d'aquests diners s'invertiran en el pagament de les despeses de menjadors de divuit centres escolars. Per últim, també s'ha aprovat en aquesta sessió de consell de ministres l'adjudicació de la fase 3 del centre de tecnificació d'Ordino.

López, que ha comparegut en la roda de premsa posterior al Consell de ministres, ha donat més detalls de l'operació, que se signa per un any i que es fa en base a l'euribor a sis mesos amb un diferencial del 0,80%. El ministre ha deixat clar que per tancar la negociació no s'ha hagut de donar cap tipus de garantia. Ha destacat que l'èxit de l'acord s'ha basat en bona part al treball tècnic i les bones relacions amb França i que les condicions són força favorables per al Govern. El ministre ha afegit que entre l'emissió de deute públic i aquest préstec per 150 milions es refinança el 54% de les pòlisses de crèdit i el 34% de l'endeutament.

López ha explicat que hi havia més opcions a l'hora de signar aquest crèdit amb una entitat estrangera però que les condicions de Crédit Agricole eren molt avantajoses, i ha afegit que el diferencial es fixa en virtut del rating d'Andorra però que si aquest varia la variació que experimenten les condicions del crèdit no és molt substancial (si empitjorés un grau es passaria al 0.90% i si millores un grau al 0,70%). El préstec s'ha signat amb data de 22 de desembre i si es vol renovar s'haurà de notificar amb quaranta dies d'antel·lació.

Respecte la producció pròpia, hi ha hagut 98GWh de producció hidràulica i 12GWh sorgits del Centre de Tractament de Residus. El consum de les estacions d'esquí ha crescut respecte de l'any passat en un 12,39% i el d'ús domèstic un 3,56%, mentre que d'altra banda el nombre de clients de FEDA també s'ha incrementat.

De cara al futur, FEDA té com a objectiu desenvolupar els projectes de mesures de vent per implantar un parc eòlic al pic del Maià i fer estudis per a l'aprofitament del potencial geotèrmic a Escaldes-Engordany. La parapública es planteja fer front als canvis en el món de l'energia, específicament pel que fa a l'encariment del petroli i al canvi climàtic. El consum d'energia ha anat augmentant en els darrers vint anys, i per aquest motiu cal incrementar també la producció, ja que actualment la dependència que té Andorra dels països veïns és molt elevada, situant-se en un 95% d'energia importada de França i Espanya. A més cal anticipar-se a la situació que es preveu amb l'encariment del petroli quan la producció no pugui assolir la demanda del mercat.
Algunes de les accions que es plantegen en aquest àmbit són potenciar l'aprofitament dels recursos energètics del país que encara no s'utilitzen, així com l'eficiència energètica en l'edificació i en les activitats de consum. També es preveu construir infraestructures que permetin importar l'energia necessària i diversificar les fonts per reduir la dependència del petroli. El director de FEDA, Albert Moles, també ha explicat que l'estratègia del 2011 passa per orientar l'empresa de manera sostenible, escoltant la societat per aportar les millors solucions en matèria d'energia. Per aquest motiu es vol millorar la qualitat invertint en les xarxes de transport i distribució per poder garantir l'energia demandada. FEDA té clar també que és necessària la diversificació de les fonts de producció elèctrica dins el país, pensant alhora en altres energies per al subministrament de la calor per aigua sanitària i calefacció.
Els projectes per al 2011 inclouen la campanya de mesures de vent al pic del Maià per valorar l'opció d'instal·lar-hi un parc eòlic, ja que aquesta zona dóna un màxim de garanties pel que fa a la facilitat d'accés, l'impacte visual i la constància del vent. Per l'altra banda es vol aprofitar el potencial geotèrmic d'Escaldes-Engordany i és per aquest motiu que es volen fer estudis més profunds de la zona per afavorir la preservació del medi ambient i la reducció de la dependència energètica d'Andorra.

ApC demana que s'obrin converses amb l'estat veí, ja que els edificis estan en territori francès, per decidir què fer amb aquestes edificacions ja que consideren que són un "perill físic" a més de donar una imatge negativa del Pas de la Casa i Andorra.

La proposta emplaça al Govern a obrir reunions bilaterals amb França per acordar les mesures de condicionament oportunes, ja siguin de rehabilitació o d'enderroc. I en el cas que s'opti per la restauració, ApC proposa parlar amb l'estat veí sobre els possibles usos que se'ls poden donar a les edificacions per evitar que es tornin a deteriorar.

Els responsables han previst que els ingressos de l'any vinent seran un 18% inferiors i que les despeses cauran un 26,1%. Així, es preveu disposar d'11.608.971,25 euros i acabar l'exercici vinent amb un superàvit d'1.162.598,73 euros que es volen destinar a pal·liar l'endeutament del comú. La inversió, que passa dels 1,8 milions d'aquest any a 239.000 euros, no serà per a cap gran projecte, sinó per a qüestions com l'actualització del cadastre, millores en la xarxa d'aigua i enllumenta o el mobiliari urbà. Referent als pocs diners que es destinen a inversió, el cònsol major de la Massana, Josep Maria Camp, ha indicat que durant els vuit anys dels seus dos mandats ja s'ha aportat a aquest capítol un total de 56 milions i que en aquest moment la prioritat és eixugar el deute. També es calcula poder destinar 800.000 euros de passius financers a aquest propòsit i amb aquests números a final del 2011 es calcula que l'endeutament quedi en quinze milions d'euros.

Des de l'oposició, la consellera Anna Blázquez ha explicat que es valora l'esforç que s'està fent per a la reducció de la despesa però que es considera que la previsió feta pel 2011 està inflada en uns 500.000 euros i que caldria reflectir xifres més realistes pel que fa als ingressos. També ha dit que si realment hi ha tant superàvit s'hauria de destinar més diners a la inversió.

Pel que fa al balanç d'aquest any, Camp ha assegurat que "si les coses continuen com fins ara" és possible acabar amb un lleu superàvit tot i que els ingressos per 600.000 euros d'un projecte constructiu que finalment no s'ha fet no hi seran.

Els reformistes demanen a Bartumeu, que no confongui el país "amb cortines de fum i notícies sensacionalistes" i que passi a demostrar la responsabilitat política que "se li suposa ha de tenir". Els consellers de CR deixen clar que per ells la legislatura s'acaba el 29 de desembre quan s'hagin aprovat en sessió de Consell General les tres lleis fiscals directes "tancades i acordades" aquest dimarts en comissió pels tres grups parlamentaris. A partir d'aquí s'hauria d'iniciar el procés cap a unes noves eleccions. La declaració sembla descartar, doncs, un acord entre CR i el PS per aconseguir aprovar el pressupost de l'any vinent i donar estabilitat al que resta de legislatura, fins i tot amb un govern de coalició com havia apuntat Bartumeu. El cap de Govern va anunciar futurs contactes amb Joan Gabriel i la voluntat d'esgotar totes les opcions per arribar fins al final de legislatura.

El grup parlamentari reformista assegura que un cop complert amb el seu compromís, "no vol ser responsable ni còmplice de les maniobres dilatòries que tant el Govern com el grup parlamentari socialdemòcrata pretenen". En aquest sentit, els reformistes creuen que ha arribat el moment de "resoldre aquesta legislatura" i per això esperen que el cap de Govern "entengui quina és la situació real".

Els reformistes demanen a Bartumeu, que no confongui el país "amb cortines de fum i notícies sensacionalistes" i que passi a demostrar la responsabilitat política que "se li suposa ha de tenir". Els consellers de CR deixen clar que per ells la legislatura s'acaba el 29 de desembre quan s'hagin aprovat en sessió de Consell General les tres lleis fiscals directes "tancades i acordades" aquest dimarts en comissió pels tres grups parlamentaris. A partir d'aquí s'hauria d'iniciar el procés cap a unes noves eleccions. La declaració sembla descartar, doncs, un acord entre CR i el PS per aconseguir aprovar el pressupost de l'any vinent i donar estabilitat al que resta de legislatura, fins i tot amb un govern de coalició com havia apuntat Bartumeu. El cap de Govern va anunciar futurs contactes amb Joan Gabriel i la voluntat d'esgotar totes les opcions per arribar fins al final de legislatura.

El grup parlamentari reformista assegura que un cop complert amb el seu compromís, "no vol ser responsable ni còmplice de les maniobres dilatòries que tant el Govern com el grup parlamentari socialdemòcrata pretenen". En aquest sentit, els reformistes creuen que ha arribat el moment de "resoldre aquesta legislatura" i per això esperen que el cap de Govern "entengui quina és la situació real".

Aquestes són les novetats que presenta l'espai després que hagi estat tancat durant un mes per remodelar-lo. La responsable del museu, Sílvia Amorós, ha indicat que la intenció és que la mostra temporal es pugui visitar durant un any, i que anualment es presenti una nova exposició sobre una temàtica concreta que pugui complementar l'exposició permanent.

L'exposició sobre motos de trial, que s'inaugurarà a finals de gener o principis de febrer, compta amb una vintena de peces de diferents èpoques, entre les que destaca una Norton per la seva antiguitat, i una Bultaco model Tiron que porta sidecar. La responsable del museu, Silvia Amorós, ha explicat que tot i que les peces ja estan exposades, encara s'estan ultimant els preparatius així com les fitxes tècniques de cada motocicleta. També ha destacat que es tracta de peces cedides per col·leccionistes privats tots del Principat.
Pel que fa a la col·lecció permanent, que fins ara comptava amb 108 motocicletes entre els anys 1900 i 2004, ara s'amplia amb una desena de models més, també cedits per propietaris del país. Entre ells, destaca una BMW model 90s de 989 cc, i nous models de Ducati, Derbi o Kawasaki. Amb la remodelació també s'ha aprofitat per agrupar les motos per marques. L'altra novetat és el canvi de nom del museu, fins ara anomenat Museu de les Dues Rodes, que mica en mica s'anirà aplicant a tota la senyalització i retolació interior.

Amorós ha destacat la bona afluència de visitants que ha tingut el museu durant el pont de la Puríssima, així com la bona acollida que ha rebut el nou passaport de les Valls d'Orient, que per 6 euros dóna entrada al Museu de la Moto i als museus encampadans de Casa Cristo, Museu Nacional de l'Automòbil i l'MW Museu de l'Electricitat.

Els presidents de la junta conjunta de la Unió Hotelera d'Andorra (UHA) i l'Associació d'Hotelers d'Andorra (AdHA) han indicat que està a punt de culminar el procés de fusió de les associacions i que es preveu treballar plegats ja l'any vinent. Els responsables de les associacions han explicat que guanyany en representativitat hi haurà una millor actuació pel que fa als interessos dels afiliats i es contribuirà a la millora del sector.

Joan Armengol Giraut, exdirector de Caldea, s'ha incorporat a les tasques per a la finalització de la fusió i per organitzar la nova estructura. Ell assumirà la gerència de les dues associacions.

Segons l'organisme, depenent del Consell d'Europa, per considerar que es pot tenir una vida decent, el salari mínim hauria de representar almenys el 60% del salari mitjà. Aquesta constatació la fa el Comitè en l'informe sobre Andorra pel que fa al grau de compliment de la Carta Social Europea, i que va avaluar l'any 2008. Aleshores, el salari mínim estava situat en els 897,87 euros, i el salari mitjà en els 1.796,22 euros.

Aquest comitè té la funció de verificar si els estats membres adopten mesures d'acord amb la Carta Social Europea, elaborant informes sobre els diversos països. El període que avalua el Comitè va de l'1 de gener del 2007 al 31 de desembre del 2008 i l'informe es va fer públic ahir des del web del Consell d'Europa. L'anàlisi incideix en quatre articles: el 2 que fa referència al dret a un treball just; el 4 sobre el dret a una remuneració justa; el 5 en relació al dret sindical; i el 26 sobre el dret a la dignitat en el treball. Tots ells pertanyen al grup de Drets del treball. Cada un dels articles es divideix en diferents apartats que en total els analitzats sumen 14. D'aquests, 9 han passat la conformitat del comitè, però d'altres quatre han quedat pendents d'avaluació.
En l'aspecte que incideix més l'informe és en l'article 4, i més concretament en l'ítem referent a la remuneració decent. De fet, l'estudi situa el salari mínim interprofessional per sota del llindar que el Consell d'Europa considera com un nivell de vida decent. L'informe pren com a referència els sous de l'any 2008, en què el mínim estava situat en 897,87 euros, que representa el 50% del salari mitjà situat en en 1.796,22 euros. El salari mínim no ha de baixar del 60% del salari mitjà per ser considerat nivell de vida decent segons el Consell d'Europa. En aquest punt, no es pren en consideració l'argument que hi ha treballadors a Andorra que l'allotjament i la manutenció la reben com a complement salarial, i requereix al Govern que de cara al proper informe demostri que la suma del salari i d'aquests complements "en espècies" responen al concepte de "nivell de vida decent". El comitè afirma que aquest concepte "va més enllà de les necessitats essencials i purament materials" i que "comprèn recursos suficients que permeten participar en les activitats culturals, educatives i socials". Altres conclusions que deixa a l'espera de més informació per part del Govern són les que fan referència a la higiene i seguretat en el treball. El comitè argumenta que en el moment d'elaborar l'informe tot just s'acabaven d'aprovar les lleis laborals i sindicals pel Consell General, a finals del 2008, que van entrar en vigor el 21 d'abril del 2009 i que no té suficients elements d'anàlisi, però que de cara al proper informe demana una documentació exhaustiva.

Jaume Talarn es declara un enamorat del Principat, i sobretot de l’esquí. Per això no va dubtar d’acceptar fa deu anys la possibilitat de traslladar-se a Andorra per dur a terme la fusió de dues companyies, l’Equitativa i les Valls. Actualment és el director de Multisegur Assegurances i coordina un equip de 17 persones. Ara, a l’hivern, aprofita el temps lliure que li deixa el món de les assegurances per pujar a les pistes amb la dona i les dues filles. “L’esquí és l’únic esport que podem fer els quatre junts. A les meves filles també els encanta”, explica. Tot i que només fa un any i mig que és a l’empresa, també se sent com en una família. “L’any vinent fem 25 anys. És una empresa amb poca rotació de personal, hi ha gent que fa molts anys que hi és i dels més nous hi ha un jove i jo. M’han acollit molt bé.” Una de les feines que té és la de renovar l’estratègia, “com crear nous canals de venda a través de mediadors”.   
En la tasca diària s’encarrega de coordinar les reunions amb el personal “per establir el treball del dia a dia, i estudiar el que s’ha fet en l’anterior”. Entre els temes que tracten diferencia els que provenen dels diversos departaments, de sinistres, de producció, facultatiu, de producció. “Cadascú té la seva missió i l’organització depèn del dia.” També manté relació amb els clients. “En una empresa com aquesta tothom fa de tot. La polivalència ha d’estar a l’ordre del dia, i l’eix central ha de ser el client i la millora de la qualitat”. Reconeix que va entrar a les assegurances “per una casualitat, et prepares per un ventall de sectors i no tenia clar que cauria aquí”. Quan va tenir contacte va descobrir un món “que em va agradar. Coneixes companyies i tot el muntatge és molt atractiu, veus molt camp per córrer cap a davant”. Es va decidir pel càrrec que ocupa ara perquè “era un projecte que em va engrescar”.

PERFIL

>> formació
Va realitzar la diplomatura d’empresarials a la Universitat de Barcelona. Posteriorment es va treure el títol d’agent i corredor d’assegurances, un màster especialitzat en l’externalització de fons de pensions, un diploma en teoria i gestió de reassegurament   i el títol de cap auditor a l’IRCA.

>> trajectòria
El 1986, amb 23 anys, va entrar amb una substitució en una cor­redoria a Lleida, després va passar per Previasa, com a inspector d’assegurances i a Wintenthur, com a executiu comercial. Va arribar a director i va venir al país.

El PIB recull, grosso modo, tots els béns i serveis que genera un país i és l’indicador més internacional, però cada vegada és més gran el nombre de teòrics que el qüestiona com a termòmetre del progrés d’un país i del seu nivell de benestar: no valora les desigualtats, no descompta les factures del creixement econòmic en el medi ambient i la qualitat de vida de les persones, i és cec davant elements com la cultura o la salut». Aquest és un fragment d’un llarg article d’Amanda Mars que, basant-se en l’opinió d’experts i de reconeguts especialistes, analitza de forma àmplia els recents moviments de diferents països (fent excepció del cas de Buthan, que disposa des del 1972 de l’indicador anual FIB -Felicitat Interior Bruta-) en el sentit de tenir també en compte el nivell de benestar en el moment de valorar el desenvolupament d’un país. Tal com recull Mars, el desenvolupament econòmic no ha de ser una finalitat en si mateixa, sinó que s’ha de traduir en benestar.

Ara fa poc més d’un any va ser notícia el lliurament de l’informe d’una comissió promoguda pel president de la República Francesa Nicolas Sarkozy -dirigida pels reconeguts economistes Joseph Stiglitz i Amartya Sen- en el qual es preconitza l’elaboració «d’un sistema estadístic que completi el mesurament de l’activitat mercantil amb dades relatives al benestar de les persones». El coordinador d’aquesta comissió, Jean Fitoussi, deixava ben clar en unes declaracions que les seves conclusions no proposen suplantar l’index del PIB per un altre, sinó encoratjar la construcció de nous indicadors per orientar millor les polítiques econòmiques i socials. També, que es constata «una dissociació creixent entre el mesurament estadístic de la realitat i la seva percepció, ja que el mesurament és una mitjana cada vegada menys pertinent des del moment en que les desigualtats augmenten».

Si teniu l’oportunitat de llegir l’informe -el podeu trobar a www.stiglitz-sen-fitoussi.fr- podreu constatar que l’augment del Producte Interior Brut no sempre va aparellat amb un augment del benestar.