Esteve ha quedat a 5"53 del vencedor del descens, l'italià Christof Innerhofer, però no ha poguat completar l'eslàlom quan ha enforquillat una de les portes a pocs metres de l'arribada. Carles Visa, el director tècnic de la federació d'esquí, ha analitzat que "en el descens ha fet una errada en un lloc clau, que l'ha fet perdre velocitat i li ha costat car al pla; la pista s'ha deteriorat bastant perquè ha fet calor i amb la pista marcada, ha agafat un forat que li ha fet fer l'errada". Sobre l'eslàlom ha afegit que "la baixada era correcta però per mala sort ha enforquillat". L'esquiador torna a competir demà en un descens a la mateixa estació. "El costat positiu és que l'anàlisi li servirà per demà", ha finalitzat Visa.

La prova l'ha guanyada el croat Ivica Kostelic, seguit del suís Carlo Janka i el noruec Aksel Lund Svindal.

L'òrgan, que haurà de gestionar iniciatives conjuntes entre el sector públic i el privat per a la promoció del turisme, ha cridat l'atenció de més particulars dels que es preveien, i és per això que el cònsol ha anunciat que es posposarà fins a la propera Junta de Govern la creació del Consell de Turisme perquè s'ha de fer un sorteig per decidir quines empreses hi podran participar.

Alís ha explicat que la seva intenció era presentar la iniciativa a la darrera sessió de Consell de Comú, que va tenir lloc aquest dijous, però no ho va poder fer perquè encara s'ha de sortejar qui en podrà formar part. Ha indicat que hi ha hagut més sol·licituds de les que es poden concedir, però ha opinat que "és millor que n'hi hagi de més que no que en faltin". Amb la creació d'aquest òrgan es vol aconseguir que el sector privat i el públic puguin promoure conjuntament iniciatives per afavorir el turisme. Així, s'organitzaran esdeveniments i campanyes finançats per ambdues parts o depenent del cas, només per una d'elles, per aconseguir una major agilitat en la gestió.
Els empresaris que s'han volgut sumar a la proposta del cònsol major d'Encamp provenen sobretot del sector hoteler i del comerç, i tindran ocasió d'analitzar la situació turística i les actuacions que es duen a terme i proposar estratègies i projectes per posar en valor els recursos naturals, culturals i patrimonials de la parròquia. La idea és que, a més, es promoguin activitats encaminades a incrementar la demanda turística i comercial del territori i a millorar la imatge de la parròquia.

El comunicat de la formació recorda que els governs andorrà i espanyol van acordar que la comissió de treball formada pels representants de les administracions implicades es reuniran al febrer per tractar sobre la situació econòmica i social dels residents espanyols a Andorra i dels permisos de residència. PSC-Progrés celebra que amb aquesta decisió es puguin desenvolupar i accelerar les mesures necessàries, ja recollides en  la proposició no de llei aprovada l’any passat a iniciativa del grup parlamentari socialista, per tal de millorar la protecció social de les persones que treballen al Principat però resideixen a l’estat espanyol.

En l’actualitat, més de dos mil ciutadans espanyols, residents principalment a les comarques de l’Alt Urgell i, en menor nombre, a la comarca de la Cerdanya, van a treballar diàriament a Andorra i tornen als seus llocs de residència en aquestes comarques.

Una de les novetats més singulars que presenta Grandvalira aquesta temporada és aquesta pista de quilòmetre llançat, la primera homologada per a la disciplina als Pirineus. May, que va ser l'esquiador més ràpid durant diversos anys amb una marca de 250 km/h, estarà acompanyat per altres competidors i s'ha compromès a provar la pista i donarà la seva opinió. Amb aquesta iniciativa, Grandvalira pretén desmarcar-se de les activitats més habituals oferint una proposta original, i alhora donar a conèixer al país aquesta disciplina esportiva.

El director d'Activitats, Estadis i Snowparks de Grandvalira-Saetde, Nadal Antor, ha explicat que amb la nova pista per a esquí de velocitat no es pretén batre el rècord del món, però sí que es vol entrar en el calendari de proves puntuables per la FIS. De fet, aquesta temporada es farà la primera cursa FIS el 13 de març, convertint Andorra en el sisè territori de tot el món que acull una prova de velocitat. De cara a l'hivern vinent, Grandvalira demanarà tenir una prova de Copa del Món. La pista de quilòmetre llançat té uns 850 metres de llargada i un desnivell de 280 metres, i es podrien arribar a assolir velocitats de fins a 180 quilòmetres per hora. Antor ha recordat que la certificació d'homologació per part de la Federació Internacional d'Esquí es va rebre aquest estiu, després que durant la temporada passada integrants de l'equip francès provessin la pista, i que l'estació protegís adequadament les pilones i canons i instal·lés el material de cronometratge. Un altre dels requisits per a l'homologació és que el traçat tingui un pla important al final per poder frenar.

L'estació vol oferir una activitat original i espectacular, i proposar una sortida per a excorredors que han deixat l'alta competició i volen continuar fent alguna activitat que no demani tanta dedicació. Nadal Antor també s'ha mostrat convençut que si la pista funciona, pot atreure l'interès dels esquiadors més joves, i crear bons corredors d'aquesta disciplina.

Una de les novetats més singulars que presenta Grandvalira aquesta temporada és aquesta pista de quilòmetre llançat, la primera homologada per a la disciplina als Pirineus. May, que va ser l'esquiador més ràpid durant diversos anys amb una marca de 250 km/h, estarà acompanyat per altres competidors i s'ha compromès a provar la pista i donarà la seva opinió. Amb aquesta iniciativa, Grandvalira pretén desmarcar-se de les activitats més habituals oferint una proposta original, i alhora donar a conèixer al país aquesta disciplina esportiva.

El director d'Activitats, Estadis i Snowparks de Grandvalira-Saetde, Nadal Antor, ha explicat que amb la nova pista per a esquí de velocitat no es pretén batre el rècord del món, però sí que es vol entrar en el calendari de proves puntuables per la FIS. De fet, aquesta temporada es farà la primera cursa FIS el 13 de març, convertint Andorra en el sisè territori de tot el món que acull una prova de velocitat. De cara a l'hivern vinent, Grandvalira demanarà tenir una prova de Copa del Món. La pista de quilòmetre llançat té uns 850 metres de llargada i un desnivell de 280 metres, i es podrien arribar a assolir velocitats de fins a 180 quilòmetres per hora. Antor ha recordat que la certificació d'homologació per part de la Federació Internacional d'Esquí es va rebre aquest estiu, després que durant la temporada passada integrants de l'equip francès provessin la pista, i que l'estació protegís adequadament les pilones i canons i instal·lés el material de cronometratge. Un altre dels requisits per a l'homologació és que el traçat tingui un pla important al final per poder frenar.

L'estació vol oferir una activitat original i espectacular, i proposar una sortida per a excorredors que han deixat l'alta competició i volen continuar fent alguna activitat que no demani tanta dedicació. Nadal Antor també s'ha mostrat convençut que si la pista funciona, pot atreure l'interès dels esquiadors més joves, i crear bons corredors d'aquesta disciplina.

Estadística assenyala també que els permisos de treball fronterer comptabilitzats a 30 de setembre són 1.734, el que es tradueix en una tendència anyal a la reducció del -9,5%. D'altra banda, el total de baixes registrades durant el tercer trimestre és de 290. Les dades mostren que durant el trimestre es van acordar un total de 888 autoritzacions inicials de les quals set temporals per estudis i recerca. Les de treball fronterer són la minoria amb 26 acords, amb una tendència anyal on es destaca un fort creixement per comparació amb l’any anterior (54,7%). Pel que fa a les residències simples, s'han concedit 318 autoritzacions, mostrant una disminució del 18,4% en tendència anyal. Pel que fa als permisos de residència i treball, representen 213 autoritzacions inicials, amb una tendència anyal igualment a la baixa d’un -14,6%. Paral·lelament, durant aquest període es van acordar 324 autoritzacions de treball temporal per a empreses estrangeres, posant de relleu una tendència creixent d’un 130,5% anyal.

El Departament d'Estadística ressalta que el nombre d’autoritzacions de treball fronterer en vigor cada mes mostra una tendència forta i regular cap a la baixa. En total, la disminució és de 197 treballadors fronterers en un any. En canvi, la tendència del nombre  d’autoritzacions de residència sense treball està a l’alça des del 2007 i marca períodes d’estabilitzacions durant el 2008 i el també al 2009. Així, des del principi del 2010 ha tornat a créixer de manera sostinguda amb 98 residents més en un any. Igualment, de la mateixa manera que per les autoritzacions de fronterers, la corba del nombre d’autoritzacions de residència i treball en vigor cada mes mostra una tendència forta i regular cap a la baixa. En total la disminució és de 1.192 autoritzacions en un any. D'altra banda, el nombre d’autoritzacions temporals per treballadors d’empreses estrangeres ha viscut un augment bastant marcat des del principi del 2008, passant de 150 a més de 300, a partir del juny 2009 i fins ara està disminuint. Des del desembre 2009 està estabilitzat a prop de 240 autoritzacions, en un nivell molt inferior amb el de l’any anterior al mateix període.

Pel que fa a les baixes registrades mensualment, la tendència general és a la baixa amb unes dades pel 2009-2010 globalment inferiors a les del període 2007-2008. La tendència sembla estabilitzada des del segon semestre del 2009. Segons Estadística, es nota un augment estacional al juny i al juliol de cada any, corresponents a la renovació del personal docent dels sistemes educatius espanyol i francès.
Pel que fa a les dades relatives al tercer trimestre del 2010, es va acordar un total de 888 autoritzacions d’immigració inicials, de les quals 531 (el 59,8%) en règim de resident. Les autoritzacions de residència i treball representen només el 24% del total d’autoritzacions inicials, mentre que les autoritzacions temporals per a empreses estrangeres pugen al 36,5%. Per nacionalitat, els espanyols continuen sent el col·lectiu més representat, amb un total de 501 autoritzacions (el 56,4%), lluny de les altres nacionalitats i particularment dels francesos (el 7,1%).
D'altra banda, Estadística assenyala que a data del 30 de setembre del 2010, es comptabilitzen 41.890 autoritzacions de residència, amb i sense treball, al final de trimestre. Els treballadors d’empreses estrangeres desplaçades eren 245. Representen el 0,6% de les autoritzacions de treball en vigor. Els espanyols estan particularment presents en els treballadors fronterers amb el 90,3% i totalitzen el 49,8% de les autoritzacions en vigor. Els francesos representen el 8,5% de les autoritzacions en vigor per aquest mes mentre que els portuguesos pugen al 28,8%. Les dades mostren que la part més important (66,7%) de les autoritzacions d’immigració en vigor es concentren en els trams de 26 a 59 anys, és a dir, en edat de treballar. Les autoritzacions de residència simple difereixen bastant de les altres, pel caràcter no laboral que tenen. Així el 57,3% d’aquestes autoritzacions es troben en el tram de menys de 18 anys, i el 23,7% en els trams superiors a 60 anys. D’una manera global el 52,9% de les persones que gaudeixen d’una autorització d’Immigració en vigor estan registrades des de fa més de deu anys. Aquesta proporció baixa al 27,7% per les autoritzacions de residència simple, mentre que el 48,7% porten cinc anys o menys registrats a Immigració. Aquesta característica s’explica perquè aquesta categoria agrupa molts nens, i també en relació amb els canvis legislatius del 2002.
Finalment, pel que fa a les baixes, se'n van registrar un total de 290 al registre d’immigració durant el trimestre. El 46,2% de les baixes eren per part de portuguesos i el 39,3% per part d’espanyols. La majoria d’aquestes baixes, 226 sobre 290 (el 77,9%) eren de titulars d’una autorització de residència i treball.

Dallerès ha dit que aquesta és la forma natural de procedir per part de la Sindicatura, "independentment de la demanda". El síndic també ha explicat que són informes interns i que en cas que "sigui necessari" es demanarà un complement d'informació encarregant un informe extern.

La Sindicatura ja ha demanat els informes pertinents en relació el Reglament de pròrroga pressupostària elaborat pel Govern. Aquests informes hauran d'aclarir si hi ha una invasió de competències del Consell General. El síndic general, Josep Dallerès, ha explicat que en aquest cas no ha variat la forma de procedir de la Sindicatura "independentment del que digui cadascú" i que la institució ha fet "el que fa cada vegada", és a dir, "estudiar el Reglament i veure si hi ha invasió de competències". Ha afegit que la Sindicatura fa els informes independentment de la demanda i que "són informes interns" però que "si és necessari es demanen informes externs com a complement". El síndic general, ha dit que encara no sap si, en aquest cas, és necessari demanar aquest complement extern. D'aquesta manera Josep Dallerès donava resposta a les reiterades demandes que han fet en els darrers dies els grups parlamentaris de l'oposició reclamant els informes tècnics sobre el Reglament. El síndic general ha explicat que es disposa de 15 dies hàbils, que acaben el 27 de gener, i que en cas que s'arribés a la conclusió que hi ha invasió de competències es farà la demanda al Govern perquè corregeixi.

Raúl Kaderas, nom de guerra de Raúl Sánchez, és una meitat. El cinquanta per cent de Barbass Sound, un dels sound systems més reconeguts en el –minoritari encara– panorama de la música reggae a Espanya. L’altra mitja taronja musical és Carlos Jowen (Esteban, segons el cognom llegat pel seu pare).
Van començar junts en el món de la música fa prop de vint anys, tot i que cadascú ha de mantenir una ocupació al marge. Esteban és enginyer agrònom i Sánchez viu d’un negoci propi: una teteria. Li permet tenir les mans lliures per al tràfec constant que li imposa el món de la música i la festa nocturna, que no és tan glamurosa com es pot pensar: “S’ha de preparar i després, recollir, netejar. No és el que sembla. Per això tothom s’hi vol dedicar i després duren dos dies”, assegura.
L’àmbit en què es mouen, el de la música jamaicana, està envoltada d’una fama immerescuda, considera Kaderas-Sánchez: “Per­­què t’agradi el reggae no cal portar rastes, ni anar tot el dia fumat; no és cap forma de vida diferent, sinó perfectament compatible amb el dia a dia.” De fet, ell n’és un exemple: un empresari que porta un negoci tranquil des de fa tretze anys. I el seu col·lega, un altre: un tècnic que treballa entre setmana per a una empresa de medi ambient.     
Kaderas-Sánchez s’hi va ficar “per amor als vinils”. Format que ha perviscut sobretot en l’edició de música reggae. I van saltar des del hip-hop. “He anat investigant i em té fascinat.” És un gènere minoritari, ara per ara, però adverteix que acabarà gaudint del mateix impuls que ha rebut el hip-hop l’última dècada i deixarà d’estar tan restringit, “de ser un estil underground”.
Ha estat, la seva, una trajectòria llarga, des que amb tretze anys s’escapava per anar a concerts i amb quinze sortia a escoltar música al parc, “abans que s’inventés el botellón”. Després, comprar-se uns plats de mescla. I fins aquí.

APUNT BIOGRÀFIC

>> Escalfant la nit
Raúl Sánchez, que va néixer a Còrdova l’any 1974, i que ara viu a Granada, on regenta el seu negoci, recorda haver fet més d’una visita al Principat quan era nen. Un llarg viatge. “Bé, és que veníem a veure la família a Barcelona i ja de pas...” Poc imaginava segurament aleshores que acabaria escalfant les nits del Principat: dues vegades ha passat ja per la festa del Mount Zion Festival.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, va assenyalar ahir que l’amenaça de moció de censura formulada dimecres per ApC no és res més que una «eina de distracció» per part de la plataforma que pretén «defugir dels temes importants pel país». D’aquesta manera, el representant socialdemòcrata va criticar amb duresa el missatge transmès pel líder de la plataforma, Eusebi Nomen, sota el context d’una negociació per part del Govern de l’acord monetari d’esquenes -segons ApC- al Consell General.

Rodríguez va manifestar, en aquest sentit, que el que no pot fer Nomen és «governar des del Consell», ja que la funció de l’Executiu és la de prendre les mesures que més convinguin al país i, això sí, «des del Consell General hi ha la funció de control». En aquest sentit, el president socialdemòcrata va confiar en què els passos de cara a l’acord monetari seran convenientment informats a la cambra parlamentària, i que, amb aquesta mateixa filosofia, «durant la sessió en què va comparèixer Jaume Bartumeu es va donar l’opció de debatre sobre aquest tema, a més d’escoltar el parer del cap de Govern».

Precisament, en aquesta sessió va ser on ApC, juntament amb CR, va abandonar la cambra al·legant que no se li va trametre la carta de compromís, amb la qual cosa, segons Rodríguez, la plataforma va perdre una bona oportunitat justament per abordar les diferents matisacions respecte l’acord monetari que Andorra assumirà en un futur tot salvaguardant les especificitats que corresponen a un petit país. «Ara que no es queixin», va concloure Rodríguez, molest amb el to adquirit per Nomen durant els últims mesos de la legislatura i, especialment, per la seva amenaça amb una moció de censura.

«Tothom té dret a somniar» / En referència a les possibilitats que tindria una hipotètica moció de censura en un context en què, tal i com s’ha vingut constatant, la dissolució del Consell General arribaria a finals d’aquest mes o principis de febrer, Rodríguez va assenyalar que aquesta acció no podria mai prosperar a causa del vot negatiu dels 14 consellers socialdemòcrates.

Si bé Nomen havia fet broma durant la compareixença de premsa a la Casa del Benefici respecte la possibilitat de convèncer algun conseller socialdemòcrata per votar favorablement l’hipotètica moció, Rodríguez va ironitzar: «Tothom té dret a somniar». En aquest sentit, va apuntar que cal ser «més responsable amb les accions» quan s’assumeix un càrrec com el de conseller general, una virtut que, al seu entendre, no estaria prenent el líder d’ApC durant aquesta legislatura.

A aquesta rotunda resposta del PS se suma la negativa reformista a una moció de censura en els termes plantejats per Nomen, tot i compartir les queixes per la manera com s’estaria portant la negociació de l’acord monetari amb la UE. El mateix president del grup reformista, Joan Gabriel, va descartar aquesta opció en diferents mitjans de comunicació, amb la qual cosa parlar d’una moció amb el vist-i-plau de les dues forces de l’oposició seria una afirmació poc ajustada a la realitat.

El que sí van manifestar els reformistes és la necessitat que, un cop constatat que no hi ha acord per al pressupost 2011, no s’allargui més la legislatura. En aquest cas, una de les opcions que es plantejaria CR sí que podria ser la moció. Rodríguez no va pronunciar-se sobre «una possibilitat tan remota com aquesta», ja que, segons va assenyalar, si no hi ha pressupost, difícilment es donaria aquesta situació.

El president del grup socialdemòcrata va afirmar que ara «cal una dedicació en positiu per construir, enlloc de destruir, i mirar per l’interès general del país», una línia que, segons ell, no ha seguit el seu homòleg a la plataforma.

Ara fa cinc anys vaig participar al Premi Innovadors amb un projecte que va rebre una menció especial, anomenat Andorra Financers. El projecte consistia en la creació d’una fundació que estructurava la professió financera, creant una associació de professionals, un centre de formació i un centre de recerca i desenvolupament. L’objectiu consistia en desenvolupar la plaça financera del país, de forma similar a com ho estant fent els països del nostre entorn, com d’altres benchmark per un país com el nostre, com Luxemburg.

La història es va repetir per enèsima vegada. Es tractava d’un projecte engrescador i molt interessant, que fins i tot comptava amb el recolzament dels bancs i altres entitats privades, del Ministeri de Finances així com de les associacions professionals de França i Espanya. Tot molt bonic però, com gairebé sempre, a la fi no es va tirar endavant.

En aquests moments, quan l’acord monetari amb la Unió Europea sembla que està a punt de ser rubricat, és quan s’observa la necessitat d’organismes com els referits al projecte Andorra Financers. L’acord per al que Andorra va sol·licitar l’inici de negociacions l’any 2004 només pretenia, de forma innocent, encunyar euros i ara s’ha convertit, per la desídia negociadora dels anteriors governs, en una acceptació del cabal comunitari en matèria financera i intercanvi d’informació estadística. En resum, són una sèrie de directives i reglaments europeus que la Unió Europea fa incloure en el seu ordenament jurídic als països amb qui té intercanvi comercial, motiu pel qual hi restem quasi obligats. En certa mesura, ens haguessin demanat de signar-ho en qualsevol altre tipus d’acord que s’estigués realitzant.

En aquest sentit, la valoració sobre la conveniència, graus de dificultat i assimilació del cabal comunitari és quelcom que s’ha fet. Però el desencís en aquest cas és que cadascú s’ho mira des del seu costat, des de la seva perspectiva, i evidentment sense poder avaluar de forma completa totes les implicacions. Ara resulta francament difícil diferenciar entre els interessos d’un lobby, els posicionaments d’un partit polític del que seria una visió realista, estructural i conjuntural del què li convé fer a Andorra. No tant sols s’ha de tenir en compte el 15,7% del PIB que aporta el sistema financer, sinó també la contribució del 84,3% restant dels demés sectors del país.

Per tot això, es demostra com en matèries tant delicades com les què fan referència al sistema financer, ens hagués anat bé gaudir d’una estructura que vinculés els professionals, el Govern i les entitats financeres. Només així haguéssim pogut valorar bé les implicacions corresponents, compartint les visions complementàries, fora dels tòpics, i ponderant els interessos partidistes amb els generals.

Finalment, convindrà convergir en una nova cultura política on s’acceptés que les negociacions amb la Unió Europea han d’anar d’Andorra cap a Europa, i no a la inversa. Però en fer-ho, al Govern no se’l pot deixar sol, tal com va succeir al darrer Consell General. Per a fer aquest camí, on hi està implicat tot el país, hem de discórrer plegats i no cadascú pel seu costat.

I això que l’Atlètic va començar bé. En la primera aproximació a l’àrea madridista Forlán, que tornava a l’equip, va obrir el marcador a porta buida (7’). L’acció, generada pel Kun Agüero, es va iniciar amb un fora de joc clar de l’argentí, al qual Casillas va fer penal després. La pilota, però, va arribar a Forlán, que no va fallar. Només set minuts va durar l’alegria als matalassers, que van veure com Sergio Ramos, a la sortida d’un córner, restablia la igualtat. A partir d’aquí els homes de José Mourinho van passar a ser els dominadors del derbi i només les grans intervencions del porter De Gea van impedir que el Madrid marxés al descans amb un clar avantatge. I és que el jove porter va tenir cinc actuacions de mèrit.
L’Atlètic va posar la por al cos al Bernabéu en l’estrena de la segona part. Primer amb un xut d’Agüero i després amb un pal de Forlán. L’ensurt va despertar els locals, que van marcar mitjançant –qui si no– Cristiano Ronaldo, després d’una gran acció d’Özil (61’). El gol va esperonar els locals, que s’haurien d’haver quedat sense Ronaldo per una entrada brutal a Ujfakusi (71’). Passaven els minuts i quan tot feia indicar que el marcador               no es mouria Özil va fer el 3 a 1 que deixa via lliure al Madrid a la Copa.      
En el partit de quarts que menys expectació va despertar ahir, l’Almeria va fer un pas de gegant per accedir a les semifinals de la Copa per primera vegada en derrotar un insuls Dépor per 1 a 0, gol afortunat després d’un xut de Juanma Ortiz que va desviar Rindaroy (minut 34).

MESSI VEU "DIFÍCIL D'IMAGINAR" UN BARÇA SENSE PEP GUARDIOLA

Lionel Messi, doble guanyador de la Pilota d’Or, va assegurar ahir que “és difícil d’imaginar” un Barça sense Pep Guardiola, en referència amb la renovació del tècnic. “No sé com seria l’equip sense ell. Guardiola ha de renovar quan vulgui”, va insistir. Sobre la polèmica suscitada a Espanya per la seva elecció com a Pilota d’Or i l’afany d’enfrontar-lo a Xavi i Iniesta, l’argentí va reiterar que “tinc el respecte dels meus companys i de la meva gent. Ells em van felicitar i és el més important. Nosaltres sabem la relació que tenim, ens portem bé i no hem de donar explicacions a ningú”.

Les peticions d’inversors van més que duplicar la quantitat oferta (inicialment entre 2.000 i 3.000 milions) amb una demanda global de 6.207,9 milions.
Tot i l’increment del cost, la facilitat de l’adjudicació va fer que, per tercer dia consecutiu, el principal índex de la borsa de Madrid, l’IBEX-35, tornés a experimentar una forta apujada, sobretot per la revalorització de les accions de la banca. L’augment va ser del 2,67 per cent, fins als 10.370,80 punts, fet que significa retornar al nivell de fa dos mesos i els guanys des de l’inici de l’any arriben al 5,19 per cent.
També Itàlia va aconseguir la col·locació de bons per un total de 6.000 milions, a 5 i 15 anys, i igualment amb una taxa superior, tot i que no tan elevada com en el cas espanyol.
Wolf Klinzen, president de la  comissió especial per a la crisi del Parlament Europeu, que ahir visitava Madrid, va demanar al govern espanyol que doni “tots                els motius” de confiança als mercats i deixi palès que “està a l’altura i fa tot el possible per sortir de la crisi”.

Sarkozy, a Tolosa
El president Nicolas Sarkozy, durant la visita d’ahir a la factoria Airbus de Tolosa, va insistir que “farà tot el possible” per preservar l’euro, i que els reptes de la crisi més gran que ha patit Europa s’han superat gràcies a la mobilització dels europeus, l’eix franco-alemany i la integració econòmica. El cap d’Estat va anunciar que el dèficit de l’Estat veí es reduirà al 6 per cent aquest any i a la meitat el 2013, i que el creixement econòmic serà superior a l’1,5 per cent el 2011, a més d’explicar que treballa amb Angela Merkel per aconseguir la convergència fiscal entre els estats de la UE.

Reformes a Espanya
A Espanya, les negociacions entre els agents socials i el govern semblen ben encaminades. El líder del sindicat CCOO, Ignacio Fernández Toxo, descartava ahir la convocatòria d’una nova vaga general, mentre que el dirigent de l’UGT, Toni Ferrer, explicava que el govern preveu eliminar la jubilació parcial, fórmula que es fa servir per rejovenir les empreses, i que en el reglament que desenvolupa la reforma laboral, les pèrdues empresarials “conjunturals” no seran motiu per justificar acomiadaments de personal.
Al Regne Unit, el govern anunciava l’abolició de la jubilació obligatòria dels empleats de les empreses en arribar als 65 anys.

EL BCE DIU QUE INCREMENTARÀ ELS TIPUS D'INTERÈS SI LA INFLACIÓ AUGMENTA MASSA

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, va advertir ahir que apujarà els tipus d’interès si és necessari per frenar la inflació, malgrat la crisi d’endeutament de la zona de l’euro. En la roda de premsa després de la reunió del consell de govern de l’entitat, Trichet va pronosticar, però, que “es mantindrà l’es­tabilitat de preus a mitjà termini” a la zona de l’euro després del repunt de la inflació al desembre fins al 2,2%. Trichet va considerar que la taxa d’inflació del mes passat va ser una mica més elevada que l’esperada i que reflecteix “preus de l’energia més alts”.
Prèviament, el consell de govern havia decidit mantenir els tipus d’interès en l’1% per als països que comparteixen la moneda única. El president del BCE va considerar que aquesta taxa és en aquest moment l’adequada.
L’ens preveu que en els mesos vinents “la taxa d’inflació podria pujar més” i situar-se per sobre del 2% pels preus de les matèries primeres, però que es moderarà novament a final d’any. “Les expectatives romanen fermament ancorades en línia amb el nostre objectiu de mantenir la taxa d’inflació per sota però prop del dos per cent a mitjà termini, va apuntar Trichet.