El premi, que arriba a la 31a edició i ha estat lliurat en un acte a Palma de Mallorca, té una dotació econòmica de 90.000 euros. L'obra guanyadora tracta, amb llicències fictícies, les vicissituds durant la guerra civil espanyola de l’entorn familiar de Ramon Mercader, personatge real conegut com l’agent de la policia secreta soviètica que va assassinar el polític Lev Trotski per ordre del dictador Josif Stalin. La història se centra en les atraccions amoroses interclassistes entre Mercader i la seva cosina, filla d’un industrial, i el germà d’aquesta i una jove anarquista, en un relat on surten altres personatges reals com el brigadista Eric Blair, més tard conegut com l’escriptor George Orwell, o el dirigent anarquista Buenaventura Durruti.

Núria Amat (Barcelona, 1951) és novel•lista, poeta i assagista. Resident a Barcelona, ha viscut també a París i Berlín, i en països com Colòmbia, Mèxic i els EUA. La seva obra literària comprèn una àmplia trajectòria com a novel•lista, que inclou els títols Pan de boda (1979), Narciso y armonía (1982), Todos somos Kafka (1993), Viajar es muy difícil (1995), La intimidad (1997), El país del alma (1999), Reina de América (2001, Premi Ciutat de Barcelona 2002) i Deja que llueva sobre mí (2008). Amat ha publicat també els llibres de narrativa El ladrón de libros (1988), Amor breve (1990), Monstruos (1991) i El siglo de las mujeres (2000).

Com a poeta, és autora de Poemas impuros (2008), i abans va traduir i editar la versió castellana d’una selecció de poemes i fragments de cartes de la poeta nord-americana Emily Dickinson, titulada Amor infiel (2004). D’acord amb la seva vocació literària, els seus assaigs són De la información al saber (1990), El libro mudo (1994), Letra herida (1998) i Juan Rulfo. El arte del silencio (2003). L’any 1997 va estrenar la seva obra teatral en català Pat’s Room a la Sala Beckett, de Barcelona. La variada producció literària de l’autora compta amb traduccions en anglès, francès, italià, portuguès, alemany, suec, polonès, hongarès, romanès i àrab. Amor i guerra és el seu debut novel•lístic en català.

El jurat del premi està integrat per Leonello Brandaloni, Pere Gimferrer, Gabriel Janer Manila, Gemma Lienas, Damià Pons, Carles Pujol i Carme Riera.

El Consell Nacional de Discapacitats (Conadis) s'ha reunit aquest dijous, i la ministra de Salut, Benestar i Treball, Sílvia Bonet, ha informat sobre les dades de la Comissió Nacional de Valoració (Conava). Ha indicat que la Conava va tramitar 207 expedients durant el 2010 i en va resoldre 123 favorablement, reconeixent així la discapacitat, mentre que encara en té 32 pendents de valoració. La ministra ha informat que durant la comissió s'ha pogut parlar dels problemes d'accessibilitat i mobilitat que pateixen els minusvàlids i de les millores que es poden realitzar en aquest aspecte, en els tràmits legals que s'han de fer i en l'accés al mercat laboral.

També s'ha parlat a la reunió sobre la possibilitat de variar el grau necessari de discapacitat per rebre una pensió i de la feina que s'està fent per aconseguir que la tarja de discapacitat serveixi també a França i Espanya.

Villatoro ha fet aquestes declaracions abans de l'acte de lliurament del XXXI Premi Ramon Llull que tindrà lloc Palma de Mallorca aquest dijous al vespre. L'acte, que se celebra al museu Es Baluard, servirà perquè Villatoro contacti amb el Govern andorrà per tal de posar en marxa la propera reunió del Patronat de la Fundació Ramon Llull per fer el relleu en aquesta entitat, que té seu a Andorra.

Villatoro ha explicat que ha assumit el nou càrrec amb una primera sensació que el Llull és una eina eficient i eficaç, per la qual cosa s'ha d'acceptar la seva història completa "perquè presenta un bon balanç d'èxits". La nova etapa de l'Institut estarà marcada per la contenció de la despesa i l'austeritat que demana la situació econòmica a tota l'activitat pública, i a noves línies estratègiques "sense que això signifiqui la desautorització de les anteriors".
Villatoro també continuarà en la línia d'intentar implicar el màxim nombre d'institucions i territoris, i ha dit que s'han de buscar "les maneres i els moments més adequats per fer-ho" perquè l'estratègia depèn de les conjuntures més que dels esforços i la voluntat que s'hi posi o s'hi hagi posat en temps anteriors.

Primera edició itinerant del Premi Ramon Llull
La XXXI edició del Premi Ramon Llull estarà marcada per l'inici de la seva itinerància, després de quatre anys concedint-se a Andorra. Tal com ha recordat el director de Relacions Externes del grup Planeta, Carles Creueres, s'inicia una nova etapa en la qual la Fundació Ramon Llull, conjuntament amb l'editorial, n'ha assumit l'organització. Una de les decisions que va prendre la Fundació va ser que el seu lliurament fos itinerant i s'ha escollit Mallorca en primer lloc perquè és l'indret d'on és originari Ramon Llull.
El conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears, Albert Moragues, ha afegit que la decisió també ha vingut donada pel fet que se celebressin eleccions a Catalunya, i ha destacat que les Illes "aportem accent al català". Tot i que encara no s'ha decidit, és possible que l'any vinent el Premi es lliuri a Barcelona. El lliurament d'enguany tindrà lloc aquest vespre al museu Es Baluard de Palma de Mallorca al voltant de les 21.30 hores.

La mostra està organitzada per l'associació Templarios de Jumilla, una entitat sense ànim de lucre que posa a la venda els treballs que fan els reclusos dins la presó i la recaptació que n'obtenen es destina a beneficis pels propis interns.

Aquesta és la primera vegada que l’associació Templarios de Jumilla convida el Centre Penitenciari d’Andorra a participar en aquesta exposició. La invitació l’ha fet personalment el president de l’associació Josep Tomàs Galea arran dela reunió que va mantenir aquest dimecres a Andorra amb la direcció del Centre de la Comella. Aquesta exposició, que se celebrarà del 13 al 23 de setembre, té per objectiu donar a conèixer al major nombre de públic possible, els nous talents en les arts plàstiques, en el transcurs del seu període d’internament.
Actualment, una desena de reclusos de la presó d’Andorra realitzen treballs de manualitats en diverses disciplines com la fusteria, el tèxtil, la maquetació, i la serigrafia. L’obra que es portarà a l’exposició de Múrcia encara no està triada. El termini per presentar els treballs finalitza el pròxim mes de juny.

El termolúdic xifra, a través d'un comunicat i a falta d'una auditoria que validi els comptes de forma definitiva, els beneficis en més de dos milions d'euros, una xifra que estaria per sota dels 2,26 milions de guanys amb què es va tancar l'exercici del 2009. Respecte el nombre de visitants, el 2009 es va tancar amb 345. 371 i l'any passat es van registrar 340.000 clients. Des de Caldea es valora aquests resultats com a positius "tenint en compte la conjuntura econòmica i turística del principal mercat emissor, Espanya".

El termolúdic destaca que "la multiplicitat d'accions comercials, les campanyes publicitàries i els acords amb partners importants del país" han permès fer més atractiu el desplaçament al Principat i contenir la baixada de visitants. Respecte de la freqüentació de visitants, des del temrolúdic es destaca la tendència habitual, amb un primer trimestre molt favorable i una primavera i mes de juliol més fluixos. També explica que el calendari de festius de la trador "ha afavorit la recuperació".

Coincidint amb el Dia Mundial del Càncer, que se celebra aquest divendres, l'executiu ha fet públiques dades sobre l'afectació d'aquesta malaltia i les accions que s'estan planificant des del ministeri de Salut. Es vol impulsar el Pla Oncològic Nacional amb la posada en marxa dels programes de prevenció dels càncers de cèrvix i de colon. L'executiu recorda que actualment es treballa en la planificació, posada en marxa i execució del Programa de detecció precoç del càncer de mama. També ha parlat del programa de Planificació i posada en marxa d'una xarxa de salut pel càncer.

El Ministeri de Salut va detectar en el període comprès entre el 2002 i el 2007, un total de 1.284 casos de càncer, el 59,8% en homes i el 40,2% en dones. En els homes, la localització dels primers tumors és a la pròstata i el pulmó, mentre que en les dones, la localització més freqüent és a la mama. En els dos últims quinquennis estudiats, 2004 – 2008 i 2005 – 2009, el càncer ha estat la primera causa de mort en homes ocasionant el 36% de les defuncions ocorregudes. Pel que fa a les dones, en els dos quinquennis el càncer ha estat la segona causa de mort, ocasionant el 28 % de les defuncions ocorregudes.

En aquest dos quinquennis, la tumoració de la tràquea, bronquis i pulmó ha estat la segona causa de mortalitat prematura en homes, i la tumoració de la mama ha estat la tercera causa de mortalitat prematura en dones. Concretament, en el període 2004-2008 la tumoració de la tràquea, bronquis i pulmó ha estat la principal causa de mortalitat evitable en homes i la segona en dones. En el quinquenni 2005-2009 la tumoració de la tràquea, bronquis i pulmó ha estat la principal causa de mortalitat evitable tant en homes com en dones.

El proper dimecres 9 de febrer el muntatge fotogràfic de Jordi Pons titulat Vivències des de la memòria, obrirà el Cicle de cinema de muntanya i de viatges d'Ordino la Massana que un any més se celebrarà aquests propers mesos de febrer i març. Organitzat pels comuns massanenc i ordinenc, amb la col·laboració de la Fundació Muntanyencs per l'Himalaia, es projectaran tres films a cada parròquia en el que ja és el tercer any de col·laboració entre les tres institucions.

La cònsol menor d'Ordino, Consol Naudí, ha glossat la figura de Jordi Pons de qui ha dit que "conèixer-lo és una gran experiència perquè ha tingut moltes vivències: cineasta, alpinista, escriptor, i va formar part de la primera expedició espanyola que va arribar als Andes". Hi serà present en la presentació del film en el qual explica la seva vida lligada a la muntanya. El 16 de febrer, a la Massana, agafarà el relleu un altre muntatge fotogràfic. En aquest cas, el de Robert Ambatlle explicant la seva experiència del viatge amb bicicleta d'Andorra a Santiago. El 23 de febrer, a Ordino, la primera gran pel·lícula del cicle: The Ashard Projecte on s'explica l'expedició dels escaladors Leo Houlding, Sean Leary i Carlos Suárez fent la primera ascensió lliure de la cara nord del Mount Asgard, una de les grans parets més difícils del món. La projecció comptarà amb la presència de Carlos Suárez per al col·loqui final.
El dia 9 de març, de nou a la Massana, es podrà veure el muntatge audiovisual sobre un viatge solidari a Asunción (Paraguai) i en el qual s'explica la tasca de Luna Nueva, una ONG que desenvolupa les seves activitats en aquesta demarcació. A Ordino acaben les projeccions el 16 de març amb Mount St. Elias, guanyadora del Gran Premi Vila de Torelló el 2009. S'hi podrà veure el primer descens amb esquís més llarg del món: 25 quilòmetres de recorregut amb 60 graus de pendent. I el darrer muntatge fotogràfic a la Massana serà Marroc: 3 valls, un cim... un altre món.
Les projeccions a Ordino es faran a l'Ordino Studios a partir de les 21.30 hores, i a la Masssana a la Biblioteca comunal a partir de les 21 hores. Ester Segura, representant de la Fundació Muntanyencs per l'Himalaia, ha explicat que el Cicle de cinema de muntanya i viatges que es ve organitzant des de l'any 1997 és tot un referent en l'àmbit del Pirineu, i ho demostra el fet que hi hagin passat noms tan destacats del món de l'alpinisme i de la muntanya. Ha descartat que aquest cicle s'acabés convertint en un festival, sobretot tenint en compte que a Torelló ja se'n celebra un d'internacional, el director del qual també serà present el dia 16 de març.
A la roda de premsa de presentació del cicle també hi ha assistit la consellera massanenca, Sònia Font, que ha expressat la satisfacció per l'èxit conjunt assolit en els darrers anys.

Les sessions estan encaminades a oferir tècniques per disminuir la percepció del dolor i augmentar-ne la tolerància; reduir la sensació de l’estrès, de l’ansietat o de la depressió; millorar la predisposició al tractament; augmentar la motivació pels canvis d’hàbits de vida (dieta, exercici físic, deixar de fumar), i millorar les relacions socials. El curs antiestrès és un programa experimental i interactiu basat en el mètode MBSR (Mindfulness-based Stress Reduction) desenvolupat per Jon Kabat-Zinn de la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachussets (EUA).

Els tallers aniran a càrrec de Marta Santuré, llicenciada en bioquímica, màster en nutrició i doctora en fisiologia. Tindran lloc els dies 7, 14, 21 i 28 de febrer, de 18.30 a 21 hores, i el dia 5 de març, de 10 a 12 hores, a la 3a planta de l’edifici Crèdit Centre (av. Meritxell, 80 d’Andorra la Vella). El curs és gratuït i les places són limitades. Les persones interessades poden inscriure-s’hi fins al 4 de febrer al telèfon 88 88 80. Els tallers antiestrès inclouen relaxació, meditació, ioga suau i explicacions útils sobre les bases de l’estrès, les emocions i el dolor. Les sessions es fan en grups reduïts i alternen moments de silenci amb uns altres d’exploració en grup sobre les millors estratègies a seguir per afrontar l’estrès o les emocions difícils, sempre buscant aplicacions pràctiques per a la vida quotidiana.
Els continguts del curs es basen en la pràctica de la consciència plena (mindfulness), per "estar present" en allò que està succeint i donar als pacients l’oportunitat d’afrontar conscientment l’estrès, el malestar, la malaltia, la pèrdua i els desafiaments de la vida. La consciència plena és parar atenció de forma particular i conscient al moment present, sense judicis.
El mètode MBSR (Mindfulness-based Stress Reduction) és una tècnica terapèutica dissenyada i desenvolupada per ajudar les persones a reduir l’impacte de les experiències negatives i la susceptibilitat a l’estrès i el malestar, mitjançant l’entrenament de l’atenció i el foment d’actituds saludables.

El Centre Andorra Sostenible ha tingut des de la seva creació el 2003 més de 8.000 usuaris. Així ho ha indicat el ministre de Medi Ambient, Vicenç Alay, després de la renovació del conveni amb BIBM que té una durada de dos anys i ofereix un patrocini de 12.000 euros per les activitats del centre. (Seguirà ampliació)

Finalment va ser que no. Tot i les paraules, les dubitacions aparents i les especulacions, Andorra pel Canvi va votar contra el pressupost del Govern socialdemòcrata. Amb els 14 nos de CR i ApC, el Consell General va rebutjar ahir a la tarda els comptes. La cinquena legislatura del període constitucional serà l'única de la història d'Andorra que no tindrà un pressupost aprovat i que haurà vist com el Consell tombava dues vegades els comptes de l'Executiu.

Malgrat les especulacions que ell mateix havia fomentat amb la seva oferta de pacte electoral, el president del Grup Parlamentari ApC, Eusebi Nomen, va votar contra el pressupost del Govern Bartumeu. Des de principis de setmana, Nomen havia estat aplanant el camí a una negativa als comptes. Dimarts al vespre es declarava satisfet de veure que hi havia un principi d'acord a diverses parròquies. I ahir aquests indicis de front comú ja eren el preludi d'un "Govern d'unitat " que "donarà sortida al desgavell " que, segons Nomen, els socialdemòcrates deixaran al Govern… si el deixen és clar. 33 Els consellers de l'oposició voten contra el pressupost del Govern socialdemòcrata, a l'hemicicle de la Casa de la Vall, ahir a la tarda.

En tant que portaveu del grup més petit de la Cambra, el líder d'ApC va ser el primer en obrir foc al debat d'ahir. Quasi tothom tenia coll avall que ApC votaria contra el pressupost, però tot i així la tarda prometia. Després d'una setmana en què els moviments preelectorals ho han eclipsat gairebé tot, Nomen es volia erigir, un cop més, en mestre de cerimònies i portar el debat cap a la justificació del no en base a un Govern d'unitat que ell, afirma, ja toca amb les puntes dels dits. Però el líder d'ApC havia gastat massa cartutxos durant els dies anteriors i ahir presentava alguns símptomes d'esgotament.

La intervenció del portaveu reformista, Amadeu Rossell, va passar sense pena ni glòria. CR es mantenia en la negativa pels motius clàssics: nul·la confiança política en el Govern socialdemòcrata i incapacitat de Bartumeu per buscar aliances estables. Els reformistes podien haver fet sang amb el canvi de posició de Nomen i les seves peripècies argumentals. Però en aquesta calma tensa preelectoral ningú no vol quedar com el dolent que posi en risc la sacrosanta unitat.

Autoreivindicació de Gabriel

 Potser també per això, per aparèixer com a pal·ladí d'una unitat frustrada, el president del Grup Reformista, Joan Gabriel, va demanar la paraula. La intervenció de Gabriel va ser una autoreivindicació: Ell, va explicar, ho va fer tot pel pacte i per fer arribar a bon port la legislatura, fins i tot va posar en risc la supervivència de la seva fràgil coalició. "El cost que personalment he sofert pel país", va dir el líder reformista recordant l'oferta de pacte d'Estat d'ara fa un any que bona part dels consellers del seu Grup van rebutjar. Assegut a la seva dreta, Ladislau Baró, mirava a algun punt indefinit suspès entre ell i el terra de l'hemicicle.

Els socialdemòcrates i el Govern podrien haver aprofitat per aprofundir en les divisions internes reformistes, però al debat d'ahir cadascuna de les parts anava pel seu compte. En aquest sentit, el ministre d'Economia i Finances, Pere López, va centrar la seva intervenció en desgranar les principals infraestructures que quedarien guardades al calaix per absència de pressupost: la nova seu de la Justícia, el nou centre del Coex a la boca d'Encamp del túnel dels Dos Valires, la desviació de la Massana, millores, ampliacions i construcció de nous centres escolars… Però el discurs del Govern ja no tenia els ressons d'advertiment catastrofista de l'any passat. Ja no hi havia el lament pel que podria haver estat i no va ser. Aquest cop, els socialdemòcrates tenien coll avall que no tindrien pressupost, que amb aquesta legislatura no hi ha res a fer i que tot plegat s'encamina cap a les eleccions anticipades. I aquest va ser el guió: uns quants retrets els liberals pels enormes dèficits que van deixar a les finances públiques en època de vaques grasses, unes quantes acusacions creuades amb els grups de l'oposició per veure qui bloqueja més i cap a casa, a preparar una campanya electoral que s'anuncia turbulenta i que, malgrat tot, l'Executiu encara amb optimisme contingut.

¿Què passarà amb el decret?

Per complir amb el guió que invariablement ha marcat les sessions de Consell d'aquesta legislatura, ahir hi va haver un altre conat d'enfrontament entre Nomen i el síndic, Josep Dallerès. El líder d'ApC va insistir en la il·legalitat del decret de pròrroga de comptes aprovat pel Govern i Dallerès el va advertir que aquest no era l'objecte del debat i que l'Executiu tenia marge per esmenar el decret. Finalment el va tallar i el va obligar a centrar-se en el debat. "Gràcies, senyor síndic", va dir Nomen amb evident malestar. Una música per tots coneguda.

Els fets es remunten al setembre del 2010, quan la Policia va rebre informació a través de la Interpol a Bèlgica. Segons el cos internacional, un ciutadà belga hauria estat víctima d'una estafa en la compra d'un telèfon mòbil a través d'Internet, i hi havia sospites que l'autor del frau operava des del Principat. Posteriorment, al mes de desembre, la Policia va rebre la informació que una ciutadana francesa també hauria estat víctima d'una estafa similar en la compra d'un aparell electrònic, probablement comesa des del Principat ja que la transferència bancària s'havia fet a un compte andorrà.
La investigació va permetre vincular els dos fets a un resident portuguès de 49 anys que va ser identificat com a presumpte autor i detingut aquest dimarts. Segons les primeres investigacions, l'home hauria ofert els aparells electrònics a través d'un portal de compravenda a Internet. Uns aparells dels que, segons sembla, no hauria disposat mai, i en rebre les reclamacions dels afectats hauria contestat amb diferents excuses. El perjudici total de les dues estafes seria de 1.420 euros. Per tot plegat, l'home va ser detingut i posat a disposició judicial aquest dimecres.

La sessió sobre el pressupost va tenir una dosi extra de thriller. Eusebi Nomen, conscient de ser el gran protagonista, va jugar amb la incertesa fins al punt que després d'acabar la primera intervenció no havia dit si votava o no a favor dels comptes de l'Estat. Havia amagat tan bé les cartes (tot i que el Diari ja publicava ahir que ApC havia pactat el vot negatiu) que un cop va fer públic que no donava suport al pressupost, alguns consellers socialdemòcrates no podien amagar la seva decepció.

El discurs recordava a aquell "sí, però no" de Vicenç Mateu en la famosa aprovació dels pressupostos del 1996. Llavors Iniciativa Democràtica Nacional va salvar el coll a Marc Forné, que sortiria tan reforçat d'aquella sessió que no deixaria el càrrec fins deu anys més tard. Si en la sessió del 1995 el grup més progressista de la Cambra va permetre la continuïtat d'un Govern conservador de la línia dura, ahir en la primera part del discurs de Nomen semblava que l'assot del Govern Bartumeu acabaria per permetre a l'executiu continuar la legislatura. Però a diferència de Mateu, aquest cop va ser "no".

Nomen assegurava que el Govern l'havia col·locat entre "el foc i les brases". Si votava en contra "el dèficit de l'Estat en comptes de 82 milions pot arribar a ser de 150" i si donava suport "continuarà el desgovern socialista". La sessió havia començat minuts més tard de les quatre i es va haver d'esperar a dos quarts i cinc de sis que el president d'Andorra pel Canvi preguntés públicament a Bartumeu "quin dia dissol i quan dimiteix?"