El Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella (Sitca) continuarà treballant en els pròxims mesos per fer propostes de millora de les condicions laborals que hi ha als diferents departaments de la corporació.

Han fet petites accions, al país i a fora, i ara amb el grup de Facebook Ciutadans Solidaris s’han involucrat en l’ajut que donen.

Com comenceu a treballar amb Ciutadans Solidaris?
Ens coneixem casualment. Ens afegim al grup i veiem com va el moviment a Facebook, que en realitat va començar com una mena d’intercanvi amb jo tinc, tu necessites. Hi ha dues o tres persones del grup que es dediquen a detectar mancances i les publiquen; per exemple, una família que necessita menjar: llavors algú diu ‘jo els puc fer la compra aquesta setmana’, i els la fa. Ara, després d’un temps, veiem que hi ha més la necessitat d’un projecte, perquè el grup està molt bé però no s’està regularitzant la situació d’aquestes persones i amb els mesos la situació es va agreujant.

És una ajuda només puntual.
No solucionem res. Ja estem derivant molta gent cap a les institucions, però vam entendre que podem ser mediadors perquè trobem que la gent que està en aquestes situacions està bloquejada, amb ansietat, depressions, no saben cap on tirar, se senten enmig de no-res. Llavors els derivem a institucions perquè sàpiguen que hi ha una sèrie d’ajudes que ja estan estipulades.

No han recorregut als serveis socials?
Molta gent no. Alguns, perquè no volen reconèixer què els passa, i també hi ha molta gent que no sap que pot anar al Govern i ac­cedir a ajudes. El segon pas és que, si hi van, des que fan l’entrevista poden passar dos i tres mesos fins que no reben un ajut, i quan la gent demana ajuda es troba al límit. En aquest buit és on vol intervenir el SIIS, amb un projecte per ajudar-los, perquè hi ha hagut declaracions del Govern que si l’ajut és molt urgent es pot gestionar en 24 hores, però a la pràctica no és així.

SIIS no s’ha donat gaire a conèixer, però.
No, perquè es necessita molt de temps i tots treballem. Ciutadans Solidaris ha estat el detonant per dir que existim i que podem fer coses, perquè al final no cal que sigui tot tan estructurat, com Càritas o Creu Roja. La gent amb bona voluntat i amb ganes de fer solidaritat pot arribar molt lluny, i aquesta és la nostra intenció.  

Com detecten les necessitats?
Ara tenim el menjador social, on hi ha tres membres de la pàgina, gent sense feina que col·labora, perquè de vegades qui menys té és qui més ajuda. Detecten els casos i a través d’un arriba un altre. No sé si la gent s’imagina què suposa arribar al menjador social per a una persona normal, amb pis, feina i que arriba al punt de no tenir-ne per menjar. Ha de ser un fracàs tan bèstia… I fer el pas per anar al menjador ens consta que a la gent li costa molt. És important que la gent que hi va es relacioni, perquè el grup també lluita contra l’exclusió social. Molts no volen ser una despesa per al país, volen ser una inversió i continuar aportant com ho han fet abans.

Heu conegut situacions límit de famílies amb fills. A quanta gent ja s’ha ajudat?
Unes 200 persones, i més que n’a­niran sorgint. Intento fer una crida perquè ens contactin, tot­hom no té un ordinador però amb la gent que hi ha al carrer es poden detectar. La nostra intenció, a part de derivar-los a les institucions perquè entrin dintre del sistema, és donar-los el suport, que sàpiguen que hi ha gent del país que estem amb ells.

La gent és solidària?
No ho sé dir, perquè estem en el punt de crear el projecte; serà quan començarem a picar portes per obtenir donacions. De moment, les necessitats que es fan públiques al grup es cobreixen amb l’ajut de gent normal i cor­rent. El que farem serà presentar-nos i fer ressò per obtenir diners; entenc que la gent sigui reticent, amb el que ha passat últimament, a donar diners sense saber on van i si hi ha algú al darrere que justifiqui les despeses. Detecto que hi ha un sector de gent del país que viu en un altre planeta, que no s’adona que la gent està sobrevivint fa temps amb mil euros.

Quina seria la base del projecte que prepareu?
Buscar una persona que faci la coordinació, en lloc de tenir aquesta gent que esperem que un dia trobi feina; perquè porti el buit que hi ha entre el moment en què es presenta la sol·licitud d’ajuda i fins que es rep.

Com pensen obtenir recursos?
De donacions de particulars, fundacions, empreses… Tenim gent que hi està disposada i sabem que ja tindríem alguns suports. Hi estem treballant, i comptem que en un parell de mesos podria tirar endavant.

Assumiran la tasca de Ciutadans Solidaris?
És complicat de dir encara, perquè Ciutadans Solidaris funciona, és un intercanvi molt interessant i pot funcionar sol, independentment de les situacions més límit. Hi ha 900 persones a la pàgina, no sé si totes s’hi interessen. Els ajuts són quasi sempre dels mateixos.

Què demanen a les administracions?
Que siguin conscients de la situació. Hi ha un miler de persones al Servei d’Ocupació i obren la quota amb 337 persones en categories com ara dependents, cambrers…, gent que segurament n’hi ha molta a Ocupació que ho pot fer. Què esperem, que marxin del país?

I a la societat, què li demaneu?
Que es cregui que això està passant, perquè hi ha gent que encara és reticent i diu: ‘gent remenant per les escombraries? Això aquí no passa’. En quin món viuen? La societat ha de ser solidària, la situació és molt greu.

L’australià sortia des de la pole a Montecarlo i va aconseguir mantenir la posició tot i la pressió de Nico Rosberg (Mercedes) i de Fernando Alonso (Ferrari). Tots dos van arribar a menys d’un segon de diferència de Webber. “Acabar en el podi aquí és especial”, va comentar Alonso.
En la primera volta tres pilots ja van dir adéu a la cursa. El francès Romain Grosjean (Lotus) es va haver de retirar per un toc de Michael Schumacher (Mercedes). L’alemany havia protagonitzat un dia abans una bona jornada de classificatòries, però amb aquest incident va perdre totes les opcions de triomf i finalment es va retirar, en la volta 63. D’altra banda, Pedro Martínez de la Rosa (HRT) i Pastor Maldonado (Williams), el vencedor de l’anterior cursa a Barcelona, també van xocar i abandonar, i el cotxe de seguretat va sortir fins que es van treure els vehicles malmesos.
Les primeres voltes van transcórrer amb igualtat entre bona part dels pilots, que circulaven amb poques diferències. Fins que va arribar el moment de les primeres entrades a boxes per canviar els pneumàtics, amb la tensió de la possibilitat de pluja que s’anunciava per a aquell moment. Alonso va aprofitar que Webber, Rosberg i Hamilton van passar primer per boxes per rodar amb bon temps i situar-se primer provisionalment. De la seva banda, Sebastian Vettel (Red Bull) va esperar força més que la resta per canviar per primer cop els pneumàtics, una estratègia que li va sortir bé i li va facilitar ocupar el quart lloc definitiu. La part final de la cursa va viure l’emoció de tenir sis pilots en pocs segons de diferència, i amb una lleu pluja intermitent, però el traçat de Mònaco és un dels més complicats per avançar i ahir va pesar l’estratègia. Vettel, el vigent campió, va entrar a 1,3 segons del seu company d’equip; Lewis Hamilton (McLaren) va quedar cinquè, a 4’’1 de Webber, i a 6’’1 va acabar Felipe Massa.
Fernando Alonso es va situar primer en solitari en la classificació provisional del Mundial, amb 76 punts, tres més que els seus immediats perseguidors, els dos pilots de Red Bul, Sebastian Vettel i Mark Webber. Lewis Hamilton, el quart de la general, perd pistonada respecte als tres de davant, però amb 63 punts té totes les possibilitats de lluitar pel títol.
Amb el triomf d’ahir, Webber va inscriure el seu nom en la llista de pilots que han guanyat en el Mundial 2012, en què ja hi eren Jenson Button, que va vèncer a Austràlia; Fernando Alonso (Malàisia), Nico Rosberg (la Xina), Sebastian Vettel (Bahrain) i Pastor Maldonado (Montmeló). Enguany ja s’ha superat la fita del 1983, quan cinc pilots diferents van guanyar les cinc primeres curses. La següent prova es disputarà el 10 de juny al Canadà.

STOP GO

Patrick Lemarié. Expilot de l’equip BAR  Honda de F1

Mònaco és el gran premi més glamurós de la Fórmula 1. Quan s’arriba a aquell Principat per a la cursa, un té un record especial per Ayrton Senna i la volta de qualificació extraordinària al volant del McLaren, el 1991, a tocar de la barrera de seguretat. Un gir llegendari que malauradament no podrà explicar.
A Mònaco l’atmosfera és increïble. Els iots més grans, les noies més maques i les festes més sonades. L’espectacle és tant a fora com a la pista. Un circuit fantàstic, a 280 quilòmetres per hora i un pilotatge al mil·límetre: genial! Després d’una sortida potent d’Alonso, que es va fer lloc entre Hamilton i Grosjean, que va tocar Schumacher, la resta del gran grup va ser força prudent i la cursa, més aviat calmada en la primera part. L’estratègia de Vettel va fer estar vigilant a tothom, i al darrere actuació superba de Vergne, durant molt de temps setè i que va haver de canviar pneumàtics a deu voltes per al final –va posar els intermedis tot esperant la pluja... que al final no va arribar... Llàstima!–. Al davant, els sis primers estaven a tocar l’un de l’altre, i s’esperava acció i lluita viril... en va. Al final, Alonso s’ha assegurat el lideratge del Mundial amb el tercer lloc. L’únic que es pot lamentar és que Rosberg no prengués més riscos per anar a buscar Webber.

Alçada en un parell de mesos després que el bisbe n’atorgués el permís, el desembre del 1779, forma part de la propietat de l’ordinenca casa Rossell. De fet, la capella hi està situada enfront. I, com aquell que diu, adossada a la casa. De planta rectangular, l’església disposada de cor de fusta, coberta a una aigua, campanar de paret i amb una sagristia annexada. El cor és als peus del discret temple. I s’hi pot accedir directament a través de la casa. La uneix una passarel·la de fusta que va de l’edificació principal de la propietat a la part més alta de la capella. A la sagristia es conserva el mobiliari original. Mentre que a l’interior del recinte eclesial hi ha un altar dedicat a la Puríssima Concepció. Tot plegat molt a to, molt a joc, amb la construcció. Solvent però sense la sumptuositat d’altres recintes similars de l’època. Segurament tampoc no ho pretén. Ni ho havia pretès mai.
Orientada al sud-est. Cap a on s’encara la façana principal. De cara al portal de la casa. De casa Rossell. La cara primordial de la capella es manté en pedra vista. Així es va deixar quan es va aixecar l’edificació. No pas tota ella deté visible la pedra amb què es va construir (el mur de sud-est, on hi ha dues obertures, una de quadrada i una altra de circular, resta arrebossat). Però la façana principal sí. Hi ha la porta com a element central. I un òcul i un nínxol just sobre l’entrada. S’hi accedeix pujant una pocs esglaons que permeten superar el desnivell entre el portal i la capella. El mur de la façana supera l’alçada de la coberta i té diferents fileres de pissarra que dibuixen franges decoratives. La decoració que li van donar dos mesos de construcció:?agost i setembre del 1780. I?algunes, poques, actuacions posteriors.

El detall

Mossèn Cinto Verdaguer es va allotjar a casa Rossell durant la seva estada, celebrada i famosa, al Principat, el 1883. Més d’una missa va fer a la capella.

On ho trobaràs?

A Ordino. La capelleta està situada al car-rer dels Cóms, al bell mig del nucli antic d’Ordino, adossada a casa Rossell, de la qual és propietat.