Ho ha explicat el Cap de l'Àrea de Comunicació, Premsa i Imatge Corporativa, David Baró, que a més també ha posat en relleu l’alta participació que hi ha hagut tant a la pàgina web oficial del saló com a les xarxes socials. Les inscripcions, però, no estan tancades, i les persones que no ho hagin fet encara hi podran prendre part a les competicions apuntant-se al punt d’informació del saló. Aquesta edició comptarà amb un total de 70 punts de joc, 20 més que al 2010 i estaran repartides en consoles Xbox, PS3, Wii, Nintendo DS i PC’s.

Una de les principals novetats d’aquesta segona edició és la instal·-lació de cinc simuladors de conducció. Segons s’ha comentat des de l’organització, es tracta d’una aposta "per fer atractiu el saló a un públic més adult". I és que donada l’afició que hi ha al Principat a l’automobilisme, "resulta una bona iniciativa" per als amants de la velocitat. El saló obrirà les portes aquest divendres a les onze del matí i tancarà l’edició el proper diumenge a les nou del vespre. Tant dissabte com diumenge s’iniciarà la jornada a les onze del matí i s’espera poder millorar les xifres d’assistència de la passada edició, gràcies a què s’ha ampliat la durada del saló, passant de dos a tres dies i també "pel salt de qualitat" que s’ha donat en matèria d’oci electrònic.

El Servei Gent Gran del Departament de Social d'Andorra la Vella, amb la col·laboració dels comuns d’Encamp, la Massana, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany, ha organitzat la festa, que cada any té lloc a una parròquia diferent. Els actes han consistit en un concurs amb desfilada de comparses i de disfresses individuals, un berenar, l'acte de lliurament de premis i posteriorment un ball de tarda per cloure la jornada.

Els premis que s'han lliurat corresponen a cinc categories: millor comparsa, comparsa més original, comparsa més divertida, millor coreografia i millor disfressa individual. El jurat estava composat per la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, la consellera de l’Àrea de Social de la Massana, Pilar Gabriel, la consellera de Cultura i Afers Socials d'Encamp, Olga Areny, el conseller de Turisme i Comerç lauredià, Enric Naudi, i la consellera d'Afers Socials d'Escaldes-Engordany, Trini Marín.

El Servei Gent Gran del Departament de Social d'Andorra la Vella, amb la col·laboració dels comuns d’Encamp, la Massana, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany, ha organitzat la festa, que cada any té lloc a una parròquia diferent. Els actes han consistit en un concurs amb desfilada de comparses i de disfresses individuals, un berenar, l'acte de lliurament de premis i posteriorment un ball de tarda per cloure la jornada.

Els premis que s'han lliurat corresponen a cinc categories: millor comparsa, comparsa més original, comparsa més divertida, millor coreografia i millor disfressa individual. El jurat estava composat per la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, la consellera de l’Àrea de Social de la Massana, Pilar Gabriel, la consellera de Cultura i Afers Socials d'Encamp, Olga Areny, el conseller de Turisme i Comerç lauredià, Enric Naudi, i la consellera d'Afers Socials d'Escaldes-Engordany, Trini Marín.

La professora de l'IESE Sandra Sieber, experta en sistemes de la informació, ofereix aquest dijous a la tarda una conferència sobre l'ús de les xarxes socials en les empreses, en la qual parlarà sobre com aquestes poden ser contraproduents si no se'n fa un bon ús. La conferència, emmarcada en la Càtedra Crèdit Andorrà de Mercats, Organitzacions i Humanisme de l'IESE, aborda com les empreses han d'estudiar bé quin ús poden fer de les xarxes socials i com poden beneficiar-se de la comunicació que permeten però tenint clar que fer-les servir implica acceptar una interacció per part dels usuaris.

L'impacte del web 2.0 en les empreses és el títol que ha triat la professora per parlar sobre les xarxes socials Twitter o Facebook, entre d'altres, que tant s'utilitzen en l'actualitat. Segons ha explicat Sieber, hi ha moltes empreses que en volen fer un ús però que no hi dediquen la preparació necessària. L'avantatge fonamental d'aquestes xarxes és que serveixen per a la interacció i també com a eina per a influir, però el que assegura que cal tenir en compte és que en el moment que s'adopten s'admet una interactivitat que no es pot ignorar.
Sieber ha parlat del fet que algunes empreses puguin obrir perfils de Facebook o Twitter simplement per a emetre comunicats i fer arribar informacions als usuaris. Ha opinat que no es pot pretendre usar aquestes eines únicament per transmetre missatges, sinó que cal ser conscient que un cop s'usen es poden rebre comentaris i opinions al respecte, i que aquestes s'han de tenir en compte. Segons ha afirmat, quan un client deixa un missatge a la pàgina d'una empresa a la que segueix, espera que es tingui en compte o que es respongui, i si no és així li pot semblar malament i per tant això pot ser negatiu per a l'empresa. De fet, el que passa sovint i la professora diu que cal evitar, és que l'empresa confon el twitter o el facebook amb una pàgina web corporativa, i cal diferenciar-ne l'ús.
Alguns exemples dels que ha volgut parlar l'experta és el de la creació d'un logo per a una empresa que es va acabar retirant a causa de les crítiques rebudes al Facebook, o el d'una altra companyia que va usar la web per demanar l'opinió dels clients en referència a la creació d'un nou tipus de pasta. Ha advertit que sovint el funcionament de les xarxes socials s'encarrega a becaris o treballadors amb poca importància a les empreses, però que en realitat aquests haurien d'estar ben preparats per poder respondre a crítiques o preguntes compromeses, i que per tant, en alguns casos potser cal que siguin els directius els que s'involucrin amb aquestes eines.

Les xarxes socials i els partits polítics
Tot i no ser en centre de la seva conferència, Sieber també ha fet esment de l'ús que fan els polítics d'aquestes xarxes, i ha opinat que en alguns casos potser es fa sense pensar-s'ho gaire, però que cal anar amb compte. Ha criticat que no es pot voler influir en els altres sense tenir en compte que es rebrà una resposta, i ha previst que aquells polítics que són més propers en el dia a dia i en les distàncies curtes són els que millor ús sabran fer d'aquestes noves formes de comunicació. Quant al fet que el cap de Govern anunciés la dissolució del Consell General mitjançant Twitter, Sieber ha comentat que "és el que es porta" i que hi ha molts altres casos de notícies importants comunicades així, però que aquest no és el seu ús òptim, sinó que la idea d'aquestes xarxes és que se'n faci un ús freqüent i que es comuniquin les coses del dia a dia.
La conferència té lloc a l'edifici Crèdit Centre, aquest dijous a les set del vespre, però la professora ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa prèvia.

L'organització del Global Tourism Forum a Andorra, els dies 6 i 7 de març, implicarà una inversió del Govern d'entre 280.000 a 300.000 euros, segons ha explicat aquest dijous a la tarda el ministre d'Economia i Finances, Pere López, en el marc de la presentació de l'esdeveniment als diferents sectors del país, on ha estat present el director executiu de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), Márcio Favilla.

López ha valorat els beneficis publicitaris que l'organització d'aquest esdeveniment aportarà per al Principat i el posicionament del país com a destinació turística. Entre els ponents no hi serà finalment, per problemes d'agenda, el president d'Iberia, Antonio Vázquez, però els organitzadors han destacat la presència del president de la Federació Egípcia del Turisme, Ahmed El Nahas, que parlarà de les expectatives al seu país després de la revolta de les últimes setmanes. També han ressaltat la intrevenció del ministre de Turisme de Sud-Àfrica, Marthinus van Schalkwyk, que explicarà l'impacte de la Copa Mundial de Futbol al seu país.

El cònsol major d'Encamp, Miquel Alís, i el ministre de Turisme i Comerç, Claude Benet, han visitat les instal·lacions de Sudràdio i el circuit de gel, dos punts a millorar per a l'impuls del cap del port d'Envalira com a zona turística, un objectiu comú.

Benet i Alís han coincidit que l'edifici de l'antiga ràdio es troba en perfectes condicions i es podria sanejar per obrir-lo al públic. El ministre ha insistit que el cap del port d'Envalira és un paratge emblemàtic d'Andorra que no s'explota prou i que cal la implicació del sector públic i el privat per a millorar la zona. A més de les visites a Sudràdio s'ha parlat de posar una taula d'orientació per indicar les muntanyes que es veuen i de millorar el circuit de gel perquè se'n pugui fer un ús més freqüent.

El cap del port d'Envalira es troba situat a una alçada de 2.400 metres, des d'on es pot gaudir d'unes "vistes espectaculars", segons ha opinat Benet, que amb Alís ha constatat la possibilitat de fer-hi algunes millores per a aconseguir promocionar-ho com a punt d'interès turístic. Alís ha indicat que des que hi ha el pont d'Envalira la zona ja no és tan transitada i per això s'ha proposat, entre d'altres mesures, que es pugui posar un cartell a la desviació indicant que pel port de muntanya hi ha un punt d'interès turístic i que qui vagi amb temps hi pot parar a gaudir de les vistes o a visitar els llocs d'interès.
Encara no s'ha parlat dels terminis en que es podrien començar a fer les millores ni del que podria costar, però tant el cònsol major com el ministre han mostrat la voluntat d'actuar en breu. Ambdós han apuntat que el que s'hauria de fer no requereix de grans modificacions i que per tant és bastant viable i no tindria perquè allargar-se massa en el temps.
Pel que fa a l'edifici de Sudràdio, Benet ha explicat que es tracta d'un lloc emblemàtic per la importància que va tenir en el seu moment i que actualment està en perfectes condicions. Ha explicat que si s'obre aviat al públic no caldrà fer grans inversions, i que a més encara hi ha testimonis de quan estava en funcionament que poden oferir els seus coneixements i vivències als visitants, com a punt afegit a l'interès del lloc. Alís, però, ha apuntat que a més d'obrir l'espai per a visitants, es pot estudiar també la possibilitat que es faci servir per a altres accions com per exemple que l'utilitzin les universitats.
La iniciativa, però, ha d'anar de la mà del sector públic però també del privat i per aquest motiu es demanarà als propietaris de la benzinera que hi ha al paratge i d'altres persones que participin en la iniciativa. Una de les coses que segons Alís serà necessària és la instal·lació de serveis per als visitants que s'hi aturen, a més de senyals d'aparcament, però també ha suggerit que podria ser que algun privat hi obrís un restaurant. La roda de premsa l'han organitzat al Refugi de Fra Miquel i han aprofitat per agrair a les famílies propietàries la inversió que han realitzat en l'establiment per a la seva bona conservació.

Millora del circuit de gel
L'altre gran atractiu de la zona és el circuit de gel, i és per això que també es vol intentar reforçar el seu ús. Durant la visita d'aquest dijous al matí el cònsol major i el ministre han aprofitat per reunir-se amb el gestor del circuit, el secretari general de l'Automòbil Club d'Andorra, Toni Sasplugas. Han aprofitat per parlar sobre les qüestions més recents que afecten al mal estat del paviment i del pàdoc, motiu pel qual perilla la continuïtat del Trofeu Andros al circuit. Sasplugas ha informat que la reunió ha estat productiva i ha servit perquè veiessin in situ l'estat en què es troba i la necessitat de fer-hi unes millores, però ha dit que encara no s'ha acordat res ni s'ha parlat de quan es podria fer.
La propietat del circuit és del comú d'Encamp, però és l'Automòbil Club d'Andorra qui ho té llogat i qui ho gestiona, per això cal arribar a un acord per aconseguir les millores necessàries. El que sí que ha opinat Alís és que seria una llàstima que després de totes les inversions que s'han fet no s'acabés d'arreglar. La voluntat és que es pugui fer una modificació en el paviment per aconseguir-lo fer més lliscant i que guanyi prestacions per a la celebració de proves a l'estiu.

XXXXX

En aquest sentit, ha explicat que s'ha finalitzat el treball de planificació de quatre xarxes d'atenció que es començaran a implementar i que busquen la millora de l'assistència als usuaris del sistema públic de salut. Així mateix, en el futur, es preveu fer proves per mirar d'implantar al Principat la figura del metge de capçalera "referent", mentre es treballa en el projecte d'historial mèdic compartit, que encara no es pot posar en marxa ja que requereix un treball informàtic i adjudicacions que, donada la situació actual, no es poden fer.

La ministra ha assegurat que el sistema de salut pública d'Andorra "és complex perquè s'ha basat en la lliure elecció de professionals" i això ha fet, segons Bonet, "que moltes vegades hi hagi hagut una utilització no adequada del sistema". Les mesures que es posaran a prova "volen assegurar la qualitat" del sistema ja que, ha assegurat la ministra, "que et visiti cada dia un metge no t'assegura que estiguis més ben atès, el que probablement necessites és una atenció sanitària adequada per cada problema de salut".
En conseqüència, Bonet ha dit que les mesures que es volen començar a implementar, contribuiran a que "els pacients i usuaris coneguin i puguin usar molt bé el sistema de salut perquè poden tenir un guia que resolgui els problemes des de la seva consulta i no hagis de passar a un segon nivell si no és necessari".
Així mateix, s'espera que tant les xarxes sociosanitàries, com la figura del metge referent i l'historial clínic compartit, han d'ajudar també a reduir les llistes d'espera i també la despesa del sistema públic de salut. Bonet, que ha estat acompanyada per la directora de Salut Pública, Margarida Coll, ha explicat que la participació a totes aquestes proves no serà obligatòria sinó que tant els professionals com els usuaris hi podran participar voluntàriament.
En el futur, pel que fa a la figura del metge referent, Bonet ha assegurat que es podria buscar algun tipus de "recompensa" pel fet de participar en el projecte. D'altra banda, ha afegit que ara per ara tots aquests projectes es troben "en una fase inicial" i que la part de finançament es tractarà més endavant.

Les proves pilot de les xarxes de salut i del metge de referència es posaran en marxa en les properes setmanes. La ministra de Salut, Sílvia Bonet, ha informat que només falta definir el nombre de pacients i el perfil i identificar els professionals que hi vulguin participar. Es posarà en marxa les xarxes de cures pal·liatives, diabetis i atenció a domicili. Pel que fa el metge de capçalera el més probable és que es comencin per la gent gran. (seguirà ampliació)

Rosa Ferrer, cònsol major de la capital, ha explicat que l'entrada als ascensors panoràmics de Prat de la Creu és estratègicament el millor lloc vista la quantitat de gent que hi transita i, sobretot, perquè sempre hi ha personal les vint-i-quatre hores a la caseta de vigilància de l'aparcament comunal per assistir i fer ús de la màquina en cas d'emergència.
Per aquest motiu, Josep Duró, president de la Creu Roja, ha explicat que es duran a terme tasques formatives al personal comunal per poder fer ús de l'aparell. Duró ha aprofitat per explicar que la Creu Roja en aquesta donació només ha actuat de pont i que en breu se signarà el conveni amb el comú per dur a terme el curset al personal.
Aquest, però, no serà l'únic desfibril·lador que es col·locarà a la parròquia. Rosa Ferrer ha avançat que ja n'hi ha altres dos de comprats i a punt de ser instal·lats. Aquests es col·locaran en zones esportives, com els Serradells i l'estadi Comunal, per prevenció de cara a les persones que practiquen l'esport. També els treballadors d'aquests llocs rebran el curset que impartirà la Creu Roja.
Duró ha explicat que l'objectiu de la Creu Roja és seguir els criteris de la Federació Internacional de la Creu Roja que es marca com a objectiu que el 2014 hi hagi un 75% de la població que estigui formada en primers auxilis. Duró, que reconeix que es tracta d'un objectiu molt ambiciós, es donaria per satisfet si a Andorra arriben al 60%, sobretot tenint en compte que el nou codi de relacions laborals ja preveu cursets de formació en aquesta matèria en les empreses.
Tant la presidenta d'Inner Wheel, Karen Grougnet, com qui era presidenta en el moment de pactar la donació, Catherine Metayer, han explicat que el seu objectiu com a ONG és el de fer ajudes socials a la comunitat. "Som una ONG de més de 190.000 dones a tot el món al servei de la població" ha dit Grougnet.

Uns 700 nens i nenes desfilaran pel centre de la Massana, amb les disfresses que han preparat als diferents centres. L'agenda d'esdeveniments del Carnaval de la Massana continua. El diumenge 27 de febrer a les 16.15 hores es farà un concurs infantil de disfresses a la Sala de la Closeta i acte seguit hi haurà un espectacle. A més, la Biblioteca Comunal també s'ha sumat a les activitats de Carnaval i farà el pròxim dimarts a les 17 hores un taller de màscares per a infants de 4 a 6 anys. El pròxim dijous es desenvoluparà un altre taller, en aquest cas de còmic, i per a joves a partir de 10 anys. Per a un públic més juvenil també s'ha preparat l'Snow Day Jove, que tindrà lloc els pròxims 2 i 3 de març a Vallnord.
També hi haurà tallers de Carnaval organitzats directament pel comú de la Massana, com cada període de vacances. El centenar de places disponibles ja han estat esgotades.

Qui no ha sentit alguna vegada l’expressió anar amb un esclop i una espardenya? Segur que en moltes ocasions, però trobar algú que realment hagi portat calçats uns esclops ja és més difícil. Aquest és el cas de la Maria Torres. Va néixer el 23 de maig del 1915 a Cal Toni, al nucli del Forn de Canillo, i encara recorda quan per anar a l’escola marxava de casa amb una manta sobre les espatlles, la cartera sota el braç i uns esclops als peus. “Llavors, fins i tot, cada alumne havia de portar una mica de llenya per poder fer foc”, explica.
Amb 95 anys a l’esquena ha estat testimoni de la construcció d’un país. “Quan jo era jove no hi havia tanta gent, no teníem electricitat, ni telèfon, ni carreteres. A tot arreu hi anàvem a peu”, recorda. La Maria ha estat, i encara ho conserva, una dona molt activa. Fins passats els vuitanta anys encara tenia cura d’un hort. Camina lleugera i si el temps no ho impedeix, gairebé cada dia surt una estona a passejar amb la seva filla Denisa, i no es cansa d’explicar-li com era la parròquia molts anys enrere, sense la majoria de cases que hi ha ara.
“He treballat sempre a pagès. A l’estiu homes i dones ens encarregàvem dels cultius, però a l’hivern, mentre els homes guardaven el bestiar, les dones fèiem mitja o cosíem. En aquella època no teníem televisió per entretenir-nos!” La Maria també té clar quan va començar a arribar gent de fora al país per treballar: “Quan van fer la carretera i el           canal.”
Del que ella ha viscut gairebé no en queda res. Balls amb una gramola i un acordió, desplaçaments sobre un camió per poder anar a la festa major de la Massana, i diu que fins i tot el temps ha canviat: “Ara no neva tant com abans. Recordo una vegada que en ple mes de març van caure dos metres de neu.”

>> anècdotes
La Maria recorda amb especial il·lusió l’arribada de l’electricitat a la parròquia. “Era l’any 1933”, diu convençuda, i com a tot arreu va permetre la implantació de molts elements de comoditat a les cases. La gent gran de l’època, però, no acabaven de tenir clar com utilitzar l’avenç. “La meva padrina, pobre, que ja era gran, amb les primeres bombetes hi acostava una teia per intentar que s’encengués!”, diu divertida.

.Jaume Bartumeu, que actualment ocupa el càrrec en funcions, va deixar ben clar que no té por de Martí, tot i que li va mostrar “el màxim respecte”, mentre que l’excònsol escaldenc va garantir que ell serà l’opció que garantirà “el retorn del diàleg al Consell General”.
D’entrada, el líder socialdemòcrata se sent àmpliament avalat pels dinou mesos al Govern, dels quals va assegurar que feia un balanç “molt positiu”, i per tant “afrontem les eleccions amb tota la tranquil·litat”. Martí també es va mostrar molt respectuós amb Bartumeu, i sense voler buscar culpables dels dos anys que s’han viscut a Casa de la Vall va assegurar que “si governem, tindrem la mà estesa a l’oposició, i amb nosaltres no hi haurà bloqueig”.
Una vegada més, Bartumeu va considerar que el PS és l’únic partit present “a totes les parròquies”, sense matisos i amb les mateixes sigles. “Nosaltres encarem la contesa electoral des de la responsabilitat, i la convicció que som l’única força prou sòlida per assegurar la centralitat política i l’estabilitat”, va afirmar. També va matisar que “no veig especials fortaleses en cap dels nostres adversaris polítics”.
D’altra banda, Martí va deixar entreveure que les propostes seran, bàsicament, per a l’àmbit econòmic, “i explicarem les coses tal com són”. També va deixar clar que “en aquest país voten 22.000, però tenim la intenció de governar per a 70.000”.
Des d’Andorra pel Canvi, Nomen va deixar clar que no se sent traït per ningú. “Entenc perfectament l’aritmètica electoral. El que hem fet és pactar a les territorials perquè si no la disgregació de vots afavoria partits com el PS”, va afirmar. També va recordar que al Consell “cal algú que faci el que hem fet fins ara, és a dir, no callar-nos res”.
Finalment, Isabel Lozano, dels Verds, va apuntar que “entenem que defensar la veu dels Verds al Consell General ja és guanyar”.

.Jaume Bartumeu, que actualment ocupa el càrrec en funcions, va deixar ben clar que no té por de Martí, tot i que li va mostrar “el màxim respecte”, mentre que l’excònsol escaldenc va garantir que ell serà l’opció que garantirà “el retorn del diàleg al Consell General”.
D’entrada, el líder socialdemòcrata se sent àmpliament avalat pels dinou mesos al Govern, dels quals va assegurar que feia un balanç “molt positiu”, i per tant “afrontem les eleccions amb tota la tranquil·litat”. Martí també es va mostrar molt respectuós amb Bartumeu, i sense voler buscar culpables dels dos anys que s’han viscut a Casa de la Vall va assegurar que “si governem, tindrem la mà estesa a l’oposició, i amb nosaltres no hi haurà bloqueig”.
Una vegada més, Bartumeu va considerar que el PS és l’únic partit present “a totes les parròquies”, sense matisos i amb les mateixes sigles. “Nosaltres encarem la contesa electoral des de la responsabilitat, i la convicció que som l’única força prou sòlida per assegurar la centralitat política i l’estabilitat”, va afirmar. També va matisar que “no veig especials fortaleses en cap dels nostres adversaris polítics”.
D’altra banda, Martí va deixar entreveure que les propostes seran, bàsicament, per a l’àmbit econòmic, “i explicarem les coses tal com són”. També va deixar clar que “en aquest país voten 22.000, però tenim la intenció de governar per a 70.000”.
Des d’Andorra pel Canvi, Nomen va deixar clar que no se sent traït per ningú. “Entenc perfectament l’aritmètica electoral. El que hem fet és pactar a les territorials perquè si no la disgregació de vots afavoria partits com el PS”, va afirmar. També va recordar que al Consell “cal algú que faci el que hem fet fins ara, és a dir, no callar-nos res”.
Finalment, Isabel Lozano, dels Verds, va apuntar que “entenem que defensar la veu dels Verds al Consell General ja és guanyar”.