DA considerava que la informació era publicitat institucional, però la Junta ha pres aquesta decisió després d'escoltar les al·legacions del director general del rotatiu que defensa que la publicació va tenir un cost zero pel Govern en tractar-se d'una demanda d'informació, i després que el secretari general del Govern, Alexandre Cucurella, hagi manifestat que l'executiu no farà cap declaració al respecte.

Demòcrates per Andorra va denunciar davant la Junta Electoral que la informació apareguda el passat 18 de març al Periòdic d'Andorra es tractava de publicitat institucional, i que això contravenia la Llei qualificada de règim electoral i de referèndum. De la seva banda, el director general del Periòdic, Josep Antoni Rossell, va argumentar que la informació apareguda, malgrat vagi encapçalada "per error" amb la paraula publicitat, "no representa cap tipus d'anunci", sinó "una informació reclamada al Govern" per tal de fer "un balanç de al feina feta que pugui ser útil als lectors". Rossell deixa clar que "no existeix cap contracte publicitari ni res que se li assembli".

Els candidats de Demòcrates per Andorra (DA) per la Massana, Sofia Garrallà, i per Encamp, Xavier Montané, han explicat aquest dimarts des de la depuradora de Sant Julià de Lòria algunes de les polítiques mediambientals que la seva formació vol impulsar. En el marc de la llei única per als espais naturals protegits, es persegueix una regulació "més consistent i molt més elaborada", ha dit Montané. L'encampadà ha dit que la llei s'hauria d'impulsar en col·laboració amb els comuns, que són els pioners en aquesta matèria, amb l'objectiu d'homogeneïtzar tota la normativa. També ha afegit que malgrat que cada parc natural tingui les seves normes que el regulin de forma particular, des de DA entenen que s'hauria d'impulsar una llei més general.

De la seva banda, Garrallà ha posat de manifest la necessitat de retornar l'aigua neta als rius per una qüestió de bon veïnatge. La massanenca ha indicat que cal responsabilitzar-se per tornar l'aigua neta als rius i per educar i sensibilitzar sobre aquesta matèria a les escoles, ja que és un recurs natural limitat. Aquesta conscienciació s'ha d'impulsar a nivell global tant a l'escola, com a les famílies i a les empreses. També ha destacat que cal donar importància a la vegetació de les vores dels rius i que cal no donar-los l'esquena. Ha afegit que DA completarà el Pla de sanejament fet el 1998 amb la construcció del col·lector entre Soldeu i Bordes d'Envalira i a la zona escaldenca del Pont dels Escalls.

L’objectiu és compartir experiències i inquietuds, com també proposar eines i estratègies que permetin l’adequació dels serveis lingüístics al nou context social i que responguin a les necessitats presents i futures. Segons explica el Govern en un comunicat, en aquest context, la immigració i l’empresa, amb la seva responsabilitat social, hi tenen un paper destacat. I justament, aquests són els dos eixos en què pretén aprofundir el segon Convit: llengua i immigració, d’una banda, i llengua i empresa, de l’altra.

El Congrés començarà dijous a les deu del matí amb els parlaments inaugurals de les autoritats, en què intervindrà la ministra d’Educació i Cultura, Susanna Vela. La participació del Departament de Promoció Cultural i Política Lingüística serà divendres, en una taula rodona sobre Llengua, immigració i empresa als territoris de parla catalana en la que hi prendrà part el cap del Servei de Política Lingüística, Marc Cortès, juntament amb Alà Baylac-Ferrer, professor de la Universitat de Perpinyà; Immaculada Cerdà, cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València; i Elvira Riera, subdirectora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
El Convit inclou dues taules rodones més: Integració lingüística reeixida? i El català ven, com també les ponències Immigració internacional, diversitat cultural i llengua, a càrrec d’Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Comunicació i empresa: reptes de futur, a càrrec de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i d’Eduard Prats, director general del Campus ESIC Barcelona.
El programa el completen la presentació d’experiències de les empreses concessionàries de serveis públics; la presentació de pòsters per donar visibilitat al treball que es porta a terme als serveis lingüístics, i en què el Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra exposarà els convenis per millorar l’atenció en català als grans magatzems; i el lliurament dels dos premis Convit: a la trajectòria de promoció de la llengua catalana entre la societat i a una iniciativa concreta de promoció de la llengua i cultura catalanes.

Els candidats per La Massana així ho han posat de manifest aquest matí al sector de Pal de Vallnord, lloc triat per significar la importància que té aquest tipus de turisme per Andorra, i en concret per a La Massana.

El candidat Pere López, acompanyat del número 3 de la llista territorial d'AraFutur a la Massana, Juli Call -treballador de Vallnord- han volgut posar de relleu la importància del turisme per a la candidatura socialdemòcrata, tenint en compte que representa un 35% del PIB nacional. Pere López ha evidenciat que el turisme de neu és un motor econòmic per a Andorra, i més concretament, per a La Massana.

El ministre de turisme, comerç i indústria en funcions, el candidat número 5 de la llista territorial d'AraFutur a La Massana, Claude Benet, ha posat un especial èmfasi en continuar apostant per l'obertura a nous mercats a través de polítiques actives en matèria de turisme. Aquestes polítiques continuaran afavorint l'obertura a nous mercats -a través de contactes amb operadors turístics i aprofitant les immillorables relacions amb l'OMT. Cal esmentar l'excel·lent oportunitat que s'ha obert per Andorra amb la celebració, a partir d'aquest any 2011 i durant els propers cinc anys, del Global Tourism Forum al Principat.

La candidatura socialdemòcrata considera imprescindible desplegar les noves tecnologies per millorar els mecanismes de comercialització directa del portal www.andorra.ad. En aquest sentit, Claudi Benet ha recordat que el candidat territorial de Demòcrates per Andorra per la Massana, Daniel Armengol, va votar en contra d'un crèdit extraordinari al Consell General a aquest efecte, i a traduir el portal turístic a altres llengües com el rus i l'alemany.

El candidat pregunta si Antoni Martí donaria suport als projectes faraònics que defensa Unió Laurediana en cas que arribés a governar i si finalment construirà l'Arxiu Nacional a La Massana, tal com defensa el cònsol Josep Maria Camp, tot i que el candidat de DA ha manifestat que no és prioritari.

A l'esmorzar setmanal que Jaume Bartumeu ofereix als mitjans de comunicació, el candidat socialdemòcrata ha posat en relleu les ambigüetats parroquials que planteja la candidatura de Demòcrates per Andorra.

En primer lloc, Jaume Bartumeu qüestiona si Antoni Martí donaria suport als projectes faraònics que defensa Unió Laurediana, com la urbanització i construcció d'una escola -que tindria un cost superior als 52 milions d'euros, una xifra que equjival a la política anual d'inversió de l'Estat que planteja el candidat de DA-.

En relació a la construcció de l'Arxiu Nacional a La Massana, Jaume Bartumeu ha remarcat que, mentre que el candidat de DA Antoni Martí defensa que no és una inversió prioritària, el cònsol de La Massana Josep M. Camp diu que DA construirà aquesta infraestructura.

Jaume Bartumeu ha manifestat amb aquests dos exemples l'ambigüitat programàtica de Demòcrates per Andorra, fruit "d'haver fet a corre-cuita una coalició d'interessos amb la voluntat de fer fora del Govern els socialdemòcrates".

L’èxit obtingut l’any passat (amb més de 3.000 espectadors) i la demanda per part de la joventut del país de repetir de nou aquesta festa, ha portat a l’emissora promotora d’aquest esdeveniment, Flaix FM Andorra, a organitzar-lo novament gràcies a la col·laboració del Govern d’Andorra i el patrocini de Crèdit Andorrà i Andorra Telecom. Els protagonistes d'aquest esdeveniment seran els Dj de Flaix FM, les escenografies artístiques, videojòquei, gogós i espectacles rítmics. El Poliesportiu obrirà portes a les 22 hores i no les tancarà fins a les cinc de la matinada. L’entrada és per a majors de setze anys i l’aforament és limitat.

El certamen comptarà amb els Dj Sergi Domene i Jordi Vèliz, i es completarà amb les sessions musicals dels Dj nacionals Bruno Alexandre DeMato i Oriol Abella. El preu de l’entrada anticipada és de quinze euros amb consumició. Les entrades es poden comprar a totes les oficines de turisme del país, al Centre cultural i de congressos lauredià i als estudis de Flaix Fm Andorra (av. Meritxell, 75, edifici Quars, d’Andorra la Vella). Amb el Carnet Jove 16PUNT30 i el Carnet Jove Clàssic, les entrades es poden adquirir anticipadament per només dotze euros. En aquest cas les entrades es venen a l’oficina del Carnet Jove Andorra (Centre cultural la Llacuna de la capital) i als punts d’informació juvenil d’Encamp, Escaldes-Engordany, la Massana, Ordino i Sant Julià de Lòria. El mateix dia del festival també es podran comprar a les taquilles del Poliesportiu d’Andorra des d’una hora abans de l’obertura de portes per 20 euros.

El cònsol major, Josep Maria Camp, ha destacat l'acte de signatura amb els particulars com a "històric" per l'acord entre quatre famílies per un "objectiu comú". Hi eren presents els nou propietaris corresponents a les quatre famílies: Casa Palanques, Casa Teixidó, Casa Giberga i Casa Sastre. Per part del comú, ha estat el cònsol major Josep Maria Camp l'encarregat de signar el conveni de cessió dels terrenys. Els representants de les quatre cases han manifestat la seva satisfacció per haver arribat a la signatura final i han coincidit a dir que es tracta d'un dia històric pel fet d'haver arribat a un consens amb totes les famílies. Posteriorment, a l'edifici administratiu del Govern, el comú i l'executiu han rubricat l'acord pel qual la corporació cedeix l'espai per a la construcció de l'equipament.

Després de l'aprovació, ahir, en sessió de comú dels dos convenis que han de possibilitar la construcció de l'Arxiu Nacional a la Massana, aquest dimarts al matí s'ha fet la signatura de l'acord entre la corporació i els propietaris dels terrenys afectats per la unitat d'actuació on ha d'anar ubicat l'edifici cultural. Camp també ha destacat que la unitat d'actuació possibilitarà urbanitzar tota una zona que "permetrà l'ampliació del centre de la Massana i una connectivitat amb el Través i la zona de l'Aldosa".
Precisament aquesta actuació urbanística ha estat destacada per Lluís Molné, de Casa Palanques. Molné s'ha mostrat molt satisfet perquè "fem una aportació important per al desenvolupament de la parròquia" i ha afegit que "les generacions futures ens ho agrairan" ja que considera que possibilitarà un creixement de la Massana i "serà el barri més bonic". Des de Casa Teixidó, Guillem Areny, i des de Casa Giberga, Jordi Font, també han valorat positivament el conveni ja que serà benificiós per a la parròquia.

Vela diu que Martí fa demagògia electoralista

En el marc de la signatura de la cessió de terrenys per part del comú al Govern per a la construcció futura de l'Arxiu, la ministra de Cultura, Susanna Vela, ha acusat aquest dimarts al candidat a cap de Govern de Demòcrates per Andorra (DA), Toni Martí, de fer "demagògia electoralista" per haver anunciat que si arriba al Govern ajornarà la construcció de l'Arxiu Nacional a la Massana. Vela ha assegurat que aquest projecte és "inajornable" i que seria una mostra d'"irresponsabilitat política" ja que l'arxiu necessita de forma "urgent" un canvi d'ubicació per garantir la bona salvaguarda de la documentació històrica del país. Susanna Vela ha recordat que les instal·lacions actuals de l'arxiu "són precàries i fa molt de temps que han quedat obsoletes". Així mateix, ha assenyalat que "l'emplaçament no és adequat" i l'espai "és clarament insuficient" per a la custòdia del patrimoni documental del país.
Vela, que abans de ministra de Cultura era la directora de l'Arxiu, ha assegurat que "en moltes ocasiones els experts i tècnics han reivindicat una millora per poder exercir en millors condicions la seva feina" i que les demandes es remunten als anys 1990. Per la seva banda, Josep Maria Camp ha afirmat que el comú està disposat a continuar col·laborant en projectes culturals com el de l'Arxiu i ha recordat que ja ha cedit terrenys al Govern en tres ocasions. Ha manifestat, a més, que el projecte de l'arxiu, que voldria que es fes "el més aviat possible", suposarà un revulsiu per a la parròquia.

El candidat socialdemòcrata per Ordino, Franz Armengol, afronta la campanya amb el repte de demostrar que el Partit Socialdemòcrata també pot imposar-se a la parròquia amb dues llistes. Armengol admet que la bossa de vots afins a l'excònsol Enric Dolsa pot ser clau per decantar els resultats i es mostra convençut que la campanya serà "determinant", com a conseqüència de l'elevat grau de vot indecís i de l'increment del cens en 200 persones. 

La candidatura que encapçala es troba amb el repte d'agafar el relleu d'una figura forta dins el PS com és Esteve López.
És un repte, i la veritat és que només el podia assumir sabent que tenia tot el recolzament del comitè local, que unànimament estava al darrere de la meva persona, de la Sílvia i de la llista. És un repte important. L'Esteve va marcar un precedent a la parròquia i un estil de fer política, ja que es tracta d'una persona amb unes idees molt d'esquerres que va aconseguir guanyar en una parròquia molt conservadora. Va ser un mèrit importantíssim.

Dos anys després de la primera victòria del PS a les territorials d'Ordino, es troben amb la dificultat afegida de lluitar contra una sola llista. ¿Fins a quin punt això pot dificultar una nova victòria socialdemòcrata?
És complicat, perquè és veritat que el 2005 vam quedar molt a prop, també amb tres llistes, però vam donar la sorpresa sent la segona llista més votada, i a molt poc de la primera. El 2009 va tornar a haver-hi tres llistes i vam ser la més votada, i ara el repte és realment guanyar sent únicament dues llistes; és a dir, totes les forces de centredreta en un costat. I aquí no hi haurà més interpretacions. O som la llista més votada i guanyem o ens en quedem a les portes.
El 2009 tocava guanyar. Ara cal assentar un precedent encara més important: demostrar que a Ordino es pot guanyar havent-hi tan sols dues llistes. Hem de demostrar i demostrarem que amb dos llistes també podem ser els més votats. Tot i que no serà fàcil, l'únic objectiu és guanyar i a més estem convençuts que es pot fer.

Davant es troben amb dues exministres de governs liberals. ¿Com valora aquest fet?
La candidatura que tenim al davant ja té un bagatge, un passat, unes actuacions, i per tant la gent jutjarà a partir d'això. També és veritat que són dues exministres liberals que s'apunten a un projecte de centre, sense un programa ben clar ni definit. I per tant, també tindran feina per explicar què volen fer i què proposen. Jo, de totes maneres, valoro la llista adversa com una llista forta, potent, ja que hi ha gent amb experiència. A més, hi han posat gent molt vinculada a la parròquia, com l'Olga, el Sam i el Mortés. Són persones importants de la parròquia i toquen sectors diferents.
I per part nostra, hi ha una llista amb experiència i gent vinculada de tota la vida, com és el Cadena, i gent jove i amb menys experiència, però amb molta il·lusió. I al final caldrà explicar i convèncer la gent. Jo crec que la part de la campanya serà determinant. Hi ha molt vot indecís, i més en una parròquia com la d'Ordino, on hi ha gairebé 200 votants nous, sobre 1.400 que voten. A aquesta gent se li haurà d'explicar el programa, explicar-li qui som i per què volem accedir al Consell General.

¿Com valora l'entesa entre les formacions que componen la llista de DA a Ordino?
Crec que ells ho hauran d'explicar, ja que la gent no ho acaba d'entendre. Les persones que seguim una mica la política de vegades ens trobem una mica perduts. Això s'ha produït també a Encamp i a Canillo. En el cas d'Ordino, han fet una mena de barreja, han agafat gent que de tota la vida havien tingut discrepàncies i s'han unit en una llista, sabent que ha estat molt complicada de pactar, que ha fet enfadar molta gent i que provoca un descontentament important entre el sector conservador. La incògnita del senyor Dolsa i de tota la gent que el segueix, ¿quines seran les directrius que donarà? No ho sé.

¿S'han reunit amb Enric Dolsa per tractar d'aquesta qüestió?
Hi ha hagut una trobada entre Jaume Bartumeu i Jordi Cadena amb Dolsa en què s'ha parlat de moltes coses, però no s'ha concretat res. Per tant, ara no sé quina serà la posició de la gent fidel a Dolsa. I d'alguna manera m'estimo més no conèixer-la, perquè el principal és explicar el programa que portem.

¿Creu que Dolsa està més a prop del PS que dels demòcrates?
Més aviat crec que està més lluny de l'altra llista. Crec que la distància que el separa amb la gent de l'ACO o amb els Demòcrates per Andorra o amb els liberals és molt més important que la distància que hi pot haver amb els socialdemòcrates. Amb nosaltres sempre hi ha hagut una distància, però també reconeix que sempre som els mateixos, sap què fem bé i, al seu entendre, el que fem malament, i per tant ja ens té emmarcats. Amb nosaltres no hi haurà sorpresa, mentre que amb els altres, aparentment, les sorpreses són constants. Però realment desconec el que pot passar. El 4 d'abril ho veurem clar, perquè hi ha una bossa de vots important que es pot decantar cap a una banda o cap a l'altra.

O optar per l'abstenció.
Hi podria haver abstenció, o un vot en blanc important, que també ens podria beneficiar d'alguna manera, però no sé fins a quin punt hi pot haver un vot a favor nostre. No sé si hi ha moltes persones disposades a donar-nos aquest suport. Tant de bo fos així, perquè l'objectiu és guanyar.

¿Té previst una propera reunió amb Enric Dolsa?
No. Si el senyor Dolsa m'ho demanés, evidentment no tindria cap inconvenient per trobar-m'hi, però sé que té confiança en Jaume Bartumeu i en Jordi Cadena, i per això es va trobar amb ells. Tampoc hi veig cap inconvenient.

Fa dos anys es va parlar molt del parc natural de Sorteny, i durant aquest temps hi ha hagut moviments socials que demanen una llei que ho reguli. ¿Fins a quin punt hauria de ser prioritària aquesta llei?
La protecció del nostre entorn ambiental és vital, és importantíssima. El ministre Vicenç Alay hi va estar treballant, i diria que formava part d'un dels projectes de llei que segurament han quedat al calaix, i s'haurà de recuperar en la propera legislatura. A més, segons tinc entès, des del Govern, juntament amb el Comú d'Ordino, ja s'està treballant per poder fer del refugi que hi ha a Sorteny un refugi més funcional. Això podria ser una realitat d'aquí a molt poc, i per tant és una aposta per aquest tipus de mesures.

Una altre punt que centrarà la campanya a Ordino és el camp de neu d'Arcalís. ¿Quin és l'enfocament d'aquesta qüestió?
Entenc que l'estació d'Arcalís és una estació pública, del Comú d'Ordino. Per sort, vam poder parar el que volien fer allà, perquè allò s'hauria vinculat a totes unes especulacions immobiliàries i, avui en dia, sabent que les coses no es mouen, hauria estat un fracàs total i una destrucció de la vall d'Arcalís. Per la poca informació que m'arriba, sembla que aquest any les coses van millor, que els números comencen a sortir, i ho celebro, ja que Arcalís és primordial per a la parròquia. I crec que si se'n fa una gestió acurada, perquè sigui rendible han de passar uns quants anys, però pot quedar perfectament públic, com un bé de la parròquia.

Segons apunten les enquestes, els pronòstics de tota índole i allò que diuen els que tot ho saben, aquestes eleccions es juguen a la Massana. A d’altres parròquies hi ha dubtes i intrigues, però a cap com en aquesta. Als comicis del 2009, amb només dues llistes, els socialdemòcrates van retallar distàncies de manera dràstica amb la Coalició Reformista. Ara esperen fer el sorpasso i guanyar a la Massana el que -segons els sondejos- perdrien a Escaldes: la tan cobejada quarta parròquia que dóna -i pren- les claus de l’edifici administratiu de Prat de la Creu.

Per això ahir el candidat del PS a la Massana, el ministre d’Economia i Finances en funcions, Pere López, va ser el primer a posar la carn a la graella, una carn que els socialdemòcrates esperen servir a tots i cadascun dels àpats d’aquesta campanya electoral: dos anys de Govern del PS han retallat el dèficit en un 50% i han congelat -reduït lleugerament- el nombre d’empleats de l’administració general.

Segons les dades que López va fer públiques ahir durant la reunió de poble a la Massana, el dèficit del Govern es va situar l’any passat per sota els 53 milions d’euros, mentre que el 2009 havia estat de més de 116 milions, el 2008 de 99 milions, i el 2007 i 2006 al voltant dels 70 milions. Per al ministre en funcions i candidat massanenc la retallada del dèficit és mèrit dels socialdemòcrates i símbol de la bona gestió del PS: «2010 és el primer any en què ens podem fer responsables del dèficit, perquè el 2009 quan vam arribar al Govern el pressupost estava pràcticament tot executat», va dir López, que va recordar que en l’última dècada «el dèficit ha crescut de manera exponencial» i va atribuir a «la bona gestió» del PS el canvi de tendència. «La millor política d’endeutament és no generar-ne més», va afirmar; però d’aquesta fita, guanyi qui guanyi el 3-A, encara s’hi està molt lluny.

I si un cavall de batalla és el dèficit, l’altre és el dels funcionaris. Si Martí i els demòcrates fan tots els possibles per esvair les pors dels funcionaris quant a unes possibles dràstiques retallades, els socialdemòcrates malden per treure’s de sobre una altra etiqueta: la de que un Govern de centreesquerra vol dir més dèficit i més funcionaris. Segons les dades que va fer públiques López ahir durant la reunió de poble a la Massana, el nombre d’empleats del Govern es va reduir en dos persones el 2009 i en quatre l’any passat. Tot plegat una reducció mínima, però que en qualsevol cas el PS pot vendre com una estabilització després d’increments que -sempre segons les xifres del ministre i candidat- van ser més que significatius: 66 nous empleats el 2008, 83 el 2007, 92 el 2006 i 108 el 2005. Amb aquestes xifres López presumia de bona gestió i, de passada, carregava una altra vegada contra l’herència dels 14 anys del PLA.

La reducció del dèficit i l’estabilització dels nombre d’empleats públics prometen ser dos dels leit motiv dels socialdemòcrates durant aquesta campanya electoral. També ahir els va utilitzar el candidat a la circumscripció d’Ordino, Franz Armengol, durant el debat televisat amb la candidata de DA, Meritxell Mateu.

119 per cent d’increment a la Massana / Que les eleccions continuïn jugant-se a les parròquies no vol dir que el discurs d’uns i altres estigui centrat al territori. De fet, cada cop més les reunions de poble són escenaris per desglossar i concretar el programa nacional, tant per als socialdemòcrates com per als demòcrates. Amb tot, ahir López va aprofitar per llançar algun dard contra el Comú massanenc, governat pels liberals durant els dos darrers mandats. Seguint amb la bateria de dades i de xifres -20 mesos al Ministeri d’Economia i Finances donen per molt- el candidat del PS va retreure al Comú que encapçala Josep Maria Camp haver incrementat en un 119% el nombre d’empleats entre el 2003 i l’any passat.

Després del de la Massana, els comuns que més han incrementat el personal aquests dos darrers mandats han estat els de Canillo i Ordino, amb un 43%. Dos Comuns tradicionalment governats pel centredreta, tal i com s’encarreguen de recordar els socialdemòcrates. I els dards també van arribar a Escaldes, per intentar desfer la immaculada imatge de Toni Martí com a bon gestor: el Comú escaldenc ha incrementat un 34% el personal en aquests dos mandats, mentre que els dos comuns socialdemòcrates -Encamp i Andorra la Vella- van registrar increments del 10% i el 25%. Amb tot -i aquí el PS ja hi passa més de puntetes- el Comú d’Escaldes és l’administració que més va retallar en personal l’any passat: un 10%. Les xifres, fins i tot per a un hàbil practicant de l’esgrima dialèctica com López, són sempre una arma de doble tall.

La candidata del PS a Canillo repeteix com a número u a la llista parroquial després d'aconseguir uns bons resultats en els comicis del 2009, encara que no li van donar la victòria. Ara té la confiança que el seu partit pugui acabar la seva acció de govern en una nova legislatura.

Creu que el vot ha evolucionat prou per tenir opcions reals?
Ens avalen gairebé dos anys de gestió tot i haver patit dificultats amb el bloqueig legislatiu i no comptar amb pressupostos, però penso que hem assentat la nostra posició. Tot i així, no em plantejo mai escenaris possibles. El que realment em preocupa és fer la feina amb garanties, una campanya respectuosa i rigorosa i treballar per guanyar les eleccions a la territorial de Canillo. El que escullin els ciutadans ja es veurà.

Què li sembla la coalició de DA? És un 'tots contra el PS'?
Penso que els correspon més a ells que a nosaltres intentar explicar el motiu pel qual s'uneixen, perquè realment agrupen sensibilitats totalment diferents i que tradicionalment han estat enfrontades. Francament, no li acabo de veure un altre argument a la formació que el de desbancar el PS.

Pot sorprendre que Gerard Barcia i Bibiana Rossa no encapçalin la llista, tenint en compte la seva trajectòria?
Internament no en vam parlar mai. De fet el criteri va ser que la gent que havia anat a les llistes a les últimes eleccions hi pogués tornar, perquè ha estat una legislatura estroncada. Jo vaig ser qui va defensar la territorial i vam decidir seguir apostant per la mateixa línia. La Bibiana, en canvi, per una qüestió personal va dir que no hi volia tornar. I el Gerard penso que ha fet una bona gestió com a ministre i crec que una candidatura nacional potent també reclama cares que avalin la feina feta i rigorosa.

El passat liberal de la seva companya de llista pot influir en la decisió dels electors?
Més que un passat liberal, jo diria que la Liliana va estar en un partit parroquial, que tot i que es va acabar associant amb els liberals, en aquell moment no ho era. Ella vol un govern fort, es troba còmoda en un projecte que li permet conservar la seva independència i, sobretot, creu en un candidat.

Pensa que una part dels liberals històrics poden no sentir-se representats per DA?
Penso que és una pregunta que s'hauria de fer a qui defensi la candidatura de DA. Les dissidències internes que puguin tenir no ens corresponen perquè tampoc no coneixem la realitat. Tot i així, crec sincerament que el nostre programa pot arribar a convèncer els indecisos, perquè pretén integrar el màxim de sensibilitats possible. Apostem per un govern fort, que no estigui compromès amb favors politico-econòmics, per una llei que faci incidència en la transparència del finançament dels partits, i volem un país modern i capaç d'emmarcar-se en una conjuntura globalitzada.

Quina creu que serà la clau d'aquesta campanya?
Crec que no hem sabut entendre que s'havia de fer una política que comuniqués millor. Per tant, penso que la clau és ser capaços d'explicar les nostres motivacions i que el programa de govern no és fruit de la improvisació. Si ho aconseguim, la gent ens donarà suport.

Per què la gent ha de votar Judith Salazar i el PS?
Per sobre de tot, perquè crec en el que faig i en el que penso. I en els dos anys de gestió dins l'executiu no hi ha cap tipus de decisió que s'hagi hagut d'amagar ni sobre la qual hagi hagut de mentir. Cal honestedat i d'això no me'n falta.

El cap de la llista territorial socialdemòcrata a la Massana, Pere López, va qüestionar ahir "el lideratge i l'autonomia" del candidat a cap de Govern per Demòcrates per Andorra (DA), Antoni Martí, en una primera reunió de poble, a la sala d'actes de Les Fontetes, en què els retrets a l'excònsol d'Escaldes-Engordany es van succeir. "Els poders fàctics li han muntat un projecte i l'han anat a buscar sabent que el podran fer anar com una titella", va apuntar el cap de la llista territorial massanenca en la part final del seu discurs, en què va retreure al candidat demòcrata que hagi "trigat 18 anys a adonar-se de la importància que tenia per al país l'adopció de la Constitució".

Durant l'al·locució, en què va demanar a Jaume Bartumeu el compromís en la promoció del turisme de neu i la priorització de la desviació de la Massana i de l'arxiu nacional, López també va assegurar que a l'excònsol escaldenc "li falta conèixer molt l'actualitat política del país".

Sobre aquesta qüestió, el candidat socialdemòcrata a la reelecció com a cap de Govern, Jaume Bartumeu, va suggerir que Martí desconeix la situació d'Andorra en la llista de paradisos fiscals de l'OCDE, en relació amb el contingut d'un debat radiofònic que va aplegar ahir els dos caps de llista.

Bartumeu, que va explicar la decisió de "tornar a donar la paraula als ciutadans per veure si hem de tornar a treballar pel futur o tornar enrere", va recordar que, a més a més de sortir de la llista grisa, "hem recuperat la bona sintonia amb el copríncep francès" i s'ha tancat l'acord monetari amb la Unió Europea.

En aquest sentit, el candidat socialdemòcrata va defensar la importància d'haver d'enllestit un acord que "no es pot tornar a negociar", enfront dels processos de decisió del que va qualificar com a "coalició ambivalent i poc coherent". Finalment, va demanar el vot per poder anar més enllà i "arribar a un acord d'associació".

Demandes per a la massana
Pere López va aprofitar la reunió pública per demanar al cap de Govern el compromís en "tres idees fonamentals". D'una banda, va demanar una implicació directa del Govern en la promoció del turisme de neu i de muntanya, en considerar que "la gestió des del Comú és clarament millorable".

D'altra banda, Pere López va demanar la desviació de la Massana, sobre la qual va recordar que l'oposició va tombar al Consell General el crèdit extraordinari sol·licitat des del grup socialdemòcrata. Finalment, el cap de la llista territorial a la Massana va apostar per la priorització del pla parcial de l'arxiu nacional, com a projecte que faci del centre de la Massana "el veritable centre neuràlgic de la parròquia".

El candidat massanenc del PS anuncia una rebaixa del 50% en el dèficit públic, que se situa en 53 milions
El candidat socialdemòcrata a la Massana i ministre d'Economia i Finances en funcions, Pere López, va aprofitar la reunió pública d'ahir a la nit per anunciar el dèficit públic de l'exercici 2010, que es va tancar amb 53 milions d'euros. López va destacar que aquesta xifra suposa "una rebaixa de més del 50% respecte al 2009 i al 2008", que van finalitzar amb dèficits de 116 i 99 milions d'euros, respectivament. En aquest sentit, el candidat massanenc va assegurar que es tracta d'una "prova de bona gestió en el primer any en què el PS ha gestionat el 100% dels comptes".

Segons el ministre en funcions, aquesta davallada ha estat possible gràcies a un increment dels ingressos, com a conseqüència de l'increment de les taxes del tabac i la posada en marxa de procediments de reclamació tributària, entre d'altres. Pel que fa a les despeses, López va assegurar que hi ha hagut una disminució de més del 10%, gràcies a la contenció de les despeses de funcionament.

En aquesta línia, Pere López també va comunicar que l'any 2010 el nombre de funcionaris de l'administració pública es va reduir en quatre, mentre que el 2009 la reducció va ser de dos. El candidat massanenc va apuntar que el PS fa "dos anys consecutius que rebaixa les places de funcionaris, mentre que entre el 2003 i el 2008 es van incrementar en 443". En aquest sentit, López va apuntar que "els que s'omplen la boca parlant de la funció pública són els que han generat el problema", i va recordar que l'excònsol d'Escaldes, Antoni Martí, va incrementar en un 34% el nombre de funcionaris durant el seu mandat, amb un augment de 99 treballadors públics.

Ha estat coordinadora de Polítiques de Joventut i Voluntariat del Govern socialdemòcrata. Judith Salazar va fer el salt a la política activa l’any 2009, quan es va presentar com a candidata territorial del PS a Canillo. Aquestes eleccions repeteix.

-¿D’on neix la seva vocació política i quina ha estat la seva trajectòria?

-A casa, hem viscut la política d’una manera molt directa des de sempre i és que, abans que nosaltres (la meva germana és consellera de Comú), els meus pares ja estaven en política activa. Suposo que és una qüestió de relleu generacional. A nivell personal, he estat simpatitzant i votant del PS des que ho recordo.

-Sembla que la política, últimament, genera molta desafecció.

-De tota la vida, he tingut la consciència que la política és gestionar el bé públic i que això la converteix en una eina de transformació de la realitat. Aquesta consciència és una de les coses que realment em porten a fer política. Però està clar que hi ha alguna cosa que tradicionalment s’ha fet malament en política. El que sí que hauríem de fer els polítics, una de les responsabilitats que tenim, és crear les eines perquè la gent se senti integrada en la política. Al capdavall, la política regula els afers que afecten cadascun dels ciutadans de manera individual, en el seu dia a dia.

-¿S’ha de promoure una participació més activa per part dels ciutadans?

-Amb la realitat del país, amb els que som, hauríem de ser capaços de trobar mecanismes de participació més directa. Ens falta crear estructures perquè la societat civil participi en la gestió política,des d’àmbits que no siguin necessàriament un partit polític. El que no pot ser és que només se sentin partícips cada quatre anys, ja que això genera una sensació d’incomoditat: «Els polítics només us en recordeu de nosaltres quan són eleccions», et diu la gent. Tenim la responsabilitat que la política sigui, de veritat, una cosa de tots.

-¿En la línia de les taules sectorials creades pel Govern socialdemòcrata?

-Sóc conscient que aquestes taules no són suficients, però sí que són un primer pas. Un bon exemple és la taula de desenvolupament econòmic. En aquesta taula, es van definir un seguit de punts, desenvolupats en accions concretes. Doncs bé, fins al moment, s’han complert el 85% dels compromisos contrets. Penso que això parla per si sol. El Govern ha escoltat la societat civil i ha pres compromisos. Clar que ens ha faltat temps perquè la legislatura ha estat el que ha estat. Sense una eina pressupostària i sense autonomia legislativa...

-¿Creieu que el conjunt de la ciutadania percep la feina feta des del Govern?

-He sentit moltes crítiques al Govern, però llavors dediques dos minuts a explicar com ha anat i la gent et pregunta: «I com és que tot això no ho expliqueu?» Ens hem d’esforçar més en saber comunicar. Ens hem centrat molt en el treball i potser hem deixat de banda crítiques que consideràvem contaminació política. No li hem donat massa valor perquè estàvem convençuts que ens avalava la feina feta. Però queda clar que també hem de ser capaços de comunicar què estem fent i com ho estem fent. Falta comunicar de tu a tu, perquè llavors la gent també ho percep d’una altra manera.

-¿Serà clau el porta a porta?

-El porta a porta és molt important perquè, en la intimitat, pots explicar millor quina ha estat l’acció de Govern. Ens hem aixoplugat en el paraigües de la feina feta i hem perdut de vista que hi ha un altre element, el de generar opinió política, que potser ens ha jugat en contra.

-¿Quina és la proposta socialdemòcrata per a aquestes eleccions?

-Tenim un programa que, en realitat, planteja una acció de govern i s’estructura al voltant de tres eixos, que són un Estat fort, una economia competitiva i un país modern. Són conceptes que estan relacionats estretament entre ells i suposen tenir una perspectiva àmplia per planificar estratègicament, en comptes d’anar improvisant. Ara surt això, ara surt allò…

-En la presentació del programa, va parlar de turisme.

-Vaig parlar de turisme perquè la majoria de la gent de Canillo viu, d’una manera més o menys directa, del turisme. En aquest cas, crec que el que hem de fer és posar en valor les infraestructures que ja tenim al país i oferir-les. Tenim unes infraestructures de qualitat, concentrades en una superfície petitíssima. i els hem de buscar una rendibilitat de cara al turisme. Un exemple és el turisme de congressos.

-¿En quin sentit?

-És un tipus de turisme que a Andorra es pot potenciar perquè hi ha uns equipaments de qualitat i moltes places hoteleres. O el turisme esportiu: al voltant d’un esdeveniment esportiu, es mouen els participants, les famílies… Tot això genera comerç, genera ocupació hotelera.

-El PS vincula el desenvolupament turístic a la protecció del medi natural.

-El que sí que he après tots aquests anys en política és que, si aconseguim que totes les polítiques siguin més transversals, la seva cobertura serà més àmplia. El treball s’ha de fer amb equips multidisciplinaris, amb gent que t’aporti diferents visions d’un mateix tema. Si això ho traslladem al medi natural, és evident que el turisme s’ha de basar, en part, en el nostre patrimoni -també en el patrimoni cultural. I si no cuidem el medi, a la llarga això repercutirà negativament en el turisme.

-¿Està d’acord que cal dotar de més pressupost les polítiques de reactivació del turisme?

-El que no podem fer és assignar més pressupost sense criteri. L’assignació s’ha de fer entorn de programes que tinguin continuïtat, que siguin solvents. El problema és que ens falten anàlisis curoses de la realitat, ens falten dades. En aquest país, les polítiques públiques s’han decidit a partir de la intuïció del responsable de torn. Jo mateixa, com a responsable de polítiques de joventut aquest mandat, m’he trobat que no teníem dades sobre els nostres joves. No sabem, per exemple, quants estudiants tenim a l’exterior.

-¿Amb quin missatge es presenten a la ciutadania?

-Ens vam presentar a les eleccions del 2009 amb una clara intenció de canviar el que teníem, de demostrar que tenim una manera diferent de fer política. Les mateixes premisses les continuem defensant ara. Estem convençuts que, si ens deixen treballar i aplicar el nostre programa, la valoració que en faran els ciutadans, un cop feta la feina, serà positiva.

La primera desqualificació personal de la campanya ha trigat un sol dia a arribar. "És un titella. L'han anat a buscar perquè el poden manipular." Amb aquestes paraules, el cap de la llista del PS a la Massana, Pere López, qualificava el cap de la llista nacional de Demòcrates per Andorra, Toni Martí. Ho va fer en una reunió de poble que els socialdemòcrates van organitzar ahir al vespre, a la sala d'actes de les Fontetes.

No obstant això, López també va ressaltar una de les virtuts de l'adversari. "Potser és més simpàtic que el Jaume Bartumeu", però immediatament va afegir-hi que "el que cal en temps de crisi no és ser simpàtic, sinó una bona gestió". A més, no va dubtar a associar DA amb la defensa d'operacions urbanístiques com l'edifici Astra o el mur de Sispony.

L'acte de la Massana va servir per donar a conèixer els candidats, que van ser presentats per Claudi Benet. Ja en l'inici del discurs, l'actual ministre de Turisme i Comerç en funcions va recordar a Toni Martí que "retira 109.000 euros compromesos per potenciar el turisme, i acte seguit declara que doblarà el pressupost", un exemple del que, segons va dir, no practicarà el Partit Socialdemòcrata: "Dir allò que pensem, i fer allò que diem." Benet va ressaltar les que considera virtuts del mandat, com per exemple  que "l'obertura de comerços es feia abans en vuitanta dies, i ara es fa en trenta-sis".

El líder de la llista nacional, Jaume Bartumeu, va intervenir també durant l'acte per presentar la proposta, essencialment centrada a continuar "el canvi necessari engegat". Així, va posar en relleu que "malauradament hem hagut d'avançar les eleccions per la deslleialtat institucional de l'oposició", que va qualificar una vegada més d'irresponsable. "Amb catorze consellers no els vam discutir mai que podien governar, però amb nosaltres van aplicar la moral de situació", va afirmar. Bartumeu també va ressaltar el fet que el país hagi abandonat la llista de paradisos fiscals durant els vint mesos que ha durat la legislatura, i que s'hagin iniciat els processos per culminar convenis que evitin la doble imposició.

Només 53 milions de dèficit
Durant el discurs, Pere López, ministre de Finances en funcions, va explicar el que considera que és exemple d'una bona gestió, i va revelar que el dèficit del Govern el 2010 ha acabat situat en 53 milions d'euros. Al mateix temps, va recordar que en administracions anteriors, amb uns pressupostos elaborats pels gabinets liberals, els dèficits superaven els 100 milions. També va demanar tranquil·litat pel tema de la funció pública. "Entre el 2003 i el 2008 es van contractar 443 persones", mentre que en els exercicis del 2009 i el 2010 "el nombre de persones que componen l'administració general s'ha reduït en sis persones". Així, no va veure justificat que estiguin apareixent candidats que "s'erigeixen com els salvadors de la funció pública". El projecte d'Arxiu Nacional a la Massana també va aparèixer, tant en el discurs de López com en el de Bartumeu. El candidat territorial va posar en relleu que, juntament amb el vial, seran elements "de dinamització". Aquest últim projecte "ja va ser bloquejat, entre altres, pel candidat de DA".

Els candidats d'Ordino van obrir el foc dels debats parroquials a la televisió pública, Franz Armengol, del Partit Socialdemòcrata, i Meritxell Mateu, de Demòcrates per Andorra. El debat va estar marcat pels retrets entre uns i els altres. Mateu va acusar el PS de no saber negociar i Armengol va afirmar que la convocatòria electoral avançada s'ha fet per responsabilitat d'Estat després que per dues vegades no s'hagin aprovat els pressupostos.

El primer dels blocs es va centrar en l'economia. El candidat del PS va aprofitar per fer públiques les xifres del dèficit del Govern el 2010, que va situar en 52.971.000 euros, una xifra que encara no es coneixia i que va comparar amb el dèficit que hi havia l'any 2009, que era de 116 milions. Però va ser la reforma tributària la que va provocar retrets entre els dos candidats. Armengol va criticar que la llei de l'IVA no s'hagués pogut acabar aprovant i que l'entrada en vigor de dues de les lleis d'imposició directa hi hagués quedat supeditada. Per la seva banda, Mateu li va recordar que molta de la feina feta en matèria tributària ha estat gràcies al fet que al final de l'anterior legislatura es van deixar textos preparats i a les esmenes presentades pels reformistes. La demòcrata va dir que no es pot fer un copiar i enganxar de lleis d'altres països.

En aquest punt Mateu va dir que el Govern del PS no ha sabut negociar i que "qui ha d'enamorar l'oposició ha de ser el Govern", posant com exemple l'etapa d'Albert Pintat, en què es trobava amb la mateixa situació numèrica. El candidat socialdemòcrata va recordar la "plantada" de l'oposició al Govern el dia del debat sobre l'acord monetari, que Mateu va justificar dient que el cap de Govern no va voler donar un document "perquè va dir que no tenia confiança en els consellers generals".

Els candidats també van parlar sobre les polítiques socials i les inversions a Ordino. D'una banda, Armengol va recordar que gràcies al PS després de vuit anys "s'ha harmonitzat" la situació dels treballadors eventuals de l'ensenyament. Mateu va dir que aquesta qüestió s'havia d'arreglar canviant la llei i no fent edictes.

Quant a les inversions a Ordino, el centre d'atenció primària va ser el punt de fricció entre els dos candidats. Mentre que Armengol va dir que havia estat inclosa una partida pressupostària per a la construcció però que la no aprovació dels comptes ho va impedir, Mateu li va retreure que no haguessin fet ni un projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar l'obra.

Després de l’exigència de quatre dies de curses seguides, els participants en la Pierra Menta poden tenir la satisfacció d’haver-la completat. Entre aquests hi ha Joan Albós i Joan Vilana, que es van convertir en la millor parella andorrana de la general classificant-se en la 23a posició.

Avui a la tarda, el cap de Govern i candidat a la reelecció per AraFutur, Jaume Bartumeu, ha visitat les cases pairals de Santa Coloma i del Parc Central d'Andorra la Vella, acompanyat dels candidats 1 i 2 de la llista parroquial d'AraFutur, Carles Blasi i Jan Cartes.

Les trobades han estat amenes tant per la nombrosa participació com pel continu diàleg que s'ha establert, tot en un ambient de franca distensió.

Els representants d'AraFutur han aprofitat per presentar les línies bàsiques de les propostes per a la gent gran, relacionades amb la seva promoció, la seva protecció i el seu desenvolupament social i personal, consistents a afavorir oportunitats contínues d'autonomia, salut i activitats variades.

La candidatura socialdemòcrata reforçarà la xarxa d'atenció primària, l'atenció domiciliària i les prestacions econòmiques, promourà polítiques d'envelliment actiu per afavorir la vida independent de la gent gran i el Pla integral d'atenció a la dependència i l'atenció domiciliària, a través del qual es podran resoldre situacions de dependència i oferir el suport necessari a les persones que tenen cura d'algun ancià.

Ha expressat que s'han fet els passos necessaris per tenir una economia competitiva, un país modern on hi visqui una societat amb futur. El candidat socialdemòcrata s'ha mostrat convençut que els ciutadans no volen tornar enrere i donaran suport a la candidatura que ell encapçala per avançar cap al futur, que és el que el país necessita.

El candidat afronta la campanya amb una renovada il·lusió iniciada fa 2 anys per portar el canvi necessari al país. La situació política ha originat que s'hagués de tornar a fer una consulta a la ciutadania, cosa que des del Partit Socialdemòcrata s'ha fet per responsabilitat. Ara es demana als ciutadans que deixin seguir avançant pel futur del país i no deixin que es torni enrere.