La Comissió Europea presentarà al setembre una proposta per modificar el reglament de funcionament de l’acord de l’Europa sense fronteres, que establirà els nous supòsits d’excepcionalitat al principi de lliure circulació.
El bloc liderat per França i Itàlia, juntament amb Holanda, Bèlgica i Dinamarca, va defensar la reintroducció de fronteres nacionals arran de l’èxode procedent de les revoltes del nord d’Àfrica. La UE va acordar introduir un mecanisme de salvaguarda per fer front a circumstàncies excepcionals que posin en perill el funcionament general de la cooperació de Schengen, sense trencar el principi de lliure circulació, segons les conclusions que van aprovar ahir els líders europeus.
“Aquest mecanisme només podria posar-se en marxa en situacions excepcionals i clarament definides, quan alguna part de la frontera exterior pateix una pressió inesperada i forta o quan un Estat membre incompleixi les seves obligacions”, assenyala l’acord. Abans de procedir a la reintroducció de controls fronterers s’oferirà el suport tècnic i material de l’Agència de Control de Fronteres (Frontex). Si no és suficient, i “en última instància”, podria “decidir-se a autoritzar el restabliment dels controls”, tot i que “per un termini limitat”.
Suposat matisat a Grècia
La cimera també va servir per certificar el suport comunitari a Grècia amb un nou pla de rescat que porti la tranquil·litat a l’euro. Els caps d’Estat i govern comunitaris van assenyalar en aquesta cimera la seva confiança en els compromisos del primer ministre grec, Geòrgios Papandreu, que les reformes seran aprovades pel Parlament d’Atenes, fet que establirà les bases per aconseguir d’una vegada per totes l’estabilitat en la zona euro.
La cimera va dedicar gran part dels dos dies que ha durat a Grècia, a causa de la urgència de noves mesures d’ajustament i al nou pla de rescat, que serà “similar” a l’acordat fa poc més d’un any (110.000 milions d’euros), tot i que part d’aquesta quantitat procedirà de la participació d’entitats privades, segons va declarar Papandreu.
L’ajut europeu requereix l’aprovació de noves mesures d’austeritat i d’un pla de privatitzacions que el parlament grec preveu votar aviat. La cancellera alemanya, Angela Merkel, es va mostrar esperançada respecte el resultat de la votació.
ELS LÍDERS EUROPEUS NOMENEN MARIO DRAGHI COM A UN NOU PRESIDENT DEL BCE
Els caps d’Estat i de Govern de la UE van nomenar ahir l’actual governador del Banc d’Itàlia, Mario Draghi, com a nou president del Banc Central Europeu (BCE). L’italià substituirà Jean-Claude Trichet a partir de l’1 de novembre del 2011. “Tots confiem en el fet que el senyor Draghi exercirà un lideratge fort i independent del BCE, continuant la tradició establerta pels dos primers presidents del Banc. Això és essencial en temps normals i indispensable en temps difícils”, va dir el president permanent del Consell Europeu, Herman Rompuy.
La decisió va ser possible després que un altre italià en el comitè executiu del BCE, Lorenzo Bini Smaghi, truqués tan Van Rompuy com el president francès, Nicolas Sarkozy, per comunicar-los que dimitirà abans que acabi l’any, segons van explicar tots dos mandataris.
Van Rompuy va assegurar que el “Consell Europeu respecta plenament la independència del BCE i dels seus membres”. “Correspon al se-nyor Smaghi decidir el calendari” de la seva marxa, va apuntar. També la cancellera alemanya, Angela Merkel, va recalcar que la “independència” de l’activitat del BCE ha estat “plenament respectada” i que des de la UE no se l’ha pressionat.