El cap de Govern, Antoni Martí, ha rebut el vistiplau del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, perquè comenci el treball de negociació del conveni de no doble imposició en paral·lel a la tramitació parlamentària de la reforma fiscal.

Els Esports d’estiu compten, entre d'altres activitats, amb l'escalada, excursions al refugi, a la muntanya, acampades, BTT, i les activitats de Pal. A més, també s’ha programat una sortida  setmanal a llocs com la platja d’Ogern, la granja escola dels Cortals de Llumeneres o a la Ruta del Ferro.
Pel que fa a les Setmanes culturals, durant la primera quinzena de juliol estan dedicades al circ i la segona, al teatre, una activitat nova que es realitza amb la col·laboració l'Escena Nacional Andorrana. Pel que fa al circ, es tracta d’uns tallers adreçats a infants de 6 a 11 anys i que porten a terme uns artistes especialitzats. Durant les Setmanes culturals, els nens també combinen el tema que han triat amb altres activitats com piscina, manualitats o jocs. L’oferta del Comú de la Massana es completa amb les colònies als cortals de Sispony, del 16 al 24 de juliol. Les colònies són temàtiques i aquest any el tema és El túnel del temps. Hi haurà activitats relacionades amb la història i també en què els nens hauran de posar en marxa la seva imaginació per mirar cap al futur.

Pel que fa al vòlei platja que es fa al camp del Parc Central, és una de les activitats que compta amb més seguidors. De fet, l'any passat un total de 3.270 persones van practicar aquest esport durant el mes de juliol i agost i la primera setmana de setembre, incloent els campionats. Enguany, els horaris seran de 16 a 23.45 hores, de dilluns a divendres, i la pista tancarà a les 20.45 els festius i els caps de setmana. També es faran campionats base cada dimarts i per adults cada dijous fins al 4 de setembre.
Juntament amb el vòlei, el bàsquet és l'altre esport que compta amb més seguidors. I és que ja fa onze anys que aquestes dues activitats formen part del calendari esportiu de la capital. En aquesta ocasió, les pistes de la plaça del Poble estaran obertes cada dia de 15 a 21 hores. També hi haurà tornejos els dimecres en diferents categories.
Les activitats al Parc Central són la novetat que el Comú presenta per aquest any. Tres activitats que, combinades entre si i per un euro l'hora, es podran practicar al Parc Central del 12 al 31 de juliol en horari de 12 a 14 hores i de 16 a 21 hores. El caiac es farà al llac i els inflables i el mini golf a l'envelat. Amb aquesta nova proposta el Comú preveu que s'augmenti el nombre global de participants, ja que estimen que hi haurà una mitjana de 56 persones al dia, que es tradueix en 1.120 persones. 
Altres activitats que repeteixen són el tai-txi de bon matí, que es farà a l'envelat tots els dilluns i dimecres del 4 de juliol al 3 d'agost de 7.45 a 8.45 hores; i la capoeira, que també té lloc als espais del Parc Central els dilluns i els dimecres de 20 a 21.15 hores. 
Les caminades d'estiu són marxes a peu per a persones majors de 60 anys. L'Anella Verda i el Passeig del Riu són els llocs triats per fer aquestes marxes cada dimecres, amb sortida des de la casa pairal del Parc Central. Altre tipus de caminades són les que es fan amb la col·laboració del Club Pirinenc Andorrà, anomenades caminades tranquil·les per conèixer els paisatges de la parròquia.  Finalment també es pot triar el tennis taula, que enguany es pot practicar a l'escola de Ciutat de Valls tots els dijous. Amb tot, la xifra estimada d'afluència a les activitats dependrà molt de la climatologia, tal i com ha dit el Cap d'Àrea d'Activitats Esportives i programes esportius del Comú d'Andorra la Vella, Josep Tudó.

Els Diners aniran destinats al projecte subvencionat per l’Unicef Andorra a Mauritània. Aquesta ha estat la segona ocasió en que el Comú d’Andorra la Vella col·labora amb una iniciativa solidària d’aquest caire, a favor del Comitè d’Andorra de l’Unicef, i és previst que pròximament es repeteixi una acció semblant.

La presidenta de l'Associació d'Amics Solidaris amb el Poble Sahrauí, Carme Bardina, ha explicat que dels 28 infants previstos, finalment han estat 24 els que passaran enguany l'estiu a Andorra, i que és habitual el fet que en falli algun. Tot i això, l'entitat havia previst més famílies de reserva per evitar imprevistos, gràcies a una crida que va fer entre la població, i finalment fins i tot n'han sobrat algunes.
Les famílies d'acollida coincideixen a destacar que es tracta d'una experiència molt maca i enriquidora, com és el cas de Lluïsa Hurtado, que ha explicat que és el cinquè any que acull la mateixa nena, i que enguany serà difícil per les dues parts pel fet de saber que és l'últim vegada que es pot acollir al projecte, perquè ja té 13 anys.
D'altra banda, Pepa Gallego, que és la primera vegada que participa al projecte i que ha estat tota la nit esperant l'arribada dels nens a l'aeroport de Barcelona, ha explicat que espera que l'experiència pugui ser un enriquiment cultural mutu.
Enguany, el Comú encarregat de donar la benvinguda a la comitiva ha estat el d'Escaldes-Engordany. La cònsol menor, Meritxell Sangrà, ha explicat que cinc dels infants seran acollits per famílies escaldenques i que, per tant, participaran a les activitats d'estiu que organitza la corporació. Sangrà ha destacat que tots els comuns col·laboren amb el projecte fent-se càrrec del cost de la inscripció dels infants als casals d'estiu. D'altra banda, el Govern també es fa càrrec de les despeses de les proves mèdiques a les quals se'ls sotmeten i de les possibles intervencions que puguin sorgir, com és el cas de l'operació de carnots que es va fer l'any passat a un dels infants.

El primer decomís es va produir a les dotze del migdia durant la inspecció a un Renault que transportava 368 paquets de tabac de diverses marques al maleter, amb un valor de 1.228 euros. El conductor del vehicle va resultar ser S.T., de 45 anys i nacionalitat francesa.
El mateix dissabte, a les 23.40 hores, es va produir el segon decomís, a la C-14 al terme municipal de Ponts. Durant la revisió a un Peugeot, conduït per A.U.M., de 19 anys i veí de Barcelona, els agents van trobar 240 paquets de tabac de diverses marques valorats en 686 euros. A més, també es van decomissar 24 ampolles de diverses begudes alcohòliques, amb un valor de 253 euros.
Finalment, a les 23.50 hores, i també al mateix punt de la C-14, la inspecció a un Renault conduït per O.B.R., de 23 anys i veí de Barcelona, va permetre trobar 299 paquets de tabac de contraban valorats en 797 euros, així com 30 ampolles de diferents begudes alcohòliques, valorades en 344 euros.
Els agents van aixecar les corresponents actes de decomís de contraban, i la mercaderia va quedar a disposició de l'administrador de la duana de la Farga de Moles.

El cap de Govern ha assegurat, tal con informa l'Executiu a través d'un comunicat, que aquesta infraestructura és 'un símbol del bon veïnatge dels dos països'. En aquest sentit, Martí ha manifestat que els ponts són 'llocs d’unió i la plasmació de la voluntat de superar obstacles, cercar l’entesa i el diàleg i apropar-se a l’altre per comprendre’l millor', objectius que creu que comparteixen Andorra i Espanya.
De la seva banda, la cònsol major d’Andorra la Vella ha afirmat que Madrid i Andorra la Vella són dues capitals que mantenen una relació molt fluïda i entre les quals la col·laboració és excel·lent.
L'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, ha ressaltat que 'un esdeveniment com aquest, posa de manifest els estrets vincles culturals, socials i econòmics que uneixen als dos territoris'.

D'altra banda, el consum acumulat durant el 2011 ha disminuït un 2,5% respecte al mateix període de l’any 2010. Pel que fa a la producció pròpia, Andorra ha generat 13,4 GWh entre la central hidràulica de FEDA (13 GWh) i el centre de tractament de residus de la Comella (0,4 GWh), el que representa el 32% del consum total d’Andorra. Les dades de consum del mes indiquen que la potència màxima registrada ha estat de 81 MW, i es va produir el 9 de juny a les 11 hores. Des de la parapública assenyalen que la tendència de la variació del consum mensual ha canviat per primer cop aquest any en positiu després de cinc mesos consecutius en negatiu.

Dos mandats al cap de la corporació i una trajectòria política llarga. El cònsol d’Encamp valora, a mig any d’acabar el seu darrer consolat, com deixa la parròquia i quin futur li espera. És del PS moderat. Defensor del seu partit fins al final. Vol continuar en la política, però no d’oposició. Ell, diu, és “de majoria”.

-Queden pocs mesos perquè finalitzi el seu darrer mandat. ¿Quina impressió en té?

-Encara queda mig any i encara es poden fer moltes coses. La impressió és que avui no tinc clar quan sortirem d’aquesta crisi. El que sí que tinc molt clar és que Andorra sortirà de la crisi quan els països veïns se’n sortiran, perquè depenem, jo diria, en un 95% dels països veïns . Sí que podem fer moltes coses per millorar aquí, però la repercussió és mínima. Els turistes ens visitaran quan el seu país surti de la crisi. França està sortint, ja es nota al Pas de la Casa, i sobretot en la iniciativa privada dels comerciants, que encara que estan ajudats pel comú, treballen amb la Braderie, celebrada el passat cap de setmana, per reactivar el comerç. Però el país del sud encara no se n’ha sortit i fins que no surti, Andorra tampoc podrà remuntar el pendent. Però també tinc clara una cosa: Hem de fer tot el possible per conviure amb aquesta crisi.

-¿Com?

-Ja ho vaig dir, per exemple, amb els horaris laborals. El comerç d’Andorra ha d’estar obert tots els dies de l’any, perquè són els dies d’obligat tancament dels 90 o 100 dies bons que té Andorra. Ara, això sí, al mateix temps que s’acorda l’obertura total, s’ha d’aprovar com les empreses, els treballadors i el Govern es posen d’acord per no perjudicar la vida familiar dels adults, infants i gent gran. Jo dono una idea: Les persones que treballen en festius, que siguin voluntaris i que cobrin dos o tres cops més el que cobren en un dia normal. Tot s’ha d’estudiar.

-¿Aquest darrer mandat ha estat el més difícil, per la situació econòmica?

-Aquest últim mandat de cònsol ens ha tocat gestionar un mandat de crisi. Una crisi de les més fortes que he conegut a Andorra i al món occidental, i és difícil per a les empreses i també per als treballadors, però també és difícil per a les administracions -i doncs també per al Comú d’Encamp. Per molta gent, la culpa la té l’Administració, el Govern, el Comú. Nosaltres ara treballem per esbrinar què passa al comerç de la parròquia. Estan tancant comerços, aquí però també a la resta de les parròquies. Quant a la construcció, el que intentem, no és que torni la construcció que hi havia fa cinc anys, però sí que la gent pugui reconstruir o restaurar els edificis que daten d’abans dels anys 70, que amb els reglaments que va fer el govern anterior i els acords que va prendre el Comú d’Encamp, tornarien a donar feina a moltes empreses i també a molts treballadors que ara no tenen feina. És un moment difícil, però justament aquests moments obliguen a una reflexió, i aquesta ha de ser bona. En l’àmbit turístic, tant a Encamp com al Pas de la Casa haurem de tractar millor al client que ens visiti.

-¿Això com s’aconsegueix?

-És bo que anem a buscar-los. Abans venien sols, però una vegada els tenim aquí els hem de tractar bé, perquè si ho fem així tornaran i en faran de vindre d’altres. Al Pas ja ho han entès, des del Comú d’Encamp estem fent formacions per tractar bé als turistes, inclòs als agents de circulació. Ha estat molt díficil perquè a les administracions ens va agafar en un nivell d’endeutament molt elevat, si hagués continuat el nivell de vida no hagués passat res. Ara fa set anys i mig, a principis del 2004 ,el deute del Comú es trobava en un endeutament de més de 52 milions d’euros, a l’últim tancament a l’any 2010 teníem un deute de 39 milions, és dir que l’hem baixat i molt, i ara estem a l’entorn de 37 milions (encara que això no vol dir perquè estem a principis d’any que és quan més ingressos hi ha). Tot i això, malgrat la crisi de principis del 2004, fins avui ha reduït el seu endeutament un terç i això, penso que és molt important.

-Vuit anys seguits són molts. ¿Com es pot suportar?

-Primer de tot, la política t’ha d’agradar. Jo conec molts companys que han estat amb mi en diferents mandats que només fan un mandat però no tenen ganes de tornar, altres sí.

-Destaqui quatre projectes importants que han fet millorar la parròquia d’Encamp

-L’embelliment del poble d’Encamp amb tota la part d’arranjament i de flors, tot i que no està acabat, ja que quedaran pendents les dos avingudes dels coprínceps. Al Pas de la Casa, s’està acabant el del carrer Major i, justament aquí, ens vam passejar i vam veure que queda molt maco. A més estarà acabat abans del previst. Altres dos projectes que vull destacar perquè es tracta d’edificis històrics són el de Ràdio Andorra i el de l’Hotel Rosaleda. El Govern anterior ja va començar unes obres perquè aquests dos edificis no caiguessin en estat de ruïna i ara al que li demanaré al nou Govern és que se’ls hi doni un ús, perquè si no en tenen tornaran a decaure. El Rosaleda crec que podria albergar el Museu de l’Automòbil, perquè està al centre del poble i és molt gran, per tant li donaria més categoria i li donaria més vida al centre del poble. I a Ràdio Andorra, penso que amb els terrenys adjunts, es podria ubicar Radio Televisió d’Andorra.

-També hi ha l’enllaç entre la desviació i el poble.

-És una altra cosa que crec que anirà molt bé per al poble. Aquest enllaç, des que vam entrar que el vam demanar. Penso que les desviacions són importants per al poble, però si no hi ha enllaços al poble, aquest queda mort. Ja s’està treballant en les dos rodones de cada punta, queda una part per adjudicar que és un terreny molt petit i espero que aquest Govern ens l’acabin el més aviat possible. Serà una infraestructura més reactivar el comerç de la parròquia. Altre projecte que m’agradaria que s’acabés i que ja es va prendre l’acord és el de FEDA al Llac d’Engolasters. L’amfiteatre és un projecte per a Encamp, però també per a Andorra. Té un interès perquè costa pocs diners pel que port aportar per al país. Un teatre al davant del llac d’Engolasters, que és una de les zones més maques d’Andorra, a l’aire lliure pot aportar molt al país. El que continuaré fent és demanar a FEDA que tiri endavant aquest projecte que no malmet el medi ambient.

-¿I en serveis? ¿En què ha millorat el benestar de la societat encampadana?

-És un orgull per a mi i per al Comú que al Pas de la Casa, no hem tingut en aquests set anys i mig, i estic tocant fusta, cap problema d’aigua potable. Hi ha hagut una bona gestió d’aquest servei. En l’àmbit del conveni que vam signar amb Govern sobre les aigües residuals, el Comú d’Encamp ha fet quasi tots els deures. Tenim totes les aigües pluvials i residuals separades. Després cal destacar tots els serveis socials, que ja n’hem parlat des de la reunió de cònsols, que alguns d’ells són més competències del Govern, com són les escoles bressol. Quan vam entrar hi havia llista d’espera a les escoles bressol, avui no n’hi ha ni a Encamp ni al Pas de la Casa. També tenim altres activitats extraescolars que hi ha per atendre als nens quan els pares estan treballant. Ara però queda penjat l’horari de vuit de la tarda a 10 de la nit, per l’ampliació d’horari comercial, s’ha d’estudiar què farem. Penso que les persones que treballen fins a tan tard haurien de ser aquelles que no tenen obligacions familiars. En tota la part esportiva, hi ha una gran quantitat de nens que participen en les activitats i n’estem molt orgullosos. Sabem que és car, i també que els comuns han canviat al respecte, fixant que els pares financiïn al menys el 50% d’aquestes activitats. Sé que això representa un cost afegit, però també han d’entendre les famílies que aquests serveis s’han d’autofinançar. Els comuns no tenim una màquina de fer diners, i per això, poc a poc, hem d’arribar aquest 50%. Tot i això, cada família ha de tenir el seu corresponent estudi per saber si poden o no arribar-hi, i quina ajuda cal concedir-los.

-¿I el cadastre?

-És un tema del que estic orgullós: som l’únic i primer comú que ho ha fet. Encamp és la primera parròquia que ha tingut el cadastre tant rústic com urbà acabat. És importantíssim, no solament per als propietaris que tenen ben delimitada la seva propietat, sinó també per a l’Administració. Amb l’impost de propietat, ara cada persona paga per allò que té. Fins ara era com una declaració de voluntat. Tothom ha de pagar el que diu la nostra Constitució.

-Altres que pels calés s’han quedat penjats.

-Després d’aquests set anys i mig a mi m’hagués agradat fer altres coses per Encamp. El projecte de la Prada de Moles, és un. Em sap greu de no haver-lo pogut tirar endavant. La residència per a la gent gran, és l’altre. També m’ha sabut molt de greu és que durant aquest temps hem hagut de reduir personal que treballa al Comú d’Encamp. No els hem augmentat el salari per l’IPC, no els hi paguem més la gestió d’acompliment, no fem el sopar de fi d’any que per mi era molt important, ni panera de Nadal. Tot això han estat retallades per al personal del comú. Però jo també els dic que tenen la sort de tenir la feina garantida i no viuen en aquella por que tenen els de l’empresa privada.

-Desprès de tant de temps al front d’una parròquia i de la política local, a partir de desembre ¿pensa acudir a alguna ajuda de teràpia? ¿Pot ser un cop fort? ¿O pensa quedar-se a l’ombra i tornar d’aquí quatre anys?

-Miquel Alís no es quedarà sense fer res. No em tornaré a presentar a la política local. El que faré serà treballar en tot el que pugui perquè el PS guanyi a la parròquia d’Encamp i, una vegada hagin guanyat, jo els ajudaré amb el que sigui necessari. Fins ara, són els companys del PS els que m’han ajudat. Per tant, ara jo els he d’ajudar.

-Vostè valora molt això dels companys del partit, però ara sembla que hi ha qui no ho valora.

-Jo encara faig diferència entre companys del partit i amics. Jo també puc tenir amics de DA, però si he estat elegit ha sigut pels companys del partit, del PS. El que m’agradaria és que Rosa Ferrer, si ha tingut algun problema amb alguna persona puntual del PS, com tots n’hem pogut tenir perquè el PS és una família molt gran, ho ha d’aclarir en el membre del PS amb qui hagi tingut el problema (Aquesta entrevista va ser realitzada el passat 30 de juny). Amb Ferrer vam començar junts a l’origen del PS i m’agradaria molt que continués dins del PS, tant ella com el Josep Vila, perquè per mi, tal i com va dir el president del PS, els candidats naturals del PS a Andorra la Vella són Ferrer i Vila. Però no podem anar cada dia provocant al partit. Jo penso que Ferrer s’haurà de definir i dir si es presenta amb el PS, que digui el que hagi de dir, jo sempre he pogut dir el que he volgut. Com a consell de company i amic penso que Ferrer no hauria de provocar més al PS. Em dóna la impressió que provoca massa al partit, pot ser pel què li han dit. El PS, malgrat els resultats de les darreres eleccions, és un partit que té a Andorra el 35% dels vots i a Andorra la Vella, més. A mi m’agradaria que Ferrer tornés a ser cònsol d’Andorra la Vella, però deixant de provocar el partit.

Malgrat que estem dins els cent dies de gràcia... Faci un primer comentari de com veu el Govern de Toni Martí.
Ja vam dir que estem disposats a donar, no cent dies de gràcia, sinó cent cinquanta si cal. No faré balanços. Però puc apuntar que la gran diferència que ens anunciava el candidat Toni Martí en les formes... Ja hem tingut alguns exemples que no són ni noves ni, com ens havia semblat entendre, destinades a agafar la màs estesa que havíem ofert. La imposició si us plau per força de determinades presidències i vicepresidències a les comissions legislatives no s’adiu amb el discurs. Les darreres notícies de no mantenir l’acord en matèria tributària de la legislatura passada tampoc no són un bon anunci.

Va ser una “rebequeria institucional” del PS, com va dir Ladislau Baró?
Suposo que ell ho deia des de la mentalitat que la majoria absoluta permet qualsevol cosa. Si parla de rebequeria, deu ser perquè considera que ens havíem de sotmetre als seus designis, cosa que no farem.

Com va anar, això? Vostès seuen a la junta de presidents i el senyor Baró els diu: “Hi ha això o res.” O com va ser?
Sí, sí... És així. Jo només dic, i no em canso de repetir-ho, que el senyor Albert Pintat va ser un senyor en aquesta qüestió. Vam seure a una taula per discutir-ho, vam arribar a acords i es van respectar.

Vostè diu que no hi va haver mà estesa... Per què no van trobar idoni entrar al Govern?
No té res a veure. La ciutadania, amb un escenari d’una claríssima majoria absoluta, necessita poder visualitzar que no tothom fa el mateix plantejament polític. No tenia cap sentit, o en tenia un per al senyor Martí, que és tenir l’oposició silenciada i anestesiada durant tota la legislatura.

Quina oposició farà el PS?
Doncs una oposició seriosa i responsable. Acabem de felicitar el Govern perquè ha vist que no hi havia altra solució que signar l’acord monetari. També voldrem defensar acords de legislatures anteriors, i ho dic sobretot pel desplegament tributari. El dia 1 de gener s’ha de poder aplicar l’impost de societats, i no es podrà si prèviament no s’ha aprovat un impost general indirecte. Vull recordar que aquest condicionament ens el van imposar els consellers reformistes, entre ells el senyor Daniel Armengol. DA està canviant de posició. Haurà d’explicar per què.

Analitzi el resultat electoral.
Va ser una confluència de diversos motius. Per primera vegada, tots els adversaris es van unir contra el PS. Sumats dins el paraigua de DA la nostra victòria a les territorials era molt difícil. També el factor càstig al Govern en temps de crisi hi és. La ciutadania ens ha castigat perquè ha llegit que no es va poder fer un acord amb ApC al Consell General, i ens en van fer responsables.  Hi afegeixo un quart factor, que és que hem perdut el vot d’empresaris que han vist que, en temps de crisi, s’han aplicat lleis com el pla comptable.

Què respon a les veus que li demanen que plegui del Consell?
Només he de dir dues coses. Primera, que contràriament a la imatge que es vol donar, som un partit viu. La gent s’expressa lliurement. L’altra, que no comparteixo l’opinió que hagi de plegar, ni el comitè directiu del partit.

Què li va semblar el manifest d’Esquerra Socialista? Reflecteix el moment que viu el PS?
Ho hauria de demanar als qui el van redactar. Ja vaig explicar que em sembla que ens equivocaríem allargant el debat intern de les conseqüències electorals setmanes i setmanes. Els ciutadans han parlat, el comitè executiu va decidir dimitir, i faig confiança al que ha sortit elegit.

El considera de continuïtat?
Estic convençut que els milers de persones que ens van votar no estan preocupades per batalletes internes, sinó per una proposta de futur. Som un partit democràtic, i si algú volia presentar una proposta ho podia fer, però sense seguir atiant el foc.

Com va encaixar l’article d’Elisa Muxella, on l’acusava de negar-li la paraula?
Miri, estic en la política per defensar l’interès general, i no per arribar a certs nivells de confrontació personal. No jugo en aquesta divisió i, per tant, no tinc res a dir.

Un dels punts neuràlgics d’Istanbul és sens dubte la imponent avinguda Istiklal, on milers de ciutadans es donen cita cada dia entre onades de turistes que desitgen conèixer una de les parts més europees de la ciutat. El carrer és totalment per a vianants i enllaça la popular plaça de Taksim amb el tünel, com es coneix el funicular que accedeix al barri de Galata, on s’ubica aquesta avinguda.
Entre un i altre punt, tres quilòmetres de recorregut sorprenen constantment el visitant amb tota mena de joies arquitectòniques. Com ara l’església ortodoxa d’Agia Triada o el consolat francès, tots dos a tocar de Taksim, i que conviuen a poca distància d’un gran edifici art noveau que va ser propietat del fabricant de cotxes Martin. Una mica més endavant, s’aixeca el no menys impactant Rumeli Han, l’edifici que va pertànyer al secretari principal del sultà Abdulhamit.
Aquesta edificació rivalitza directament, en fama i bellesa, amb el passatge de les flors, un altre dels punts interessants del carrer que després de ser durant molts anys un teatre construït íntegrament en fusta, ha passat a acollir els restaurants més elegants d’Istanbul. A pocs metres s’hi pot trobar la porta que dóna entrada als jardins de l’escola de secundària Galatasaray –palau de Galata–, el primer liceu de l’imperi otomà amb educació occidental, fundat el 1868, i on anys més tard, el 1905, es crearia el cèlebre club  esportiu del mateix nom, ara ambaixador internacional del futbol turc.
El passeig pel carrer Istiklal acaba a la plaça de Tünel, on hi ha l’opció d’agafar el funicular fins la part baixa de la ciutat. Si en canvi, es vol tornar a la plaça de Taksim sense allargar la passejada, hi ha a l’abast l’element més entranyable i eix vertebrador de l’avinguda: l’antic tramvia que la recorre d’un extrem a l’altre. Es tracta d’un vagó de color vermell –com els que antigament circulaven per tot Istanbul–, totalment restaurat i que ofereix un passeig tranquil i econòmic. Tot i que aquesta pot ser la manera més còmoda de travessar tota l’avinguda Istiklal, a certes hores el tramvia, com passa amb el mateix carrer, està ple de gom a gom.

Recomanem

Torre de Galata
És un dels símbols d’Istanbul i emblema indiscutible del barri de Galata. D’origen medieval, la torre acull un mirador amb impressionants vistes sobre la ciutat.

Una permanència que es van acabar jugant en un partit clau, contra Croàcia, a la qual van derrotar per 12 a 5. L’única victòria d’un torneig en el qual van acabar en la desena posició de dotze països participants, però la victòria més valuosa, que va permetre eludir el descens d’una competició cada vegada de més nivell, en què tots el països aprofundeixen en el treball específic i configuren equips especialment dissenyats per obtenir les millors prestacions en una disciplina molt diferent del rugbi de quinze.
Després de la previsible derrota contra Lituània en l’últim partit de la lligueta de grup (24-10), Andorra quedava en la sisena i dar­rera posició i es trobava amb Croàcia en un cara o creu, qui perdia descendia de categoria. El vencedor s’hi quedava un any més. Els isards van jugar molt seriosos i van aconseguir un marcador curt, posant-se per davant amb un assaig de Roger Fité i la transformació de Marc Abelló, i decidint a les acaballes amb una segona marca, de Paul Alieu. L’objectiu s’havia aconseguit i en el partit pel novè i el desè llocs, davant la República Txeca, va pesar molt el cansament acumulat durant el torneig i tot i un bon inici la derrota va acabar sent per 43 a 14. Les posicions finals d’aquest torneig, sumades a les classificacions assolides en la cita de fa unes setmanes a Polònia, van donar l’ascens de categoria a Alemanya, que ahir va ser primera, i van fer baixar Croàcia i Suïssa.
“Tothom ha pujat de nivell i nosaltres hem de treballar per aconseguir millorar el nostre i seguir en aquesta categoria”, va explicar el tècnic, Jordi Beal, pensant en el futur i després d’un cap de setmana de força patiment.

LA SELECCIÓ FEMENINA PERD CONTRA LETÒNIA, ACABA PENÚLTIMA I BAIXA DE CATEGORIA

La selecció femenina, dirigida per Wanaka Broad, es va trobar en la mateixa situació que els nois al seu torneig de la divisió 2, disputat  a Riga, però no va tenir el mateix èxit. Després de derrotar Israel en el cinquè par­tit del seu grup (12-7) i acabar en la cinquena posició va arribar l’hora del tot o res amb l’encreuament davant de l’equip amfitrió, Letònia. Qui guanyava se salvava, qui perdia baixava de categoria, i aquest cop va sortir creu per a les andorranes, que van acabar caient per 14 a 0. En l’últim partit del torneig, per l’onzena i dotzena posicions, de nou va tornar a tocar jugar contra Israel i de nou va arribar un triomf andorrà (10-0) que permetia eludir el fanalet vermell però na va servir per res més.

Segons consta a l’aute dictat pel jutge Pablo Ruz, de l’Audiència Nacional, els tres estan imputats “d’un delicte d’apropiació indeguda d’especial gravetat atenent al valor de la defraudació”, que pot ser penat amb fins a sis anys de presó. Així mateix, “d’administració fraudulenta”, pel qual la llei estableix fins a quatre anys de presó.
I, en el cas de Bautista, se li imputa també “un delicte societari per negativa o impediment als socis d’exercici dels drets d’associació i participació”, segons assenyala l’aute, i precisa que la pena pot arribar fins als dotze mesos de multa.
Després d’estar a l’Audiència des de primera hora del matí per prestar declaració, els tres directius de l’SGAE van abandonar la seu judicial en un cotxe amb els vidres tintats i sense fer declaracions als periodistes que esperaven a la porta de l’Audiència Nacional feia força estona.

Particulars circumstàncies
La llibertat provisional i sense fiança decretada pel magistrat està justificada per les “particulars circumstàncies d’arrelament a Espanya” dels tres imputats, per la qual cosa hi ha una escassa probabilitat que se sustreguin a l’acció de la Justícia. No obstant això, el jutge va decretar la prohibició de sortida del territori nacional i la retirada de passaports als tres responsables de l’SGAE.
Juntament amb Bautista, Loras i Azcoaga, divendres va ser detingut el director general de la filial digital de la SGAE –la Sociedad Digital d’Autors i Editors (sDae)–, José Neri, a qui els investigadors situen com a màxim responsable de la trama delictiva.
També cinc persones més relacionades amb l’empresa Microgénesis, vinculada a Neri i que, segons la seva pàgina web, fa treballs de consultoria i té entre els seus clients la mateixa SGAE. Es tracta d’Antonia García i Elena Vázquez, esposa i cunyada de Neri, respectivament, així com d’Eva García, Rafael Ramos i Celedonio Martín.

RUBALCABA: "SÉ QUÉ HEM DE FER PER CREAR LLOCS DE TREBALL"

El candidat socialista a la presidència del govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, va assegurar ahir que Espanya “té un petit marge” en el context de la crisi econòmica, ja que “està millor que ho estava fa dos anys”, perquè “es veu la llum al final del túnel”, al mateix temps que va assegurar que sap el que s’ha de fer per acabar amb l’atur.
“M’esforçaré a explicar a la gent que sé el que hem de fer per crear llocs de treball”, va manifestar Rubalcaba en declaracions als mitjans de comunicació a Santiago de Compostel·la abans d’una trobada amb militants gallecs i amb el secretari general del PSdeG, Manuel Pachi Vázquez, al seu costat durant la compareixença.
El vicepresident primer del govern va afirmar que el seu programa electoral serà “executable” i inclourà mesures que “tothom vegi que es poden portar a la pràctica” per “resoldre el gran problema que tenen els espanyols, que és l’atur”.
De la seva banda, la portaveu adjunta del PP al Congrés, Fátima Báñez, va replicar que si Alfredo Pérez Rubalcaba “sap el que s’ha de fer per crear llocs de treball i no ho ha fet fins ara, en un país amb gairebé cinc milions d’aturats, el que ha de fer és dimitir”.
El candidat del PSOE a la presidència del govern a les properes eleccions generals va anunciar també que el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2012 destinarà 8.000 milions d’euros addicionals per a les comunitats autònomes, una quantitat econòmica que va advocar per dedicar en el seu conjunt al sistema de salut, afectat ara per les retallades.