No es pot retardar més, adverteix, perquè s’estan incomplint convenis internacionals com el signat amb l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual i perquè, a Europa, Andorra és l’únic país que encara no ha resolt la situació. L’entitat, assegura, difícilment podria esdevenir un focus d’irregularitats com les que s’estan investigant a la Societat General d’Autors i Editors  (SGAE) espanyola, perquè el Principat –així ho recullen els dos textos redactats fins ara– optaria per un ens amb participació pública, la qual cosa intensifica els controls. Ara bé, els textos haurien de reformular-se per adaptar-se a les noves tecnologies.
“Tots els països de l’entorn, inclosos altres petits estats, tenen aquesta qüestió [la gestió dels drets d’autor] resolta”, recorda Peralba, qui explica els dos models que se segueixen: deixar actuar les entitats de països propers, com fa Mònaco amb França o San Marino i el Vaticà amb Itàlia, o bé crear una entitat pròpia, com en el cas d’Islàndia, la mateixa opció per la qual Andorra ha apostat –fins al moment–.
Aquesta última opció és la que l’advocada considera més prudent, ja que d’una altra manera “Andorra perdria sobirania en aquesta matèria”. Així, permetre actuar l’SGAE, per exemple, al Principat, suposaria que seria aquella qui regularia les tarifes que haguessin de pagar establiments com locals nocturns, ràdios, etcètera.

Motor econòmic
D’altra banda, considera, una entitat així podria “servir d’ajuda a la creació de nous sectors econòmics, basats en l’explotació de continguts”. I apunta un exemple: “Si sóc una productora audiovisual establerta a Andorra, estaré contenta de tenir una entitat així, que farà que tots els royalties  m’arribin directament aquí, amb els beneficis que comporta fiscalment.” Per aconseguir-ho, no obstant això, s’haurien d’obrir les portes i eliminar requisits com que els socis siguin andorrans o residents. “Fer-la interessant per a la gent de fora” hauria de ser, proposa, “una opció a explorar”.
És cert, admet, que als països del voltant –amb l’SGAE de cas paradigmàtic– hi ha hagut problemes de funcionament i manca de transparència. “Potser el ministeri de Cultura no havia fet els controls suficients”, reflexiona, per assegurar que el cas difícilment es reproduiria al Principat perquè en principi s’apostaria per una entitat publicoprivada “amb controls molt rigorosos”.
L’SGAE, però, ja arrossegava una mala imatge i desconfiança per part d’usuaris i certa part dels socis –“Ningú no sap ben bé com es reparteixen els diners”–. Per això, explica, la Comissió Europea està a punt d’emetre una directiva que reguli la transparència d’aquest tipus d’ens.
Un dels arguments que solen emprar els detractors de la implantació de la societat al país és que esdevindria una mera entitat recaptadora d’uns fons que anirien a parar a fora. “És clar –reconeix Peralba–, però és el que passa arreu”, ja que depèn de l’origen de la música [o altres productes culturals] que s’escolta majoritàriament. I hi ha una contrapartida important: un tant per cent del que es recapti se’l quedarà l’entitat andorrana i el destinarà a promoure la cultura al país o a fins possibles com suport al sistema de jubilació dels artistes.

LES TARIFES 'NO SÓN UN GREUGE'

Des del sector empresarial afectat per les tarifes per l’ús d’un repertori musical la creació de l’ens es percep com una amenaça. Peralba en treu ferro: “Tampoc no seran un greuge tan gran.” I assegura que és de preveure que els encarregats de marcar-les apostaran perquè siguin “com més baixes millor”. Al marge, hi haurà la possibilitat segurament d’establir convenis amb cada sector, perquè “siguin més baixes encara”. En contrapartida, recorda, es respectarà que els autors rebin les retribucions que mereixen.

En l’acció també van assassinar un civil afganès i van resultar ferits quatre militars més i tres civils. L’atac va tenir lloc al districte de Tagab, quan una patrulla participava en la protecció d’una shura, una assemblea de notables, i un terrorista va fer explotar la bomba que portava a prop dels soldats, va explicar el govern francès en un comunicat. El governador del districte, Abdul Hakim Akhundzada, va indicar que el suïcida va arribar caminat fins als soldats, que es trobaven al costat dels vehicles blindats.
Aquest atemptat té lloc un dia després del viatge de Nicolas Sarkozy a l’Afganistan, que va visitar les tropes desplegades a Kapisa i es va trobar amb el president afganès, Hamid Karzai. El president gal va transmetre ahir les condolences a les famílies de les víctimes, i va mostrar la determinació de mantenir el treball dins de la Força Internacional d’Assistència a la Seguretat (ISAF). Durant la visita al país, Sarkozy havia declarat que abans de final del 2012 es retirarien un miler d’efectius del país, la quarta part dels que té desplegat França.
Una agència afganesa va informar que els talibans van reivindicar l’autoria de l’atemptat, a través del portaveu, Zabihula Mujahid. En total han mort 69 soldats francesos a l’Afganistan des de l’inici de l’operació de l’exèrcit gal al país.  

Enterrament
En una altra zona de l’Afganistan, el governador de la província de Helmand, Gulab Mangal, va sortir il·lès d’un atemptat quan es dirigia cap a l’enterrament del germanastre del president, Hamid Karzai, Ahmed Walid Karzai. El portaveu del governador va indicar que “quan es dirigien en automòbil des de Helmand fins a Kandahar van explotar una mina terrestre de fabricació artesanal a deu metres de distància”, i que dos escortes van acabar ferits.
El president, Hamid Karzai, va demanar durant l’enterrament que els insurgents talibans “deixin de matar i s’uneixin al procés de pau, que beneficia tots els afganesos”. Ahmed Walid Karzai va morir a mans d’un dels seus homes de confiança quan es trobava al seu domicili.

ALMENYS 21 MORTS EN UNA SÈRIE D'EXPLOSIONS A BOMBAI

Una cadena d’explosions a la ciutat de Bombai va causar ahir almenys 21 morts i 113 ferits. Umesh Sarangi, representant del govern regional, va explicar que els atemptats van tenir lloc de forma quasi simultània en tres llocs diferents de la ciutat. El ministre de l’Interior indi, Palaniappan Chidambaram, va definir les accions com un “atac coordinat de terroristes”. Dues explosions van tenir lloc en la zona sud de la ciutat, un artefacte amagat en un paraigua va detonar en un mercat de joies i un altre a prop d’una òpera. La tercera bomba va explotar en un vehicle situat a les rodalies de l’estació de trens de l’àrea de Dadar, al centre de Bombai.
La ciutat, una de les més destacades del país, ha patit abans importants atemptats. El darrer es va produir a final de novembre del 2008, quan un comando de terroristes va atacar diferents hotels de luxe, una estació de trens i un centre de pregàries jueu, i es van produir 199 víctimes. Aleshores l’Índia va atribuir l’atac a un grup amb base al Pakistan.
Poc després de l’atemptat d’ahir, el govern pakistanès va condemnar els atemptats i va mostrar el condol a les autoritats índies per “la pèrdua de vides, els ferits i els danys a propietats. L’atac arriba dues setmanes abans de la visita de la viceministra d’Exteriors del Pakistan, Hina Rabbani Khar, a l’Índia. Els dos governs havien decidit, a començament d’any, reprendre el procés de diàleg formal. Algunes fonts policials van apuntar com a possibles responsables de les accions d’ahir a Bombai el grups Lashkar-e-Toiba i Indian Mujahideen.

Malgrat que el termini legal per fer-ho encara dóna un marge de quinze dies als empresaris que encara no hagin lliurat els documents, des del Govern s’ha constatat que el ritme d’entregues està sent, fins a la data, “més alt que l’any passat”.
Així ho va posar ahir en relleu el ministre de Finances, Jordi Cinca, durant la roda posterior al consell de ministres, en què va explicar que durant els dies vinents s’activarà una campanya específica a través dels mitjans de comunicació i via correu electrònic, per recordar als empresaris que disposen fins a final de mes per complir amb les seves obligacions.
El responsable de Finances confia que enguany “s’assolirà un ritme molt significatiu” d’entregues, ja que els col·legis professionals concernits (el d’Economistes i el de Comptables) “tenen la percepció que les empreses estan molt sensibilitzades”. De la mateixa manera, també s’han adreçat força societats a la nova oficina d’atenció a les petites empreses per assessorar-se.
De totes maneres, va insistir que ara per ara es desconeix quantes empreses tenen l’obligació de presentar la comptabilitat al Govern, perquè no se’n tenen xifres. Va recordar que les que facturin fins a 70.000 euros no en tenen obligació, les que obtinguin entre 100.000 i 250.000 euros ho han de fer amb el règim simplificat i les de més de 250.000, amb un procediment específic.

ÀLEX ANDRÉS DEIXARÀ LA GERÈNCIA D'ANDORRA TURISME

Àlex Andrés no serà confirmat a la gerència d’Andorra Turisme. El ministre de Turisme, Francesc Camp, donarà a conèixer els dies vinents la persona que rellevarà el fins ara responsable de l’ens, nomenat a l’etapa socialdemòcrata. D’altra banda, el consell de ministres va acordar ahir nomenar Marina Fité com a nova cap de Protocol, va confirmar Irene González com directora del departament de Suport i va acordar la composició del nou consell d’administració d’Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI). Els membres representants del Govern a l’ens seran els ministres d’Economia i Territori i Afers Exteriors, el director d’Economia, un representant d’Andorra Telecom i un de la Universitat d’Andorra, el president de la Cambra de Comerç, el president de la Confederació Empresarial Andorrana, i en qualitat d’experts internacionals, Jordi Fabregat (Esade) i Pierre Papaix (Gran Toulouse).

La fiscalia va sol·licitar ahir a la Batllia que emeti una ordre de detenció internacional de l’home que es va endur la filla de La Gavernera, Peter Tinnemann, i tres persones més que el van acompanyar en la visita a Andorra.