Quan fa turisme, es mira el paisatge com qualsevol altre mortal?
Fins fa un parell d’anys, sí; ara ja no.

Què ha canviat?
Doncs els estudis que he fet. Ara mateix em dedico a l’arqueologia del paisatge i em fixo en coses en què abans no parava esment, com l’estructura del territori, la forma dels camins o dels camps; o si vaig a muntanya sempre busco cabanes, dòlmens i estructures de tota mena.

I com es fa arqueologia d’una cosa viva i canviant com és el paisatge?
L’arqueologia ens proporciona moltes eines per determinar l’evolució del territori, sobretot en una escala temporal de més llarg abast, i esbrinar així com vivia la gent que ha ocupat aquell territori al llarg del temps.

Es dedica a estudiar el paisatge perquè l’avorreix remenar papers als arxius?
Ben al contrari. Primer cal estudiar la documentació als arxius i després és quan el paisatge em permet complementar i enriquir les dades que he trobat. Cal ser realista, i com que no hi ha subvencions per a excavacions ens hem reinventat d’alguna manera.

Els arqueòlegs llegendaris, com Schliemann o Carter, han passat a la història per descobrir grans tresors. És aquest el somni de tot arqueòleg?
No. Els arqueòlegs no cacem tresors, estudiem el passat.

Les pel·lícules d’Indiana Jones van disparar les matriculacions a arqueologia. És el seu cas?
No. Em vaig matricular a història sense saber que volia fer arqueologia. Ho vaig descobrir a segon de carrera.

Què va passar?
Vaig participar a l’estiu en una campanya arqueològica i em va agradar molt. Després em vaig especialitzar en història medieval, però ja amb la idea de fer arqueologia d’aquest període.

Actualment treballa en un projecte a Arcavell. Què hi fa?

Estic escrivint un llibre sobre Arcavell i com que no hi ha informació anterior al segle X, perquè el document més antic que es conserva és del 907, doncs faig servir l’arqueologia del paisatge per mirar de reconstruir la història anterior a aquest any.

I què ha esbrinat fins ara?
He trobat estructures medievals que em permeten fer propostes d’actuacions en d’altres que semblen anteriors. Però malgrat el topònim del poble, que vol dir “pedra antiga”, no he trobat cap dolmen ni cap estructura neolítica. Això no vol dir que no hi sigui. Potser hi és a sota de l’hàbitat actual. Però jo no n’he trobat cap, de moment.

Hi ha constructors que es posen malalts quan senten a parlar d’arqueòlegs. Se li regira l’estómac quan veu una excavadora?
No. El problema és que hi ha un malentès sobre la funció de l’arqueologia. L’arqueòleg no va a fer la punyeta a ningú, sinó que la seva feina consisteix a documentar un patrimoni que és de tots.

Ja ho deia Joan Manuel Serrat en la seva cançó. Aquella que deia aquells bojos baixets que no paraven de fotre amb la pilota. Durant quatre dies el Principat va ser, un any més, l’epicentre de dos tornejos d’alta volada. Al MIC –Mediterranean International Cup–, en la seva desena edició, hi van competir 750 jugadors provinents de clubs importants com l’FC Barcelona, el Vila-real, el València, l’Espanyol o el mateix Flamengo, des de la categoria prebenjamí a la benjamí. Mentre, al TIM Pirineus es va moure en les mateixes xifres, però des de la categoria premini fins a infantil, de clubs provinents de Catalunya i també de la participació de les seleccions d’Andorra. Els números que es van moure darrere d’aquestes iniciatives van ser espectaculars i els carrers van ser un clar exemple del moviment que hi va haver al pont de l’1 de maig. Des de l’organització dels dos esdeveniments es va assegurar que en total hi va haver unes 18.000 pensions completes als hotels del Principat. “Ens va ajudar molt. La valoració dels hotelers va ser molt clara: estan molt contents perquè durant quatre dies hi ha hagut un nivell d’ocupació força alt”, va reconèixer Oscar Julian, portaveu de la Unió Hotelera, que no tenia xifres exactes, tot i així, va donar una d’aproximada. “Les ocupacions van estar per sobre del 85% i els comentaris que he rebut són tots molt positius. Tant de bo es fessin més iniciatives com aquestes perquè és una molt bona via de negoci i també de turisme”.

Camp: "Un exemple a seguir"
Des del ministeri de Turisme tot van ser lloances per al MIC i el TIM. “Són dos esdeveniments molt consolidats. A nivell esportiu és important que portin tants practicants i esportistes i les famílies que comporta. El MIC i el TIM ens marca quins han de ser el tipus d’esdeveniments que ens interessen i és clar que són un exemple a seguir”, va indicar el ministre de Turisme, Francesc Camp, que va reconèixer no haver fet càlculs de les pernoctacions.

ENTREVISTA AMB JUANJO ROVIRA, DIRECTOR DEL MIC

“Andorra és un país atractiu per a la gent”

Entre el MIC –Mediter-ranean International Cup– i el Campus Nike, el director dels esdeveniments, Juanjo Rovira, aporta al Principat un bon nombre de participants i familiars des de fa anys. És un clàssic del pont de l’1 de Maig i també de l’estiu, quan vénen estrelles de l’FC Barcelona i fins i tot de l’NBA. Enguany es va arribar a la desena edició amb 750 jugadors i més de 1.500 acompanyants.

No paren de créixer...
Cada any que passa agafa més força el MIC. Són nens molt petits que vénen de Catalunya, la gran majoria, i en aquesta desena edició han vingut dos equips brasilers i també d’Oviedo, Cantàbria o València. Estem molt contents, malgrat el temps que ens ha fet.

I per què van triar Andorra?
Va començar a la Costa Brava, però Andorra reuneix tots els requisits perquè és un país atractiu per a la gent, ja que poden fer turisme, poden comprar... Ens va bé a tothom.

Quan va proposar portar el MIC ara fa 10 anys, què li van dir?
Sempre han estat molt receptius, i ara s’ha arribat a un punt en el qual no pot pujar el nombre d’inscripcions per falta  d’instal·lacions. Per exemple, la gespa de l’Estadi Comunal i del Camp del Consell està en pèssimes condicions i a Ordino només vam poder utilitzar un vestidor.

Quantes pensions completes heu calculat durant el pont?
Més de 15.000. Això és una font d’ingressos molt important per al país. En aquesta edició hi ha hagut més afluència.

ENTREVISTA AMB MANEL CASAS, DIRECTOR DEL TIM PIRINEUS

“La satisfacció de les famílies és molt alta”

Fa cinc anys va fer una prova pilot i després de comprovar la bona acceptació va decidir que el seu TIM Pirineus de bàsquet cresqués al Principat. En la seva quarta edició ha reunit més de 70 equips de categoria mini a infantil. Al juny faràel TIM cadet i júnior, i després el TIM Vòlei.

Heu superat xifres?
Sí. Hem estat per damunt de la xifra de l’any passat. En total 8.000 pensions completes.  

Què li semblen les instal·lacions esportives d’aquí?
Tenen avantatges i inconvenients. El nivell dels pavellons d’aquí és molt important i està molt bé per a uns jugadors com aquests, que són molt petits i poden jugar en pista partida. És perfecte. Les instal·lacions per a nosaltres no són cap handicap i són ben valorades per tots els participants.

Què reuneix Andorra que no tinguin altres indrets?
Per casualitat. Estàvem aquí i vam pensar que aquest seria un bon lloc. És a prop de Catalunya i un lloc de turisme bonic.

A les famílies els agrada venir aquí. Què et comenten?
El nivell de satisfacció de les famílies és molt alt i enguany tots han coincidit que fer-ho durant quatre dies els agrada molt més encara que els suposi molts més calés. Hi ha gent que ha fet excursions a la muntanya i d’altres que han comprat.

Poden conviure el MIC i el TIM?
Queda demostrat que sí. Andor­ra té les instal·lacions adients per acollir aquests dos grans esdeveniments. Utilitzant l’eslògan: Aquí es mou el turisme familiar esportiu.

El mes passat va acabar amb 6.632 aturats menys respecte al març, i el nombre total es va quedar en 4.744.235 de persones sense feina, segons el càlcul del ministeri dels inscrits a les oficines d’ocupació. El descens que s’ha produït aquest abril va resultar una desena part del que hi va haver el mateix mes de l’any passat, quan es va donar una baixada de 64.309. I el 2010 també hi va haver xifres millors, amb un descens de 24.188.  
La vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va destacar que l’executiu “no es conforma” i cal treballar “molt més”. A més, va indicar que en comparació al 2008 i 2009 –quan l’atur va pujar a l’abril en 37.542 i 39.478 persones–, enguany en una situació de recessió hi ha hagut una “mínima” creació de llocs de treball. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar el mes passat en 16.549 i se situa en 16.919.079. En un any l’atur s’ha incrementat en 474.875 persones i l’afiliació ha baixat en 555.122.
En l’àmbit autonòmic, les comunitats que van notar un major descens van ser Andalusia, amb 7.570 desocupats menys, les Illes Balears, amb 6.315, i Catalunya, amb 2.526. El nombre d’aturats catalans va quedar en 635.721. D’altra banda, les dues autonomies amb pitjors xifres van ser dues amb un sector turístic important, les Canàries (5.053 aturats més) i la valenciana (2.961). En el global de l’Estat, l’atur va baixar al sector serveis en 8.304 persones, i es va incrementar a la indústria en 1.828.

Deute públic
L’agència Standard & Poor’s va rebaixar la qualificació de la nota del deute de diferents autonomies. La qualificació de Catalu-nya va caure quatre esglaons, des d’A fins a BBB-, que situa els títols catalans a només un pas dels bons escombraria; el mateix nivell al qual han quedat les Balears. Respecte a altre comunitats, l’agència va baixar tres esglaons la nota d’Andalusia i l’Aragó (des d’A fins BBB) i dos esglaons Madrid, les Canàries i Galícia (d’A fins BBB+), i el País Basc i Navarra (d’AA- a A).

500.000 EUROS PEL DISPOSITIU DELS MOSSOS A LA REUNIÓ DEL BCE

El desplegament que van realitzar els mossos d’esquadra durant la reunió del BCE a Barcelona va suposar una despesa d’entre 400.000 i 500.000 euros, segon va explicar Felip Puig, el conseller d’Interior català. Puig va considerar que va ser un “import raonable”, que amb l’operatiu de 4.500 agents autonòmics hauria estat suficient, i va comentar que “s’ha aconseguit el resultat buscat”. De la seva banda, el secretari d’Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, va comentar que s’ha evitat que Barcelona es converteixi en un “bressol d’antisistemes”. El secretari no va indicar el que va costar el dispositiu de 3.500 agents de la policia nacional i la guàrdia civil, però ho va comparar a un esdeveniment esportiu com un partit Barça-Madrid.

Segons fonts properes al cas, la presència dels aparells no respon a una necessitat de seguretat del nens i consideren que s’està vulnerant la Llei de protecció de dades, el dret a la intimitat i el codi de relacions laborals, ja que els aparells estan instal·lats al despatx de direcció, a totes les aules, a la zona de canviadors dels menors i també a l’espai on tenen les taquilles les educadores. De fet, les fonts consultades van indicar que ja hi ha hagut una denúncia a l’Agència de Protecció de Dades, ja que en cap cas s’informava de la presència de les càmeres ni s’havia demanat cap autorització.
Segons va explicar l’exconsellera d’Afers Socials de la parròquia Olga Areny, “la decisió es va prendre abans que arribés jo arran de la denúncia d’una família per suposats maltractaments al seu fill”. Així, la corporació hauria optat per instal·lar càmeres de videovigilància per constatar els fets i per poder tenir proves si alguna altra vegada hi havia una denúncia d’aquestes característiques. Areny no va explicar els motius que van portar el seu equip de govern comunal a mantenir les càmeres actives, però sí que va assegurar que s’havien utilitzat per demostrar la mala conducta d’una de les educadores del Pas de la Casa.

Visionat al comú
Malgrat que les càmeres fa anys que estan en funcionament tant a l’escola bressol Els Esquirolets com a la d’Els Marrecs del Pas de la Casa, l’alarma dels pares va saltar fa pocs dies, ja que tal com van explicar les mateixes fonts, ara és quan s’han assabentat que en lloc de tractar-se d’un circuit tancat de vigilància gestionat per una empresa de seguretat, el responsable era el depatament d’informàtica del comú i les imatges també arribaven a l’ordinador de la cap del departament de Social i al servei de Circulació de la parròquia, cosa que permetria que qualsevol persona pogués accedir al visionat. És per això que asseguren que l’únic objectiu dels aparells és “el control desmesurat per par de la direcció del departament”.
De la seva banda, l’actual consellera d’Afers Socials, Olga Moreno, va indicar que es va assabentar de la presència de les càmeres quan va entrar a la corporació. “Em vaig adonar que es podien veure des de dos despatxos diferents, el de la direcció de la guarderia i des del departament de Social”, va indicar, afegint que les pressions dels pares els van mostrar que era una situació “incòmoda tant per al personal com per a les famílies”. Moreno, però, va negar rotundament que les imatges arribessin al servei de Circulació.
Així, fa quinze dies la corporació encampadana va decidir desconnectar els aparells, una decisió que dijous va passar per consell de comú. “Amb l’experiència que tinc com a professora no ho trobava adequat i vaig veure prudent desconnectar-les”, va assegurar Moreno, que va afegir que no s’estava cometent cap il·legalitat, ja que abans de fer cap pas s’havia informat de la legislació i havia consultat també Govern. De moment no s’han desmuntat els aparells, segons va justificar la consellera, ja que el comú no pot assumir-ne el cost. Pel que fa a les imatges enregistrades va afirmar que estan totes esborrades. Una qüestió, però, que no veuen gaire clara els pares, ja que segons van explicar les fonts, “és una qüestió que s’ha d’acreditar i no s’ha fet”. A més, també hi ha certa por perquè més endavant el comú decideixi tornar a connectar les càmeres.

MORENO DEFENSA QUE LES EDUCADORES DISPOSEN DE LA TITULACIÓ ADIENT

La consellera d’Afers Socials, Olga Moreno, va assegurar ahir que totes les educadores de les escoles bressol comunals disposen de la titulació requerida, després que la consellera socialdemòcrata Eluska Galdós denunciés dijous en consell de comú que les treballadores no tenien la titulació. “Dijous no vaig intervenir perquè em faltaven detalls, però he fet la consulta i totes tenen la titulació requerida”, va assegurar Moreno, que va indicar que té còpia de totes les titulacions. La consellera va explicar que quan va arribar també es va assabentar que hi havia tres educadores que no disposaven de la titulació i que es va prendre la decisió que no continuessin en el seu lloc de treball. Moreno es va mostrar “sorpresa” per la situació i va explicar que en breu faria arribar tota la informació a Galdós per tal de “sortir de dubtes”.

Bardina, que feia almenys tres anys que estava al capdavant de l’organització, és a la presó des de divendres de la setmana passada. La investigació per intentar aclarir l’abast del frau comès per l’ara empresonada encara es troba en una fase inicial. Però els elements de què disposava la policia eren tan clars que pràcticament es va actuar de forma immediata a la interposició de la denúncia formalitzada per altres membres d’una junta directiva que, segons es desprèn de l’assemblea general extraordinària de socis celebrada anit, ben poca activitat mantenia i estava gairebé a les mans de Bardina de manera unipersonal. Això sí, al compte bancari hi figuraven dues integrants més de la junta com a titulars, sense que aquestes, aparentment, haguessin firmat mai cap document que ho acredités.

La descoberta
La detenció de la presidenta va causar forta commoció entre els associats de l’entitat, una vintena dels quals van acudir ahir a sentir les explicacions de la resta de membres de la junta. Sobre la suposada apropiació indeguda (o administració deslleial, perquè caldrà veure finament de què s’acusa Bardina) comesa per la presidenta no se’n van donar gaires detalls perquè la causa encara es troba en una fase incipient. Això sí, va quedar clar que l’ONG, més enllà d’acollir infants sahrauís cada estiu, estava sotmesa en un descontrol. A la majoria dels assistents no se’ls hauria cobrat la quota els darrers exercicis, no se celebraven assemblees ni hi havia pràcticament actes de cap tipus. De fet, segons es va explicar anit, l’afer es va descobrir quan una de les components de la junta va anar a demanar explicacions al banc per saber quin era el motiu que no se li cobrava l’anualitat. Llavors se la va informar que ella era titular d’un compte bloquejat des del juny del 2011 i que presentava un descobert de 40.000 euros.
Fonts properes a la investigació van explicar ahir que no està fixada la quantitat que s’hauria apropiat suposadament Bardina de manera directa. I?que s’han de fer diferents estudis per determinar-ho. En tot cas, el banc va oferir una relació de moviments bancaris a la resta de membres de la junta on, aparentment, era evident que Bardina hauria estès xecs per afrontar diverses despeses personals que res tenien a veure, presumptament, amb l’entitat. La resta de components de la junta van explicar ahir que van citar Bardina després que en reiterades ocasions els hagués donat llargues (com també feia amb el propietari del local que té llogat l’entitat i que fa més d’un any i mig que no cobra, i ja hi ha accions judicials en marxa) a la demanda d’informació. Inicialment, la presidenta de l’entitat va negar qualsevol anomalia. Però quan li van posar els documents davant no va poder fer res més que admetre les presumptes irregularitats. Davant la policia, que la va detenir dijous de la setmana passada, l’arrestada es va negar a declarar. Però la Batllia va dictar el seu empresonament provisional irrevocable l’endemà mateix. Ara, en funció de com avancin les investigacions que la policia fa per ordre de la batlle, l’entitat s’haurà de plantejar noves accions. Alguns dels socis qüestionaven anit com era possible que la resta de la junta no n’estigués al corrent i demanaven que s’estudiés el comportament del banc.

CONFIANÇA PER SALVAR L'ACOLLIDA DE NENS DEL PROJECTE 'VACANCES EN PAU'

La junta sortint (amb la vicepresidenta Carolina Lizarte al davant), es va mostrar esperançada de poder salvar el projecte Vacances en pau que ha de permetre l’acollida de divuit infants durant l’estiu al Principat. L’arribada d’aquests nens està confirmada. De fet, la gran majoria d’assistents a l’assemblea general extraordinària d’ahir eren pares, amb els quals es va repassar els infants que esperen rebre. Una part dels diners desapareguts havien d’anar destinats al sufragament de les despeses del viatge dels menors. Aproximadament, els bitllets poden costar entre 12.000 i 14.000 euros. Les components de la junta sortint (ahir es va aprovar la dissolució formal de la direcció de l’entitat i se’n va escollir una de nova per tal de poder presentar-se als organismes públics amb tots els passos burocràtics necessàriament formalitzats) van explicar que dilluns tenen una reunió amb una fundació privada que es podria fer càrrec de les despeses i així solucionar el problema més immediat. La nova junta s’haurà de reunir dimecres amb el ministeri de Salut i Benestar.

Aquest sopar-curs promet.
Evidentment. A més, tot allò que té a veure amb el plaer a través de la cuina ha estat tabú durant molt temps. La meva intenció és trencar esquemes i mostrar a la gent que amb la cuina es pot seduir.

Però això ho restringim a la parella o a una possible trobada sexual?
No, al contrari, es pot seduir la família o el teu fill però de manera diferent. A més, els aliments dels quals parlo beneficien, i molt, el sistema immunològic.

Per què?
Perquè són aliments que tonifiquen el funcionament dels ro-nyons, apugen la temperatura i ajuden el cor.

Vinga, parlem d’apujar la temperatura.
Però en el cas d’un home o d’una dona?

Ja posats, servidor.
Gingebre, sens dubte. En els homes sempre funciona.

Sembla que parli de Viagra.
És que el gingebre és Viagra natural, provoca grandíssimes, enormes ereccions als homes.

Prenc nota. Al menú de demà també hi ha crema de carbassa amb canyella.
És un macroafrodisíac. Resultat assegurat.

A veure, aquest sopar...
Anirà bé, segur. La idea és posar una mica de color a la vida de la gent que últimament s’està tornant massa grisa.

I entre vostè i jo, tot això funciona? És a dir, ho ha provat amb la parella?
Tinc una parella de fa sis mesos i li puc assegurar que està ben contenta. Tot el que explico ho porto experimentat de casa.

Amb aquests coneixements la gent que la coneix li deu demanar consell constantment.
Sí (riu), són freqüents les trucades d’assessorament.

Alguna de recent?
Recordo haver recomanat faves amb Yogui-Tea.

Sap que no recordo haver vist mai un restaurant de cuina afrodisíaca?
Ara que ho diu, jo tampoc, i estic segura que triomfaria, si a Andor­ra n’obren un els assessoraré encantada.

Hi ha països que ens porten avantatge en això.
L’Índia, sobretot, el Kamasutra ve d’allà. I també llocs tropicals com ara el Brasil o Cuba, amb la xocolata o el mango. Allà sempre tenen molts fills i molta alegria.

I això és només per a gent jove?
No, alguns d’aquests aliments són excel·lents per als ronyons i això a la gent gran li acaba fent molt bé. Jo mateixa vaig fer una xerrada l’estiu passat a gent gran i va anar fantàsticament. S’ha de posar un somriure a la cuina.