La cooperativa de pagesos va celebrar ahir la primera assemblea general, en què es van aprovar els estatuts i les inversions fetes fins ara. El portaveu de la societat, Jesús Maestre, va explicar que s’ha destinat a la maquinària i al local uns 60.000 euros i la previsió és aportar-hi el doble, és a dir, entre uns 120.000 i 150.000 euros.

La Unió Hotelera ha organitzat Andorra Taula, una acció de promoció dels restaurants que s’inclourà en la campanya que Andorra Turisme realitzarà durant el novembre al nord d’Espanya i sud de França.

El cap de Govern, Antoni Martí, i els ministres de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, i Economia i Territori, Jordi Alcobé, han assistit aquest dimarts a la reunió setmanal del grup parlamentari demòcrata. Els membres del Govern han participat a la trobada de treball per informar als consellers generals de les recents mesures anticrisi anunciades aquest dilluns pel cap de Govern. A la reunió hi ha estat present, també, Xavier Montané, que es preveu que properament juri el càrrec com a conseller general.

El cònsol menor d'Andorra la Vella, Josep Vila, va a rmar ahir que des que els quatre consellers socialdemòcrates van donar per trencada la majoria comunal "hem guanyat llibertat d'expressió". Vila va explicar que  ns ara "no podíem parlar obertament". En aquest sentit va indicar que "teníem unes reunions de majoria molt dures" en què "segons el que deia algun conseller nostre se'l renyava una miqueta i la lliber-tat d'expressió no era ben vista en funció de qui deia una cosa o una altra".
El polític va assenyalar que en el cas dels tallers per a la gent gran hi havia dues propostes: mantenir la mateixa oferta o fer-hi retallades. Però, segons Vila, no hi va haver acord i el mateix conseller de Social, Joaquim Valera, les va traslladar a la junta de govern per prendre la decisió. En aquest moment va aparèixer "una tercera proposta, que va fer directament la cònsol major", que consistia a "fer les activitats de la gent gran amb el salari del conseller de Social".

En haver-hi un canvi en el procediment de treball, el cònsol menor va entendre que s'havia trencat la majoria i va abandonar la reunió demanant que marxés qui volgués. La consellera de Cultura i Turisme, Maite Cano, va dir que tenen clar que s'ha d'arribar a acabar el mandat perquè "ens hi hem compromès".

AUGMENT DE DEMANDES D'AJUTS EN UNA MATEIXA FAMÍLIA

El conseller de Social del Comú d'Andorra la Vella, Joaquim Valera, va assenyalar ahir que el nombre d'ajuts socials ha augmentat, mentre que els expedients s'han reduït. Valera va explicar ahir que, cada vegada més, una mateixa família demana més d'un ajut, mentre que les famílies que sol·liciten ajudes es redueixen. Els ajuts que concedeix el Comú d'Andorra la Vella en els serveis socials es diferencien entre els que s'apliquen directament assumint un percentatge dels preus de les activitats i els que han de demanar els ciutadans explícitament.

El cònsol menor d’Andorra la Vella, Josep Vila, va manifestar que amb el trencament de la majoria comunal, la setmana passada, els consellers del Partit Socialdemòcrata (PS)han «guanyat en llibertat d’expressió» perquè abans «no podíem parlar obertament».

Així mateix, va manifestar que «teníem unes reunions de majoria molt dures» en les quals «segons el que deia algun conseller nostre se’l renyava una miqueta i la llibertat d’expressió no era ben vista en funció de qui deia una cosa o una altra», i en aquestes «se’ns qüestionava tot», fins i tot coses externes al Comú. Malgrat això, la consellera de Cultura i Turisme, Maite Cano, va assegurar que entre els membres de la Junta de Govern hi ha educació i no s’ha perdut el respecte.

El motiu principal del trencament va ser el «canvi de funcionament» de la cònsol major, ja que la proposta de reduir la jornada exclusiva del conseller de Social no va passar per la reunió de majoria sinó que va arribar directament a la Junta de Govern, segons va explicar Vila. El cònsol menor va assegurar que la decisió d’abandonar la reunió de majoria es va prendre a causa d’un canvi de funcionament, i va detallar que, fins aquell moment, les propostes de les comissions de treball es traslladaven a les reunions de majoria per ser votades, i posteriorment ser aprovades en Junta de Govern. El suposat detonant va ser el cas dels tallers per a la gent gran. Hi havia dues propostes: una per mantenir la mateixa oferta i l’altra on es feien retallades. En no haver-hi acord, el mateix conseller de Social va traslladar-les a la Junta de Govern per tal que es prengués la decisió, i en aquell moment va aparèixer «una tercera proposta que va fer directament la cònsol major», que consistia en «fer les activitats de la gent gran amb el salari del conseller de Social», va recollir l’ANA.

Vila va insistir que hi va haver un canvi en el procediment de treball «perquè mai abans s’havia votat alguna cosa en Junta de Govern que no hagués passat per junta de majoria», i com que s’havien trencat les regles del joc, va entendre que s’havia trencat la majoria, per la qual cosa va abandonar la reunió demanant que marxés qui volgués i tres el van seguir. Aquests van ser el propi conseller de Social, Quim Valera; la consellera d’Administració, Finances i Comptabilitat, Maria begoña Montes; i la mateixa consellera de Cultura i Turisme, Maite Cano.

EL FUNCIONAMENT ACTUAL / Amb el trencament, el funcionament a partir d’ara serà el normal d’un comú i les propostes arribaran directament a la Junta de Govern, sense el pas previ de la reunió de majoria afegit a l’inici del mandat per la corporació de la capital. Cano va recordar que a la Junta de Govern hi ha dos membres de cada grup en els quals s’ha dividit la majoria, però que la cònsol major té vot diriment, i que si hi hagués algun tema en el qual no s’arribés a un acord, l’única possibilitat seria «manifestar-nos sobre el perquè no hi estem d’acord». En tot cas, la consellera va considerar que no hi haurà cap problema perquè en tres mesos no queda pràcticament cap qüestió important per decidir.

Més enllà, Cano va assegurar que tenen clar que s’ha d’arribar a finalitzar el mandat perquè «ens hi hem compromès», i que per tant, des dels PS volen seguir complint el programa amb el qual es van presentar. Així, la titular de Cultura i Turisme també va expressar la voluntat dels consellers del PS de treballar fins al final del mandat «el millor possible».

El serial al comú d'Andorra la Vella continua. Uns dies després de la trencadissa de la majoria i de les tibantors dels darrers mesos (amb la baixa del PS de la cònsol major, Rosa Ferrer, inclosa), ahir va ser el número dos de la corporació, Josep Vila, qui va fer declaracions.
I va carregar contra qui va ser la seva companya com a cap de cartell les eleccions passades. El cònsol menor va assegurar que després del trencament de la majoria els consellers del PS han "guanyat llibertat d'expressió" perquè fins ara "no podíem parlar obertament".

El socialdemòcrata, en aquest sentit, va assegurar que "quan segons quins consellers" del comú feien declaracions a la premsa "hi havia represàlies", i que durant els últims mesos hi ha hagut certes pujades de to en el marc de les reunions de la majoria. Pujades de to que, en algun moment, fins i tot van acabar en crits i faltes de respecte envers alguns companys de grup. "Des de feia dos mesos que hi havia molta tensió i fins i tot se'ns demanàven explicacions de qüestions extracomunals", va afegir-hi.

Vila va referir-se també al fet concret que, la setmana passada, va desecadenar la desfeta de les reunions de majoria que setmanalment se celebraven al comú (ell mateix, amb Maite Cano, Joaquim Valera i Begoña Montes van abandonar la trobada). "Vaig constatar que s'havia trencat quan es va trencar el procediment i les regles del joc", va explicar. "Fins llavors les propostes de les comissions de treball es duien a les reunions de majoria i les votàvem i més endavant s'aprovaven a les juntes de govern. Ho fèiem així des de principi del mandat", va recordar.

Activitats per als padrins
Però, va argumentar, les activitats per als padrins de la parròquia van fer explotar una situació calenta des de feia dies. El cònsol menor va assenyalar que el dia de la reunió hi havia un parell de propostes sobre la taula -una, per mantenir les mateixes activitats i, l'altra, aplicant-hi retallades- i, en no haver-hi acord, el conseller de l'àrea Social, Joaquim Valera, va dur-les a la junta de govern perquè allà es decidís. "Llavors [Fer­rer] ella va fer directament una tercera proposta, una fórmula que va trobar ella a darrera hora per fer aquests tallers". Amb el salari de Valera se sufragarien els tallers. "Si això és una represàlia? jo no he de dir res; tothom ho ha vist i que jutgi", va declarar.

El que passarà a partir d'ara als consells de comú durant la votació de determinades decisions que puguin causar diferències d'opinions és tota una incògnita. Es pot donar el cas, de fet, que els consellers de l'oposició votin a favor de la cònsol i que no ho facin els de la majoria. Amb tot, Vila va ressaltar que "nosaltres continuarem treballant" i que "tot el que s'ajusti al programa de L'Alternativa ho votarem".

Al migdia van ser rebuts a La Moncloa per el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. “Haig de felicitar tots els que fan possible aquest joc fantàstic i aquesta collita de triomfs d’aquesta generació. Heu de saber-ho ja, sou llegenda per al bàsquet”, va celebrar José Luis Rodríguez Zapatero. Aquest va ser el primer elogi oficial i amb accent espanyol que van rebre i després a la tarda va arribar el bany de masses a la plaça de Callao. Prop de 3.000 persones van assistir a una celebració on els jugadors van pujar a l’escenari flanquejats amb grans banderes espanyoles i el protagonista indiscutible va ser Juan Carlos Navarro. Crits de “MVP, MVP!”. El català va ser triat com el millor jugador de l’Eurobasket. “M’ho mereixo! No esperàvem una rebuda tant gran. Em sento orgullós de formar part d’aquest grup de quinquis”, va bromejar Navarro. Tot seguit es va endur una gran ovació el pivot del Reial Madrid Felipe Reyes. Ell va aixecar el títol i va dedicar el triomf al seu pare, desaparegut abans de començar l’Eurobasket. “Volia donar les gràcies als meus companys per haver-me donat la possibilitat de recollir la Copa, sobretot a Navarro, el culpable que pogués dedicar el triomf al meu pare”. El bon rollo va regnar durant la celebració que va estar farcida de bromes i acudits per part dels jugadors, però també van abundar els agraïments i elogis entre companys. Just abans que el grup s’acomiadés sota una intensa pluja de confeti vermell i groc, dos dels pesos pesants del vestidor van llançar un objectiu de cara als Jocs Olímpics de Londres. “Ara toca aconseguir una nova medalla”, va dir Calderón. Queda dit...

BARCELOBA ACOLLIRÀ EL MILLOR PARTIT ESPANYA CONTRA ELS ESTATS UNITS

Una setmana abans dels Jocs Olímpics de Londres 2012, Espanya i els Estats Units, les dues millors seleccions de l’actualitat, es veuran les cares a Barcelona. Per tant, LeBron James, Dwayne Wade, Kobe Bryant, Dwight Howard i companyia s’enfrontaran a Pau Gasol, Marc Gasol, Juan Carlos Navarro, Ricky Rubio o Rudy Fernández. Així ho va confirmar el president de la Federació Espanyola de Bàsquet, José Luis Sáez, en plena festivitat per l’Eurobasket.

"LA BOMBA" NAVARRO TAMBÉ VA LIDERAR LA CELEBRACIÓ, GENI I FIGURA

Madrid. És un líder i també és La Bomba. L’escorta Juan Carlos Navarro va sentir una vegada rere l’altra els crits: “MVP, MVP!” Va ser proclamat el millor de l’Eurobasket i també va ser el protagonista principal de la celebració al Callao. El blaugrana va agafar el cava i va ruixar tots els seus companys, entre ells el congoleny però espanyol Serge Ibaka.

Al marge que la instal·lació acabi sent l’escollida o no per ser remodelada i figurar com a Estadi Nacional –ara mateix el Camp del Consell és el que té més nú­meros–, l’actual govern local vol lligar el futur d’aquesta infraestructura esportiva “perquè tenim una responsabilitat. Acabem el mandat el 31 de desembre i treballar en una altra direcció i no fer això seria una irresponsabilitat política total”, indicava el cònsol menor i conseller d’Esports de la corporació, Josep Vila. El contracte de lloguer s’exhaureix a final de gener i la trobada amb la propietat dels terrenys on des de fa anys està ubicada la instal·lació està prevista per a la setmana vinent. Hores d’ara les sensacions de la corporació són positives.
Els terrenys en els quals s’assenta el Comunal tenen dos propietaris, però una gran part de la superfície està arrendada per la família Dolsa, de cal Paiaigua. L’altra part és de la família Maestre, de cal Molines. “No hi ha res concret acordat però hi ha predisposició per arribar a un acord, per negociar i per tancar-lo”, explicava ahir Esteve Dolsa.
El comú té clar que toca tancar un nou període de lloguer a la baixa perquè ho demana l’actual moment econòmic. “Hem de negociar un contracte a un preu assumible per al comú i per a qui vingui al darrere”, explicava Vila en al·lusió a les eleccions locals. Hores d’ara el Comunal costa 650.000 euros de lloguer l’any i si s’hi sumen les tasques de manteniment la factura puja a més d’un milió d’euros. “Nosaltres tenim una idea i parlarem amb el propietari per veure si trobem un terme mitjà”, indicava el cònsol menor, per qui “el Comunal no hauria de tancar-se, i si tot va bé no serà així, és una instal·lació molt utilitzada”. Sobre la possibilitat que el Govern pogués costejar una part del lloguer, Vila va comentar que el fet que el Comunal, com els Serradells, doni servei a federacions i esportistes de tot el país forma part del debat sobre les competències que es tracta des de fa temps entre el Govern i els comuns.

L'HOQUEI I EL PATINATGE ARTÍSTIC, INTRANQUILS PEL PAVELLÓ

Si el futur del Comunal és clau per a una disciplina com l’atletisme, que té a la instal·lació l’única corda del país, l’hoquei patins i el patinatge artístic sobre rodes també viuen amb intranquil·litat l’actual situació, ja que el pavelló del Comunal, una infraestructura petita però a la qual se li treu molt profit, és el seu escenari d’operacions. La pista està adaptada per a la pràctica de l’hoquei, amb tanques i sòcol, unes condicions que no hi ha a cap altre pavelló. Tant un esport com l’altre han mostrat la seva intranquil·litat perquè no estigui solucionada la qüestió del lloguer. “Al club estàvem tranquils fins a la setmana passada, però quan vam veure les informacions que apareixien ens vam preocupar una mica. Confio que no deixin que caigui aquest pavelló, no tindria sentit”, indicava el president de l’Andorra Hoquei Club, Llorenç Miquel. Evelyn Robert, presidenta del Patinatge Artístic Principat d’Andorra, coincidia amb l’opinió del seu homòleg. “Patinem aquí perquè als altres pavellons no ens deixen, perquè aquest no és de parquet flotant. A més, totes les instal·lacions estan molt plenes. Esperem que es pugui seguir com fins ara.” El projecte de remodelació de l’Estadi Comunal, que tot indica que quedarà al calaix, té en compte una millora del pavelló, amb entrada específica i nous vestidors.

“Grècia ha fet importants progressos”, va explicar Traa durant una xerrada, però va indicar que cal canvis estructurals fiscals i econòmics per reduir el dèficit i el deute, i evitar la fallida del país.  
El representant de l’FMI va explicar que el sector públic grec és “molt gran” i que és precís “tancar empreses, reduir la força laboral i reduir sous, que en alguns casos són molt alts”. Alguns mitjans grecs van publicar una sèrie d’exigències que suposadament van plantejar a Grècia l’FMI i la Unió Europea, i que suposaven l’acomiadament de 100.000 funcionaris fins al 2015, la reducció o congelació de pensions i salaris públics o el tancament d’organismes estatals. A més, Traa va avançar que Grècia complirà al 2012 el quart any seguit en recessió, que l’economia del país caurà un 2,5 per cent i que el creixement no arribarà fins al 2013.
De la seva banda, el portaveu per a Assumptes Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj, va assegurar  que “no estem exigint més del que va ser acordat en el marc del programa per a Grècia”.  

Conferència a tres bandes
Ahir a la tarda va començar una conferència telefònica entre el ministre grec de Finances, Evangelos Venizelos, amb Poul Thomsen, de l’FMI, Claus Masuch, del Banc Central Europeu, i Mathias Mors, de la Unió Europea. Els tres organismes internacionals han de decidir si es desbloqueja la següent part del rescat econòmic a Grècia, uns 8.000 milions d’euros, amb què s’intentaria evitar la fallida del país. El ministre grec va explicar a la nit que les converses s’estendrien fins avui. Venizelos va reconèixer que aquesta setmana serà “molt difícil” per a Grècia i per a Europa.
Les borses europees van patir caigudes en la sessió d’ahir, pels dubtes sobre la situació a Grècia. La borsa de Madrid va aconseguir baixar menys del 2 per cent (1,98), mentre que a la resta de parquets, Milà va perdre el 3,17; París, el 3; Frankfurt, el 2,83; Londres, el 2,03, i l’Euro Stoxx 50 va caure el 2,93 per cent.  

Passos Coelho demana unitat
El primer ministre portuguès, Pedro Passos Coelho, va comentar en una entrevista a la premsa que espera que “Atenes compleixi els seus objectius i porti a terme reformes viables. Si Grècia s’enfonsa, tota la Unió Europea estarà en perill”. El dirigent portuguès va demanar als polítics europeus que tinguin una mateixa veu, perquè és “essencial per evitar els riscos. Com es pot convèncer els mercats quan els líders europeus manifestem dubtes sobre el futur d’Europa? És preferible callar-se a sembrar dubtes”. A més, va assegurar que Portugal complirà l’objectiu de limitar el dèficit d’enguany al 5,9 per cent del producte interior brut i que durant les properes setmanes es posarà en marxa la privatització de companyies del sector energètic, la companyia aèria TAP, correus, el transport de mercaderies per fer­rocarril o la televisió RTP.

OBAMA DIU QUE L'IMPOST "NO ÉS LLIUTA DE CLASSES"

Barack Obama va presentar ahir el pla per reduir el dèficit públic als Estats Units, que ha de ratificar el comitè especial del congrés i que inclou més pressió fiscal sobre les rendes més altes. Obama va assegurar que aquest augment d’impostos no és “lluita de classes”, com l’han definit alguns republicans, sinó “només matemàtiques”. El president dels EUA va assegurar que vetarà qualsevol llei que vulguin aprovar els republicana que suposi retallar les despeses del govern sense que no inclogui un augment les ingressos. També va parlar d’altres mesures, com l’estalvi d’1,3 bilions de dòlars amb la fi de les operacions a l’Iraq i l’Afganistan, la reforma dels subsidis agrícoles i l’assegurança sanitària, i no té previst canviar el sistema públic de pensions.

Tant el portaveu de la plataforma sindical, Joan Tor­ra, com Gabriel Ubach, també secretari general de la Unió Sindical (USdA), van expressar el seu rebuig frontal a un paquet d’actuacions que, asseguren, només fan pagar les culpes de la crisi als treballadors públics. I van avisar que no es descarta promoure mobilitzacions de protesta.
“Al discurs només hi ha mesures concretes contra els funcionaris”, va denunciar un Torra que, juntament amb altres membres de la plataforma, s’havia reunit a la tarda amb el ministre de Finances, Jordi Cinca, que els va informar dels plans que s’havien de fer públics hores després. Pel també dirigent de l’Associació de Bombers (ABA), “els que han pagat els plats trencats de la crisi han estat primer els treballadors del sector privat i ara ens toca als funcionaris”. Torra va avisar que “ara tot s’ha de valorar i parlar amb les bases”, però “no descartem res”, a l’hora de ser qüestionat per si es plantejava des de la plataforma impulsar accions de protesta.
De la seva banda, Ubach va lamentar que la crisi i “la mala gestió política les paguin una part de la ciutadania” sense que “es busquin els responsables de la situació”. També va criticar altres mesures, com la liberalització de les quotes d’immigració –“és fer el joc als empresaris que volen mà d’obra barata”, va declarar– o les retallades a la CASS. En canvi, el dirigent de l’USdA sí que va mostrar-se d’acord amb la implantació d’un impost sobre la renda de les persones físiques.

ELS EMPRESARIS APLAUDEIXEN MARTÍ

Les primeres reaccions dels empresaris pocs minuts després de la compareixença eren més que positives. Tant el president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, com el de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, van coincidir a ressaltar el discurs “molt realista” de Martí. “Destacaria sobretot el que ha dit del canvi de model econòmic”, va opinar Pantebre, que coincideix amb l’executiu que “aquestes mesures no seran un miracle, però sí que contribuiran a reactivar la situació”. Aleix va ressaltar que hagi estat “el primer cop que les anàlisis del Govern són tan pròximes a les que ha fet la PIME aquests darrers anys”.