El prestigiós gabinet d'advocats Vogel & Vogel, especialitzat en dret europeu de la competència, de la distribució i del consum, amb seu a París i present a 49 països, ha estès la seva xarxa internacional fins al Principat a través del gabinet Eurolex Andorra. L'acord entre Vogel & Vogel i Eurolex s'ha assolit aquest mes d'abril i tal com destaca en el seu web el gabinet francès ha estat gràcies a "l'evolució jurídica d'Andorra", l'aproximació amb la Unió Europea, així com la signatura de l'Acord Monetari. A més, en destaca els avenços cap a un sistema fiscal homologable i el conveni de doble imposició rubricat amb França. Tot plegat, diuen, fa que Andorra sigui un mercat atractiu per al segell internacional de Vogel. L'acord de col·laboració subscrit entre ambdós gabinets d'advocats, segons explica Jean Michel Rascagneres, un dels dos socis d'Eurolex Andorra conjuntament amb Joan Monegal, "és especialment important en aquests moments" ja que "ajudarà a difondre a París les noves possibilitats a Andorra" davant del procés d'obertura econòmica que s'està produint i el recent conveni de doble imposició rubricat entre els dos països.

Rascagneres destaca que des de Vogel & Vogel 'han vist Andorra com una oportunitat' en la seva especialitat de dret de la competència, que reforça l'estratègia de mercat del gabinet andorrà de cara a grans empreses, les PIME i les administracions. La xarxa Vogel Internacional està present en els cinc continents a través d'acords que estableix amb "gabinets nacionals independents".

Quan va marxar de la SER...
Perdona (interromp), quan em van acomiadar de la SER...

Disculpi, quan el van acomiadar de la SER no devia imaginar que les coses li anirien així de bé.
Va ser un moment dur, vaig plorar molt, vaig estar ben acollonit i amb una sensació d’angoixa important. Però és cert, no em puc queixar de res, ara estem aquí, a la COPE, som feliços, treballem com mai i em sembla que la relació d’amistat que teníem tot l’equip encara s’ha enfortit més.

Què significa per a vostè Manolo Lama?
Lama és el millor periodista que he conegut, el millor narrador de futbol i en l’àmbit personal per mi és com un germà. És una sort haver pogut coincidir durant tant temps amb persones tan bones i tan brillants.

Pepe Domingo Castaño.
Un altre germà, aquest és el gran, fa dues dècades que estem junts. És el responsable que jo hagi crescut com he crescut.

Ben mirat, vostè ja es pot morir.
Què vols dir?

L’acomiaden, troba feina en una altra emissora i l’acaben seguint 50 companys.
És cert, és inoblidable el que ha passat i quan hi penso m’aclapara, la veritat. Mai podré expressar correctament l’agraïment que sento per tots.  

Vostè té dos fills. Li agradaria que fossin periodistes tal com està el gremi?
Que siguin el que els faci feliços, però és cert que les coses estan molt malament. Cada cop hi ha més periodistes que conec a l’atur o treballant sense cobrar.

José María García sempre deia que guanyava més que els futbolistes. Paco González és milionari?
No (riu). Guanyo més o menys el que guanyava a la SER. Però no em queixo de res, sóc un superprivilegiat. Sé perfectament com estan les coses, pensa que tinc tres germans a l’atur.

Recordi’m el moment “Iniesta de mi vida” de Camacho a la final del Mundial.
Mai havia ni somiat que em pogués passar una cosa així. Recordo cada fracció de segon. Espa­nya campiona, jo fent-ho per la tele que té els drets i amb una persona com Camacho. Crec que encara no ho he acabat d’assimilar del tot i mira que aviat farà dos anys.

Què li sembla Mourinho?
Un molt bon entrenador, potser un pèl conservador per al meu gust, però futbolísticament i per guanyar títols és un bon tècnic. El que no comparteixo és que per guanyar s’hagi de crear tants enemics, anar a esperar àrbitres al pàrquing o tenir cara de gos tot el dia. S’equivoca en això, no li cal.

Un missatge per als oients de COPE Andorra-AD Ràdio?
Que és un orgull treballar per a ells i que recordo molt bé el país perquè vaig començar a esquiar a Soldeu i el un sol dia vaig caure 77 cops. Deu ser el rècord!

L’alpinista andorrà que va estar a punt de tocar el cel amb la mà quan l’abril de l’any passat va intentar fer cim a l’Everest –la muntanya més alta del món amb 8.848 metres–, té ara un objectiu entre cella i cella. Un cop recuperat de l’intent nul a l’Everest, Trastoy s’ha proposat ascendir als cims més alts de cada continent. Fins al dia d’avui ja ha fet cim en tres: l’Elbrus (5.642 metres a Europa), l’Aconcagua (6.962 metres a Amèrica del Sud) i l’Uhuru Kilimanjaro (5.891 metres a l’Àfrica). Per tant, a la fita de l’alpinista andorrà li resten encara quatre més: el proper a ser atacat per ell serà el McKinley o Denali (6.149 metres a Amèrica del Nord) i després seguirà amb el Carstensz o Jaya (4.884 metres a Oceania), el Vinson (4.897 metres a l’Antàrtic), i per posar la cirereta al pastís, l’Everest (8.848 metres a l’Àsia). En aquest últim, l’abril de l’any passat es va quedar a uns 8.000 metres, més enllà de la coneguda com a tanca de la mort, en una expedició difícil i amb unes condicions meteorològiques que van ser força ad­verses.

Preparació
Domi Trastoy s’està preparant per afrontar el McKinley o Denali, que està considerat com el cim més fred. En breu iniciarà aquesta nova aventura, de fet marxa el 14 de maig cap a Alaska. “Aniran a l’antiga, és a dir, sense portejadors ni res. Ell i un altre company s’ho faran tot”, va indicar el cosí de Domi Trastoy, Ramon Díaz, que serà l’encarregat d’informar des d’aquí del comunicat meteorològic. “Ha contactat amb empreses locals perquè per arribar s’ha de fer en avioneta i després tot terreny”, va assegurar Ramon Díaz. La preparació de Domi Trastoy va començar fa mesos i l’alpinista andorrà té també altres objectius a part d’atacar els cims que li queden per fer net. Per exemple, Trastoy també competirà en curses com la Ronda dels Cims, la Volta a l’Aneto i també la de Cavalls de Vent. “El curs passat ja es va apuntar a l’Andorra Ultra Trail, però a la modalitat d’Ultra Mític, ja que no li van deixar apuntar-se a l’etapa reina per no tenir experiència prèvia”, va dir Ramon Díaz. En aquella competició li va passar factura el desgast de l’intent nul a l’Everest i va finalitzar en 42a posició dels 299 participants de la prova –només van acabar 143 en els temps–. Enguany tornarà a repetir.
El Seven Summits, d’aquesta manera està batejat el repte de Domi Trastoy –viu a la Rabassa–, requereix la màxima exigència i un dels punts forts de Trastoy són les cames i els desnivells positius. Dues de les seves fites més grans han estat l’Elbrus i l’Aconcagua. El mes de febrer del 2011 va ascendir al Toubkal i els seus veïns, el Timezguida i el Ras.

Richard Bass, el pioner dels set cims

El projecte de Domi Trastoy va tenir com a pioner l’alpinista americà Richard Bass. Va ser l’any 1983 i va necessitar dos anys per aconseguir el repte dels set cims. La primera dona va ser Junko Tabei, que va fer els deures el 1992, i sense la necessitat d’oxigen, el primer va ser Reinhold Messner. Això sí, la persona més jove d’aconseguir-ho va ser Samantha Larson, de només 18 anys. El pioner a Espanya va ser Ramón Portilla, un d’aquells grans escaladors espanyols que van passar completament desapercebuts en un esport considerat minoritari. Aquest madrileny, tímid i força senzill, va ser un aficionat com a alpinista i també va ser càmera d’Al filo de lo imposible. Allà va aconseguir ascendir a l’Everest i a partir de llavors va pensar de provar amb el repte dels set cims. Per tant, Ramón Portilla va ser el primer espanyol d’ascendir als cims més elevats de cada continent. També va escalar amb anterioritat l’Aconcagua en tres ocasions. Ell forma part d’un grup de més de trenta persones que han assolit aquest projecte. Trastoy vol formar també part del grup.

“Si CiU va a unes eleccions demanant la independència anirà molt bé perquè aclarirà el panorama”, va comentar Iceta, que va apuntar que “segons el resultat, i si obté el mateix suport que té ara, estaria legitimat a parlar del xoc de trens al qual ara tan alegrement ens convida”.
El portaveu socialista considera que el partit que ocupa la Generalitat no té un rumb fix, ja que vol “retallar amb el PP al matí i cita a la tarda el xoc de trens” entre Catalunya i la resta Espanya. A més, hi va afegir que el pacte fiscal és el principal tema en què podrien col·laborar PSC i CiU, però no veu el govern gaire proper a arribar a un acord. De la seva banda, la portaveu d’ERC a la cambra catalana, Anna Simó, va proposar al govern que recuperi l’impost de successions i en creï un per a la banca, ja que estima que amb els dos es podrien recaptar 800 milions d’euros.
Ahir també va parlar Francesc Homs, el portaveu de la Generalitat, i va anunciar que l’executiu proposarà demà mesures per garantir l’autogovern. Homs va dir que “és evident que hi ha una ofensiva del govern espa­nyol, que comença a ser descarada, de recentralització, de recuperació de competències”. Homs va posar l’executiu central com a responsable de duplicitats “amb ministeris que no haurien d’existir perquè no tenen competències”.  

Acampada a Plaça Catalunya
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va explicar que l’ajuntament acceptarà una acampada a la plaça Catalunya, en l’aniversari del moviment 15-M, sempre que “no sigui estable” i no obstaculitzi el trànsit, però considera que el millor és que no s’acampi.

SÁNCHEZ-CAMACHO RECONEIX EL DÈFICIT FISCAL CATALÀ

La presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, va reconèixer “l’elevat dèficit fiscal” que té Catalunya i va apostar per una millora del finançament amb un tracte especial, dins de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. La líder dels populars catalans, que va ser reelegida en el congrés del partit amb el 92 per cent dels vots, va advertir dels “falsos messies” que consideren que el pacte fiscal seria la solució per als problemes de Catalunya. Sánchez-Camacho va marcar com a “principal objectiu” del PPC aconseguir més ajuntaments.
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va participar en l’acte de cloenda del congrés i va assegurar que cal deixar de banda “diferències polítiques” per treure “junts” Catalunya i Espanya de la crisi, des de les reformes. De la seva banda, el secretari d’immigració de CDC, Àngel Colom, va comentar a Twitter que no s’ha de pactar amb el PPC, perquè “planta cara” a l’independentisme.

El repartiment de les paperetes vàlides (1.271) va ser clarament favorable al que durant els darrers cinc anys ha estat president de França i copríncep d’Andorra, Nicolas Sarkozy. El líder de la Unió per un Moviment Popular (UMP) va obtenir 854 vots, un 67,03% del total, el doble dels que va aconseguir qui el succeirà en el càrrec, François Hollande. L’aspirant socialista va rebre el suport de 419 electors, el 32,97%.
Es tracta d’un resultat pràcticament calcat al que Sarkozy va obtenir al Principat ara fa cinc anys. Llavors va vèncer amb la mateixa contundència Ségolène Royal, la llavors candidata socialista. El líder conservador va rebre 980 suports i Royal, 420. La gran diferència és que els residents gals a Andorra van votar llavors d’acord amb els aires que es respiraven a l’Estat veí del nord. Aquest cop ha estat al revés.
La participació electoral (del 49,4%) va estar una mica per sobre de la de la primera volta, quan van votar 1.216 persones (un 45,5% del total). Per col·legis, a Andorra la Vella van votar 847 persones de les 1.673 inscrites i, al Pas de la Casa, 441 d’un cens de 1.003. Aquestes són les primeres eleccions en què s’organitzen dos col·legis electorals per facilitar el dret de vot dels residents que viuen al poble encampadà. A diferència de la primera volta,   tot­hom tenia clar ahir on havia de votar. Fa dues setmanes alguns votants van acudir per error a l’ambaixada francesa quan en realitat havien de dipositar la papereta al Pas. La jornada va trans-cór­rer sense incidències.

El comiat de l’ambaixador
Un cop culminat el procés electoral, hi ha canvi d’inquilí a l’ambaixada gal·la. Jean-Pierre Berçot s’acomiada aquesta mateixa setmana de les autoritats. El substituirà Naïr Kedadouche, que arribarà al país els propers dies.

PETITES CUES A L'AMBAIXADA AMB UNS RESIDENTS AMB CONSCIÈNCIA DE 'VOTAR DOBLE'

Estaven cridats a les urnes 2.674 residents francesos i els que van votar a la ubicada a l’ambaixada francesa (1.672 electors estaven inscrits) van haver de patir petites cues, tot i que no tan llargues com en eleccions passades. A la majoria no els importava. “El nostre deure és votar i tenim la sort de poder fer-ho vivint a l’estranger”, va assenyalar ahir Alex Hasse, que va recordar que les presidencials “són eleccions molt importants per als que vivim a Andorra, ja que també escollim el Copríncep del país que ens acull, i ho tinc en compte quan voto”. També pensa el seu vot en sentit francès i andorrà la resident Karen Gaucher, en “ser conscient del que representa per al meu país que el president sigui Copríncep, però crec que Andor­ra hauria de ser totalment independent i no tenir aquesta figura”. També hi ha qui no té en compte que escull el Copríncep a l’hora de votar. És el cas de Jean-Luc Fournier, qui assegura que sobretot es fixa en la política francesa per decidir el seu vot. “Sóc francès i tinc la responsabilitat de votar, i més en aquestes eleccions tenint en compte com està socialment el meu país.”
Tots el residents enquestats ahir van coincidir que no és igual seguir la campanya electoral des de l’estranger que des de França. “La podem seguir per la televisió, però no es viu igual que amb la teva ciutat plena de cartells i podent assistir a mítings”, va dir Sandrine Boinet. Pierrette Aragoulier tenia una opinió similar. “Mirar la televisió no és el mateix que ser a França.”

ANÀLISI

Òscar Ribas, Excap de Govern

Importa la personalitat

L’important en un Copríncep és la personalitat més que no pas que sigui de dretes o d’esquerres. El millor copríncep francès que jo he conegut va ser François Mitterrand. Es tracta que s’interessi pel país i ens ajudi sobretot en les relacions internacionals, especialment amb la Unió Europea. Sarkozy ha fet una tasca molt important, ha estat al nostre costat i esperem que el copríncep Hollande segueixi la mateixa línia. El resultat a França s’ha de llegir com a la resta de països on els governs que han gestionat la crisi han perdut les eleccions.

Marc Forné, Excap de Govern

Afecta poc a Andorra

El triomf d’un o altre candidat, en realitat, no afecta gaire Andorra perquè a la història hi ha hagut grans Coprínceps que han estat de tots els colors polítics. Nosaltres no l’elegim. Estic segur que els equips de treball del nou Copríncep tindran perfectament al dia els dossiers sobre Andorra. El gabinet de Toni Martí disposa d’una majoria molt àmplia per treballar perfectament amb París per fer arribar la realitat andorrana. La figura del cap d’Estat s’ha d’entendre com la d’un moderador sense les potestats que pot tenir a d’altres estats com França.

L’esprint del candidat de la UMP va aconseguir reduir molt els deu punts que donaven les enquestes després del debat. Finalment es van quedar en tres: 51,5 a 48,5 amb el noranta per cent escrutat a les dotze de la nit. A les nou de la nit, però, tot estava clar. Sarkozy havia reconegut la derrota i havia donat dues frases per al record: “Tornaré a ser un francès entre els francesos” i “no tornaré a ser candidat [a les presidencials]”. Hollande, enmig de l’aclamació popular, afirmava que “el canvi comença ara”.
En l’àmbit andorrà, Toni Martí va felicitar el nou Copríncep, “amb qui segur que les relacions seran tan excel·lents com sempre”. Va destacar els avenços que s’han aconseguit “gràcies al treball de Nicolas Sarkozy”. El cap de Govern va assegurar que institucionalment el relleu del Copríncep “es fa dins de la més absoluta normalitat i el més important és desitjar al copríncep Hollande que tingui molts encerts”.
Per Jaume Bartumeu, la victòria és un indicador que la socialdemocràcia no estava enterrada. “Estàvem convençuts que França optaria pel canvi i el triomf d’ahir és el començament del redreçament de la socialdemocràcia a Europa.” Quant a les relacions bilaterals, creu que amb el nou Copríncep “només poden millorar”, tot i que va matisar que “això no vol dir que ara estiguin malament”. El copríncep Sarkozy, “després d’uns mesos en què s’havia mostrat distant, va agafar el bon camí i el seu representant ha actuat molt bé [...] Hollande no farà més que reforçar unes relacions que en l’àmbit constitucional no canviaran gens”.
El president de l’Associació de Francesos a l’Estranger, Daniel Bastide, va destacar que “per a Andorra la victòria d’Hollande té el risc que pugui afectar el conveni de no doble imposició, que s’ha de ratificar”. Segons Bastide, “és un acord que Sarkozy va lluitar molt a Berçy i ara cal veure què passa si hi ha un canvi de majoria, també a les legislatives del juny”.

ANÀLISIS

Gilbert Saboya, Ministre d’Exteriors

Desitjar-li molt encert

En primer lloc vull felicitar el nou president electe de França i copríncep, François Hollande, i desitjar-li molt encert. Té una tasca per endavant molt complicada per la difícil situació tant en l’àmbit interior com en el vessant internacional. Respecte a les nostres relacions bilaterals continuarem, segur, treballant en el mateix camí. Sempre han estat excel·lents i així han de continuar. S’ha de continuar avançant en tots els temes encetats i esperar que arribin a bon port dins del clima de bona voluntat que sempre han mostrat les dues parts.

Víctor Naudi, President del PS

Un punt d’inflexió

La victòria d’Hollande és important també en l’àmbit andorrà perquè dóna confiança als socialdemòcrates i esperem que sigui un punt d’inflexió. El triomf mostra com els valors de la socialdemocràcia són perfectament vàlids per sortir de la crisi vist el fracàs de les polítiques de dretes. S’ha de gestionar amb rigor, però sense creixement és molt difícil de sortir de la situació en què ens trobem. Els socialdemòcrates creiem que la justícia social no es pot oblidar en temps de crisi i Hollande és un gran defensor d’aquesta idea.