En una senzilla roda de premsa i acompanyat pel president de l’entitat, Gorka Aixàs, l’aler, de 33 anys, va fer oficial una marxa que havia insinuat i va explicar que creia que era el moment oportú per prendre una decisió sospesada la temporada anterior i posposada “pel mal regust amb què va acabar. El club tenia ganes que continués, es va fer un projecte il·lusionant per assolir l’ascens i ha arribat”. Marín va desvelar que la directiva li donava totes les facilitats per seguir en el proper exercici, però que “són molts sacrificis, són molts anys, i al final s’ha de dir adéu. Penso que és un bon moment”. El desgast de tot aquest temps havent de compaginar bàsquet i feina en un equip amb disciplina professional, i també el fet de tenir cada vegada menys minuts en créixer l’exigència formen part dels motius de l’adéu. El jugador, que tot i no tenir tanta presència a la pista ha estat cohesionador d’un vestidor canviant les darreres temporades, assegurava amb emoció que marxa “orgullós d’haver fet part de la història recent del club, d’haver contribuït que l’equip estigui on és ara, amb una massa social important i nivell professional”.
Pel seu cap passa seguir jugant. –“no em podria quedar a casa sense fer res”– i una de les possibilitats més factibles és integrar-se al segon equip a Copa Catalunya, tot i que es prendrà l’estiu per decidir. Sobre anar a la lliga EBA amb el Sedis de la Seu, deia que “ara no és el que m’agradaria. Vull acabar en aquest club”. Gorka Aixàs va agrair els anys de dedicació del capità. “No marxa un jugador qualsevol, marxa un home que ha viscut pel club i és un exemple que treballant es pot arribar a dalt de tot. No n’hi ha cap com ell en aquest sentit. Estem tristos perquè no hi serà la temporada vinent però contents perquè la seva és una trajectòria brutal. Deixa l’equip en un lloc envejable. Moltes gràcies per tot”. Aixàs i Marín van recordar els inicis de la remuntada del bàsquet club Andorra, “quan anàvem a pistes descobertes i estàvem a la banqueta tapats amb una manta”, deia el capità, l’últim home que quedava d’aquella generació de joves jugadors, molts d’ells ara a la directiva. I sobre els moments per al record, Marín parlava de tots els ascensos viscuts però en particular de l’ascens a la lliga EBA, “amb el noranta-cinc per cent de jugadors de casa. Vam començar sent un grup d’amics, i després de catorze o quinze anys i tot el que has passat al final és amb el que et quedes, amb la gent, els amics”. Va destacar els bons vestidors que s’ha trobat –“crec que és un dels secrets dels èxits”– i va fer pronòstics. “Auguro un bon futur. Són temps complicats a nivell econòmic, però el club està en una categoria important”. La temporada 2012-13 arrencarà sense Marín i amb el jove Albert Farfán recollint el relleu com a representant del país a la plantilla. “És llei de vida”, apuntava el capità.
EL CLUB SEGUEIX TREBALLANT PER TANCAR PATROCINIS DEL SECTOR PRIVAT
El Bàsquet Club Andorra segueix treballant per aconseguir un pressupost amb què afrontar amb garanties la LEB or la temporada vinent. En el full de ruta en primer lloc hi ha aconseguir el màxim suport del sector privat, amb la renovació dels patrocinadors principals –River i MoraBanc– i la recerca de nous. “S’està coent, hem de veure què som capaços de generar nosaltres, de què podem disposar més enllà de les institucions”, explicava el president Gorka Aixàs. Per a la directiva, una data clau en tot aquest treball de fons per confeccionar el projecte de la temporada vinent és el moment de la inscripció, a principi de juliol. “Hem de ser perseverants, no abaixar el pistó i trobar el suport necessari”, insistia Aixàs, que va dir que de moment no s’ha tancat res a nivell de patrocinis, es confia a concretar alguna de les aportacions importants aviat.
Ourense pren avantatge
D’altra banda, a les semifinals dels play-off d’ascens a LEB or, Ourense va vèncer Aurteneche a la pròrroga i es col·loca 2 a 0 i el Barça va empatar a 1 en vèncer a la pista del Prat. Demà, tercer partit.