Precisament, una vegada hagi pres possessió com a cap d’Estat de França el pròxim dia 15 Hollande viatjarà a Alemanya, on la cancellera federal, Angela Merkel, va assegurar ahir que el rebria “amb els braços oberts”, tot i que va insistir que el pacte fiscal no és renegociable, com cap altre acord europeu després d’uns comicis en un país “perquè, si així fos, no es podria treballar a la UE”.
Merkel, que va tenir en el president sortint de França, el conservador Nicolas Sarkozy, un gran aliat, va subratllar que Alemanya treballarà amb Hollande “intensament” a la recerca d’una fórmula per “aconseguir a la vegada una consolidació pressupostària i un creixement sòlid”, ja que “una cosa no va sense l’altra”.
I és que diumenge mateix, després de conèixer la seva victòria a les urnes, Hollande va ressaltar la seva intenció de donar a la construcció europea una dimensió de creixement i treball i, hores després, va destacar que el seu triomf electoral suposa “un canvi per a Europa”. Hollande vol plantejar a Merkel una reforma del tractat europeu firmat a principi de març passat que inclogui mesures de reactivació econòmica  com a contrapès al rigor pressupostari.
A més de trobar-se amb Merkel, Hollande es reunirà pròximament amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, per tal de discutir una agenda basada en el creixement i el treball. Sobre això, el comissari europeu de Treball i Assumptes Socials, Laszlo Andor, va afirmar ahir que la campanya electoral d’Hollande ha contribuït que en la política europea “es faci molt més èmfasi en el creixement i el treball”.

Reunions i escrutini
Hollande es va reunir des de primera hora d’ahir amb els responsables del Partit Socialista francès a la seu de la formació a París, després d’una intensa nit de celebracions populars a la capital després de saber-se gua-nyador. Els resultats oficials van confirmar ahir que Hollande, amb un 51,62% dels vots, va aconseguir ser cap d’Estat en avançar al president sortint, Nicolas Sarkozy, que va assolir el 48,28 per cent dels sufragis.

SAMARÀS ANUNCIA EL FRACÀS DE CONTACTES PER FORMAR GOVERN

El líder de la conservadora Nova Democràcia (ND) i guanyador de les eleccions gregues de diumenge, Andonis Samaràs, va anunciar ahir que no ha aconseguit suport suficient com per formar un govern amb majoria absoluta, després d’haver conclòs la ronda amb els partits polítics. “Hem fet tot el que hem pogut per formar govern, però [els altres partits] no han acceptat”, va afirmar Samaràs, segons el diari Kathimerini.
“Vam ser els primers a avisar de les conseqüències del programa d’austeritat, i vam ser els primers a dir que podria suposar un risc d’ingovernabilitat”, es va excusar Samaràs, que va culpabilitzar la pèrdua de vots de les formacions polítiques tradicionals a les dures retallades que s’han hagut d’aprovar obligats per Brussel·les.

El consistori governat per Convergència i Unió (CiU) ha dissenyat noves tarifes que deixaran de ser uniformes per a tothom. Un dels col·lectius afectats és el de pares que no estan empadronats al municipi, que hauran de pagar més. I, entre ells, progenitors que treballen a Andorra i que viuen o a la Seu o en els municipis adjacents i que no compleixen el requisit de la inscripció al cens del poble. Els afectats han formulat un seguit d’al·legacions que es valoraran en el ple de l’ajuntament del dia 14 vinent, quan està prevista la votació de les noves tarifes.
El regidor d’Educació del consistori, Jordi Martín, va posar de manifest que “l’ajuntament havia de replantejar-se la qüestió perquè les mateixes condicions podien acabar per fer inviable el servei”. La tarifa actual de les escoles bressol és d’uns 130 euros mensuals. Martín va explicar que  el replantejament del cost es va iniciar l’estiu de l’any passat, quan la Generalitat va anunciar que retallava la subvenció que dedica a les escoles bressol municipals (els altres dos actors que aporten diners són els ajuntaments i les famílies). “No vam canviar les quotes a l’inici del present curs però sí que es va fer un estudi econòmic del cost del servei”, que va concloure que el preu que s’havia de considerar “com a base” eren uns 460 euros mensuals. Mantenir els preus actuals significava que el consistori estava assumint “més del 50 per cent del cost”, va indicar.

Renda i empadronament
A partir d’aquí, la nova ordinació de preus estableix que l’empadronament i els nivells de renda compten com a factors a valorar per aplicar rebaixes sobre aquest preu “base”. Per què l’empadronament? Martín va indicar que “no és un model que ens haguem inventat nosaltres” i que es tracta  de ser més just amb les famílies que estan censades i paguen els impostos a la Seu, atès que s’ha constatat que “hi ha gent que viu a la Seu però està empadronada en altres llocs”. També hauran de pagar més (encara que l’increment serà inferior) aquelles parelles en què un dels seus membres està censat al poble i l’altre no. I per minimitzar l’impacte sobre residents en els pobles del voltant que usen el servei de la Seu perquè no tenen guarderia al municipi, s’ha tractat la qüestió amb els alcaldes concernits perquè hi aportin fons dels seus ajuntaments, però “la resposta encara no la tenim”.
Sempre que les famílies estiguin empadronades al municipi,  també es poden beneficiar d’una segona rebaixa sobre la tarifa partint d’uns barems de renda. Les més penalitzades són aquelles famílies en què cap dels seus membres estigui censat. Però tot i així el regidor va indicar que es continuaran beneficiant de la part de subvenció de la Generalitat i que, per tant, tampoc no hauran de pagar els 460 euros.

El PSC, en contra
El grup municipal del Partit Socialista de Catalunya (PSC) està radicalment en contra dels nous preus. El portaveu, Òscar Ordeig, va denunciar que “els empadronats pagaran entre un 50 i un 150 per cent més, i els no empadronats fins a un 300 per cent”. El polític socialista va lamentar que és un greuge molt important per a les famílies i que, per això, “les matrícules han baixat moltíssim”.

ELS NOUS HORARIS TAMPOC NO AGRADEN

L’equip educatiu de les dues llars d’infants municipals està en contra del nou horari acordat per l’ajuntament, un altre dels canvis impulsats per l’ajuntament. A partir del pròxim curs escolar, l’horari s’amplia i l’entrada als matins s’avançarà, si fins ara era entre les 9.30 i les 10 hores, ara ho serà entre les 8.45 i les 9.30 hores. El canvi significa que els petits passaran més hores a l’escola bressol i, per això, han enviat una carta a l’ajuntament a través de la qual defensen l’horari actual, ja que “estem parlant de petits de fins a 3 anys als quals el fet d’avançar-los mitja hora l’entrada als matins suposarà que aquest període se’ls faci més llarg i molts s’adormin abans de l’hora del dinar”. El regidor d’Educació, de la seva part, va explicar que la decisió d’avançar l’horari d’entrada és “per millorar la conciliació de la vida laboral i familiar dels pares” perquè “les guarderies són una ajuda per a la gent que treballa i hem pensat que si avancem l’horari afavorirem les famílies que en alguns casos ja no hauran de contractar i pagar l’horari extraescolar”. I és que qui ha de portar els nens abans de les 9.30 hores ha de pagar un servei extra. “Volem afavorir l’usuari”, va assegurar.

Ferrer, molt contundent, va negar que els nomenaments responguin al fet d’haver de pagar favors de la campanya electoral. “Jo no pago favors, ningú va venir a la campanya a canvi de. Això és mentida”, va remarcar. La cònsol va assegurar que com s’ha fet sempre quan hi ha un canvi de comú, ha creat el seu equip de treball amb gent de confiança, i va destacar que el que no farà en cap cas és “posar en un lloc de responsabilitat persones que m’han apunyalat”.
Així, pel que fa al canvi de secretari, va indicar que l’anterior “es va implicar directament en les eleccions amb el PS i el que no farem és mantenir un secretari a qui li has perdut la confiança perquè a més ha fet campanya en contra teva”. D’altra banda, i quant  a Bafino, va dir que és “una persona de la meva confiança i si va col·laborar en la campanya era per un tema de convicció i no a canvi de res”. El seu càrrec al capdavant de Cultura i Participació Ciutadana el va justificar per la seva experiència en aquest camp i perquè la consellera d’aquest àmbit, Meritxell Rabadà, necessitava algú “amb un diàleg molt fluid”, ja que degut a la seva feina fora del comú, no pot estar tot el dia a la corporació.

Butlletí
D’altra banda, preguntada pel presentador de l’espai, Ferrer també va defensar la contractació d’una nova assessora per coordinar el butlletí comunal, malgrat que es té contractada l’Agència de Notícies Andorrana (ANA). “Que me l’he d’escriure jo a casa, també?”, va preguntar malhumorada, assegurant que l’agència fa les notícies i la revisió de la redacció, però que no són ells els encarregats de decidir com ha de ser l’informatiu, quines notícies hi surten ni de fer la tria de les fotografies.
En relació amb les crítiques del PS va comentar que “és normal” perquè “els ha costat molt pair que s’han quedat com la tercera força a la parròquia i per tant alguna cosa han de dir”. Així, va remarcar que té un deure amb els ciutadans que és el de complir el programa electoral amb el qual es va presentar, i va afegir-hi que “per complir has de posar gent que s’ho cregui i si no ho comparteixen, tranquil que no es farà res”.Amb tot, va afirmar que durant els seus consolats, en cap cas s’ha fet créixer el personal de l’administració.
Per últim, i en referència amb la formació d’un nou partit, la cònsol major de la capital va indicar que de moment no s’ho planteja perquè és “prematur” i considera que “s’ha de deixar fer” a la societat civil que s’ha començat a mobilitzar. Ferrer també va negar  rotundament que vulgui ser cap de Govern i es va mostrar en bona sintonia amb el cap de l’executiu actual: “desitjo que Toni Martí sigui cap de Govern aquesta legislatura i la pròxima”, va afirmar, assegurant que gràcies a ell “tenim una mica de pau política” que és el que necessita el país.

DIFICULTATS PER FER RENDIBLE EL CENTRE DE CONGRESSOS

La cònsol major d’Andorra la Vella va reconèixer en la mateixa entrevista que ara per ara és “complicat” fer rendible econòmicament el Centre de Congressos de la capital. “Des del punt de vista econòmica no és la millor època per fer congressos”, va explicar Ferrer, que va recordar que la majoria de certàmens els organitzen empreses privades i que davant les dificultats per les quals passen “no destinen diners a fer congressos”. Pel que fa a la possibilitat de poder comptar amb una empresa que fes la comercialització del centre Rosa Ferrer va recordar que ja es va intentar en el mandat anterior, però que no va ser possible tancar cap acord degut a la davallada de la demanda i al fet que les vies de comunicació amb el Principat són complicades. Amb tot va indicar que l’obertura a la inversió estrangera podria afavorir a incrementar l’ús de l’equipament. La cònsol, en canvi, es va felicitar per la funció social que desenvolupa el centre. “Estem molt satisfets i cada dia comptem amb més activitats”, va apuntar, malgrat que va deixar clar que el seu desig seria que es fessin “congressos de privats que portin gent, que paguin la instal·lació, que ocupin hotels i que vagin de compres”.

En una senzilla roda de premsa i acompanyat pel president de l’entitat, Gorka Aixàs, l’aler, de 33 anys, va fer oficial una marxa que havia insinuat i va explicar que creia que era el moment oportú per prendre una decisió sospesada la temporada anterior i posposada “pel mal regust amb què va acabar. El club tenia ganes que continués, es va fer un projecte il·lusionant per assolir l’ascens i ha arribat”. Marín va desvelar que la directiva li donava totes les facilitats per seguir en el proper exercici, però que “són molts sacrificis, són molts anys, i al final s’ha de dir adéu. Penso que és un bon moment”. El desgast de tot aquest temps havent de compaginar bàsquet i feina en un equip amb disciplina professional, i també el fet de tenir cada vegada menys minuts en créixer l’exigència formen part dels motius de l’adéu. El jugador, que tot i no tenir tanta presència a la pista ha estat cohesionador d’un vestidor canviant les darreres temporades, assegurava amb emoció que marxa “orgullós d’haver fet part de la història recent del club, d’haver contribuït  que l’equip estigui on és ara, amb una massa social important i nivell professional”.
Pel seu cap passa seguir jugant. –“no em podria quedar a casa sense fer res”– i una de les possibilitats més factibles és integrar-se al segon equip a Copa Catalunya, tot i que es prendrà l’estiu per decidir. Sobre anar a la lliga EBA amb el Sedis de la Seu, deia que “ara no és el que m’agradaria. Vull acabar en aquest club”. Gorka Aixàs va agrair els anys de dedicació del capità. “No marxa un jugador qualsevol, marxa un home que ha viscut pel club i és un exemple que treballant es pot arribar a dalt de tot. No n’hi ha cap com ell en aquest sentit. Estem tristos perquè no hi serà la temporada vinent però contents perquè la seva és una trajectòria brutal. Deixa l’equip en un lloc envejable. Moltes gràcies per tot”. Aixàs i Marín van recordar els inicis de la remuntada del bàsquet club Andorra, “quan anàvem a pistes descobertes i estàvem a la banqueta tapats amb una manta”, deia el capità, l’últim home que quedava d’aquella generació de joves jugadors, molts d’ells ara a la directiva. I sobre els moments per al record, Marín parlava de tots els ascensos viscuts però en particular de l’ascens a la lliga EBA, “amb el noranta-cinc per cent de jugadors de casa. Vam començar sent un grup d’amics, i després de catorze o quinze anys i tot el que has passat al final és amb el que et quedes, amb la gent, els amics”. Va destacar els bons vestidors que s’ha trobat –“crec que és un dels secrets dels èxits”– i va fer pronòstics. “Auguro un bon futur. Són temps complicats a nivell econòmic, però el club està en una categoria important”. La temporada 2012-13 arrencarà sense Marín i amb el jove Albert Farfán recollint el relleu com a representant del país a la plantilla. “És llei de vida”,  apuntava el capità.

EL CLUB SEGUEIX TREBALLANT PER TANCAR PATROCINIS DEL SECTOR PRIVAT

El Bàsquet Club Andorra segueix treballant per aconseguir un pressupost amb què afrontar amb garanties la LEB or la temporada vinent. En el full de ruta en primer lloc hi ha aconseguir el màxim suport del sector privat, amb la renovació dels patrocinadors principals –River i MoraBanc– i la recerca de nous. “S’està coent, hem de veure què som capaços de generar nosaltres, de què podem disposar més enllà de les institucions”, explicava el president Gorka Aixàs. Per a la directiva, una data clau en tot aquest treball de fons per confeccionar el projecte de la temporada vinent és el moment de la inscripció, a principi de juliol. “Hem de ser perseverants, no abaixar el pistó i trobar el suport necessari”, insistia Aixàs, que va dir que de moment no s’ha tancat res a nivell de patrocinis, es confia a concretar alguna de les aportacions importants aviat.

Ourense pren avantatge
D’altra banda, a les semifinals dels play-off d’ascens a LEB or, Ourense va vèncer Aurteneche a la pròrroga i es col·loca 2 a 0 i el Barça va empatar a 1 en vèncer a la pista del Prat. Demà, tercer partit.

“He decidit posar punt final al primer equip.” Amb aquestes paraules iniciava Dani Marín la roda de premsa en què donava a conèixer la seva decisió de no continuar en el projecte del BC River Andorra a LEB Or. Són diverses les circumstàncies que l’han portat a deixar l’equip. Un conjunt en què ha viscut de tot, que l’ha vist renéixer des del més baix del bàsquet català i en què ha mostrat sempre el mateix grau de compromís, fos quin fos el seu rol.