El partit definitiu de la setena edició del Mundial serà una repetició de la final de la primera edició, l’any 1987, quan els neozelandesos es van imposar al quinze del gall per 22 a 9 en una Copa del Món que es va disputar a Nova Zelanda i a Austràlia.
Si es té en compte el que es va veure ahir en el terreny de joc, molt bé ho hauran de fer els bleus   per posar en problemes els All Blacks, perquè molts definien el matx contra els australians com una final anticipada i els amfitrions van mostrar una gran solidesa sense que fes la sensació que el triomf perillava en algun moment. Els primers minuts de joc van ser tota una exhibició de  rugbi ràpid i trenat, i Nova Zelanda ja va inaugurar el marcador amb un assaig de Nonu, l’únic que es va marcar en tot el partit, després d’una gran jugada del darrer home, Dagg. Corria el minut 7, i sis després Weepu, que havia errat en la transformació anterior, va encertar xutant un cop de càstig a pals per situar el 8 a 0 en el marcador.
Austràlia, amb molts problemes per dominar el rival, va estar a prop de l’assaig en la primera aproximació, bàsicament per errades puntuals del locals i no tant pels seus propis encerts, i es va mantenir viva en el partit amb encerts a pals. O’Connor feia el 8 a 3 i un drop de Cooper contrar­restava l’anotat abans pel black Cruden. En el minut 33, el partit registrava un 11 a 6 que es va ampliar poc abans d’arribar al descans amb un nou xut entre pals de Weepu (14-6).
La renda no era ni molt menys definitiva, però les sensacions que transmetien un equip i l’altre donaven encara més possibilitats a Nova Zelanda, que tot i no estar plenament encertada en els xuts a pals, va llaurar la victòria amb constància, domini territorial i possessió. Si volia capgirar el marcador Austràlia havia d’oferir molt més en la segona meitat, i tot i que ho va intentar va veure’s impotent davant un rival que va superar els Wallabies en totes les facetes i va saber mantenir-los força allunyats de la seva zona de marca. La direcció de joc de Weepu, Cruden i Dagg va estar molt per sobre dels australians Genia, Cooper i Ashley-Cooper, i a més en el pla físic els blacks cada vegada es mostraven més superiors, fent patir moltíssim una superada melé australiana. Si a això s’hi afegeix que als set minuts de la represa Weepu havia sumat tres punts més per als seus en transformar un cop de càstig, la feina encara era més feixuga per als visitants. El camí cap a la final de Nova Zelanda, que no arribava a l’últim partit d’un mundial des que va perdre davant de Sud-Àfrica el 1995 a Johannesburg, va quedar refermat per un nou xut encertat per Weepu, que havia estat substituït però va haver de tornar al camp perquè l’altre mig de melé, Ellis, estava sagnant abundantment. Ni tan sols en la recta final, jugant amb un home més per la groga que va veure Sony Williams en el 76, Austràlia va ser capaç de traspassar la línia de marca rival.

Precedent a la primera fase

França i Nova Zelanda ja es van enfrontar en la primera fase de la competició, en què compartien grup, en un duel que va aixecar polseguera. Els francesos no van alinear el teòric quinze titular i es va especular que no els interessava guanyar perquè els encreuaments posteriors serien més favorables i evitarien Nova Zelanda fins a la final, com curiosament ha succeït. En aquell partit els All Blacks van dominar i guanyar per 37 a 17.

TRES SETMANES DE CÀSTIG A WARBURTON

El jugador de Gal·les Sam Warburton ha estat suspès per tres setmanes després de la targeta vermella que va veure en la semifinal de dissabte per un placatge que es considera joc perillós sobre el francès Clerc, una jugada que va ser determinant per a l’esdevenidor del partit, que va finalitzar amb el triomf francès. Lògicament, Warburton no podrà estar amb el seu equip en la final de consolació que divendres jugaran Gal·les i Austràlia i que decidirà el tercer i quart classificats. L’expulsió de Warburton va ser tan decisiva que fins i tot un important cor­redor d’apostes irlandès va anunciar que retornava els diners perduts als clients. Paddy Power, a través de Twitter, deia que “l’expulsió va ser equivocada. Gal·les hagués guanyat amb ell al camp”. Mentrestant, els francesos descansaven ahir i ja pensaven en la final. “No estaré trist perquè no va ser el nostre millor partit, el que importa és que estem a la final”, va assegurar el tècnic dels bleu, Mark Lievremont.

Hollande, de 57 anys i representant de l’ala moderada del PS, serà el rival en les eleccions del 2012 de Nicolas Sarkozy, l’actual president de la República, a qui els socialistes pretenen rellevar al palau de l’Elisi, seu de la presidència.
A falta de la confirmació definitiva, Hollande va treure a Martine Aubry 13 punts d’avantatge, amb prop del 56% dels vots, una distància més gran que la que va separar els dos en la primera volta de les primàries, el 9 d’octubre passat. Aubry va reconèixer la victòria d’Hollande i va fer una crida a la unitat del partit darrera del seu candidat, al mateix temps que va confirmar que es queda al capdavant del PS, com fins ara. A quarts de deu del vespre, Aubry rebia Hollande a la seu de la formació, al carrer Solferino, on simpatitzants del vencedor el van rebre corejant “a l’Elisi, a l’Elisi”.

Partit solidari
El guanyador dels comicis interns del PS va demanar un partit “solidari” en el camí al palau presidencial i va assegurar que als conservadors no els serà precisament fàcil fer-se “la idea de l’alternança”, veient-se ja com a inquilí de l’edifici del número 55 de la rue Faubourg Saint-Honoré.
“En només tres mesos hem aconseguit un líder sense contestació”, va assegurar de la seva banda Arnaud Montebourg, el roig d’entre els del partit de la rosa, que va aconseguir un tercer lloc en la primera volta de les primàries socialistes per sorpresa de molts. Del suport dels que el van votar en primera ronda cap a Hollande se’n dubtava fins avui mateix, quan el mateix “tercer en discòrdia” va fer saber que alguns “amics” seus votarien per Aubry, però al final la sorpresa no va ser perfecta.
Una de les conclusions de les primàries dels socialistes és l’èxit inesperat de participació dels francesos, que han viscut durant setmanes amb un destacat interès els debats dels sis candidats i que en aquesta segona volta van acudir en major nombre: uns 2,7 milions en xifres no definitives. Les intervencions de tots ells a la televisió en hores de màxima audiència van reunir milions de francesos, que van poder apreciar tot i això que les distàncies entre els candidats probablement no eren grans des del punt de vista ideològic.
Les primàries s’acaben amb la derrota d’Aubry, representant de l’esquerra del partit i que els últims dies va veure com els altres quatre companys i rivals es pronunciaven públicament a favor d’Hollande.

L'ADVOCAT DE BANON LI ACONSELLA DESISTIR DE DENUNCIAR PEL CIVIL STRAUSS-KAHN

L’advocat de la periodista i escriptora francesa Tristane Banon, la denúncia de la qual per intent de violació contra Dominique Strauss-Kahn va ser arxivada per falta de proves la setmana passada, va anunciar ahir que ha aconsellat a la seva clienta que desisteixi de denunciar el polític per la via civil.
Aquesta decisió es coneix just quan el mateix Strauss Kahn (conegut com a DSK), va comunicar ahir que vol prestar declaració sobre un assumpte de proxenetisme a la ciutat de Lilla en el qual ha aparegut el seu nom, com a presumpte client d’una xarxa de prostitució.
Pel que fa al primer cas, el lletrat de Banon, David Koubbi, va declarar al canal de televisió M6 que el seu consell a la periodista és de renunciar a plantejar una altra demanda contra el polític socialista.
Koubbi havia anunciat dijous passat que en els dies posteriors a la publicació de la decisió de la Fiscalia de París en relació amb l’arxiu de la denúncia tractaria amb la seva clienta sobre la possibilitat d’emprendre altres passos davant de la justícia. L’advocat va precisar que “no és la instrucció que he rebut” quan se’l va interrogar sobre la possibilitat que Tristane Banon es constitueixi com a part civil en els dies vinents.

Jornada ben profitosa per al Pidasa FC Santa Coloma. La victòria aconseguida, sumada a l’empat entre el Construccions La Posa FC Lusitans i el Matecosa UE Sant Julià, amb què compartia el lideratge, fa que agafi la posició capdavantera en solitari.

Punt final a una nova edició de la Copa d’Andorra. El Cros vertical Prat Primer ha suposat la conclusió del campionat nacional, que ha comptat amb quatre proves i que converteix en campions Òscar Casal i Carme Millan.

Per això prop de 85.000 espectadors van decidir anar al Camp Nou per veure una altra exhibició de futbol dels blaugrana, i no en van marxar decebuts. El joc coral de l’equip i la genialitat del solista Leo Messi, el millor jugador del món. Amb això en va tenir prou el Barça per golejar el Racing de Santander (3-0), augmentar a 21 el nombre de gols a favor a casa en quatre partits i continuar al capdavant de la classificació.
I tot això en un partit després de l’aturada per les seleccions i amb el temut virus FIFA al cap dels aficionats i a les cames dels futbolistes. Leo Messi va marcar dos gols i ja en suma deu en el campionat el dia que va tornar Andrés Iniesta, després d’un mes de baixa a causa d’una lesió muscular. La nota negativa va ser la lesió de Gerard Piqué, que es va haver de retirar amb molèsties en el minut 9, substituït per Abidal.
Pràcticament en la seva primera intervenció, en la seva primera connexió amb Iniesta, Leo Messi va fer aixecar el públic del Camp Nou en marcar un gol de bande-ra. Davant un núvol de defenses, Leo va buscar Andrés, Iniesta va trobar Messi, Leo es va escolar entre dos defenses, amb una finta va fer seure Toño i va marcar a porta buida (1-0, min. 11).
En el 28, Pedro va progressar per la banda esquerra i Xavi, sense marcador, va rematar de cap des de l’àrea petita, en una acció més pròpia de l’ahir absent Cesc que no pas del de Terrassa. El 2-0 ja va ser massa per als càntabres. El Barça va començar a sentir-se més còmode i van arribar més ocasions per als de Guardiola.
La inèrcia del futbol del Barça apuntava a golejada en la segona meitat, però l’equip català va decidir no esgotar més les seves opcions, malgrat tenir diverses ocasions per fer-ho. Messi va tornar a liderar l’atac i fins i tot va reclamar un penal que va semblar clar, en el minut 67. Amb tot, la jugada del segon temps va ser un espectacular dríbling d’Iniesta que va precedir el 3-0. El manxec va elevar la pilota davant un defensa i va rematar al pal, i el refús el va aprofitar l’argentí. Messi ja suma deu gols a la Lliga en una ratxa que sembla que no té final.
El 3-0 prolonga la ratxa de golejades del Barça a casa, que des que ha començat la Lliga ha der­rotat consecutivament al Camp Nou el Vila-real (5-0), l’Osasuna (8-0), l’Atlético de Madrid (5-0) i el Racing de Santander (3-0). 21 gols a favor, cap en contra.

Victòria blanca
Dues hores abans, el Reial Madrid havia començat patint però va acabar golejant el Betis al Santiago Bernabéu per 4-1, en un matx en què els blancs van anar de menys a més. Després d’una primera part sense gols i molt ensopida, els homes de Mourinho van reaccionar en la represa liderats per un inspirat Higuaín, que va obrir el marcador en el minut 46. Kaká va fer el segon en el 58 i semblava que deixava el duel vist per a sentència, però Jorge Molina va donar esperances al Betis amb el 2-1 en el 68. Les il·lusions andaluses es van esvair només un minut després, quan Higuaín va fer el tercer i de nou l’argentí va culminar la seva exhibició amb el 4-1 definitiu.
Pel que fa a la resta de la jornada d’ahir, el Mallorca i el València van empatar a un a l’Iberostar Estadi balear, com el Getafe i el Vila-real, tot i que en aquest cas sense gols, al Coliseum Alfonso Pérez madrileny.

TAMUDO I EL RAYO CONTRA L'ESPANYOL

El Rayo Vallecano, amb Raúl Tamudo en l’onze inicial, intentarà sumar el primer triomf de la temporada al seu estadi (12 hores) davant un Espanyol que de moment compta les tres sortides per derrotes i que necessita una victòria per posar fi a la mala ratxa a domicili.
Així doncs, el RCD Espanyol busca trencar aquesta assignatura pendent de l’equip català des del mes de gener passat, data de la última victòria. El vestidor vol fer desaparèixer els dubtes lluny de Cornellà-El Prat i refer-se del contundent 0-4 davant el Reial Madrid en l’última jornada de Lliga. A més, els davanters pericos arriben a Vallecas amb ganes de reivindicar-se després que en la darrera setmana el possible fitxatge d’un ‘9’ hagi centrat l’actualitat. L’entrenador, l’argentí Mauricio Pochettino, recupera el central Amat i el davanter uruguaià Walter Pandiani, baixa per sanció la setmana passada.
Pel que fa a la resta de la jornada, que es disputarà entre la tarda i la nit, amb l’excepció de l’horari de les 8 del vespre, que en contra del que és habitual aquesta vegada no hi ha cap partit, destaca el Sevilla-Sporting, a les 10, el Saragossa-Reial Societat, a les 4, i el Llevant-Màlaga, a les 6.

L’Andorra va existir ben poc en el primer set, que va caure per 16 a 25 del bàndol local. Amb molts problemes del bloqueig per trobar les rematades del Palència i sense gaire encert rematador, els del Principat van anar cedint ter­reny des del 6 a 7 perquè les diferències s’anessin ampliant sense possibilitat de reaccionar. En el segon la defensa andorrana va millorar, amb bones recepcions i més presència a la xarxa, i l’aportació anotadora de Geni da Silva, de qui l’equip depèn en excés, va fer que les coses canviessin. Aquest cop la iniciativa i l’avantatge van ser locals, amb diferències progressives fins al 20 a 13. Tot i l’esforç del Palència en la recta final, l’Andorra va aconseguir rendibilitzar el coixí de punts per acabar vencent 25 a 21.
El tercer parcial va esdevenir decisiu, ja que els d’Hillaire, amb molt d’esforç, van mantenir el frec a frec amb els castellans fins al final (22-22). Un bloqueig a Javi Bor­rego i un darrer punt de Fornés pel centre van decantar la balança per als joves rivals (23-25), que veien bona part de la feina feta i  que en el quart set no van perdonar. L’Andorra, massa cansat i impotent per contrarestar la varietat d’opcions atacants d’un contrincant que també va defensar molt, de seguida va perdre ter­reny –5 a 8 i 10 a 16 en arribar als temps tècnics– i va acabar cedint per un contundent 14 a 25.

Resignació
El tècnic, Lluís Hillaire, es mostrava resignat en acabar el partit. “El primer set era com la nostra primera prova de pretemporada i ens han donat un bany. En el segon i el tercer hem entrat més en el partit, hem jugat força bé però no ha estat possible. Ells han fallat molt poc; no tenen un joc gaire espectacular però sí molt equilibrat. A Cáceres no serà com avui, ja que tenen un equip inferior al Palència”, hi afegia sobre el següent compromís de l’equip.