Sense entrar en el debat de si votem allò popular o allò populista, està clar que als encampadans ens costa escapar del feudalisme, que és aquella situació on el senyor està per sobre dels vassalls, la nissaga per sobre de la competència i el nom per sobre de la capacitat de treball. Malgrat les queixes constants cap el caciquisme polític, tenim tendència a creure que el més conegut és forçosament més bo que el canvi factible cap el que creiem desconegut.

La por al canvi i la manca d’atreviment fan que, de vegades, els polítics que ens representen siguin, efectivament, els fills «prodigis» de cases conegudes que, malauradament, només representen i poden defensar els interessos d’una part molt minsa dels ciutadans i ciutadanes.

Em costa creure que existeixi realment la filosofia de «l’indignat» a casa nostra. Els socialdemòcrates proposem llistes representatives i proporcionals, però, malgrat això, ens tracten de «fluixos», de «no coneguts». ¿Què vol dir tenir un perfil fort (o fluix) a nivell polític? ¿Què volem? ¿Noms coneguts i pretesos prohoms, o persones treballadores i representatives de la societat andorrana?

Nosaltres no estem obsessionats en el màrqueting polític i no hem emprat el temps en convertir-nos en personatges mediàtics. Alguns de nosaltres, hem fet política a l’ombra durant molts anys. Hi ha qui ho qualificaria potser d’error, però per nosaltres és un orgull. A l’hora de fer llistes, no hem comptat els vots que representava cada candidat. Hem mirat les competències, el perfil i, sobretot, els valors humans de cadascú. Hem assolit així una heterogeneïtat representativa del percentatge més alt de la població.

Presentem llistes amb cares noves, però fidels als nostres convenciments. Persones que no ens hem canviat de camisa després de la derrota electoral del passat mes d’abril, persones que considerem que Andorra es mereix una opció socialdemòcrata. Som conscients de l’obligació que tenim de ser presents pel 35% de votants que, a les passades eleccions generals, varen considerar que la socialdemocràcia era l’opció més adequada per a Andorra. I, també, per aquells que en sis mesos han vist que totes aquelles promeses que es feien per part dels qui ara governen eren foc d’encenalls. Alhora, les nostres llistes presenten persones valentes i perseverants que han cregut en un projecte sincer. Un projecte que té com a únic objectiu el fet d’estar al servei de la ciutadania. Els nostres candidats són persones que viuen i representen la realitat del país: economistes, funcionaris, empleats de parapúbliques, ramaders, agricultors, petits i mitjans empresaris, restauradors, que viuen la crisi dia a dia. Els nostres candidats tenen com a únic interès el benestar de tots i el creixement socioeconòmic de la nostra parròquia.

Nosaltres proposem una política adaptada al poble en detriment de l’electoralisme tàctic. El dia 4 de desembre, els votants decidiran si val més dolent conegut que bo per conèixer. Molts dels que volen tornar ja han demostrat quines són les seves capacitats de gestió, deixant-nos una feixuga herència en forma d’endeutament que en aquest darrer mandat els socialdemòcrates hem anat reduint. Nosaltres només us volem demostrar que treballarem pel bé de tothom.

Tenia una família tipus, amb parella i fills. I ho deixa per una dona?
Vaig viure 10 anys amb el meu primer i únic nòvio i vam tenir 2 fills meravellosos, però no era feliç. Un bon dia vaig veure que aquesta no era la meva vida i que havia de sortir de l’armari, com se sol dir...

Però quan s’hi va ajuntar no li agradava la seva parella?
Ens vam conèixer i, com tothom, vam anar al cine, a sopar, ens vam començar a agafar afecte i al final et dius que potser és l’home de la teva vida i en 8 mesos ja ens en vam anar a viure junts. En el primer embaràs, una sèrie de televisió em va fer plantejar moltes preguntes. Era The L World, que tractava d’un grup de dones.

S’hi veia reflectida?
Veia una escena i em posava a cridar i tot. Ho tenia molt a dins. Ho amagava i ho patia.

I ja llavors ho va tenir clar?
Em feia preguntes, tenia dubtes. Però volia aguantar i aguantava. Amb 2 fills no és tan fàcil prendre la decisió. No podia llançar-ho tot per la borda només per provar si era lesbiana.

No en va parlar amb ningú amb qui confessar-se?
A un amic, que em va dir una frase que se’m va quedar: ment i cos són curiosos. Deixa’t emportar... Jo m’alterava!

Fins que li ho va dir a la parella.
Al principi s’ho va prendre en broma. Em va dir que tenia la crisi dels 30! Jo, que crec en els valors de la parella de respecte i fidelitat, l’havia de deixar i ho vaig fer. No era qüestió d’experimentar. Era més fort que jo. Podia més que tot el que ens envoltava i teníem. O seguia callant i amagant el que em passava tota la vida o buscava la meva felicitat.

I va deixar la relació i va començar una nova història.
L’amor ve quan ve i ara puc dir que per primer cop a la vida estic enamorada i sóc feliç.

Però abans de l’amor devia venir el sexe, oi? Com va ser?
Sorprenent! Vaig sortir de nit per veure l’ambient a Barcelona. Vaig conèixer una noia, vam quedar i va anar molt bé. La realitat supera la ficció. Va ser meravellós.

I una nova vida fins a trobar la seva parella actual. Com ho porten els nens?
Bé. No els ho he amagat mai. Sempre els he dit la veritat, que el papa i la mama se’ls estimen molt i que cadascú té la seva parella i que la de la mama és una  dona. L’altre dia em van venir que les nenes no és fan petons i els vaig dir que si s’estimen, sí.

I la vida a Andorra és més difícil sent lesbiana?
No em costa. Sóc com sóc i no m’haig d’amagar de res. No faig res dolent. Al seu dia ho vaig explicar a la família, amics i companys de feina i ara he escrit un llibre de 5 relats lèsbics que no són autobiogràfics, però que tracten del tema.

I la gent el compra?
Sí. La segona part ja està en marxa en el meu cap. Vull trencar motllos, superar tabús i trencar barreres.

Dues dianes de Cristiano Ronaldo (va superar els 100 gols de blanc) a pilota aturada, de falta i de penal, van sentenciar un Lió que està lluny de les prestacions dels últims anys. Amb la victòria, que hauria pogut ser més folgada encara, l’equip de José Mourinho s’assegura l’accés als vuitens de final i té molts números per passar com a primer de grup per davant de l’Ajax, que ahir va golejar per 4 a 0 la ventafocs, el Dinamo de Zagreb.
Si el Reial Madrid va ser la cara dels equips espanyols a la Champions, el Vila-real va ser la creu. I és que els de Garrido, amb moltes baixes, no van poder evitar caure a casa contra l’adinerat Manchester City (0-3, amb dos gols de Touré i un de Ballotelli de penal), tanca la classificació sense puntuar, i el que és pitjor, s’acomiada de la màxima competició europea. L’Europa League quedaria com a consol, però no ho tindrà tampoc fàcil. En el mateix grup, el Bayern va patir per derrotar el Nàpols (3-2, amb hat-trick de Mario Gómez en la primera part), però els tres punts deixen els alemanys amb la classificació a tocar.
En el grup C, el Manchester va prendre-li el lideratge al Benfica després de complir a Old Trafford derrotant el Otelul Galati (2-0, gols de Valencia i Rooney) i aprofitar-se de l’empat a casa del Benfica, que va veure com Huggel igualava el gol inicial de Rodrigo. En el grup B, l’Inter referma el lideratge gràcies a la mínima victòria a Milà davant el Lille i l’empat entre el Trabzonspor turc i el CSKA de Moscou.

CASSANO HAURÀ DE SER INTERVINGUT DEL COR PER PODER TORNAR A JUGAR

Notícia confirmada. L’agència ANSA va apuntar que Antonio Cassano va patir un ictus isquèmic i dimarts es va parlar de la hipòtesi que el jugador del Milan fos operat del cor. Ahir el club i els doctors van confirmar ambdós extrems amb un comunicat que deia el següent: “Antonio Cassano va patir un episodi cerebral d’origen isquèmic que no deixarà seqüeles neurològiques permanents. El jugador serà intervingut de cardiologia i el temps de recuperació serà definit després de la intervenció, però probablement s’allargarà uns mesos.” Un dels companys d’atac de Cassano, Zlatan Ibrahimovic, el va visitar ahir al matí i l’exjugador Stefanio Erano, també. Aquesta baixa s’uneix a la de Genaro Gattuso, que arrossega problemes oculars.

En aquest sentit, l’entitat ja té un pla de ruta per a l’any vinent, que passa en primer lloc per eixugar el dèficit que ha generat la manca de la subvenció de 50.000 euros del Govern, diners amb els quals el club comptava. “Estem treballant per trobar alternatives per al finançament del club i això passa per tenir més ingressos o estalviar encara més en el pròxim pressupost. Tot plegat és molt complicat, però hi estem treballant”, assegura el director gerent del club, Emili Puig. El que està descartat és demanar una pòlissa de crèdit que han d’assumir amb la seva signatura els directius.
Eixugar el dèficit o reduir-lo de forma substancial és el primer pas, i el següent seria la convocatòria d’eleccions a inici de l’any vinent. I és que l’actual junta, que es manté sense president després de la marxa de Rubén Ponce, acaba mandat i vol obrir com més aviat millor el procés electoral. “La intenció és mirar de solucionar els problemes al més aviat possible i convocar eleccions. No ho farem al juliol per si hi ha un relleu que la planificació de la temporada sigui més àgil. La idea és que es puguin fer al març o com a molt tard a l’abril o al maig”, va indicar Puig.
A hores d’ara sembla altament improbable que algú estigui interessat a presentar una candidatura i menys si finalment no s’aconsegueix acabar amb el dèficit generat la temporada 2010-2011 i que ha portat que encara se li deguin diners de les mensualitats a jugadors, cos tècnic i altres treballadors del club. En cas que sigui així, l’actual junta, amb el vicepresident Francesc Moliné al capdavant, estaria disposada a seguir, encara que sigui en una junta gestora. Moliné va assegurar que “en cap cas tancarem la paradeta. El meu pare va ser un dels fundadors del club i no sé què faria si veiés allà on estigui que el club desapareix. L’objectiu principal ara és deixar el club a zero”. Jacob González, directiu juntament amb Toni Puig, Carles Mumbardo i Fernando-Pablo Banegas, encara que aquests dos últims estan molt desvinculats del club, coincideix que “la prioritat és el tema econòmic. Estem a l’expectativa de la subvenció del 2012. Sobre què passarà l’any vinent, personalment no he pres la decisió de marxar quan acabi el mandat”.

Retallada a la subvenció
L’FC Andorra està molt pendent de conèixer quina serà la subvenció de l’any vinent, tot i que ja sap que patirà la rebaixa com totes les federacions i clubs. “No sabem quina serà exactament la retallada. De totes maneres, correspondrà als 317.000 euros que hem rebut l’última vegada i no dels 367.000 que comptàvem tenir”, va matisar Puig.
D’altra banda, a nivell esportiu l’Hotels Plaza coneixerà dimarts que ve quin serà el seu rival als setzens de final de la Copa del Rei després de superar dimarts passat a la pròrroga l’Área 99 Zalatambor.

L'AFICIÓ GIRA L'ESQUENA I EL POLIESPORTIU ÉS UN DESERT

La manca de públic al Poliesportiu d’Andorra ha estat una tònica habitual les darreres temporades, excepte molt comptades excepcions. Enguany la situació s’ha agreujat, amb entrades paupèrrimes com la de l’últim partit de lliga contra l’UMA Antequera, amb una quarantena d’espectadors. El director gerent de l’FC Andorra, Emili Puig, no amaga que “el públic no respon, però no ve d’ara. La temporada passada, tot i tenir un projecte més engrescador, l’afluència també va ser fluixa, sobretot a l’inici. En canvi al play-off vam aplegar mil persones. Això vol dir que en moments puntuals la gent del futbol sala es mobilitza, però no hem aconseguit captar uns 300 o 400 aficionats fixos a la lliga”. Puig recorda que dissabte a la tarda els equips de base juguen i això resta seguidors. En canvi a Aixovall, per exemple, amb el futbol, en comparació amb la qualitat de la competició hi va més gent. El club segueix regalant invitacions per al Poliesportiu, però ni així: “El públic vol espectacle, tenir un equip potent i que lluiti per pujar i no el tenim, tot i que està donant la cara.”

Fonts europees i de l’FMI van confirmar ahir que aquestes ajudes estan condicionades al fet que es compleixin els acords signats la setmana passada i que, per tant, quedaran congelades fins que es conegui el resultat del referèndum que vol convocar el primer ministre grec, Geòrgios Papandreu.
La UE calcula que, sense els 8.000 milions d’euros que Grècia havia de rebre a mitjan de mes, el govern es quedarà sense fons com a molt tard al desembre. Els ministres de Finances dels països de l’euro van aprovar el lliurament a Grècia d’aquests diners, que formen part del sisè tram del pla d’assistència financera al país, a l’octubre. Ara, però, pretenen fer servir la congelació d’aquesta ajuda com a mesura de pressió davant l’anunci de Papandreu –que sotmetrà a consulta popular les condicions del pla de rescat sorgides de la cimera del 26 d’octubre–, ja que ho consideren un perill per a l’estabilitat de l’euro.

Reunió a Canes
Paral·lelament, ahir a la nit, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, estaven reunits amb Papandreu en el marc de la cimera del G-20, a Canes, per estudiar si el programa d’ajuda financera a Grècia segueix vigent després de la convocatòria del plebiscit.
En una entrevista televisada des del Palau de l’Elisi, Sarkorzy va recalcar que no es podia declarar Grècia en fallida perquè “hi hauria hagut un procés en cadena que se’ns hauria emportat a tots”. El president gal també va reconèixer que l’entrada de Grècia a l’euro “va ser un error” perquè ho va fer subministrant dades inexactes sobre la seva situació financera real. De la seva banda, Merkel va exigir “claredat” a Papandreu si vol seguir sent receptor de la solidaritat europea.
En la trobada d’ahir, Merkel i Sarkozy també van deixar clar al primer ministre grec –segons Le Monde, que cita fonts governamentals de París–, que si vol tirar endavant el referèndum, la pregunta ha de ser sobre si Grècia vol continuar o no a la zona euro i que si el resultat fos negatiu, evidentment se suspendria tot el pla de rescat. Tanmateix, fonts de l’executiu grec van insistir que la pregunta serà sobre si s’accepta o no les ajudes.
En qualsevol cas, Papandreu ja té el suport del govern a la convocatòria de la consulta, que es podria fer al desembre. Així es va anunciar després d’un consell de ministres de set hores i en què també es va decidir crear una comissió per tenir enllestits com abans els detalls de la consulta.

ELS BANCS ESPANYOLS ACUMULEN 176.000 MILIONS EN ACTIUS TÒXICS DE LA CONSTRUCCIÓ

L’exposició problemàtica dels bancs i caixes d’estalvi vinculada a l’activitat de promoció immobiliària ascendeix a 176.000 milions d’euros, segons figura en l’Informe d’Estabilitat Financera del Banc d’Espanya. Aquesta exposició problemàtica, que engloba crèdits dubtosos, actius adjudicats i actius normals sota vigilància, representa un 11,4% de la cartera creditícia de les entitats, i un 5,2% de l’actiu consolidat.
L’organisme que presideix Miguel Ángel Fernández Ordóñez indica que en un moment de fort ajust del sector immobiliari, l’exposició problemàtica que manté el sector bancari no es limita als actius dubtosos. Al seu entendre, també han de tenir-se en compte els actius adjudicats i rebuts en pagament de deutes, així com aquells altres préstecs en situació normal, però sota vigilància.
Els actius així classificats, juntament amb els considerats dubtosos, estan subjectes a la constitució de provisions d’acord amb la normativa comptable del Banc d’Espanya. L’ens, així mateix, també ha requerit a les entitats de crèdit espanyoles la publicació d’aquesta informació detallada, que haurà de quedar reflectida en els seus comptes anuals, així com en la informació financera intermèdia que facin pública.

El Govern es va trobar el conflicte damunt. El govern socialdemòcrata havia autoritzat l’exercici al metge i la notícia havia provocat molt malestar al col·lectiu mèdic, que va decidir emprendre accions legals al·legant que el permís era contrari a la Llei de professions liberals. Un metge només pot exercir com a liberal si  és nacional o si fa almenys vint anys que resideix a Andorra. Hi ha excepcions, però. I són “les necessitats del país”. El govern anterior va resoldre que la clínica de Hanneken era una necessitat. En concret, una d’econòmica. El gabinet liderat per Toni Martí també va entendre que el projecte era molt interessant per al país. I ho va fer després de mantenir “diversos contactes amb el doctor Hanneken”, tal com va explicar el ministre portaveu. “Vam veure que era un projecte molt pensant i mol madur”, va argumentar Cinca. Hanneken ja té dues clíniques similars a Mallorca i Colònia i la d’Andorra seria la tercera.
Aquest interès per al país és el que el mateix cap de Govern, Toni Martí, va voler transmetre al president del Col·legi de Metges, Manel Gonzàlez. Que es tractava d’una iniciativa que en cap cas faria competència a l’activitat quotidiana dels especialistes. I que marca “el camí per seguir” en el que l’executiu considera que ha de ser l’obertura a la inversió forana. El ministre portaveu va indicar que “retirat aquest recurs es desbloqueja una situació que havia posat en perill la instal·lació de la clínica” ja que, va afegir-hiCinca, el doctor Hanneken s’havia plantejat buscar un altra ubicació que no li generés problemes legals. El portaveu de l’executiu va assenyalar que es tracta d’“una inversió quantiosa” que generarà llocs de treball al país i que serà un “reclam” perquè vindran persones de fora a tractar-se i perquè també ho podran fer els residents al país. Cinca no es va aventurar a parlar de calendari perquè ara és el privat que ha de reprendre el procés per instal·lar-se.

UNA TÈCNICA NOVEDOSA

El Govern va precisar que l’especialista alemany planteja l’institut oftalmològic d’Andorra com un centre de cirurgia usant la tècnica del làser d’excímer, que s’ha demostrat com a més efectiva que d’altres. Tanmateix, el doctor alemany s’ha mostrat disposat que la clínica també compti amb la feina de professionals del país. En concret, proposa que el centre pugui ajudar a complementar la formació d’oftalmòlegs que exerceixin a Andorra i que aquests també puguin assumir operacions. De fet, Cinca va indicar que el doctor “haurà de contractar personal del país”.

Finalment seran 100 els permisos que el Govern atorgarà per cobrir les necessitats del comerç al detall de personal que domini el rus.

Les matriculacions de vehicles segueixen en xifres negatives. Des de principis d’any fins al mes passat s’han venut 1.450 turismes. Això representa una reducció d’un 12,12% respecte de l’acumulat de l’any passat, quan, fins a l’octubre, s’havien col·locat al mercat 1.650 automòbils, 200 més que aquest any.