Els diners que s’han anat recaptant no han format mai part de cap fons de pensió que generés uns interessos ni, ara mateix, no hi ha cap caixa d’on puguin sortir els diners que han de permetre finançar les jubilacions gens menyspreables que perceben els funcionaris del cos de l’ordre. L’administració (d’ençà de la seva creació el Govern) reté un 2% del salari dels funcionaris de la policia. Aquesta retenció –quantificada en 2,86 milions d’euros– es practica des de la creació de la CASS, a final de la dècada del 1960, i afecta tots els funcionaris que van entrar al cos abans del 2004. Els que formen part de la policia fins aquell any continuen veient a la seva nòmina com els retenen l’esmentat percentatge. Els professionals de la seguretat que han ingressat al cos amb posterioritat a l’aprovació de la Llei de la policia ja no estan subjectes a la retenció.
El ministre responsable de la Funció Pública, Jordi Cinca, va admetre la nul·la gestió dels diners aportats pels policies durant la reunió amb la plataforma sindical que va servir per informar dels resultats d’un estudi actuarial sobre les pensions compromeses pel Govern amb els funcionaris. Segons van exposar ahir fonts sindicals de la policia, el titular de Funció Pública va reconèixer davant els responsables de la plataforma que els únics treballadors públics que fins ara han fet una aportació extraordinària són els policies. I que els diners procedents de les retencions practicades mai s’han col·locat en cap fons específic per satisfer les jubilacions dels uniformats.

La mútua
Cinca hauria explicat que, en certa manera, segons les fonts sindicals consultades, hi hauria hagut la mateixa deixadesa amb la gestió d’aquests diners que amb els de la mútua, que serveix per garantir el 100% del salari en el cas de baixa laboral. Justament, la mútua està rendint d’allò més bé des que són els mateixos funcionaris els que s’encarreguen de la gestió. Fins al punt que fa un parell de mesos, i sense que s’advertís els funcionaris, els encarregats de la mutualitat van decidir reduir fins a l’1% l’aportació que es feia, que inicialment va ser de l’1,46%. Els comptes de la mútua presenten més d’un milió d’euros de superàvit.
Les fonts sindicals consultades van assegurar ahir que temien que el descontrol hauria estat la característica de la (no) gestió. I?van lamentar que mai s’hagin fet rendir els diners recaptats. També van queixar-se del fet que mai no s’ha fet cap anàlisi del saldo que genera l’aportació. I van deixar clar que “sense voler adjudicar cap responsabilitat a l’actual Govern sí que es demana una sortida per mirar d’aclarir aquesta situació”.

RECURS DEL CFPA CONTRA LES RETALLADES PERQUÈ "VULNERA DRETS CONSTITUCIONALS"

El comitè directiu del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA), un dels dos sindicats del cos de l’ordre, va fer efectiu ahir el recurs de reposició contra les mesures de contenció de la despesa aplicades pel Govern. L’assessor legal del col·lectiu, Xavier López, va explicar que el recurs s’interposa en considerar que tant la rebaixa salarial com la suspensió de complements (triennis i GAdA) “vulneren drets constitucionals”. Jurídicament, el CFPA ataca l’acte administratiu que especifica la mensualitat dels funcionaris i on s’explicita la retallada. O sia, la nòmina. I a diferència de la demanda formulada per la plataforma sindical de funcionaris, el CFPA ha recor­regut, primer, contra la mateixa administració. Hi hagi silenci administratiu o una resposta que denegui les pretensions dels funcionaris, el col·lectiu sindical té la intenció de portar el cas a la Batllia i sol·licitar al responsable judicial que li pertoqui que elevi una qüestió d’inconstitucionalitat davant el TC. Per al CFPA, l’únic article de la llei que no vulnera cap dret és el que fa referència a la jubilació. La resta de l’articulat vulnera diferents principis constitucionals. Així, es considera que va en contra del principi de jerarquia i el de no retroactivitat de les lleis; el principi d’igualtat i del fet que ningú no pot ser privat dels seus béns o drets; que tothom té dret a la promoció per mitjà del treball i que totes les persones físiques i jurídiques han de contribuir a un sistema fiscal just.

Aquesta és la idea que han engendrat el comú de Sant Julià de Lòria, que fa un mes que està desmantellant la instal·lació de tir, com va informar la cònsol major, Montserrat Gil, dimecres passat, i la Federació Andorrana de Futbol (FAF), que demanaria el suport econòmic de la UEFA mitjançant el programa Hat-Trick per tirar endavant la construcció dels dos terrenys de joc. De fet, Thierry Favre, responsable d’estadis i desenvolupament de les federacions de la UEFA, ja va reconèixer la Rabassa en una de les visites al Principat i va veure amb bons ulls la construcció dels camps, que estarien ubicats a 1.600 metres d’altura.
El president de la FAF, Toni Giribet, va explicar ahir que “la idea  va sorgir amb el comú perquè amb la desaparició del camp de tir quedava bastant terreny lliure que es podia aprofitar. Volem construir dos camps, però encara no hi ha un projecte fet i també hem de mirar si la UEFA l’inclou en el programa Hat-Trick”. La demanda a l’organisme europeu arribaria a partir del novembre vinent, quan la UEFA obre a les associacions nacionals el termini per a una nova fase del programa. Abans d’això, el comú i la federació, que han tingut una única presa de contacte per parlar del tema, es tornaran a reunir, segons fonts comunals, per concretar més aspectes del projecte.
La intenció inicial, segons Giribet, és que en una primera fase es construeixin els dos terrenys de joc i en altres afegir-hi graderies si es segueix rebent ajuda de la UEFA, que el president de la federació desconeix de quina quantitat seria. “Tot és molt recent i no hem parlat de xifres. El més important és que ens permetria disposar de més camps. Com més en tinguem, millor”, va dir  Giribet.  
Si fructifica el projecte de la Rabassa, per al qual no s’ha marcat un termini de temps, el futbol nacional guanyaria una nova instal·lació, mancança de la qual sempre s’ha queixat la federació, que s’afegiria a les ja existents (Estadi Comunal, Aixovall, Ordino i Alàs) i a la projectada del col·legi Sant Ermengol, aquesta només per a entrenaments.
Però si la Federació de Futbol albira el futur amb optimisme no pot fer el mateix la de tir, que ha vist com es quedava definitivament sense lloc per tirar. Joan Tomàs, expresident i vocal de la federació, va lamentar ahir que “és una llàstima com ha acabat tot. Són aquelles obres que el Govern va fer fa anys a cada parròquia i que després va cedir als comuns i ja veiem el que han fet. Ara no sé com se’n sortiran. Totes les màquines estan allà, unes 75, i no sé si acabaran a la ferralla o les vendran”. Tomàs va afegir-hi que “nosaltres no en sabíem res i ens hem assabentat pels diaris. De tota manera la federació ja fa un parell d’anys que no tira allà i ens veiem obligats a baixar a Mollet”. La pèrdua de la instal·lació, on darrerament es feien les tirades de festa major, comportarà que en el futur si Andorra torna a acollir els Jocs dels Petits Estats el tir no estigui inclòs al programa. “Amb el que vam lluitar amb els altres petits països per mantenir viu el tir...”, va valorar Tomàs.

EL GOVERN NO S'HA PLANTEJAT PORTAR L'ESTADI NACIONAL A PRADA DE MOLES

Toni Martí, en resposta a una pregunta de la consellera socialdemòcrata Rosa Gili en la sessió de control al Govern d’ahir, va reiterar que la decisió de construir l’Estadi Nacional al Camp del Consell és ferma i va afirmar que en cap cas l’executiu s’havia plantejat portar la instal·lació a Prada de Moles. “No hi ha cap comunicació oficial del comú d’Encamp per dur l’estadi allà i si arriba seria massa tard. El Camp del Consell és la millor ubicació”, va assegurar el cap de Govern. Martí va afegir que la cohabitació entre el rugbi i el futbol és perfectament assumible.

“L’estem buscant i esperem que en els pròxims sis mesos el tinguem.” Així va respondre ahir el cap de Govern, Antoni Martí, a la pregunta del conseller David Rios (PS) sobre quan hi haurà finalment un secretari d’Estat de la Funció Pública.

El Partit Socialdemòcrata ha ofert, aquest dijous, la seva col·laboració al Govern per negociar amb el parlament francès una rectificació en la clàusula més polèmica del conveni de no doble imposició.

El Partit Socialdemòcrata ha tornat a criticar, aquest dijous, l’apartat del conveni de no doble imposició que fa referència a la possibilitat que França apliqui impostos als residents a Andorra. El president del partit, Víctor Naudi, i el vocal, Jordi Font, han coincidit en admetre que en general el conveni compleix correctament el principal objectiu, que és el d’evitar la doble imposició als empresaris, però que per altra banda té apartats que no comparteixen.

Els socialdemòcrates han incidit específicament en el fet que no se’ls fes partícips de les negociacions de l’acord, i que s’elaborés amb presses i sense parar-hi l’atenció que ells consideren necessària.

Els principals punts on veuen inconvenients són la clàusula que fa referència a l’impost que pot aplicar França sobre els resident a Andorra, però també els sembla millorable el redactat que s’ha fet servir, i els incomoda el fet que un dels articles doni a entendre, segons ells, que hi ha persones a Andorra que tenen la doble nacionalitat, quan això està prohibit al país. Font es basa en un article que parla dels residents a l’estranger que posseeixin la nacionalitat del país però no tinguin la de l’altre país. Segons Font això dóna a entendre que hi ha persones que poden posseir les dues nacionalitats, i això no s’escauria en tractar-se d’un acord entre Andorra i França.

Tot i les crítiques, Font ha volgut deixar clar que la voluntat és d’actuar en positiu i oferir la seva ajuda al Govern en el que faci falta. Font considera que cal rectificar l’apartat sobre l’impost als residents a l’estranger, i com que el Govern ja ha rubricat l’acord, creu que el més oportú seria modificar-ho quan s’hagi de votar al Consell General i al parlament francès. Per aquest motiu diu que ’si ens hi volen o ens ho demanen’ podran negociar amb els parlamentaris francesos després de les eleccions legislatives.

En aquest sentit, reconeix que no sap ben bé quina seria la millor via per fer aquesta rectificació, però recorda que en l’acord monetari, un cop rubricat encara s’hi va afegir una clàusula, i que per tant no ho veu impossible.

Els presos preventius que es troben al Centre Penitenciari van fer arribar el 30 d’abril una carta al Raonador en què lamenten que la justícia andorrana “no és gens imparcial”.

La selecció afronta un duel dels no habituals. S’enfronta a un rival que no és dels freqüents. Diumenge disputa, al poliesportiu d’Andorra (12.00 hores), l’anada de la primera ronda del Campionat d’Europa, amb Israel com a contrincant. El partit és desigual pel nivell dels uns i els altres, però des de la part andorrana es promet sacrifici i s’assegura que serà disputat.

En només quaranta minuts l’Hotels Plaza Andorra es juga ser o no ser als play-off d’ascens. L’última jornada de la fase regular de la Segona Divisió es disputarà dissabte en horari unificat, per tot el que hi ha en joc. Cinc equips es disputen quatre places als play-off.